Scribd
Carica
3 visualizzazioni15 pagine

Prova 4

Il documento discute il movimento Slow Food, che promuove il consumo di prodotti agroalimentari locali e di alta qualità, sostenendo pratiche agricole rispettose dell'ambiente. Il movimento si oppone all'uso di sementi geneticamente modificate e alla produzione intensiva, enfatizzando la biodiversità e la sostenibilità alimentare. Inoltre, si evidenziano i benefici degli alimenti biologici per la salute umana e l'importanza di una dieta equilibrata e naturale.

Caricato da

CARME FORGAS MASSO
Copyright
© All Rights Reserved
Per noi i diritti sui contenuti sono una cosa seria. Se sospetti che questo contenuto sia tuo, rivendicalo qui.
Formati disponibili
Scarica in formato PDF o leggi online su Scribd
3 visualizzazioni15 pagine

Prova 4

Il documento discute il movimento Slow Food, che promuove il consumo di prodotti agroalimentari locali e di alta qualità, sostenendo pratiche agricole rispettose dell'ambiente. Il movimento si oppone all'uso di sementi geneticamente modificate e alla produzione intensiva, enfatizzando la biodiversità e la sostenibilità alimentare. Inoltre, si evidenziano i benefici degli alimenti biologici per la salute umana e l'importanza di una dieta equilibrata e naturale.

Caricato da

CARME FORGAS MASSO
Copyright
© All Rights Reserved
Per noi i diritti sui contenuti sono una cosa seria. Se sospetti che questo contenuto sia tuo, rivendicalo qui.
Formati disponibili
Scarica in formato PDF o leggi online su Scribd
PROVA 4 Comprensio lectora i expressi6 escrita TASCA 1 Collaboreu activament amb una associacié que promou el canvi d’habits alimentaris entre la ciutadania. Lassociacié editala revista Sonavida, una publicacié semestral amb informacid i articles d’opinié sobre dietetica, hutricié i habits de consum, Aquesta revista s'adreca a les persones associades, que la reben gratuitament, i tambéalla ciutadania en general, que en pot disposar als quioscos. La redaccié de la revista vol dedicar el proxim imero al moviment Slow Food, que defensa els productes agropecuaris de proximitat i de qualitat, i us encarrega que escrigueu sobre aquest tema, per ala qual cosa us fa arribar alguns documents escrits. Redacteu una crdnica breu, d’entre 150/200 paraules, on descrigueu en qué consisteix aquest moviment, quins valors promou i quina perspectiva proposa quant al'alimentacio. Document 1 Moviment Slow Food ds de pro -arboni al te Des de l'associacié productes regionals els menjars tradicionals. Els ingre- itaslow es promou el gaudi d ductes quimics. Arnés n millora la capacitat per esistir queproposaes —_reny, la qual cosa nt. sequeres, inundacions i Vero .de es practiques gastronémiq conreen de manera respectuosa amb el medi amb 3 Els con ad 1s que defensa el moviment sé La nostra associacié defensa la diversitat dels conreu ide matéries primeres. El moviment Slow cionalsi els autoctons, Uagricultura promoguda principis per millorarla seguretat limentaria lassociacié s’allunya de les llevors modificades de canvi climatic genéticament i les especies transgéniques, ja qui contribueixen a accelerar el canvi climatic. Spe 1a agriculture tradicional, que d menys de les aportacions denergia id'aigua. Igual- 4 un consum limitat de Vaigua, ja que és un re ment,es promoul'is limitat delaquimica,delscom-c Juir Vocupacié intensiva d’aigua en bustibles fossils i de m d’energies no renova agricultura representa una estratégia essencial bles, le qual cosa afavoreix la disminucié de le dadaptacié, Uagricultura ecoldgica i biologica no ivernacle i contribueix essita regadiu intensiv i, alhora, aygmenta lac lel s6l de retenir l'aigua i de millorar-ne la 5 defect qualita emissions de g alestabilitat clim També es promou la biodiversitat, ja que és el fona nent de la seguretat alim ladiversitat de cultius e's conelxement 5 Espote de Fagricultura ecologica i biologica, atés que o -CCIO GENERAL DE PROVES SEGONS EL MODEL DE LA DIRE es d'un punt de vista general, agricultura, la ramade- fia ila pesca per la qual s'aposta defineixen un sistema agrari, ramader i pesquer determinat, amb objectiv foamental dabteniraliments de maxima qualitati res pectar el medi ambient La produccié s'enfoca en el respecte a Ventom i a pro- duiraliments sans, dela maxima qualitat i en quantitat suficient i sense perjudicis ambientals, Utilitza com 2 model Ia mateixa naturalesa, de la qual extrau tota la Document 2 inforracié possible, conjuminada amb els act eixements técnics i cientfcs. quests principis regeixen 'agricultura, la ramaderia ila pesca de lassociaci6, is‘obtenen productes de maxima far excellents esdeveni- qualitat que permeten gener ments gastronémics. [Link] (text adaptat) Gastronomia tipica i productes de qualitat a les ciutats Slow Per exemple, element gastrondmic més tradicional de Begur és, sens dubte, el peixderoce, habitat del qual 65 llitoral rocés begurenc. &s considerat un dels més gustososi de més qualtat del mercat Enclavada am També la pesca és caracteristica a Lekei enel golf de Biscaa,i Ia seva proximi el mar, a Lekeitio el pel fresc i les canserves formen part de les receptes més classiques. Sén imprescindi bles els saboroses plats de peix, com els calamars amb salso, 0 les receptes de carn i verdures, de molt renom alalocalitat Els plats tipics de Morella estan basats en productes frescos de primera qualitatirellecteixen la historia mar- cada al seu territorl, Escudelles elaborades a partir de brous substanciososi estofats de marcat caractertraci- ional, que ens transmeten els sabors d'abans i perme: ten superar 'hivern rigors que caracteritza el loc De Mungia, en destaca la mongeta, un producte de gran tradicié al Pais Basc, conreat en masos des de fa més de 300 anys, La produccié és artesanal, en petits hots propers al mas, ies caracteritza per utilizar les tacniques de conreu més respectuoses amb el medi ambient. LLarrds de Pals @ la cassola és el plat més tradicional i arrelat a la nostra terra i que podeu degustar en els restaurants dela vila durant la campanya gastrondmica Pals la cuina de arrose, La gastronomia tipica | tradicional de Rubielos de Mora est’ ligad als productes que dona la terra (ce c) ala cria dank ec) reals, llegums, hortalisses,fruites, viram, xai, aga menor, Pe mals A Begues, diversos cellers de proximitat ofereixen una ves dalta qualita. amplia carta de vins i Lavile de Balmaseda no es cara seves festes populars, sind també per la tradicié del renjar. En destaca la putiera, que téles arreis en el se. gle xx, quan els maquinistes de la linia de ferrocarril Bilbao-la Robla (Lle6) cuinaven, amb el carbé de les maquines, una cassola de mongetes, cansalade, origo ibotifara wivncittaslowces (text adaptat) Document 3 Evidéncies cientifiques del benefici dels aliments ecoldgics La producci6 d'aliments ecoldgics «té molts beneficis documentats i potencials per a la salut humana, i una aplicacié més amplia diaquests métodes de produccié també en l'agricultura convencional; per exemple, en el de plagues, és probable que beneficitla pal i més rotunda maneig integra salut humana». Aquesta és le pri conclusié d'un estudi cientfic internacional encapgalat per Axe! Mie, professor del Departament de Ciéncies Cli esi Educacié de Vinstitut Karolinska (Suéc Elsautors d'aquest estudi han revisat més de 200in tigacions cientifiques dutes a terme en les ultimes dé ‘eu dei mon en qué es van analitzar ¢ racié amb cologica ments de prod procedents d’agricultura i ramaderia intensiva o trad Cional, Els resultats que es mostren en la majoria draquests estudis «indiquen que el consum daliments ‘eduir el risc de malelties que reconeixen q ecoldgics po sabrepes i diobesitat» rien de portar a terme més estudis epidemiolog sthau- umans per quantificar aquests resultats nimals, els autor que suggereixen qu Enexperiments am hi ha nombrosos estudis creixement jel desenvolupament es veuen afectats pel Jestaquen que el tipus d’alimentacié quan es comparen els pi postos a la praduccié ecoldgica o convencionals. La menor utilitzacio de productes qu mics (fetilitzants, insecticides i herbicides) és un dels TASCA 2 Sou membre de ’Associacié per a la Promocié d’Activitats Saludables, D’un temps enca, ha augmentat sensible ment el nombre de consultes sobre alimentacié que rep ’Associaci6, tant referides a dietes concretes com a as- pectes més generals (consum, sotvéncia dels professionals, publicitat.... Es per aixd que us encarreguen sobre aquesta questié que es publicard en el butll escriure un article d’opi acid. Larticle ha de tenir entre 350 i 400 paraules. A continuacié teniu dos textos que us ajudaran a documentar-vos. Recordeu que l'article té caracter divulgatiu i Sadreca a un public general, no pas a experts. LAssociacié té molt interés que el text conting elements clau en fa quen els autors d'2q estudis epidernioldgics han mostrat sos de certs pesticides en el desenvolupament c dels nensen els nivells actuals d’exposici6, perb enc queda per demostrar l'electe concret de cada un ‘aquests productes quimics. or dels productes ecoldgics, indi revisid d'estudis. Diversos Is efectes adver 5 cientifica consideren que Els autors de la nova re els estudis analitzats names most en el contingut de nutrients a favor dels cultius ecole: als, «amb continguts mo. en peli gics respecte als conven més alts de compostos fendlics en fruitesi ‘oldgiquess. O'altra banda, consideren «pro- in menor contingut de cadmi en els, bable que hi hag cultius de cer ecoldgics» carn deproduccié Isproduct tis alguns pus utdacid somega-3 ncionals, tat diferencia probablement té un significat arginals, indica equip que encapcala Axel ‘tat de la ramaderia, els autors d'aqu dela prodi ecolagica tenen méscontin ‘en comparaci6 amb els productes con que aqui nuticio Mie. ‘aquen que el gran avantat cen administracié massiva ibiaties als animals, una de les causes del greu jatics en humans laresistencia als ant ext adaptat * una descripcié de la varietat de dietes i productes que s’hi relacionen: * un raonament solidament argumentat del vostre punt de vista. igital d'informacié de 'Asso- LINGUISTICA, ca Pout DEL DE LA DIRECCIO GENERAL OF Document 1 Paleodieta: V'evolucié que mira enrere Aquest tipus de nutricié té com a referencia els habits alimentaris primitius Cacar, fer foc o recollectar fruits eren, al paleolitic, el que per a nosaltres son activtats tan quotidianes com anar al supermercat, tenir gas natural a casa 0 jugar al Candy Crush. Tot | que la societat ha evolucionat molt amb el temps, "ésser hums tendeix a mirar cap al pas- sat. Es per aixd que tot toma, fins tot I'aimentacié det paleolitic. és el cas de la paleodieta o enutricié evolu tivas, que intenta reproduir, tan acuradament com sigui possible, els habits allmentaris anteriors a la revolucié agricola, «Fs éssers humans fa més temps que existim que no pas el que fa que som en la revolucid agricola i indu: trials, explica 'entrenadora personal i nutricionista esportiva ‘Anabel Avila, Per tant, «és Valimentacié del paleolitic ta que ens ha dotat de capacitats per desenvolupar-nos i tenir millor composicié corporals, comenta el nutrcio: nista Marc Verges. Una idea en la qual també insisteix el doctor Pedro Arroyo: «Llemergencia de la revolucid in dustrial ens ha modificat la dieta iha provocat una dis cordanga evolutivar ‘objectiu principal de la paleodieta, doncs, és mill 2 salut eliminant els aliments provinents de agricul: | encara va més enllé: és, pera moltes persones, tot un esti de vida. «Es recomania dormir 8 hores diaries, que et toquiel sol cada dia fer exercicidiars, recorda el nutricioniste Miquel Giron8s, Eliminar la construccié social dels apats és un altre dels objectius de la paleodieta, explica en Ricard Diaz, entre riador«Menjar molts aliments processats fa que tinguem pics d'insulina molt alts. Aid provoca que, al cap de poc G'haver-losingerit,tornem a tenirsensacié de gana, perd 1n0 és reale, Per aixd és important menjar només quan es tingui gana i aliments com més naturals millor. Un altre element a tenir en compte és que segons els aliments de la zona on es viu, es menjaran unes verdu- res [Link] altres. Aixi doncs, i tal com la cientifica ar- queologica Christina Warinner explica en una la paleodieta varia segons la regio i l'estacié de 'any, perqué al paleolitic els recursos eren molt volatils. Wa- rinner també explica que ‘han creat molts mites a vol tant dela paleodieta. Un dels més arrelats és la percep- ci6 que aquesta es basa en ingerir grans quantitats de proteina animal, perd aixd és fals. «La paleodieta té la tase en les verdures, seguides per les fruites», aclarelx lespecialista en paleodieta Marc Vergés. Valtra cara de la paleodieta: Vopinié experta La prdctica 'esport diara, tot ser un des pila indi ppensables de fest de vida paleo, ésvista amb recel per alguns experts, com lanutricionista Jala Fare, que Giestions la possibiltat de tenir un bon rendiment es. port seguint una dieta tan baixa en carbohidrats com ia paleodieta, que recomana evita tota classe de ce reals, «En nutricié esporiva i ha una evidencia cient fica dela importancia dels hidrats de carboni per evitar lesions i tenir una recuperacié muscular correcta, acla [Link]étambé psa émfasien elsperils que potsupo. sar no planificar be la dieta: ef facil provocer un excés de protoines, | 2b pot perjudicar el ronyo i augmentar cls nivellsd’cid Uric o de colester La majoriad'aliments del mercat, a més, shan estat cul tivats através del aricultura ocriatsapatirdelarema- derias,explca la cientifica arqueolbgica Christina Wa finer. Aisi doncs, veiem com també trontolla un alte dels pilars de la nutricid evolutiva: ingerir nomeés al ments que provinguin del paleoitic. Ara com ara, ésim: possible trobarun aliment que no sigui uit de la revo lucie agricola del neolitic, pr molt ecologic que sigu Raquel Font 02-2017 (text adaptat) Document 2 «Qui faci una dieta miraculosa, d’aqui a cinc anys pesara més» Explicacions contundents del dietista i nutri- a Julio Basulto, autor de No més dieta alcalina, la Perricone, la 5:2 0 la paleodieta Ladi ‘Aquestes son algunes de les dietes més buscades per Internet. Perd que apareguin entre les més soblcitades ro significa que funcionin. De et, 8 de cada 10 persones. quees posen a dicta fracassen. Per qué no donen resul tats aquestes dietes que prometen ser altament efica- ces? Poden fer-nos mal fins i tot, fer-nos engrexar? Com hauria de ser una bona dieta? N'hem parlat amb el dietista inutricionista Julio Basulto, Basulto ens ha explicat per qué quan fem dieta es pro: ducix lefecte rebot. Segons ell, aproximadament la meitat del pes que perdem quan fem dicta és massa muscular, alxd és com treure-li motor a un cotxe, pero continuar posant-l la mateixa quantitat de benzina cotve consummelx menys, perqué té menys motor, perd ingerim el mateix perqué tenim la mateixa gana. Allarg, termini, [a persona acaba guanyant pes menjant tament el matelx que al Con s de Basulto sabre dietes i pes; 1 Existeixen les dietes dites miraculoses, perd els seus cefectes, segons aquest nutticionista, no sén positius. és altarnent desaconsellable fer una dieta que et promet perdre molts quilos en pocs dies. Hem de fugir d’aquestes dietes», diu Basulto, 2 Elpesideal n isteix. Existelx un ran de pes salu dable, eldeal» és un concepte enganyés, i ens donen Un rang de 10 quilos que és massa ampli. £s mesura per index de massa corporal (IMC): és la xifra que tens dona de dividir el pes per l'algada al quadrat (Exemple: 65 (quilos) dividit per 1,73 x 1,73 (algada). Sielresultat esta entre 18,5 125, estd en pes normal 3. Mai stha de fer dieta, tal com sentén aquest con. cepte, En canvi shan d’agafar bons habits: demanar ajuda per deixar de fumar, beure poc alcohol, fer cifsic, no menjarde forma poc saludable. Sise superael 25 d'IMC, hem de visitar qualsevol nutricio rista que s'hagi col egiati que ens orienti per seguir Lun bon esti de vida saludable. Basulto sosté que «cal fer seguiment amb nutricionistes per tenir uns bons habits. és com aprendre a conduir, no se n'aprén en un dias 4 La dieta alcalina és una estafa, Basulto és taxatiu amb aquest tema, «Diu que el pa integral sense sal o els llegums sén desaconsellabes... Ja te han co ladabs La dieta del doctor Perricone és una altra estafa consisteisa prendre els seus productes». De fet, Ba sulto explica que la legisacié espanyola protibeix posar elnom d'algi auna dieta. No hiha cap docto segons aquest nutrcionista, que tingui a dieta per fecta La dieta Dunkan és engenyosa, fraudulent i per (osa per ala salut. «Soc el primer signant det docu ment del Ministeri de Sanitat on ho vam dir. No servelx per aprimar seo. La dieta Montignac és edesaconsellable i estd desa creditadar. ‘omega 3 és un mite i, per tant, la suplementacié amb omega 3 no esta justificada cientficament. Ba sulto és aixi de contundent sobre aquesta substan. mega 3 millra la salut economia de qui el ven. Tot i que no és dolent per a la teva salut, si que hho és peral medi ambien Un altre mite: el de importancia de lesmorzar. No és veritat que Vesmorzarsigui'apat més important del dia ni ques aliments engreixin més ahora de sopare (0 El te verd no aprima. Hiha la creenga que tévefectes antioxidants, pero cal posar en entreit els benef cis diaquesta infusé per ella mateixa Tres passos per perdre pes Sivolem perdre pes, el detista Julio Basulto recomana tres passos: Buscar consell médic perqueé determinisi hem di No fer mai cap dieta que porti el cognom d'una per- sona experta. Demanar hora a qualsevol dietista q gaat al Collegi de Diet lunya. fe sthagi colle 5 i Nutricionistes de Cata- Versi RAC 1, 01-06-2017 ext adaptat) RA EXPRE: RENSIOLEC' 53 re TASCA 3 rieu una de les dues opcions que trobareu a continuacié iescriviu un article d’opinié dunes 300 paraules per [Link] mitjad'amplia difusié en qué valoreu cticament a tesi que es desprén de a citaci6, Per fer-ho, exposeu la vostra opinié amb arguments solids iexemples rellevants. | Opci6 A «Saber menjar és saber viure» Confuci (551 aC-?, 479 2¢ Opci6 B «Els nostres cossos sén els nostres jardins; les nostres decisions, els nostres jardiners.» hespeare (1564-1616 er la PROVA 4 Us de la llengua EXERCICI 1 Llegiu els dos textos que teniu a continuacié i completeu els espais en blanc (1-20) amb la paraula o les paraules correctes i adequades al context, Escriviu les paraules en el full de respostes. En alguns casos, hi pot haver més diuna resposta: només n’heu de donar una Elprimer espai en blanc (0) us serveix d'exemple: Seguiruna dieta implica fer-se conscient d'allé que singereixide (0)s'ingereix. Sovint, aixd implica uncanviimportantd’habits que van més enllé de lalimentacié. Siun acte concret, per simatelx, no sol tenir una Jimportancia decisoria en el desenvolupament d’una malaitio, un acte concret, per si mateix, tampoc sol tenir tuna gran transcendéncia en el restabliment. La perspectiva és, doncs, holistica. (0) per qué Document 1 Valimentacio vegetariana manera Laieta vegetariana exclov,en majoro menor grau, els Una alimentaci6 vegetariana planificada de al, jes basa (1) adequada és saludable, nutricionalment correcta i pro els lorigen vegetal cereals, verdures i hortalisses, ruites porciona beneficis (7) la salut en la pre- fresques i seques, legums, tubercles, llavors ios tarment de determinades malaties. € x05 vegetals. Lopcié vegara o vegetariana estrcta pres- apropiada a totes les etapes vital, inc ia carn, el peix, el marisc, els ous i els lac- _'embaras, Valletament i els primers anys de vida, (2)lalter, (3) 'opci6 ove. (8) Saportin tots els nutrients que el cos lallet iels derivats necessita. En aquest sentit, les dietes vegetarianes es- aliments dorigen a fe vencid i el covegetariana inclou els 0 lactis, trictes requereixen un consell i un seguiment acurat I personalitzat Les raons principals (4) sopta per una jieta vegetariana s6n el respecte (©) ben- (9), atesa la variabilitat de practiques die- estar ta vida dels animals, lapreocupacié pel mediam- _tetiques en el vegetarianisme (per exemple, dietes exte- nent restrictives, com la frugivora o la crudivora, iat a un deteriorament en el creixement (10), noes paden recomanara infants), 6s bient (per 'impacte ambiental que suposa la producc'6 de carn}, les questions étiques, les prescripcions religio- eS 0 les consideracion: 6) la salut (CA INGUISTICA s, que certs nu recomanable de professionals quali assessorin sobre les fonts alimentaries de trients, fa compra la preparacié d’aliments | qualsevol modificacié dietética que pugui ser necessaria per co Document 2 La dieta sense gluten No (11) n0 5 més saludable sind que augmenta el risc de tenir malalties del cor. Aquesta és la conclusié (12) han arribat investigadiors de les universitats de Co- \imbia Harvard en un estudi prospectiu que ha anal jar gluten sense ser celiac zatel consum de gluten ila incidéncia de malalties co ‘onaries en més de 100,000 persones al llarg de 26 anys. stren que la restriccié de glu: benefic, simés no, en termes de salut del Els nostres resultats mn tennoté cor, (13} les persones sense celiaquia; de fet, els podria causar algun mal (14) se- gueixen una dieta baixa en gluten, que és particular: ment pobra en cereals integrals, perqué els grans inte grals sembla que tenen un efecte protector cor ra les malalties cardiaques», afirma en un comunicat Benjamin Lebwohl, director d'investigacié clinica 415) Centre de la Malaltia Celiaca de la Universitat de Colimbia i un dels autors de 'estugi pu blicat dimarts al British Medical Journal. Els investiga~ n latencié sobre el fet (16) el ent perjudicial per ales persones celta (17) els libres de dietes populars i EXERCICI 2 Digueu quina de les tres opcions (a, b oc} NO és correcta ni adequada al context, Marqueu-la amb una Xen el full | de respostes, 0 Tot que ho va fer amb la a) finalitat b)intenci6 of 0a) ») brir les necessitats individuals, com per exemple la su ientacio d lavitamina B12, wiv: [Link] -Canal Salut (text adaptat) alguns famosos, basant-se en evidancies anecdé is clentifiques, han impulsat la idea (18) la dieta baixa en gluten és saludable pera realitat que ells desmenteixen (29), un altre estudi preser investigadors del’Escola de Salut Publica de Harvard ja advertia contra aquesta moda de retirarel gluten sense Prescripcié médica, perque una baixa ingesta de ce feals amb gluten es relaciona amb un rise més alt de desenvolupar diabetis del tipus 2. En concret, aquest estudi establelx que les persanes no celiaques que deixen di rir gluten tenen un 13% més de probabil tats de tenir diabetis de us 2 que les que consu: meixen productes amb gluten 20), amb fibra, de manera generalitzada Maite ius, La Vanguarala, 04-05-2017 (text adaptat) dajudar-me, em va perjudicar, ox CJestablir-se a) tara b) trenar natu Amb aquesta Jous tenirmoltafeina a pentinarte a} melena b) cabellera toa Quan respi a mal elit 2) profundament b}fondo fons Pe st ambatie? a) esti 3) aoarel 6) aparat hirvaigcaure tine un senyo 2) cardenal ») moat Durant la tensa conversa que van mantenir, tot eren a) retrets b) ss aver-te de suportar,sincerament, és un: a) gultza b) lata Atot arreu trobava iva haver de fumigar a cas a) cuques b) bites en posar-thi esperit de vi, 654 b)picat Aquest vent fa les canyes. a} corbar b)vincula Jaha el pany, el manya? a) adoba b) eparat No sé cosiri he fetun ireparable, a) tte Siem menteixes, tindras un a) rau b) baliga-balaga Sipintes amb a etsoi un a)nyero b)nyap ©) reprotes @)llauna ¢) paneroles stha desinfectat bé, ) cui e)vincla chestrafet e) nyicris, ala consciéncia que no et deixara dormir <)nyeurnye ©) bunyol 58 alsvice IRECCIO GENERAL DE POLITICA (ODEL OE LA SEL EGON’ EXERCICI 3 Digueu quina és 'UNICA paraula apropiada per ales tres oracions de cada bloc. Escriviu les paraules en el full de respostes. 0 Ara, per aquest cami jaro s‘hi el bestior, Quina de pregunta és aquesta? Noséqui totes aquestes terres, peré deu tenir una bona feinada, 0 mena Lone fe tinc 65 el meu honor. En Didac és un home de , no té mal problemes amb ningi. Pots quedar-te silo necessites, ara quan no calgui haurds de marca Aquesta noia no saj Ja acal bem, de llevar-vos ben d'hora, amb quise les Fa dies que no rebo el Sino perdreu el tren, Fes-me arribar un irm’hi adjuntes tota [a docurnentacié. Sivas per aquest carrer, hi vas a parar de Mtha sortit un ull de poll al peu La terminologia del mén de! és tan complicadal No sé qué has no et sento. Deu haver plogut molt, hi ha un diaigua Que mhagin pagat ara, m'ha anat com anel sel segor de legionet-losi que es detecta. 3 mal impres, totes les han sortit borroses, Aixd no fa al no sé per qué ha has dit Com que alld no hi ploure a estiu, hi anirem de vacances, Vise des de fa una bona colla d'anys. Has de posar-ho a marinara i serena durant nou dies. el de proves el construirem en aquella nau. He trobat feina en un él de sang ha comencat una nova campanya de donacions, Te una tan escarransida, que amb prou feines lentenc Lateva mare no ue ja sha fet gran. Ala reunid, hitindras ® no hi tindras vot n que ja he trobat els meus pares no em veuran gai. De jovenet, sempre duia sm trobat malta no hem pogut arribara (hora la daquesta disfressa ésmas En Joan no volia el menti iva dina’ Aquella pitonissa va fer-tila astral Al final de la partida va treure la fe esperavi Faun anyi mig que practi la ‘aesquingat Laboirina Jallum leutan ius Esun home no tine cap dubte qui Les lenges no han estat mai el meu Quin bona que té el teu fil Lavia sempre liver. Elrestaurant és a altima pROVA 4 Comprensio lectora i expressié oral TASCA 1 Formeu part de la plataforma Sentit Coma, un grup de pressié sense afany de lucre que forneix informacié rigo- rosa sobre qiiestions relacionades amb el consum. Collaboreu habitualment en el programa de radio Ona Sana, un espai divulgatiu sobre habits de vida i de consum, dintre d’una seccié informativa que promou la informacié verag i contrastada I Vesperit critic perqueé els oients puguin prendre decisions informades. El programa d'avui és un monografic sobre alimentacio, dietética i nutricio. En avostra intervencié heu de fer el segdent: + Agrair a Vemissora de radio ial programa que us compti entre els seus col-laboradors habituals. + Plantejar un punt de vista contrastat sobre la idea generalitzada de les dietes sanes i els métodes per apri mar-se (document 1). + Feresment de diferents tipus de dietes amb molta difusié entre les persones consumidores (document 2), + Valorar|a relacié entre habits de consum d’aliments i valors culturals (el document 3 us pot fornir alguns argu: ments) TASCA 2 Un cop feta la presentacié i obert el torn de paraules, alguns periodistes assistents us plantegen algunes pregun- tes, Responeu-les: 1 Ara tenim una esperanca de vida més llarga que en cap altre moment, quan se seguien dietes més «tradicio- nals», Qué ens en podria dir? 2 No troba que l'educacié dels nens sobre aspectes nutricionals ide salut correspon fonamentalment als pares, més que no pas a les administracions? 3 Amb el ritme de vida actual, creu que és viable i raonable proposar a la poblacié que es dediqui durant moltes hores a comprar menjar ia cuinar com les nostres avies? PR 5 ORAL isica -ENERAL OE POL! 3 LA DIRECK Document 1 «Les dietes estan fetes per treure diners a la gent desesperada» Juan Revenga (Pamplona, 1969) és dietista-nutt jonista i bidleg. Treballa com a consultor en nutri ci, collabora en diferents mitjans de comunicacié a classes, també, a la Universitat de Navarra. Es defineix com un «professional de la salut» no un «grasséleg» i, precisament per aixd, afirma que «a mi alld de les qliestions estétiques em rellisca i, si ppuc, no dono cita a aquests pacients». De vegades ha intervingut en Vescola de les seves dues filles amb idees sobre alimentacié saludable, encara que ces lamenta que fer aixd «és una gota en un oced», Com eduquem nutricionaiment? Nobi ha una Unica lau quesiguila pedralosofal ‘ab E’smultidimensional, Yeducaci ideal a perseguirrespon aiferents rees implica dilerents sectors educatiu, formatiu, el public generar un entom proct a aquesta educacié optima, ri el marqueting, Tot demanaria Podem dir que som un pais saludable? Elconeixementno és|'adequat en linies generals perque no sexplica el saber fer. Acaber escola sabent fer equa cions de segan grau, peré sense saber fer la compra, cui nar o preparar els aliments, Per qué és manipulable la piramide dels aliments? cemple més patent és el d’una arxiconeguda marca C'aperitius. Si tu dones la volta al paquet, trobes la imatge dela piramide nutricional i una frase textual que iu queelsteus aperitius també poden formar partd'un tacié saludables, Shan fet el seu forat en aquesta guia nutricional patro dali Saber cuinar es relaciona amb menjar saludable? Si. No és més que una relacié estadistica. La poblacié que cuina més ovint tehabits de vida més saludables. A habits de vida, Fl que cuina va aun te fresc, que tind més cuina, millo mercat i compra proc proporcié de sal, de sucre ide gr teristiques principals: molta menys Només importen els diners? Lesaltres coses importen molt poc. La publicitati acces que tenen els nens al marqueting son insans. No hi ha productes que es publicitin que siguin aliments i que Es compten amb els dits de la ma els guin salud anuncis de platan de les Canaries o de briquil Seria aquesta una de les causes de Vaugment del sobrepés infanti Seria un dels elements que sens dubte intervé a la con- ra, perd no lic. ls anuncis en els qualss xipollejant en un bol de cereals amb un 41% de sucte, a sota et ve un missatge que posa eesmorza variati cada dia, Ministeri de Sanitats, Aquesta és lestratégia del pla IAVISA —-Habits de Vida Saludables— pe dha la promocis its de vida saludable En anuncis d’aliments insans? Precisament posen aquest missatge en els anuncis més insansi Ii ariba el missatge al noi pensant que aquests cereals estan molt bé per esmorzar. Les dietes sén un negoci?: LLalimentaci6 és un negaci. De f vista, la industria de Valiment: des del meu punt de 6s la que més diners mou del mén, més que les farmacéutiques, les energati- pstrucci6, elturisme, ques, les petrolieres, lac rmil millions d'animes al planeta i cada dia vida tots i cadascun de nosaltres mi menja regades Totes les dietes sén un negoci Absolutament totes. Hi ha una frase de le Fundacié de Desordres Alimentaris americana que diu: «La industria laprimament és Vnic negoci rendible del mén amb una taxa de fracas de més del 98%. De fet, a Espanya, ‘questa industria mou anualment dos mil milions d'ew (05, aixd 65 el 0,2%6 del PIB. No existeix ta formula perfecta per posar fi a una vida insana? Siparlem dediet fets per aprimar, sino per treure diners a la gent que viu amb una desesperacié urgent el tema dels seus quilos. Es una oportunitat de negoc! aprofitada fraudulenta ment per molts i productes miraculosos, no. Noestan Com podem saber si ens prenen el pel? Quan alguna cosa sona massa bonica perqué sigui veritat, no ho és, Nosaltres som part del prob perqué ens agraden les solucions rapides allo queens agradaria que fos veritat. comprem [Link], 30-07-2017 (text adaptat) Document 2 Les 5 pitjors dietes per perdre pes Algunes dietes poden ser perjudicials per a la salut si se segueixen rigorosament o si no s'adapten auna 6 equilibrada pre ha de ser equilibrada i prolongadaen resultats siguin efectius, duradors Una dieta semy ei temps perqué el saludables. De vegade resultats miraculosos. Cada any es produelx Taparcio de noves dietes que prometen grans resultats i que es s, es cau en die oineten tes que p ym a revolucionaries i definitives, Fa uns anys, només se sentia parlar de la dieta de la carvofa, de pinya, Després, vaarribarla dieta Dunkan, Haran la dieta Atkins... | aixi fins a arribar a la dieta de sanguini ola dissociada. Dieta cetogenica daquesta dieta porten els Les variants més polémig noms d’Atkins, Dunkan 0 Scardale. Afloren cada any amb fora, pel fet que prometen rebaixar fins a 12 quilos en un mes, amb les consequiéncies que aixd comporta, com Vefecte io-io. Es basen en la celosi, un estat meta bolic que es produeix p laqual cosa indueixel ca Is lipids per obte La nutricionista Cristina Mir adverteix que «la reduccié etada dels carbohidrats en la dieta i basada sobre donar lloc a 2 provocar depressié a la persona, pel fet d'anular to: talment un grup d'aliments dela dieta, és una dieta que molt de seguir en el temps. Quan la persona se'n 2, no ha aprés bonshabitsalimentarisi,en tornar a alimentacié previa, toma a guanyar el pes per dit, ia majoria d vegades, finsi tot una mic Dieta de les pastilles «cremagreix» sociacié Britsnica 1a advertit sobre els efectes adv Dietistesj les

Potrebbero piacerti anche