OPONÍMIA

DELS POBLES
VALENCIANS
A D O R
LA SAFOR

AJUNTAMENT
D'ADOR
 ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
SECCIÓ D'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ
Unitat de Recursos Tecnicolingüístics
RECULL
Josep-Ramon Millet i Pons
TEXT
Jesús E. Alonso López
DISSENY
Vicent Almar
MAQUETACIÓ I GRAFISME
Guillermo Tomás Lull

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica i Toponímia
Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians
Ador, 75
Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Av. de la Constitució, 284
46019 València
Tel.: 96 387 40 23
Adreça electrònica: avl@[Link]
Amb la col·laboració de l' Ajuntament d'Ador i del CEIC Alfons el Vell

ISBN: 84-482-4179-7
Depòsit legal: V-4433-2005
Impressió: Gàfiques Vimar, SL

[Link]
ADOR

El terme municipal d'Ador, de 13,80 km2, s'estén entre la serra que porta
el seu nom, la Canaleta i les vores del riu de Vernissa i del riu d'Alcoi, en el
pla de l'horta gandienca. Des de la seua privilegiada situació, a tall de balcó
saforenc en la falda del Ventura, Ador ha conformat al llarg dels segles una
unitat jurisdiccional i de terme amb Palma, ja que depenia durant l'edat
mitjana del seu castell. La creació d'ajuntaments separats és relativament
recent, de l’any 1841, i va paral·lela al procés revolucionari liberal. La
delimitació de terme amb Palma es fixà el 1844, arran d'una concòrdia
aprovada per la Diputació Provincial. Va correspondre a Ador aleshores un
terç de la partida de Marxuquera, el qual constituïx un enclavament separat,
que limita amb Gandia i Llutxent. Palma va haver de donar pas als veïns
d'Ador i designà els camins corresponents.
D'època neolítica són conegudes les coves del barranc del Figueral i dels
Ossos, on s'han trobat puntes de fletxes i restes humanes. Diversos racons
del terme donen testimoni de la presència ibera, fonamentalment el poblat
de la Navesa, i també de la presència romana, sobretot en la vil·la del
Reconc. S'ha parlat, fins i tot, d'enterraments visigòtics. Posteriorment, Ador
va ser una alqueria musulmana, que apareix en el Llibre del Repartiment.
Una de les interpretacions sobre el seu nom li assigna un origen àrab, amb el
significat probable de 'les cases' o 'rodal de camps o de cases'. Des del 1248
han sigut registrades donacions reials d'aquella alqueria. Després de passar
pel senyoriu de molts diversos nobles, començant pel sicilià Joan de Pròixita,
l'any 1460 va ser adquirit pels Tolsà. El casament d'Àngela Tolsà i Ripoll amb
Joan de Montcada i Cardona seria decisiu, en la mesura que els seus
descendents, marquesos d'Aitona des del 1536, n'esdevindrien titulars
durant moltes generacions. En l'etapa final de l'antic règim, a conseqüència
de la tendència general a la centralització de senyorius, va passar a la
poderosíssima casa dels ducs de Medinaceli. Per aquells anys els comtes de
Ròtova, originaris d'Ador, configuraren una gran propietat al voltant de la
casa de l'Alfàs, antiga vil·la romana i, posteriorment, trapig o molí de sucre.
La parròquia, dedicada a la Mare de Déu de Loreto, s'independitzà de la
de Palma el 1574, durant el mandat del patriarca Ribera; l'estructura del
temple és de finals del segle XVII i la portada del 1848. L'ermita de Sant
Josep, dedicada al Santíssim Crist de l'Empar, és del segle XVI; existix també
un oratori privat a la Canaleta. Tant l'arxiu de la parròquia com el municipal
foren destruïts durant la Guerra Civil. D'altra banda, el Centre Comarcal
d'Arxius disposa de microfilms de documentació senyorial i escriptures
notarials.
ELEMENTS FÍSICS I ALTRES LLOCS D'INTERÉS

Orografia

Collado de l'Aigua Penya de Poquet

el Cabeço Penya del Moro
el Ventura Penya Roja
els Escudellers Pla d'Ataranes
la Corona Pla de les Estepes
la Creu Tossal d'Ataranes
Lloma de la Cova Tossal de l'Aigua
Penya de la Barca

Hidrografia natural

Barranc d'Andreu Barranc del Racó del Notari

Barranc de la Canaleta Barranc dels Llidoners
Barranc de la Font Barranquet del Carreter
Barranc de la Navesa Barranquet del Raboso
Barranc de les Coves Negres Font de Lloret
Barranc de Lloret Font del Raboso
Barranc del Collado Fonteta Vella
Barranc del Figueral Riu d'Alcoi (o Serpis)

Hidrografia artificial

Assut d'en March Motor del Barranquet d'Andreu

Motor d'Àngel Séquia d'en Carròs
Motor de la Plana Séquia d'en March
Motor de Santa Isabel

Altres llocs d'interés

Alberg de la Serra d’Ador Mina dels Moratals

Cementeri Molló de l'Alt de les Àligues
Ermita de Sant Josep
PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Ador Casa de Villarmutis

Casa de l'Alfàs Casa del Merlic
Casa de la Canaleta Corral de la Canaleta
Casa de Morant Corral de Ros

Partides i paratges

el Barranquet d'Andreu els Femats

el Castell l'Albarça
el Collado l'Alfàs
el Merlic l'Edo
el Morant l'Horta
el Pinaret la Canaleta
el Pla de Lloret la Corona
el Quart la Mercadera
el Racó del Collado la Navesa
el Racó del Notari la Plana
el Rafalany les Quintanes
el Ramonet les Saleres
el Reconc Ombria de la Canaleta

Vies de comunicació

Camí de l'Alfàs Camí del Maserot

Camí de la Bassa Camí del Pinaret
Camí de la Canaleta Camí del Pla de Lloret
Camí de les Davallades Camí del Reconc
Camí de Potries Camí Real de Xàtiva
Camí del Budell Carretera de Vilallonga
Camí del Canal Alt Senda Blanca
Camí del Carril Senda de la Font de Lloret
Camí del Collado
 Elements físics i altres llocs d'interés
Benirredrà
TERME DE GANDIA Ador
Palma de Gandia el Real de
de Gandia Almoines

anc
Ròtova
Penya de la Barca Llo Beniarjó

Barr
ret

Btarranque del Carreter

Almiserà Beniflà
Alfauir
Barranc de les Coves Negres els Escudellers Font de Lloret Potries
rs
Castellonet Ador
one Llocnou de la
Llid Fonteta Vella
de Sant Jeroni Conquesta
dels

Tossal d'Ataranes Pla d'Ataranes TERME DE PALMA DE GANDIA

Collado de l'Aigua Penya de Poquet

ranc

TERME DE RÒTOVA
Bar

March
Lloma de la Cova la

is
Font

Séquia

erp
Mina dels Moratals

S
Tossal de l'Aigua de Ador

d'en
c
Molló de l'Alt de les Àligues Barran o

Navesa

uia
es

d'en

Séq
step
i
Ermita de Sant Josep lco
E
de
les la Creu d'A
Carròs
Pla

Collado TERME DE POTRIES

el Ventura
TERME D'ALFAUIR Motor de del
la Plana

anc
Motor del Cementeri

Barr
Barranc d'Andreu R i u Assut d'en March

la
ndreu

Penya Roja
Barranc d'A

so
Rabo
el Cabeço Font del Raboso

t del
Capital de municipi Pic, roca

nque
Barra

de
nc de

Barra
l Figue Alberg de la Serra d'Ador Carretera Mina
ral
TERME DE Camí, senda Font
nc
CASTELLONET DE LA CONQUESTA Barra
naleta Motor d'Àngel Riu Càmping
c de la Ca
otari

Barran
el N

Barranc Molló
có d

Motor de Santa Isabel

Ermita
el Ra

Séquia
B. d

Assut Indústria, taller

Penya del Moro Motor Cementeri
la Corona TERME DE VILALLONGA Muntanya Pla, collado
 Presència humana
Benirredrà
de Lloret TERME DE GANDIA Ador
t Palma de Gandia el Real de
Fon e l

nca
al P
Camí del Pla del Llaoret Gandia Almoines

Bla
Corral de Ros d e
L l o r Ròtova

de
e t Beniarjó

Senda

a
Send
el Rafalany
Almiserà Beniflà
Alfauir

l Carril
Camí Real de Xàtiva
Potries

Camí de
Castellonet Ador
Llocnou de la
de Sant Jeroni Conquesta
TERME DE PALMA DE GANDIA
el Castell

TERME DE RÒTOVA

B ued l l
do rça
l ' EC. de les l'Alba m í

le s
de t ra
a o n e de
Ador Davallades C R a m re cPao
e l

Q u in
M trie
ot la s
Masetr a el Quart

tane
l
í de r
Cam ' H o aret Camí de l'Alfàs Casa de l'Alfàs
l del Pin s

s
í
Cam e l P in a re t l ' A l f à

do
i c TERME DE POTRIES

Colla
r l Casa del Merlic

le s

Cam
TERME D'ALFAUIR ado e
Coll M

í de
el
có d

del
ant
l Re
S a le
le Ra Camí l
e

conc
eu

el Mor
del
d'Andr

res
ats
o Casa de Morant sa
el C ollad Bas
et

de la

els Fem
ranqu

del
í
í

m
Cam

C a

c
el Bar

Casa de Villarmutis Capital de municipi

on
a
lana s
Can

la P e Carretera
v
al

R ec
TERME DE

Camí
Alt a Camí, senda
l e t a N
CASTELLONET DE LA CONQUESTA l a C a n a Corral de la Canaleta l a ta
Casa de la Canaleta Canale a Riu
Camí de la n

el
o
t ari r Barranc
No o Carretera de Vilallonga
Ombr
ia d del C
Séquia
có
e la Ra a
Cana el l
Casa, corral
let a
Partida
TERME DE VILALLONGA Paratge