UP
Una habitació de nen amb pòsters a la paret, entre ells alguns de la pel·lícula “Up” i
“Peter Pan”. Un nen d’uns 5 anys entra corrents: porta un gorro i unes ulleres d’aviador, i
agafats a la mà un ram de globus que floten en l’aire. El nen corre emocionat per
l’habitació fent voltes, fa voltes com si fos un avió, i quan passa davant de la finestra es
para. Es queda mirant el cel i comença a apropar-se lentament. Estira una mà i quan
està a punt d’agafar el marc una veu el crida.
P - Miquel, a sopar!
El nen deixa anar la finestra d’un salt i comença a lligar els globus a una cadira amb
dificultat.
P - Miquel!
M - Siiiii! (Acaba de lligar els globus i els mira amenaçador) Quedeu-vos aquí.
Va cap al menjador. El seu pare és a la taula: fa aspecte de cansat, amb bosses als ulls i el
cabell despentinat, com si no hagués dormit en dies. Comença a servir el sopar en silenci.
M - Pare, com de lluny és el cel?
P - Mol lluny, Miquel.
M - Però com de lluny? Quant es triga en arribar?
P - No ho sé fill. Molt.
M - Una hora?
P - No, molt més.
M - Un dia?
P - Miquel, prou.
M - Però quant...?
P - MIQUEL, PROU! (Dona un cop a la taula. Després d’un silenci el pare es tapa la cara
entre les mans i comença a plorar. En Miquel li agafa una mà.)
M - Pare... trobo a faltar la mare.
P - Jo també fill... ella era - jo... ella era un àngel. I se’m fa molt difícil estar sense ella...
M - Llavors... creus que ja deu ser al cel?
P - (Recomposant-se) Estic segur que sí.
M - A on?
P - Te’n recordes com et deia sempre que tenia una estrella per tu? Que te la guardava per
les nits?
M - Sí.
P - Doncs ella en tenia una també, i ara és allà.
M - A una estrella?
P - Sí. (Es serveix una copa de vi)
M - A quina?
P - En una molt brillant.
M - La tercera estrella per l’esquerra?
P - Com?
M - La tercera per l’esquerra?
P - Per què la tercera per l’esquerra?
M - Com a Peter Pan.
P - Ah. Sí, com a Peter Pan (Fa un glop llarg a la copa i tanca els ulls)
M - Pare…
P - Si?
M - Vaig a l’habitació.
P - (Encara amb els ulls tancats) D’acord fill, de seguida pujaré a donar-te les bones nits
(Es serveix una altra copa. En Miquel se li apropa i li fa un petó)
M - T’estimo.
En Miquel puja a l’habitació i corre cap a la finestra. Mira el cel atentament i després
d’uns segons troba el que busca. Va corrents al seu llit, buida la motxilla de col·legi i fica
un parell de samarretes, uns pantalons, un gorro, una pistola de joguina i un llibre per
dibuixar. Es carrega la motxilla a l’esquena i apropa la cadira a la finestra. Mira els
pòsters de la paret.
M - Com Peter Pan...
Es posa el gorro i les ulleres d’aviador i comença a deslligar els globus de la cadira.
M - Ho heu fet molt bé, us heu quedat aquí i no heu marxat... Ara heu d’ajudar-me perquè
anirem a buscar la mare. O sigui que porteu-vos bé, eh?
Amb dificultat puja a la cadira i posa un peu al marc de la finestra. Després un altre.
Després s’agafa amb les mans fins que final ment tot ell està d’empeus al marc de la
finestra. Torna a mirar el cel.
M- Vaig a buscar-te, mare.
Agafa els globus amb força i, fent una passa endavant, salta en busca de les estrelles.