PROVA3 Comprensi6 lectora i expressi6 escrita TASCA 1 reballew al diari digital La Linia Didria com a redactor 0 redactora de noticies. A partir de les estadistiques de visites al web del diari, sha detectat que darrerament les més llegides corresponen a les relacionades amb el turisme sostenible. Es per aixd que la vostra cap us demana de redactar una noticia en la qual descrigueu el fe- nomen turistic més enlla de les notices i dels fets puntuals. Redacteu una noticia d’entre 150 i 200 paraules en qué analitzeu I'evolucié del turisme dels darrers anys i la situacié actual del sector a partir dels grafic. Document 1 Apartaments turistics 2017 sean “OP OPPEORSS SS —— territorials Allotjaments turistics per tipus Be Allotjaments turistics per serve VA Font: http:/[Link]/web/ content/20_-tulsme/alloljaments_|_establiments_turstics/documents/ andus/evolucia_mensual_establiments.p ce >RENSIO LECTORA | EXPR r 35EL MODEL DE L ON 5 SE Document 2 Marge er) co bine neler seams cong: 260 ernoctacora mem) easico canines eter: sass cod seam rou ocupat (4) oping on Font:httpsy/avaw idk Document 3 mass aon eas e4ss6 ses reson warm sms sre sous2 e008 198 at/pubyid-aeckn=550 wagers sexy wens saren omise ses 63ea seating soma 37389 cetera aesemne psoas 26m ‘rene oar 102566 ‘rae comin nos2 rau eocupecl pernabacons() was Font: attns//[Link]/pub/tid-aectan= mas eee 22500 es 152357 0106 s4s52 ssssne veeas2 ssa 7008 sesma 17662 ‘1716) 709 4852 a3 887 sroagTASCA 2 presidiu la Federacié d'Associacions Veinals d’una localitat turistica. Una publicacié local d’amplia difusié a la ciutat est recollint opinions de diverses parts implicades en la vida civica. Els responsables de la publicacié us hhan demanat un article d’opinié d’entre 350 | 400 paraules en qué valoreu de manera critica i argumentada les diverses opinions sobre el fenomen turistic ‘Acontinuacié teniu dos textos que us ajudaran a documentar-vos. Recordeu que l'article té caracter divulgatiu i s'adrega a un public general, no pas a experts. La publicacié té molt interés que el text contingui + una descripcié de la situacié des de la perspectiva veinal; + una valoracié sobre la importancia de regular o no Vafluencia d’un gran nombre de turistes a la vostra clutat Document 1 El turisme sostenible pren embranzida El turisme sostenible es va obrint pas enfront del tu risme de masses. Viatjar d'una manera més respec- tuosa és una tendencia creixent que fa possible que les estinacions siguin espais millors per als residents ivi- sitants, LONU ha declarat el 2017 Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvoluament per tal de promoure un canvi en les politiques i en les practi ues empresarials del sector, perd també en els habits de les persones consumidores, qui viatja, amb Vobjec- tiu d’aconseguir una indistria turistica més responsa: ble i compromesa tant amb la preservacié del medi ambient com amb el desenvolupament de les econo: rmiesi cultures lacals, Ho aralitzen experts dela UOC, la professora Soledad Morales jel professor Pablo Dia: El turisme és una de les indiistries més importants mundialment. Segons el Berémetre de lOrganisme Mundial de Turisme, el 2016 més de 1.200 milions de ersones van viatjar per fer turisme. Es un sector que dona feina a una de cada onze persones de tot el man genera prop de ['11% del PIB mundial, Sembla logic, ye tots els paisos en vulguin treure partit. Perd aquin prev? ue el turisme és una de les activitats que té més seqiléncies per al medi ambient. Contribueix al canvi climatic, sobretot a causa de limpacte median. biental dels desplagaments, perd també té un impor: tant impacte en lentorn, tant per als espais natur: Jad Morales, di: com per als habitants de la rectora académica del master de destinacions turisti- ques, explica que, a mesura que hem anat prenentcons cigncia dels efectes negatius de determinades formes de turisme, conceptes com sostenibiltat i responsabili- tathan anat guanyant importancia, Segons una enquesta de [Link], una de cada tres persones que viatgen té la intencié de triar opcions més respectuoses amb el planeta al larg aquest 2017, 140% de les persones enquestades mostren interés a 1 un ecotour, un viatge que inclou rutes més llarguesi anoramiques i en que es fan servir mitjans de tra Port alternatius. Segons el professor dels Estudis d'Eco ia i Empresa de la UOC Pablo Diaz, «cada vegada la gent quan viatja busca autenticitat | viure expe. me rienciess, perla qual cosa surten dels circuits més tran si s'acosten més a condixer les comunitats locals nviure-hi, Aixd ajuda a prendre consciencia de la itat de preservar els costums daque el seu entorn i per tant, de practicar un turisme més responsable. Oportunitat de canvi ledad Morales detineix el turisme sostenible com tipus de turisme que no posa en risc les necessitats de Beneracions futuress, és a dir, un turisme respectués amb el medi ambient, socialment sensible i econdmi: cament viable, Aquesta professora de la UOC, que és experta en turisme sostenible, recalca que eno es tracta a ROM 10 LECTORA EXPRESSIO ESCR REN or 3738 ‘CIO GENERAL DE| LDELA\ PROVES SEG lun producte, sind que téa veure amb comes gestiona rmes deturisme in negoci turistic» i diu que stotes: 1an de poder ser sostenibless, per la qual cosa els agents implicats, «i sobretot les empreses turistiqu han de posar Vaccent en aquests tres aspectes: me- ddiambiental, social i economic. Document 2 questa professora dela UOC est convencuda que «és una oportunitat que no es pot debxar escapar pera af vorir que el turisme cantribueixi a millorar les cond de vida dela poblacié del planeta». Raquel Font, UOC Actualtet, 08-02-2017 (text adapta «El “turisme sostenible” és un estogan del lobby turistic» Ivan Murray ha estudiat a fons la historia det tu- risme a les Balears i les seves relacions amb el ca pitalisme, la politica ila societat Ivan Murray (1970, Séller) & doctor en geografia i pro- fessor associat al Departament de Ciéncies de la Terra de la Universitat de les Iles Balears. Ha estudiat a fons la historia del turisme a les Balears ies seves relacions amb el capitalisme, la politica ila societat. L actual que es vu a les Illes no es pot entendre context historic el seu futur no es podria visualitzar si 1no fos per analsis com les seves, El turisme sostenible, 6s un oximoron o existeix? lo, no. Esuneslogan del lobby turstic quees tre quan esvan comengar a qlestionar de manera més frta to tes les dinarniques del capital i que va coincidir amb el moment de lexpansié del capitaisme global i amb les formes més financeres. Coincideix amb 'apoteosi de Rio, a grans trets, el 2012, quan comenga a vendire's aquesta nova formula des de economia politica per intentar verdejar el capitalisme. Quan esclata la gran crisfinancera escomenca a rearticular a guanyarforca ilegitimitat, no pas social, sin6 en les estructures del poder i del capital, on comenca a guanyar posicions aquest capital turstc, Vactivitat turistica com a via per nonomés resoldrela cris! del capita sind tambe lacris ccologica. Una cosa sha dereconeiver al bby turistic i és que ha tingut una capacitat de seduccié molt alta dins les grans esferes del poder i també en els movi- ments socials antisistema o contrahegemnics, que Than antibat a veure com aviable. Nosatres ens situem jpdavant en aquest tema, enim fins tot un terme per definir-no: baleartzaci. Com inci ix aquest turisme en la politica? Tenint un Joan March, un Abel Matutes... Jo crec que no és cesualitat que ales Illes Balears sim posasd'una manera tan forta tan dura elrégim festa €1 36. A més, hem de tenir en compte que el principal financer de Franco era mallorqui, i Mallorca era un: an xanva clientelarteixida al voltant dels int sobretot de Joan March, no tnicament per® bé, po Griem dirquetenimunee fe poder molt rar Quica molt assentada territorialment. AEivissa, el soci de Joan March era en Matutes i altres grans capitals. Aquestterreny dona lac, no es casualitat, jo rec, al et que les Iles apareguin cine multinacionals hoteleres ue avui en dia estan entre les més importants de tot el ‘mén. Aixd no ha passat, per exemple, 2 paisos com Franca tala, ien canvi en esilles resulta que apa: relxen aquests gegants. Axa té molt a veure amb com es configuren les relacions i amb el fet que estableixin fortes aliances amb els grans capitals turist cionals d'aquell moment. Iberostar, per exemple, ha trencat ara fa poc Ualianga que tenia amb 'operador turistic Thomas ics transna- Fa molts anys que parlem de massificaci6, perd sembla que el punt d'inflexié arriba fa uns cine anys. Aqué es deu? Es deu a unes quantes coses, fs molt curs pi quan tu mires 'hemeroteca, veus que als anys TO es parla de massiticacié, als 80 també... Evidentment, la saturaci6 és una percepcié social, quan tu ho sents és que ho compares amb una situacié prévia. Ara ens hem trobat que sesqueixa quelcom dins el que era bona part del consens social constult al voltant de hegemonia turistica aqui ales illes, Per primera vegada ala historia, coincideix un moment de rellangament turistic amb una situacié de precarietat social molt alta, Es comenca a donar una situacié en qué en un moment donataarriben a conviure taxes }€1 21-23% en contrastamb[Link] ésdemal els locs: isdelalegitimacié ricci Je feina? Es aquion comenga.a generar-se un: e cristal elven contradiccions fortes una situacié ¢ entendre, ja que ocupacié ho dels eixos centr de [a industria turistica és enosaltres creem llacs de No només és queno hi hag’ feinao prow feina, sind que fina», a feina que es genera és pitjo 1 aixd és realment aixi? Neus Surter, Pablic, 7 text adaptat) Qué passa en el moment que jo duc turistes ino creo TASCA 3 ‘rieu una de les dues opcions que trobareu a continuacis i escriviu un article d’opinié dunes 300 paraules per aun mitja d’amplia difusié en que valoreu criticament la tesi que es desprén de la citaci6. Per fer-ho, exposeu la vostra opinié amb arguments solids i exemples rellevants. opci6 A «Un viatger savi mai no menysprea el seu propi pal Calo Goldoni (1707-1793 opci6 B eUambicié és l'ultim refugi del fracas.» scar Wilde (1854-1900) (OLECTORAL40 (CCIO GENERAL 0 Ret LDELA\ ELMODE PROVA3 Us dela llengua EXERCICI 1 Llegiu els dos textos que teniu a continuacié i completeu els espais en blanc (1-20) amb la paraula o les paraules correctes i adequades al context. Escriviu les paraules en el full de respostes. En alguns casos, hi pot haver més d’una resposta: només n‘heu de donar una. El primer espai en blane (0) us serveix d’exemple: «Aconseguir un turisme de qualitat sha convertit en un mantra comds (0) tots aquells que s6n ertics ‘amb el model turistic del pais», deia Enric Llarch en aquesta mateixa pagina el 28 de desembre, «a menys del 39% de la seva capacitat potencial. Es irrisor.» (0)pera Document 1 Vefecte dels creuers a Barcelona ‘Anning se li escapa que el mén dels creuers tivitat primera magnitud econdmica tun fortcreixement en unaac: (2) ha experiments les darreres decades @ escala mundial. Lluny de re- baixar expectatives, diferents informes i estudis reair: men que parler d’una tendéncia a 'alga on predomi: naran una major oferta de vaixells, amb molta més (3) noves destinacions emergi capacitat ranen el panorama global faran augmentar el nomb’ total de passatge modalitat turistica posat a gaudird'aques {celona és una destinacié de primera linia, (4) aquest sector gracies, entre altres factors, a léxt tu ristic de la cutat, ala Seva situacié geografica,a Voferta hotelera actual ia 'accessibilitat i proximitat a diferents ingut sisteries de transport. La capital catalana ha esde el port lider de creuers d’Europa ide! Mediterrani regis tra vifres record (5) més de 2,5 milir de moviments de creueristes i més de 800 vaivells (6), el fet que Barcelona actui com a port (7)s'hidesenvolupin lesope- base suposa racions proples d'niciifinal dels tineraris, (8) demana unes infraestructures j uns serveis afegits que repercuteiven, de retruc, en la dinamitzacié daltres tors econmics secundaris. Elvincle entre els dels Jocs Olimpics de manera parallela al despertar tu ristic de la ciutat, Després d'un comencament discret perd constant, les xifes glabals han anat progressive ment a U'alga cada any, especialment a partir de 2001, wwers i Barcelona s‘nicia en poca (@)esprodueixun saltsignifcatiu entiarri- bada de creuers ala ciutatLaposta clara per Barcelona de les principals compa ryies navilieres ila voluntat de les insttucions per ir pulsar el desenvolupament d'aquesta activitat van ser cabdals per entendre el fenomen (20) ho fem avul Document 2 Turisme de qualitat Elnostre model turistic crea poca riquesa i, sobretot, la distribueixd' una manera perversa, Vegem (1, Obviament, el turisme crea valor als propietaris immo biliaris,el patrimoni lesrendes (12)shan disparat. També crea valor per als operadors de tota mena: restauradors, hoteers, etcetera. El problema el tenim amb la resta de la poblacié, (3) sénla majoria, que (14) resulta objectiva- ment perjudicada, La caracteristica fonamental del nostre model turistic no té a veure amb el poder adquisitiu dels nostres visi tants, ni amb el motiu de la seva visita (soli platja, cul tural, congressos, etcétera), (15} amb la nena d ‘que crea iels salaris que paga Fa poques setmanes l'Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat va fer public un informe so- bre salaris en el sector turistic catala que posa negre sobre blanc (26) ja sospita La sintesi és la segiient: a mitjana d'ingressos és un 32% inferiorala catalana, la meitat del personal cobra menys de 14,000 euros bruts a any’ (27) lamei- tat no té més que una qualificacté elemental: personal Daniel Imbert Bouchard; Ramon Sen «Lofecte dels crevers ala destinacé de Barcelonas (text adaptat) subattern, ofcials de tercera, ajudants sense titulacié i sense qualificaci6, ra bé, les empreses que paguen pac estan subvencionades per la resta de la societat perque el seu personal es beneficia d'uns serveis pi blics que tenen un cost molt superior (08) import dels impostos que satisfan, que son minims. Daltra banda, examen de les estadistiques dafliaci6 ala Seguretat Social posa de manifest que aquests sa laris només poden mantenit-se a copia d'ocupar fona mentalment personal pravinent de la immigracio. aind el que explica que enorme creixement del turisme (19) minso sobre hhagi tingut un impacte el nostre atur En definitiva, més enlla de modalitats turistiques i del poder adquisitiu del public visitant, només hi ha dues menes de turisme: el bo i el dolent, i a diferencia és (20} paga el personal, El nostre, dissorta ment, No podra ser bo mentre no tinguem el que té la major part d’Europa, un salari minim equivalent al 5006 del PIB per cApita: 14.000 euros per any, Miquel Puig, Lo Vonguardia, 04-01-2017 (text adaptat) PROVAS USDELA aL42 LITICA LINGO ALDE PO! NS EL MODEL DE LADI EXERCICI 2 Digueu quina de les tres opcions (a, bo c) NO és correcta ni adequada al context. Marqueu-la amb una Xen el full de respostes. © Totique ho va fer o) finalitat 0 9) Jatine data per a) presentar ‘amb la dajudar-me, em va perjudicar. b) intencié of ») dX la tesi doctoral Aquest restaurant no té gaire a) nomenament, Tots els estudiant a) medicina Esmola ben bé el apf Sino ensenviem a) recolzament Considero que el a) greu a) dilemes ‘Amb un soutan a) minso Esel pismés. a) miserable Labarrejade a) ciments, Ve a) llencar Va a) endregar La publicacié d’ a) interlocutdries b) defensar ) obviar b) anomenada ¢)renom, tse ian de fer practiques amb cadavers. b) medecina ¢) cirurgia de totes les eines de tal bj tall eile n personal de no acabarem la feina a temps. b) suport ¢)refore teu comportament és un peral'empresa. b) greuge ©) perjudici Prenguem una decisié ara mateix. b) dubt ©) confusions no. em puc comprar aquell perfum que m‘agrada tant, b) mesqui oO magre que vist en ma vida i no el penso lloger. b) prodig ) ronec fan que la construccio sigui molt més sdlida. b) morters ¢) fonaments, el dard amb forga iva encertarla diana de ple. b) llancar o)tirar tots els libres de la prestatgeria en un moment. b) endega engeger dels jutges a la premsa no és frequent. s b) autos )autesna que el rei deixar ben aviat b) tron ©) poder No vols pas anar a veure exposicié d mi Museu Maritim a) bucs b) nau: vail EXERCIC! 3 Digueu quina és 'UNICA paraula apropiada per ales tres oracions de cada bloc. Escriviu les paraules en el full de respostes. 0 Aro, per aquest cam/[Link] s'hi el bestior, Quina de pregunta és aquesta? No sé qui totes aquestes terres, peré deu tenir una bona feinada, © meno s al rellotge, es parara que no i ap camisa, Nico s'avenen molt, son B béde la matetxa find ja es No pu més s no puja be, ja pots a va aclamarel presid vers a veul eballa en un n Biel es fot de mi perg estan que Lu sino és ben & un timbal amb el piano loreu el nostre servei en una del'valdeu Miraré de carwiar el bitllet per no haver de fer cap Estant tots dos sense feina, no edo Vsltim Han construit un. de rentatge especial per a camions el favor de sortir,no hi res, tu, aq Té una calleccié fabulosa i la facana podde (ull selva posar groc quan va tenirla ictercia wens amb mi afer tir al 2 jedate no puc continua, ho sento, Em sap qjue tinguis aquesta opinié de m accent ap al'esquerra Etveig amoinada, que et passa res tuna votaci6, la guenyard tisseria fan el pollastre a ast Haurem de trobar un material més si volem que la paret s'aguant P a terme el projecte, encara alten uns quants anys. En alt és| fe closca, li ho he d’explicar tot cinquan Jes, Ni mai fa sempre el que li dona la gana. Aen Ferran, sili portes la contraria, et fara la Aquesta feina és la meva Lavisempree que abans enganxaven | ruc, Pertol hia formigues, en aquest pis, Diuen que dema ploura del pas, vens, podem sopar plegades. eix bé empresa, durant anys s'ha moguten el La reina sempre parla de mateixa © Jna coneguda marca de re es ; + penjar quadires, m’estimo més fers el brou quan ja estigui @ punt,IsTica {ENERAL DE POL 5 6 PROVA3 Comprensié lectora i expressié oral TASCA 1 El Patronat de Turisme s'ha proposat com una tasca prioritaria afavorir i participar en el debat sobre el model turistic de la vostra zona, que en els darrers anys ha estat molt qiiestionat. Per aquest motiu, ha programat una roda de presentacions en diferents localitats en les quals vol oferir una visié del fenomen des de diverses pers- pectives. Sou un técnic del Patronat ius han encarregat que feu una presentacié en una localitat molt turistica que no sempre gaudeix de bona premsa, especialment després d'alguns incidents protagonitzats per turistes ebris que s’han produit des de fa algun temps. U’Ajuntament us ha cedit el Palau de Congressos, on s’ha congre- gat un bon nombre de veins i veines que estan contra el turisme, representants sindicals del sector de Uhostale- ‘ia, representants de I'ambit politic, un bon nombre de mitjans de comunicacié | també representants de l'em- presariat del sector turistc. En la vostra intervencié heu de fer el segiient: «+ Agraira tothom la seva preséncia en l'acte, especialment tenint en compte que entre el public hi ha represen- tats interessos contraposats, + Plantejar'inici d'un canvi en el model de turisme que es vol promoure des del Patronat (document 1) + Fer esment de la perspectiva dels treballadors i les treballadores del sector (document 2). + Exposari valorar possibles iniciatives per millorar la relacié entre el veinat ils turistes per evitar que es repe teixin problemes de convivéncia (el document 3 us pot fornir alguns arguments) + Donar les gracies i obrir un torn de paraules entre els assistents. TASCA2 Un cop feta la presentacié i obert el ton de paraules, algunes persones assistents us plantegen algunes pregun- tes. Responeur-les: 1 Socun vel del centre i pateixo diariament els problemes de civisme que provoquen els turistes ebris i drogats. No troba que ens ha fet una presentacié de la situacié molt suau? Li asseguro que viure al centre a estiu és un auténtic infern. 2 Soc una treballadora de I'hostaleria i representant sindical del sector. Seré directa: el Patronat pensa fer res per fer-se ressd de la nostra situaci6, que, com saben, és precaria? 3. Com vosté sap, perque ens coneixem personalment, represento lAssociacié d’Empresaris d’Oci. Entre els nostres associats, hem detectat una inquietud creixent davant d’iniciatives que volen limitar-nos el nombre de pernoctacions i, sincerament, creiem que els nostres negocis estan amenacats. Que ens pot dir per tran- quiltitzar-nos?Document 1 El president de la Cambra de Comerg de Barcelona defensa «menys turistes i més qualitat» Miquel Valls defensa una taxa «com més alta millor» per evitar excursi tes a la capital catalana «Qui vulgui veure un parc tematic que vagi a Port Aventura», declara El president dela le Barcelona, Mi quel Valls, considera que la taxa turstica que ’Ajunta: ment de la capital catalan vol imposar sobre els ope: adors turistics per gravar les visites d'un dia hauria de alta millors. En una entrevista a ’ACN, isme que no pernocta @ la clutat i ser ecom més valls ha criti no hi fa despes ui vingui a veure aixd com sifos un n alte loc. Sia la Costa Dau caben alld, per parc tematic que vagl rada teen Port Aventura, si no s'ho qué han de venir un dia a Barcelona?s, «Aquest turisme em, (...) volem turisme de qualitats, ha reblat Valls ha lamentat que Barcelona est& vivint una eespe. cie d'invasié turisticas i ha assegurat que, dels 35 mi fons de visitants que rep cada any Barcelona, 17 no hi sen cap nit. Davant d'aq el president ia Cambra de Comers defensa emenys t qualitat Document 2 Manifest Les Kellys és una associacié autonoma que aposta pe Uautoorganitzacié i est integrada per cambreres dhotel Les Kellys té com a objectiv bblematica de les cambreres. amillorar la seva qualitat de vida. donar visibilitat a la pro: tel, aixi com contribu Reivindicacions de les Kellys + Jubilacié anticipada: que stestableixin coeficients, reductors per tenir pensions decents; econeixement, de treball pends, Ha citicat que en moltes ocasions aquest turisme d'un sol dia somple la Rambla ila Sagrada Familias perb «no gasta res fins i tot va emb el picnic dels seus hotels». ald, ha defensat que es promoguin me suasives: «Que es quedin a la Costa Brava 0 a la Costa Daurada, que no vinguin a Barcelona, I qui vingui a Bar celona, que hi dormio sino, que pagui una taxa». ures dis- Miquel Valls ha evitat proposar una xifta econémica det que haurien de pagar. El president dela Cambra ha re- marcat que, com planteja I’Ajuntament de Barcelona, qui ha d’assumir aquesta taxa s6n els operadors que organitzen les excursions d'un dia a la ciuta! La intenci6 del consistori és que la nova taxa, que en y 2018, Seg va aprovar la comissi6 d'Economia i Hisenda a mit juliol, el turisme creuerista no la pagaria, ja que ja abona limpost turistic dela Generalitat. Tampoc aque: lles persones que visiten la ciutat pel seu compte: noen paquets organitzats, Van votar a favor de la iniciativa cara sha de con: entre vigor tots els grups municipals excepte Cs iP! abstenir, que es van Nacio Digital, 13-08-2017 (text adaptat) + Reconeixement de malalties professionals directs ment relacionades amb 'aparell motor i musculoes queletc + Supressié de 'extemalitzacié: exigim la modificacié de Vart, 42 de lEstatut dels Treballadors per a ge rantir la igualtat de contractacié iques'hiincorpori la LletKelly per impedir a cessi6 il-legal de treba + Blindatge dels convenis d’hostaleria: no volem que PRO ECTORAI NSIOLSRAL DE POLITICAL CIO GENEF com a part legitima del sector. sspectié li + Increment det nombre de personal d' ral: nspeccions aleatories, cistig als expedients ire gulars i que les persones responsables no puguin optara les borses de treball institucionals + Compliment del capitol It de la Llei de Prevenci6 de Riscos Lal tats Empresarials als i de la Llei de Coordinacié d’Activ + Ques realitzin els estudis ergondmics per calculari limitar les carregus s les caracteris tiques de cad detrebalt + Compliment de les categories reconegudes en 1cord marc ALEH, Document 3 + Compliment de article 34 de 'Estatut dels Treballa dors; el contrari ens impedeix c iliarment isocialment, axicom el que a a relacié amb lem ticle 55 del'ET en + Vincular la categoria dels hotels ala qualita baal que s’hi genera. Vincular la normativa a Vobtencié d’uns estandards laborals d'acord amb la categoria de cada hotel. Ac tualmentla normativa per establila tondmica i només estableix els metres minimso si ha d’haver teléfon a caixa forta, pero no hi hares que sestandards labo als Opti, https//[Link] (text adaptat) Lloret de Mar regala samarretes per fomentar un turisme «respectuds» La campanya de civisme impulsada per V’ajun- tament vol promoure la «convivancia» entre residents i turistes Uajuntament de Lloret de Mar, juntament amb diferents comerg i oci noc- representants del se tur va presentar ahiruna campanya de civisme i sensi bilitzacié per promoure un turism ds» i de sconvivencias entre el resident et [Link] paraules lau s6n respecte i corresponsabilitat, va afirmar ahir Uatcalde, Jaume Dulsat (CiU). El to de la campanya és volgudament «positiva, que fuig del to punitius, segons va dit, perqué la gent se la faci seva or hoteler, oret hi caber amarreta, amb El lema escollit és «Amb respecte tots» i té com a element central la qual es busca enfortirla relacié entre resident iturista El et de posar-se la samarreta ja implic: un ecomprd d'un matelx mise i fa visible que tothom forma pai equip, segons va explicar un dels creadors, David Barra- china les altres Un foto. ries sthan de«gu fan una iniciatives per fomentar la participacié destac clan la samarreta. Si se la posen, arteixen a les xarves sox La campanya també aborda els problemes que ge’ n els turistes que segen sense samarreta pel centre de la ciutat, El ques'ha fet és dissenyar una linia simbolica de color verd a terra, que va des del passeig Maritim fins als accessos de la zona comercial, 's panya amb el missatge «Pos: angles, catala tla samarr ono, 30-06-2017 (text adaptat)PROVA4 Comprensié lectora i expressié escrita TASCA 1 Coblaboreu activament amb una associacié que promou el canvi d’habits alimentaris entre la ciutadania. Lassociacié edita a revista Sanavido, una publicacié semestral amb informacié iarticles d’opinié sobre dietatica, nutricié i habits de consum, Aquesta revista s'adreca a les persones associades, que la reben gratuitament, i també ala ciutadania en general, que en pot disposar als quioscos. La redaccié de la revista vol dedicar el proxim. nimero al moviment Slow Food, que defensa els productes agropecuaris de proximitat i de qualitat, i us cencarrega que escrigueu sobre aquest tema, per a la qual cosa us fa arribar alguns documents escrits. Redacteu una erdnica breu, centre 1501200 paraules, on descrigueu en qué consisteix aquest moviment, quins valors promou i quina perspectiva proposa quant a |'alimentacie. Document 1 Moviment Slow Food es slow es promou el gaudi dels productes regionals els menjars tradicional Els ing dents deles prctiques gastrondmiques que proposa es conreen de manera respectuosa amb el medi ambient. La nostra associacié detensa la diversitat dels conreus, nattries primeres, El moviment Slow Food promou 5 principis per millorar la seguretat limentaia en temps decany imatic: S'aposta per una agricultura trad menys de les apartacions d'energia id'aigua. Igual ment, es promou lis limitat de la quimica, dels com: bustibles fossils i del consum d'energies no renova: bles, a qual cosa afavoreix la disminucié de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i contribueix alestabilitat climatica tat, ja que és el fona titueixla base 2 Tambées promou la biodiv ment dela seguretat alimentaria i cor de agricultura ecologica i bioldgica, atés que ofereix alternatives als combustibles fossils ia I's de pro ductes quimics. A més, restitueix més carboni al ter feny, [a qual cosa en millora la capacitat per resist ssequeres, inundacions i erosié natu Els conreus que defensa el moviment sén els tradi: cionals els autdctons, Uagricultura promoguda per ‘associacié s'allunya de les llavors modificades enéticament i les especies transgeniques, ja que contribueixen a accelerar el canvi climatic. Es fa un consum limitat de laigua, ja que és un ‘ocupacié intensiva d'aigua en curs escas, Red agricultura representa una estrategia essencial dadaptacid, Uagricultura ecoldgica i brologica no necessita regadiu intensiu i, alhora, augmenta la ca: pacitat del s6l de retenir l'aigua i de millorar-ne la qualitat Es potencia la diversitat de cultius els coneixements per adaptar-se al canvi climatic EXPRES {0 LECTORA COMPREN 49