PROGRAMACIÓ LINEAL

Amb tots els problemes PAU 1998-2023

Gerard Romo Garrido

Toomates Coolección vol. 26

 Toomates Coolección
Los libros de Toomates son materiales digitales y gratuitos. Son digitales porque están pensados para ser consultados mediante un
ordenador, tablet o móvil. Son gratuitos porque se ofrecen a la comunidad educativa sin coste alguno. Los libros de texto pueden ser
digitales o en papel, gratuitos o en venta, y ninguna de estas opciones es necesariamente mejor o peor que las otras. Es más: Suele
suceder que los mejores docentes son los que piden a sus alumnos la compra de un libro de texto en papel, esto es un hecho. Lo que
no es aceptable, por inmoral y mezquino, es el modelo de las llamadas "licencias digitales" con las que las editoriales pretenden
cobrar a los estudiantes, una y otra vez, por acceder a los mismos contenidos (unos contenidos que, además, son de una bajísima
calidad). Este modelo de negocio es miserable, pues impide el compartir un mismo libro, incluso entre dos hermanos, pretende
convertir a los estudiantes en un mercado cautivo, exige a los estudiantes y a las escuelas costosísimas líneas de Internet, pretende
pervertir el conocimiento, que es algo social, público, convirtiéndolo en un producto de propiedad privada, accesible solo a aquellos
que se lo puedan permitir, y solo de una manera encapsulada, fragmentada, impidiendo el derecho del alumno de poseer todo el
libro, de acceder a todo el libro, de moverse libremente por todo el libro.
Nadie puede pretender ser neutral ante esto: Mirar para otro lado y aceptar el modelo de licencias digitales es admitir un mundo más
injusto, es participar en la denegación del acceso al conocimiento a aquellos que no disponen de medios económicos, y esto en un
mundo en el que las modernas tecnologías actuales permiten, por primera vez en la historia de la Humanidad, poder compartir el
conocimiento sin coste alguno, con algo tan simple como es un archivo "pdf".
El conocimiento no es una mercancía.
El proyecto Toomates tiene como objetivo la promoción y difusión entre el profesorado y el colectivo de estudiantes de unos
materiales didácticos libres, gratuitos y de calidad, que fuerce a las editoriales a competir ofreciendo alternativas de pago atractivas
aumentando la calidad de unos libros de texto que actualmente son muy mediocres, y no mediante retorcidas técnicas comerciales.
Estos libros se comparten bajo una licencia “Creative Commons 4.0 (Atribution Non Commercial)”: Se permite, se promueve y
se fomenta cualquier uso, reproducción y edición de todos estos materiales siempre que sea sin ánimo de lucro y se cite su
procedencia. Todos los libros se ofrecen en dos versiones: En formato “pdf” para una cómoda lectura y en el formato “doc” de
MSWord para permitir y facilitar su edición y generar versiones parcial o totalmente modificadas. ¡Libérate de la tiranía y
mediocridad de las editoriales! Crea, utiliza y comparte tus propios materiales didácticos

Problem Solving (en español):

Geometría Axiomática Problemas de Geometría 1 Problemas de Geometría 2 Introducción a la Geometría
Álgebra Teoría de números Combinatoria Probabilidad Trigonometría Desigualdades Números complejos Funciones
Libros de texto (en catalán):
Nombres (Preàlgebra) Àlgebra Proporcionalitat Mesures geomètriques Geometria analítica
Combinatòria i Probabilitat Estadística Trigonometria Funcions Nombres Complexos Àlgebra Lineal
Geometria Lineal Càlcul Infinitesimal Programació Lineal Mates amb Excel
PAU españolas:
Cataluña TEC Cataluña CCSS Valencia Galicia País Vasco Baleares
PAU internacionales:
Portugal Italia Francia Pearson Edexcel International A Level Cambridge International A Level
International Baccalaureate (IB)
Pruebas de acceso:
ACM4 CFGS PAP
Competiciones matemáticas:
Canguro: España Cataluña Francia USA Reino Unido Austria
USA: Mathcounts AMC 8 10 12 AIME USAJMO USAMO TSTST TST ELMO Putnam
España: OME OMEFL OMEC OMEA OMEM CDP
Europa: OMI Arquimede HMMT BMO Balkan MO JBMO
Internacional: IMO IGO SMT INMO CMO HMMT
AHSME: Book 1 Book 2 Book 3 Book 4 Book 5 Book 6 Book 7 Book 8 Book 9
Otros materiales:
Pizzazz!: Book A Book B Book C Book D Book E Pre-Algebra Algebra , REOIM

¡Genera tus propias versiones de este documento! Siempre que es posible se ofrecen las versiones editables “MS Word” de todos los
materiales para facilitar su edición. Descarga en los siguientes enlaces la versión ".doc" de este documento:
[Link]/biblioteca/[Link]

¡Ayuda a mejorar! Envía cualquier duda, observación, comentario o sugerencia a toomates@[Link]

¡No utilices una versión anticuada! Todos estos libros se revisan y amplían constantemente. Descarga totalmente gratis la última
versión de estos documentos en los correspondientes enlaces superiores, en los que siempre encontrarás la versión más actualizada.

Consulta el catálogo de libros completo en [Link]

Descarga toda la biblioteca Toomates en un solo archivo Aquí
Visita mi Canal de Youtube: [Link]
Visita mi blog: [Link]

Versión de este documento: 31/08/2024

Índex
1 Programació lineal explícita. → Arxiu doc

2 Problemes PAU amb programació lineal explícita. →

3 Programació lineal contextualitzada. →

4 Problemes PAU de programació lineal contextualitzada (I). →

5 Problemes PAU de programació lineal contextualitzada (II). →

6 Problemes PAU Zaragoza de programació lineal. →

MOLT IMPORTANT!
La base de la programació lineal son els Sistemes d’inequacions amb dues
variables, que s’estudien en el Tema 20 del dossier d’Àlgebra:
[Link]/biblioteca/[Link]

Abans de començar és un bon moment per repassar...

Els temes 1 i 2 del Dossier de Geometria Analítica:
Punts, vectors i rectes en el pla
1 Programació lineal explícita.
Un problema de programació lineal consta de dos parts:

- Un conjunt de restriccions, que hem de traduir al llenguatge matemàtic com

un sistema d’inequacions i l’hem de resoldre, per obtenir el que s'anomena regió
factible.

- Una funció objectiu f ( x, y) que intentem optimitzar (és a dir, trobar el seu
màxim o mínim) dintre de la regió factible. És el que s’anomena solució òptima.

Clau per a resoldre un problema de programació lineal:

La solució òptima s’aconsegueix en un dels vèrtexs de la regió factible.

Per tant, el procediment per a resoldre un problema de programació lineal és el següent:

Identificar el conjunt de Identificar la funció objectiu

restriccions com a sistema f ( x, y)
d’inequacions.

Determinar la regió factible Avaluar la funció objectiu als

del sistema d’inequacions, i vèrtexs de la regió factible
determinar els seus vèrtexs.

El màxim o mínim de la funció

objectiu serà el vèrtex que
tingui valor màxim o mínim.

Mates con Andrés: Programación Lineal: Función Objetivo, Restricciones y Región Factible
[Link]

George Dantzig (1914-2005), matemàtic i fill del també matemàtic

Tobias Dantzig, va néixer el 8 de novembre del 1914. Va
desenvolupar el anomenat mètode Simplex i és considerat el pare
de la programació lineal.
1.1 Exercici del Youtube
Resol el següent problema de programació lineal explícita:
 x  2 y  60
4 x  2 y  120

 màxim de F ( x, y)  40 x  50 y
x  0
 y  0

Solució: [Link]

1.2 Exercici del Youtube

Resol el següent problema de programació lineal explícita:
3 x  y  5

 x  3 y  1 màxim de F ( x, y)  x  4 y
x  y  7


Solució: [Link]

1.3 Exercici del Youtube

Resol el següent problema de programació lineal explícita:
y  x 1
 y  5  2x

x  4 màx. i mín. de a) F ( x, y)  2 x  3 y b) G( x, y)  2 x  y
x  0

 y  0

Solució: [Link]

1.4 Exercici del Youtube

Resol el següent problema de programació lineal explícita:
2 x  y  18
2 x  3 y  42

3 x  y  24 màxim de F ( x, y)  3x  2 y
x  0

 y  0

Solució: [Link]
2 Problemes PAU amb programació lineal explícita.

2.1
Un forn artesà fa dos tipus de panets, els integrals i els de cereals. En
l’elaboració, a més a més de la farina corresponent, es fa servir llevat de massa
mare i aigua. La quantitat de llevat de massa mare i d’aigua que s’utilitza en
l’elaboració de cada panet depèn de si es tracta d’un panet integral o de cereals.
Volem saber quants panets de cada tipus es poden fer. Després de comprovar la
quantitat de massa mare i d’aigua de què es disposa, i tenint en compte que la
quantitat de panets de cereals no pot superar la de panets integrals, s’obté la
regió següent amb totes les possibilitats.

En el gràfic, l’eix de les x representa el nombre de panets integrals, i el de les y,

el nombre de panets de cereals.
a) Escriviu les inequacions que donen lloc a aquesta regió factible.
b) Si els panets integrals es venen a 8 € cada unitat i els de cereals a 10 €, quants
panets de cada tipus cal vendre per a obtenir els màxims ingressos? Quins són
aquests màxims
ingressos?
PAU CAT CCSS SET 2019 5.6 (Solució:PAUCCSS pàg. 442)

2.2
Considereu la regió del pla limitada per les rectes y = 2x + 2, y = –2x + 2,
y = 2x – 2, y = –2x – 2.
a) Dibuixeu-la i calculeu-ne els vèrtexs.
b) Considereu ara la família de rectes y = x + k. Calculeu en quin punt de la
regió s’obté el valor més gran de k i determineu aquest valor.

PAU CCSS SET 2015 5.6

2.3
Considereu la regió ombrejada de la figura següent:

a) Determineu el sistema d’inequacions que la delimita.

b) Calculeu el valor màxim de la funció z = x +2y en aquesta regió, i indiqueu
per a quins valors s’assoleix aquest màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2011 1.2

2.4
Considereu la regió del pla limitada per les rectes x = 0 , y = 0 , 2x –3y = –6 ,
x +3y = 15 i x = 6.
a) Dibuixeu-la, calculeu-ne els vèrtexs i justifiqueu si els punts P(1, 3) i Q(3, 3)
pertanyen o no a aquesta regió.
b) Calculeu en quins punts d’aquesta regió la funció f(x,y)=x+4y assoleix el
valor màxim i el valor mínim, i indiqueu aquests valors.

PAU CAT CCSS JUNY 2011 4.2

2.5
Considereu el triangle ABC que es mostra en la figura següent:

a) Escriviu el sistema d’inequacions que determinen el triangle ABC i l’interior

d’aquest.
b) Indiqueu els punts de la regió indicada en què la funció z = 2x +y assoleix el
valor màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2010 1.5
2.6 Exercici del Youtube
Considereu la regió del pla representada en la figura següent:

a) Determineu les inequacions que defineixen els punts interiors i els punts de la
frontera del quadrilàter ABCD.
b) Determineu els punts en què s’assoleix el màxim i el mínim de la funció
f ( x, y)  2x  2 y  7 , i digueu quins són aquests valors.

PAU CAT CCSS SET 2010 2.4

Solució: [Link] (Xavi Mates)

2.7
Considereu el sistema d’inequacions següent:

x0 
y0 


2 x  5 y  10
3x  4 y  12

a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema.

b) Determineu el màxim de la funció f(x,y) = x +3y quan està sotmesa a les
restriccions anteriors.

PAU CAT CCSS JUNY 2009 4.1

2.8
La figura següent representa la regió de solucions d’un sistema d’inequacions
lineals:

a) Trobeu el sistema d’inequacions que determina aquesta regió.

b) Determineu el valor màxim de la funció f1(x,y) = x+y+1 en aquesta regió, i
digueu en quins punts s’assoleix aquest màxim.
c) Trobeu el valor de a perquè la funció f2(x,y) = ax+2y+3 assoleixi el màxim en
el segment comprès entre els extrems (4, 2) i (5, 0).
d) Determineu els valors de a per als quals la funció f2(x,y) = ax+2y+3 assoleix
el màxim només en el punt (4, 2).
PAU CAT CCSS JUNY 2009 4.5

2.9
Considereu el sistema d’inequacions següent:
2 x  y  10
x  y  8 

x4 
x0 

y0 
a) Representeu gràficament la regió de solucions.
b) Determineu el màxim de la funció f(x,y) = 2x + y en aquesta regió. Digueu
per a quins valors s’assoleix aquest màxim.
PAU CAT CCSS SET 2009 1.1

2.10
Considereu la regió determinada pel sistema d’inequacions següent:
x0 
y0 


x y4 
 x  y  0
a) Representeu aquesta regió.
b) Esbrineu si la funció f(x, y) = x –3y +6 té màxim en aquesta regió i, si escau,
trobeu-lo.
PAU CAT CCSS JUNY 2009 3.2
2.11
Considereu el sistema d’inequacions següent:
x  4 y  11
x  y  4 

x  4 y  6 
x y9 
a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema.
b) Una funció objectiu f(x,y) =ax+by+c pren el valor mínim en aquesta regió en
el punt (4, 15/4). Digueu si també pren el valor mínim en altres punts de la regió
i, si és així, determineu-los.
PAU CAT CCSS SET 2008 4.3

2.12
Considereu el sistema d’inequacions següent:
x0 
y0 


x  3 y  18
x  y  10 

a) Representeu gràficament la regió de solucions.

b) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = 3x +5y en aquesta regió i per a
quins valors s’assoleix aquest màxim.
c) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = 3x +3y en aquesta regió i per a
quins valors s’assoleix aquest màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2008 2.1

2.13
En un problema de programació lineal, la regió de solucions és el quadrat de
vèrtexs (1, 1), (1, 3), (3, 3) i (3, 1), i la funció objectiu és B(x,y) = 3x +2y.
a) Determineu en quin punt és màxima la funció objectiu i quin és aquest valor
màxim.
b) Doneu un conjunt d’inequacions que determini la regió de solucions.

PAU CAT CCSS JUNY 2008 2.3

2.14
Considereu el sistema d’inequacions següent:
x  y  1  0

x  y 1 
5 x  y  13 

a) Representeu gràficament la regió factible.

b) Calculeu el màxim de la funció f(x,y) = x –3y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS SET 2007 3.3

2.15
Considereu el sistema d’inequacions següent:
x  2 y  8

x y 5 
x  5 y  0
a) Resoleu-lo gràficament.
b) Trobeu-ne totes les solucions enteres.
PAU CAT CCSS JUNY 2007 2.3

2.16
Trobeu el màxim de la funció f(x,y) = 5x +y –13 en la regió tancada definida pel
triangle de vèrtexs A = (2, 4), B = (6, 8) i C = (7, 3), així com el punt o els punts
on s’obté aquest màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2007 1.1

2.17
La funció objectiu d’un problema de programació lineal és f (x,y) = ax – by + c,
amb a, b, c nombres positius. Esbrineu a quin dels dos punts A ó B del gràfic la
funció objectiu pren un valor major. Raoneu la resposta.

PAU CAT CCSS JUNY 2006 1.4

2.18
En un problema de programació lineal la regió factible és el conjunt convex
format pel triangle de vèrtexs: (0,0), (0,1) i (1,0). La funció objectiu és paral·lela
a la recta x + y= 0. Trobeu els punts en què la funció objectiu assoleix:
a) el mínim;
b) el màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2006 3.2
2.19
Un magatzem de rodes de vehicles de diferents tipus té l’estoc de components
(en centenars d’unitats) donat per la taula següent:

Pneumàtics Embellidors Llantes

Utilitaris 3,1 0,3 2,1
Berlines 1,6 1,1 0,6
Tot terrenys 0,9 0 0,2

La quantitat de quilos de primera matèria necessària per a cada component és:

Acer Cautxú
Pneumàtics 0,1 4,6
Embellidors 1 0,05
Llantes 5 0

a) Calculeu el total d’acer acumulat en el magatzem.

b) Calculeu el total de cautxú acumulat en el magatzem.
PAU CAT CCSS SET 2005 3.1

2.20
a) Determineu la regió solució del sistema i el seu vèrtex:
3 x  y  10

x  3 y  0

b) Calculeu el valor de la funció f(x,y) = x – 4y en el vèrtex i expliqueu

raonadament si correspon a un extrem de f(x,y) i de quina classe és.

PAU CAT CCSS JUNY 2005 4.2

2.21
a) Resoleu gràficament el sistema d’inequacions
x  5

2  y  4
y  x  0

b) Trobeu tots els punts (x, y) que siguin solucions enteres del sistema i que
compleixin x = y.
PAU CAT CCSS SET 2005 3.4

2.22
Calculeu en quins punts de la regió determinada pel sistema d’inequacions
x  0
y  0


4 x  3 y  4  0
3x  5 y  15
4x
la funció F ( x, y )   y pren els seus valors màxim i mínim, i quins són
3
aquests valors.
PAU CAT CCSS JUNY 2005 1.4
2.23
Maximitzeu la funció f ( x, y)  2x  3 y amb les restriccions:
 x  2 y  24
2 x  y  10


x  0
 y  0
PAU CAT CCSS SET 2004 5.2

2.24
Trobeu els punts de la regió del dibuix on la funció f ( x)  2 x  4 y  5 pren el
valor màxim i digueu quin és el benefici màxim.

PAU CAT CCSS SET 2004 5.1

2.25
El quadrilàter ABCD és la regió solució d’un sistema d’inequacions lineals. Els
costats del quadrilàter també formen part de la regió solució.

a) Trobeu el valor màxim i el mínim de la funció f ( x, y)  x  3 y en aquesta

regió.
b) En quins punts de la regió solució la funció de l’apartat anterior assoleix el
màxim i en quins, el mínim?
PAU CAT CCSS JUNY 2004 3.2
2.26
a) Representeu gràficament la regió de solucions del sistema d’inequacions
següent:
x  4

x  y  2
x  2 y  4  0


b) Calculeu el mínim de la funció f ( x, y)  x  2 y en la regió solució del

sistema anterior. En quins punts d’aquesta regió s’assoleix aquest mínim?

PAU CAT CCSS JUNY 2004 1.3

2.27
Decidiu si el polígon de vèrtexs consecutius A(0,0), B(5,2), C(7,1), D(7,6) i
E(0,6) és la regió factible d’un problema de programació lineal. Justifiqueu la
resposta.
PAU CAT CCSS JUNY 2004 1.4

2.28
Dibuixeu la regió del pla determinada pel sistema d’inequacions següent:
x  y  5
- x  y  1


x  2y  2
 y  0

i calculeu el màxim de la funció f ( x, y)  2x  2 y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS SET 2003 3.2

2.29
Dibuixeu la regió del pla determinada per les desigualtats
2x  y  2

4x  y  0
y  0


Calculeu després el màxim de la funció z  x  y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS JUNY 2000 1.1

2.30
Dibuixeu la regió del pla determinada per les desigualtats següents:
x  y  5

3x  5 y  15
y  3

Trobeu el màxim i mínim de la funció z  x  5 y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS SET 1999 A2.4

2.31
Dibuixeu la regió factible del pla determinada per les desigualtats següents:
y  1

x  2 y  6
x  y  0

Calculeu el valor màxim que pren la funció z  2x  y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS SET 1998 2.1

2.32
Dibuixeu la regió factible determinada per les desigualtats següents:
x  y  1
3x  y  3


x  0
 y  0

Calculeu el valor mínim de la funció z  x  y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS JUNY 1998 3.1

2.33
Dibuixeu la regió factible determinada per les desigualtats següents:
6 x  y  5

y  x
4 x  y  10

Calculeu el valor màxim de la funció z  x  y en aquesta regió.

PAU CAT CCSS JUNY 1998 6.1

2.34
Dibuixeu la regió R del pla formada pels punts (x,y) que compleixen les dues
desigualtats: 3x  2 y  1 , x  y  1 . Busqueu després el mínim de la funció
z  3x  2 y en aquesta regió. Comproveu que el punt de coordenades x=0, y=2
està situat en la regió R i que el valor que pren la funció en aquest punt és més
gran que el valor mínim que heu calculat abans per a aquesta funció.

PAU CAT CCSS JUNY 1997 6.A.4

3 Programació lineal contextualitzada.

Mètode per resoldre un problema de programació lineal contextualitzada.

Llegir detingudament l’enunciat.

Seleccionar les dues incògnites x, y del
problema.

Identificar el conjunt de Identificar la funció objectiu

restriccions. f ( x, y)

Representar la regió factible com

a sistema d’inequacions en x , y i
determinar els seus vèrtexs.

Determinar la solució òptima

Avaluant la funció objectiu a
tots i cadascun dels vèrtexs.

Interpretar la solució òptima

trobada dintre del context del
problema, i comprovar que
tingui sentit.
Per platejar i resoldre problemes de programació lineal, heu de seguir els següents
passos:

1. Llegir l’enunciat atentament i entendre’l.

2. Reconèixer els valors desconeguts, es a dir escollir les incògnites.

3. Determinar la funció que cal optimitzar. Escriure la funció objectiu.

4. Identificar les restriccions a les que estan sotmeses les incògnites, i expressar-les en
forma de sistema d’inequacions.

5. Trobar la regió factible o regió solució, representant en un mateix gràfic totes les
restriccions.

6. Esbrinar el conjunt de solucions factibles, determinat els vèrtex de la regió factible.

7. Calcular el valor de la funció objectiu en cadascun dels vèrtex per veure quin d’ells
representa el valor màxim o mínim (depenent del que demana el problema). Cal tenir
present la possibilitat de que no hi hagi solució si el recinte no està acotat.

Font: [Link]
3.1 Exercici resolt.

Uns grans magatzems encarreguen a un fabricant pantalons i samarretes de

deport. El fabricant disposa per la confecció de 750m de teixit de cotó i 1000m
de teixit de polièster. Cada pantaló necessita 1m de cotó i 2m de polièster. Per
cada samarreta es gasten 1.5m de cotó i 1m de polièster. El preu de venda dels
pantalons es fixa en 50€ i el de les samarretes en 40€. Quin nombre de pantalons
i samarretes ha de donar el fabricant als grans magatzems per tal que aquests
aconsegueixin un benefici màxim?

Font: [Link]

Solució:

1. Elecció de les incògnites.

x = nombre de pantalons
y= nombre de samarretes

2. Funció objectiu.
f ( x, y)  50 x  40 y , cal maximitzar-la

3. Restriccions.

Per tal de escriure les restriccions ens ajudem d’una taula

Pantalons Samarretes Disponible

Cotó 1 1.5 750
Polièster 2 1 1000

 x  1.5 y  750  2 x  3 y  1500

2 x  y  1000


x  0
 y  0

4. Regió factible o solució.

Donat què x ≥ 0 i y ≥ 0 treballarem només en el primer quadrant

2x + 3y = 1500 2x + y = 1000
x=0 y = 500 → P1(0, 500) y = 1000 → Q1(0, 1000)
y=0 x = 750 → P2(750, 0) x = 500 → Q2(500, 0)
Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el
substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba
aquest punt, en cas contrari la solució serà l’altre semiplà

2x + 3y ≤ 1500 2x + y ≤ 1000
O(0,0) 2·0 + 3·0 ≤ 1500 → és certa 2·0 + 0 ≤ 1000 → és certa

La zona d’intersecció de les solucions de les inequacions serà la regió factible o

regió solució
5. Calcular les coordenades dels vèrtex de la regió factible.

2 x  3 y  1500 
  y  500  V1  ( 0 , 500 )
x0 

2 x  3 y  1000 
  x  500  V2  ( 500 , 0 )
y0 

6. Càlcul de la solució òptima.

La solució òptima, si és única es troba en un d’aquests vèrtex, substituïm aquest

tres punts en la funció objectiu per tal de veure en quin d’ells obtenim un màxim
benefici.

Funció objectiu: f ( x, y)  50 x  40 y

f ( 0 , 500 )  50  0  40  500  20000€

f ( 500 , 0 )  50  500  40  0  25000€

f ( 375 , 250 )  50  375  40  250  28750€  Màxim

La solució òptima és fabricar 375 pantalons i 250 samarretes per obtenir un

màxim benefici de 28750€.
3.2 Exercici resolt.
En una granja de pollastres es dóna una dieta per engreixar, amb una composició
mínima de 15 unitats d’una substancia A i altres 15 d’una substancia B. En el
mercat només es troben dos classes de compostos: El tipus X amb una
composició d’una unitat de A i cinc de B, i un altre tipus Y, amb una
concentració de cinc unitats de A i una de B. El preu del tipus X és de 10€ i el
del tipus Y és de 30€. Quina quantitat s’han de comprar de cada tipus per tal de
cobrir les necessitats amb un cost mínim?

Font: [Link]

Solució:

1. Elecció de les incògnites.

x = nombre d’unitats del tipus X

y = nombre d’unitats del tipus Y

2. Funció objectiu.
f ( x, y)  10x  30 y cal maximitzar-la

3. Restriccions.

Per tal de escriure les restriccions ens ajudem d’una taula

X Y Mínim
A 1 5 15
B 5 1 15

4. Regió factible o solució.

Donat què x ≥ 0 i y ≥ 0 treballarem només en el primer quadrant

x + 5y = 15 5x + y = 15
x=0 y = 3 → P1(0, 3) y = 10 → Q1(0, 15)
y=0 x = 15 → P2(15, 0) x = 3 → Q2(3, 0)
Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el
substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba
aquest punt, en cas contrari la solució serà l’altre semiplà.

x + 5y ≥ 15 5x + y ≥ 15
O(0,0) 0 + 5·0 ≥ 15 → no és certa 5·0 + 0 ≥ 15 → no és certa

La zona d’intersecció de les solucions de les inequacions serà la regió factible o

regió solució:

Observem que la regió factible no està acotada. Tot i així podem resoldre el
problema perquè volem un mínim i no un màxim.

5. Calcular les coordenades dels vèrtex de la regió factible.

5 x  y  15
  y  15  V1  ( 0 , 15 )
x0 

5 x  y  15 5 5 5 5
  x  , y   V3   , 
x  5 y  15 2 2 2 2
 6. Càlcul de la solució òptima.

f  15 , 0   10  15  30  0  150 €

f  0 , 15   10  0  30  15  450 €

5 5 5 5
f  ,   10   30   100 €  Mínim
2 2 2 2

 5 5 
Per tant solució òptima es troba en el punt V3   ,  i amb un cost
 2 2 
mínim de 100€.

3.3 Exercici resolt.

En una prova es proposen 10 qüestions de 5 punts i 8 qüestions de 10 punts i es
dóna un temps de 100 minuts. Només es valoren els encerts; els errors o
respostes en blanc no resten puntuació. L'Anna, que està capacitada per contestar
correctament totes les qüestions, necessita 4 minuts de mitjana per respondre a
cada qüestió de 5 punts i 10 minuts per respondre a cada qüestió de 10 punts.
Quina estratègia ha de seguir l'Anna (és a dir, quantes preguntes de cada tipus ha
de contestar) per obtenir la millor puntuació possible en les seves condicions?

Solució:
4 x  10 y  100
x  10
y8
f ( x, y)  5x  10 y

(10,6) amb 110 punts

3.4 Exercici resolt.
En un magatzem hi ha 100 caixes de tipus A i 100 caixes de tipus B. Les de tipus
A pesen 100 kg, tenen una capacitat de 30 decímetres cúbics i tenen un valor de
75.000 pessetes. Les de tipus B pesen 200 kg, tenen una capacitat de 40
decímetres cúbics i un valor de 125.000 pessetes. Un camió pot carregar un pes
màxim de 10 tones i un volum màxim de 2.400 decímetres cúbics. A més, li han
dit al xofer que el nombre de caixes de tipus A que carregués no fos superior al
doble de les de tipus B que carregués. Quantes caixes de cada mena ha de
carregar el camió per tal que l’import de la mercaderia que porti sigui màxim?

Solució:

x  100
y  100
100 x  200 y  10000
80 x  40 y  2400
x  2y
f ( x, y)  75000 x  125000 y

40 caixes de tipus A i 30 de tipus B amb un valor de 6750000 pessetes.

3.5 Exercici del Youtube

En una empresa es fabriquen dos tipus de peces d'acer, que anomenarem A i B.
Per fabricar una peça del tipus A es necessiten 2 quilos d’un metall i per fer-ne
una de tipus B, 4 quilos del mateix metall. L’empresa disposa com a màxim de
100 kg de metall i no pot fabricar més de 40 peces de tipus A ni més de 20 de
tipus B.
a) Doneu un sistema d’inequacions que representi les restriccions en la
fabricació de l'empresa
b) Determineu gràficament els punts del pla que verifiquen aquest sistema
c) Si sabem que per cada peça del tipus A guanya 30€, i per cada peça de tipus B
guanya 50€, Quantes peces de cada tipus haurà de fabricar per a obtenir el
màxim guany?

Solució: [Link] (Xavi Mates)

3.6 Exercici del Youtube

En un avió de 380 places, la companyia guanya 90€ per cada plaça preferent, i
50€ per cada plaça turista. Sabent que les places turista no poden ser més de 320,
i que les de preferent poden ser, com a màxim, 1/3 de les places turista,
Quina configuració entre places preferent i places turista haurà de tenir l'avió per
aconseguir el guany màxim? (Suposem que omplim l'avió)
Solució: [Link] (Unicoos)
3.7 Exercici del Youtube
En una fàbrica es disposa de 80 kg d’acer i 120 kg d’alumini per a fabricar
bicicletes de muntanya i de passeig, que es vendran a 200 € i 150 €,
respectivament. Per a fabricar una bicicleta de muntanya són necessaris 1 kg
d’acer i 3 kg d’alumini, i per a fabricar-ne una de passeig, 2 kg de cada un dels
dos metalls.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
b) Calculeu quantes bicicletes de cada tipus s’han de fabricar per a obtenir el
màxim benefici i digueu quin és aquest benefici.

PAU CAT CCSS JUNY 2019 1.5 (Solució: PAUCCSS pàg. 432)

Solució: [Link] (Xavi Mates)

3.8 Exercici del Youtube

Una fábrica produce bombillas de bajo consumo que vende a 1 euro cada una, y
focos halógenos que vende a 1’5 euros. La capacidad máxima de fabricación es
de 1000 unidades, entre bombillas y focos, si bien no se pueden fabricar más de
800 bombillas ni más de 600 focos. Se sabe que la fábrica vende todo lo que
produce. Determine cuántas bombillas y cuántos focos debe producir para
obtener los máximos ingresos posibles y cuáles serían éstos.

Solució: [Link] (Unicoos)

3.9 Exercici del Youtube

Se dispone de 600 g de un determinado fármaco para elaborar pastillas grandes y
pequeñas. Las grandes pesan 40 g y las pequeñas 30 g. Se necesitan, al menos,
tres pastillas grandes y, al menos, el doble de pequeñas que de grandes. Cada
pastilla grande proporciona un beneficio de 2 euros y la pequeña, de 1 euros.
¿Cuántas pastillas se han de elaborar de cada clase para que el beneficio sea
máximo?

Solució: [Link] (unProfesor)

3.10 Exercici del Youtube

Una máquina produce dos tipos de televisores, A y B. Para fabricarlos se
necesita un tiempo de producción en máquinas y un acabado a mano que
realizan los operarios.
* La venta del modelo A necesita 2 horas en la máquina y 1/2 hora de trabajo a
mano, produce un beneficio de $60.000.
* La venta del modelo B necesita 3 horas en la máquina y 1/4 horas de trabajo a
mano, produce un beneficio de $55.000.
Se dispone un total de 300 horas de trabajo en máquinas y 60 horas de trabajo a
mano. Entre los dos tipos de zapatos han de fabricarse por lo menos 90. ¿Qué
cantidad de televisores de cada tipo se debe producir para lograr que el beneficio
sea máximo?

Solució: [Link] (IES Campus)

3.11 Exercici del Youtube
Una ganadería desea proporcionar a su ganado una dieta que contenga un
mínimo de 25 kg de pienso A y un mínimo de 25 kg de pienso B. En el mercado
se comercializan dos tipos de compuestos P y Q, elaborados con ambos piensos.
El paquete de P contiene 5 kg de A y 1 kg de B, siendo su precio de 1 euro, y el
de Q contiene 1 kg de A y 4 kg de B, siendo su precio 3 euros. ¿Qué cantidades
de P y Q deberá emplear la ganadería para preparar su dieta con el mínimo
coste?

Solució: [Link]
4 Problemes PAU de programació lineal contextualitzada (I).

4.1
Una cooperativa de pagesos ven taronges i mandarines en dos tipus de caixes. La
caixa A conté 8 kg de taronges i 2 kg de mandarines, i la caixa B conté 5 kg de
taronges i 5 kg de mandarines. Enguany la producció de taronges ha estat de
24.000 kg i la de mandarines, de 12.000 kg. El preu de venda de les taronges és
de 0,60 €/kg i el de les mandarines, de 0,70 €/kg.
Els pagesos de la cooperativa volen saber quantes caixes de cada tipus han de
vendre per a maximitzar els ingressos.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Determineu quantes caixes de cada tipus cal vendre per a obtenir el màxim
d’ingressos i quins serien aquests ingressos.
PAU CAT CCSS SET 2023 2.3 (Solució: PAUCCSS pàg. 656)

4.2
Una empresa de Menorca vol oferir dos tipus d’activitats: bateigs de
submarinisme des d’una barca i excursions en barca per la costa per a banyar-se
en cales. El bateig de submarinisme té un preu de 60 euros per persona i a cada
embarcació hi aniran 10 participants i 5 instructors. L’excursió per la costa té un
preu de 18 euros per persona i a cada embarcació hi aniran 25 participants i 2
instructors. L’empresa disposa de 30 embarcacions iguals i de 75 instructors que
poden fer sortides de submarinisme o excursions en barca per les cales
indistintament. La seva intenció és obtenir el màxim d’ingressos suposant que
omplirà totes les embarcacions.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Quantes sortides de cada tipus ha d’oferir l’empresa cada dia per a obtenir el
màxim d’ingressos? Quants diners ingressarà diàriament?
PAU CAT CCSS JUNY 2023 #4 (Solució: PAUCCSS pàg. 632)

4.3
La tècnica d’irradiació dels aliments s’utilitza per a afavorir-ne la conservació,
però unes dosis massa altes d’irradiació en poden reduir el valor nutricional.
Normalment, per al processament d’aliments s’utilitzen les radiacions provinents
del cobalt i del cesi. Volem fer servir aquesta tècnica per a tractar aliments que
ja han començat a deteriorar-se. Considereu x i y les quantitats emeses de raigs
de cobalt i de cesi, respectivament, mesurades en grays. Sabem que la quantitat
de radiació absorbida en la part malmesa de l’aliment és de 6x + 4y grays, al
voltant de la part malmesa és de 3x + y grays i en les parts que estan en bones
condicions és de 4x + 5y grays.
a) Calculeu les quantitats de raigs de cobalt i de raigs de cesi que caldrà utilitzar
perquè la quantitat de radiació absorbida per les parts en bones condicions sigui
mínima, tenint en compte que en la part malmesa aquesta quantitat ha de ser com
a mínim de 60 grays i al voltant no pot excedir els 27 grays. Per fer-ho,
determineu quina és la funció objectiu que s’ha de minimitzar i les restriccions, i
dibuixeu la regió factible.
b) Si apliquem un tractament consistent en 7 grays de raigs de cobalt i 5 grays de
raigs de cesi, comproveu que es compleixen les dues restriccions (la que fa
referència a la part malmesa i la que fa referència al voltant de la part malmesa).
Per què és un tractament pitjor que la solució que heu trobat en l’apartat a?
PAU CAT CCSS SET 2022 3.4 (Solució: PAUCCSS pàg. 609)
4.4
Una empresa es proposa de fer dos tipus de paneres de Nadal, A i B, per als
treballadors i les treballadores. Cada panera de tipus A contindrà 1 pernil, 1
ampolla de cava i 5 barres de torró. D’altra banda, cada panera de tipus B
contindrà 2 pernils, 3 ampolles de cava i 2 barres de torró. El cap de magatzem
afirma que disposen de 40 pernils, 120 barres de torró i moltes ampolles de cava,
i que, per tant, de cava segur que no en faltarà. Es volen fer tantes paneres com
sigui possible.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
Quantes paneres de cada tipus haurà de fer l’empresa?
b) Un cop fet el càlcul, la cap de l’empresa s’ho repensa i diu que és millor fer la
mateixa quantitat de paneres de cada tipus. Amb aquesta nova condició, quantes
paneres de cada tipus s’hauran de fer?

PAU CAT CCSS JUNY 2022 2.3 (Solució: PAUCCSS pàg. 583)

4.5
En una pastisseria volen preparar capsetes de panellets per a obsequiar els
millors clients durant la setmana de la Castanyada. En total, disposen de 120
panellets de pinyons i de 150 panellets de coco. Volen preparar capsetes de dos
tipus: les del primer tipus contindran 3 panellets de pinyons i 2 de coco, i les del
segon tipus contindran 4 panellets de pinyons i 6 de coco. La idea de la
pastisseria és preparar el nombre màxim de capsetes possible amb els panellets
de què disposen tenint en compte que, com a mínim, han de preparar 9 capsetes
de cada tipus.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Determineu quantes capsetes cal preparar de cada tipus per a fer el màxim
nombre d’obsequis possible. Indiqueu si, en aquest cas, s’utilitzaran tots els
panellets disponibles i, si no és així, quants en sobraran de cada tipus.

PAU CAT CCSS JUNY 2021 2.2 (Solució: PAUCCSS pàg. 527)

4.6
Per tal de vendre un excés de producció de 100 banyadors i 200 parells de
xancletes, una botiga de roba de platja prepara dues promocions: l’oferta blava i
l’oferta groga. L’oferta blava consisteix en un lot amb tres parells de xancletes i
un banyador per 50 €, i l’oferta groga, en un lot amb un parell de xancletes i dos
banyadors per 30 €. Per a complir els propòsits de la botiga, caldria que el
nombre de lots venuts de l’oferta blava fos la meitat o més que el nombre de lots
venuts de l’oferta groga.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les
possibles opcions de venda que té la botiga.
b) Quants lots de cada tipus s’hauran de vendre per a optimitzar els ingressos?
Quins seran aquests ingressos?

PAU CAT CCSS JUNY 2021 5.2 (Solució: PAUCCSS pàg. 535)
4.7
Un restaurant que acaba d’obrir vol posar anuncis a la ràdio i a la televisió locals
durant una setmana per a donar-se a conèixer i augmentar així el nombre de
clients. Té un pressupost màxim de 18.000 euros. Cada anunci a la ràdio costa
1.000 euros i el contracte preveu que com a mínim cal fer-ne 3. Cada anunci a la
televisió costa 3.000 euros i, per disponibilitat de programació, se’n poden fer
com a màxim 4. S’estima que cada anunci a la ràdio suposa un increment de 10
clients per al restaurant i que cada anunci a la televisió suposa un increment de
60 clients.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Calculeu quants anuncis haurà de posar a la ràdio i quants a la televisió
perquè el nombre de clients nous sigui màxim. Quants clients nous obtindrà?

PAU CAT CCSS SET 2021 1.3 (Solució: PAUCCSS pàg. 560)

4.8
Un fabricant de mobles de jardí fabrica cadires i taules de fusta d’exterior. Cada
cadira li aporta un benefici de 20 € i cada taula un de 25 €. Sabem que cada mes
pot produir com a màxim un total de 120 mobles entre els dos productes. També
sabem que, com a màxim, pot fabricar 100 cadires i que ha de fabricar un mínim
de 10 taules. D’altra banda, el nombre de cadires fabricades ha de ser igual o
superior al triple de taules fabricades.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Quina és la producció mensual que li aporta el màxim benefici un cop
venuda? Quin és aquest benefici?

PAU CAT CCSS JUNY 2020 1.4 (Solució: PAUCCSS pàg. 461)

4.9
Una coneguda marca fabrica dues versions d’una mateixa fragància: el perfum,
que és més concentrat i que es ven en ampolles petites que costen 70 euros, i la
colònia, que és més diluïda i que es ven en ampolles més grans a 82 euros. En la
fabricació cal barrejar dos ingredients: l’ingredient A (que conté l’aroma
concentrat) i l’ingredient B (que conté alcohol i altres substàncies). En aquests
moments el fabricant disposa de 5.000 ml de l’ingredient A i de 30.000 ml de
l’ingredient B. Per a fabricar una ampolla de perfum calen 10 ml de l’ingredient
A i 40 ml de l’ingredient B, i per a fabricar-ne una de colònia calen 10 ml de
l’ingredient A i 90 ml de l’ingredient B. Les comandes actuals obliguen a
fabricar almenys 120 unitats de perfum i 70 unitats de colònia.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Quantes unitats cal produir de cada versió per a obtenir, un cop venudes, uns
ingressos màxims? Quins són aquests ingressos?

PAU CAT CCSS SET 2020 4.3 (Solució: PAUCCSS pàg. 484)
4.10
En una fàbrica es disposa de 80 kg d’acer i 120 kg d’alumini per a fabricar
bicicletes de muntanya i de passeig, que es vendran a 200 € i 150 €,
respectivament. Per a fabricar una bicicleta de muntanya són necessaris 1 kg
d’acer i 3 kg d’alumini, i per a fabricar-ne una de passeig, 2 kg de cada un dels
dos metalls.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
b) Calculeu quantes bicicletes de cada tipus s’han de fabricar per a obtenir el
màxim benefici i digueu quin és aquest benefici.

PAU CAT CCSS JUNY 2019 1.5 (Solució: PAUCCSS pàg. 429)

Xavi Mates [Link]

4.11
En acabar un curs de pintura, els alumnes reben com a obsequi un estoig amb
retoladors i colors. Es regalen dos tipus d’estoigs: els vermells, que contenen 1
retolador i 2 colors i costen 9 €, i els verds, que porten 3 retoladors i 1 color i
costen 15 €. L’escola disposa de 200 retoladors i 100 colors per a omplir els
estoigs. Necessita preparar almenys 40 estoigs i que el nombre d’estoigs
vermells no superi el nombre d’estoigs verds. Amb aquestes dades, l’escola vol
calcular el preu que haurà de pagar per aquests obsequis.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les
possibles opcions de l’escola.
b) Calculeu quants estoigs de cada tipus cal preparar perquè la despesa sigui
mínima i digueu quina és aquesta despesa mínima.
PAU CAT CCSS SET 2018 3.2 (Solució: PAUCCSS pàg. 419)

4.12
Una empresa de materials per a cotxes fabrica dos models d’una peça
determinada, que anomenarem A i B. Cada model es fabrica en una hora,
mitjançant un procés que consta de dues fases. En la primera fase del procés s’hi
destinen 5 treballadors, i en la segona, 12. Per a fabricar cada model, en la
primera fase es necessita 1 treballador per a cada peça. En canvi, en la segona
fase es necessiten 2 treballadors per al model A i 3 treballadors per al model B.
El benefici que s’obté és de 40 € pel model A i 50 € pel model B.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
b) Quantes peces de cada model per hora s’hauran de fabricar per tal que el
benefici sigui màxim? Quin és aquest benefici màxim?
PAU CAT CCSS JUNY 2018 1.4 (Solució: PAUCCSS pàg. 412)

4.13
Una empresa fabrica dos tipus de gelats, G1 i G2. En el procés d’elaboració
utilitza dos tipus d’ingredients, A i B. Disposa de 90 kg de l’ingredient A i de
150 kg de l’ingredient B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G1, empra
1 kg de l’ingredient A i 2 kg de l’ingredient B. Per a fabricar una capsa de gelats
del tipus G2, empra 2 kg de l’ingredient A i 1 kg de l’ingredient B. Si la capsa
de gelats del tipus G1 es ven a 10 euros i la del tipus G2 es ven a 15 euros,
quantes capses de gelats de cada tipus cal fabricar per a maximitzar els
ingressos?
PAU CAT CCSS SET 2017 2.1 (Solució: PAUCCSS pàg. 397)
4.14
Una companyia aèria vol organitzar per a aquest estiu un pont aeri entre
l’aeroport de Barcelona - el Prat i el de Palma de Mallorca, amb places suficients
de passatge i càrrega per a transportar com a mínim 1.600 persones i 96 tones
d’equipatge i mercaderies. Per a fer-ho, té a la seva disposició 11 avions del
tipus A, que poden transportar 200 persones i 6 tones d’equipatge i mercaderies
cadascun, i 8 avions del tipus B, que poden transportar 100 persones i 15 tones
cadascun. Si la contractació d’un avió del tipus A costa 4.000 euros i la d’un
avió del tipus B en costa 1.000:
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les
possibles opcions que té la companyia.
b) Calculeu el nombre d’avions de cada tipus que cal contractar perquè el cost
sigui el mínim i determineu quin és aquest cost mínim.

PAU CAT CCSS JUNY 2017 1.5 (Solució: PAUCCSS pàg. 391)

4.15
Una refineria de petroli produeix gasolina i gasoil. En el procés de refinació que
s’hi porta a terme s’obté més gasolina que gasoil. A més, per a cobrir la
demanda cal produir com a mínim 3 milions de litres de gasoil al dia, mentre que
la demanda de gasolina és de 6,4 milions de litres al dia, com a màxim.
La gasolina té un preu d’1,9 €/L, i el gasoil val 1,5 €/L. Tenint en compte que es
ven la totalitat de la producció, determineu quants litres de gasolina i de gasoil
cal produir al dia per a obtenir el màxim d’ingressos.

PAU CAT CCSS JUNY 2015 2.6

4.16
Hem de fertilitzar els terrenys d’una finca utilitzant dos adobs, A i B. El cost de
l’adob A és de 0,9 €/kg, i l’adob B costa 1,5 €/kg. L’adob A conté un 20 % de
nitrogen i un 10 % de fòsfor, mentre que l’adob B en conté un 18 % i un 15 %,
respectivament. Per a fertilitzar els terrenys correctament ens cal un mínim de
180 kg de nitrogen i 120 kg de fòsfor.
a) Si anomenem x els kilograms d’adob A i y els kilograms d’adob B, escriviu el
sistema d’inequacions que satisfà les condicions anteriors.
b) Quina és la despesa mínima que hem de fer si volem fertilitzar els terrenys de
la finca correctament?

PAU CAT CCSS JUNY 2014 3.5

4.17
Una companyia aèria programa una oferta d’un màxim de 5.000 places, entre
classe turista i preferent. Per cada plaça de classe turista obté uns guanys de 30
€, mentre que per cada plaça de classe preferent el benefici és de 40 €. Per raons
tècniques, no és possible oferir més de 4.500 places de classe turista, i el nombre
de places de classe preferent no pot superar la tercera part de les de classe
turista. Calculeu quantes places de cada classe cal oferir per a maximitzar els
guanys.

PAU CAT CCSS SET 2014 5.5

4.18
Un florista disposa de 50 margarides, 80 roses i 80 clavells, i en fa rams de dues
classes: per a uns fa servir 10 margarides, 20 roses i 10 clavells, i per als altres fa
servir 10 margarides, 10 roses i 20 clavells. La primera classe de rams es ven a
40 €, mentre que la segona es ven a 50 €. Quants rams de cada classe ha de fer si
vol ingressar el màxim possible?

PAU CAT CCSS SET 2013 1.5

4.19
Tinc un problema: fabrico televisors de LED, que em deixen un benefici de 100
€ cadascun, i televisors de plasma, que em donen la meitat de benefici unitari.
No puc produir més de 30 televisors al dia, i la diferència entre la producció dels
de LED i els de plasma és, com a màxim, de quatre unitats. Quants n’he de
produir de cada classe per a guanyar el màxim?

PAU CAT CCSS JUNY 2013 3.6

4.21
Un botiguer va al mercat central amb la seva furgoneta, que pot carregar 700 kg,
i amb 500€ a la butxaca, a comprar fruita per a la seva botiga. Hi troba pomes a
0,80 €/kg i taronges a 0,50 €/kg. Calcula que podrà vendre les pomes a 0,90 €/kg
i les taronges a 0,58 €/kg. Quina quantitat de pomes i de taronges li convé
comprar si vol obtenir el benefici més gran possible?

PAU CAT CCSS JUNY 2013 4.5

5 Problemes PAU de programació lineal contextualitzada (II).

5.1
Una petita fàbrica produeix formatge i mantega. Per a fabricar un formatge es
necessiten 10 litres de llet, mentre que per a fabricar una pastilla de mantega se’n
necessiten 5. La quantitat de formatges produïts no pot superar el doble de la
quantitat de pastilles de mantega. De la mateixa manera, la quantitat de pastilles
de mantega no pot superar el doble de la quantitat de formatges produïts. En
total, la fàbrica disposa de 800 litres de llet. Després de la venda, per cada
formatge s’obté un benefici de 5€ i per cada pastilla de mantega s’obté un
benefici de 2€.
Determineu quina quantitat de formatges i quina quantitat de pastilles de
mantega cal produir per tal que el benefici total després de la venda sigui màxim.
Quin benefici s’obtindrà?
PAU CAT CCSS SET 2012 4.4

5.2
Una empresa fabrica dos tipus de begudes, que anomenarem B1 i B2, i en el
procés de fabricació fa servir dos tipus d’ingredients, que designarem C i D.
Disposa de 90L de C i de 150L de D. Per cada bidó de beguda B1 calen 1L
d’ingredient C i 2L d’ingredient D, i per cada bidó de beguda B2 calen 2L de C i
1L de D. Sabem que cada bidó de B1 dóna 10 € de benefici, i que cada bidó de
B2 en proporciona 15€.
a) Plantegeu les inequacions corresponents a les restriccions indicades, calculeu
els vèrtexs de la regió factible, i dibuixeu-la.
b) Escriviu la funció objectiu. Quants bidons de cada tipus cal fabricar per a
obtenir el benefici màxim? Quin és aquest benefici?

PAU CAT CCSS SET 2011

5.3
Una botiga de bijuteria ven anells i collarets en lots de dos tipus: el lot de tipus A
està format per un anell i un collaret, mentre que el lot de tipus B consta de 3
anells i un collaret. Sabem que disposen de 1 500 anells i de 1 000 collarets. En
cada lot de tipus A guanyen 0,70€, mentre que en cada lot de tipus B guanyen
1€. Indiqueu quants lots de cada tipus han de vendre per a obtenir el màxim
benefici.
PAU CAT CCSS JUNY 2010 4.4

5.4
Un concessionari de motos comercialitza dos models, un de 125 cc i un altre de
50 cc. Per cada moto de 125 cc que ven, guanya 1000€ i per cada moto de 50 cc,
guanya 600€. D’altra banda, per tal de satisfer els objectius marcats pel
fabricant, cal que el concessionari compleixi les condicions següents:
a) Vendre entre 50 i 150 motos de 125 cc.
b) Vendre almenys tantes motos de 50 cc com de 125 cc.
c) No vendre més de 500 motos de 50 cc.
Determineu quantes motos de cada tipus ha de vendre el concessionari per a
obtenir el màxim benefici, i calculeu aquest benefici màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2010 5.3
5.5
Un llibreter vol fer una comanda de dues classes de llibres a dos editors, A i B.
L’editor A ofereix lots de cinc llibres d’assaig i cinc novel·les per 50€. L’editor
B ofereix lots de cinc llibres d’assaig i deu novel·les per 150€. El llibreter vol
comprar, com a mínim, 2 500 llibres d’assaig i 3 500 novel·les. Per un
compromís adquirit amb l’editor B, no pot comprar a l’editor A més de tres
vegades el que compra a l’editor B. Determineu quants lots haurà de comprar a
cada editor per a minimitzar el cost i poder complir el seu compromís.
PAU CAT CCSS SET 2009 1.5

5.6
Un agricultor disposa d’un camp on plantarà patates i pastanagues. Les patates
per a plantar costen 1,5€/kg, i les pastanagues, 1,75€/kg. La quantitat de patates
plantades no pot superar el doble de la quantitat de pastanagues, i tampoc no pot
ser inferior a la meitat de les pastanagues plantades. La despesa que aquest
agricultor ha de fer per plantar les patates i les pastanagues no pot superar els
150€. Per cada kilogram que planta, obté un benefici, després de la venda, de
20€/kg per a les patates i de 50€/kg per a les pastanagues. Determineu quina
quantitat de cada producte ha de sembrar per tal que el benefici després de la
venda sigui màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2009 3.5

5.7
El vaixell de Barcelona a Palma de Mallorca porta automòbils i camions a la
bodega. Cada camió ocupa quatre places d’automòbil. La superfície total de la
bodega permet situar-hi fins a 200 automòbils. Cada automòbil pesa 1 000 kg, i
cada camió, 9000 kg. El pes total permès per a la càrrega és de 300 000 kg. La
companyia cobra 50€ per cada cotxe i 300€ per cada camió. Calculeu el nombre
de cotxes i camions que s’han de carregar per a obtenir un benefici màxim, i
també quin és aquest benefici màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2008 5.5

5.8
Una empresa de mobles fabrica dos models d’armaris, A i B. Per al model A
calen 5 h 30 min de feina i 2 m de fusta. Per al model B calen 4 h de feina i 3 m
de fusta. L’empresa no pot fabricar més de 430 armaris per setmana, disposa de
2 800 h de feina i de 1 200 m de fusta. Els armaris de tipus A i B proporcionen,
respectivament, 250€ i 310€ de benefici cadascun. Determineu el nombre
d’armaris de cada tipus que s’han de fabricar per a obtenir el benefici màxim.
PAU CAT CCSS SET 2008 4.6

5.9
Un taller de confecció fa jaquetes i pantalons per a criatures. Per a fer una
jaqueta es necessiten 1m de roba i 2 botons, i per a fer uns pantalons calen 2m de
roba, 1 botó i 1 cremallera. El taller disposa de 500 m de roba, 400 botons i 225
cremalleres. El benefici que s’obté per la venda d’una jaqueta és de 20€ i per la
d’uns pantalons és de 30€. Suposant que es ven tot el que es fabrica:
a) Calculeu el nombre de jaquetes i de pantalons que s’han de fer per tal
d’obtenir un benefici màxim. Determineu també aquest benefici màxim.
b) Si el material sobrant es ven a 1€ el metre de roba, a 0,20€ cada cremallera i a
0,01€ cada botó, calculeu quant es pot obtenir de la venda del que ha sobrat.
PAU CAT CCSS JUNY 2007 2.6
5.10
En un taller fabriquen dos tipus de bosses. Per fer una bossa del primer model es
necessiten 0,9 m2 de cuir i 8 hores de feina. Per al segon model necessiten 1,2 m2
de cuir i 4 hores de feina. Per a fer aquests dos tipus de bosses el taller disposa
de 60 m2 de cuir i pot dedicar-hi un màxim de 400 hores de feina.
a) Expresseu, mitjançant un sistema d’inequacions, les restriccions a les quals
està sotmesa la producció d’aquests dos models de bosses.
b) Representeu la regió solució d’aquest sistema i trobeu-ne els vèrtexs.

PAU CAT CCSS JUNY 2007 1.3

5.11
Els alumnes d'un institut disposen de 300 samarretes, 400 llapis i 600 bolígrafs
per finançar-se un viatge. Tenen la intenció de vendre'ls en dos tipus de lots: el
lot A consta d'1 samarreta, 3 llapis i 2 bolígrafs i el venen per 9€. El lot B consta
d'1 samarreta, 2 llapis i 4 bolígrafs i el venen per 11€.
Calcula quants lots de cada tipus han de vendre per treure'n el benefici màxim i
aquest benefici màxim.

PAU CAT CCSS JUNY 2006 1.6

5.12
En un jardí municipal es volen plantar un mínim de 1.200 geranis, 3.200 clavells
i 3.000 margarides. Una empresa A ofereix un lot que conté 30 geranis, 40
clavells i 30 margarides per 15 €. Una altre empresa B ofereix un lot de 10
geranis, 40 clavells i 50 margarides per 12 €. L'ajuntament compra x lots a
l'empresa A i y lots a l'empresa B.

a) Determineu les inequacions que representen les restriccions a les quals estan
sotmesos els valors de x i de y per tal que compleixin les condicions de la
plantació.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) Trobeu el nombre de lots de cada tipus que fan que la despesa sigui mínima i
calculeu aquesta despesa mínima.
d) Trobeu quants geranis, clavells i margarides adquireix l'Ajuntament amb la
compra de preu mínim i quantes plantes i de quin tipus haurà adquirit per sobre
del mínim que vol plantar.

PAU CAT CCSS SET 2006 4.6

5.13
Un taller pot produir per dia com a màxim 12 articles del tipus A i 20 del tipus
B. Cada dia el servei tècnic pot controlar un mínim de 20 articles i un màxim de
25, independentment del tipus.
a) Siguin x i y el nombre d’articles produïts per dia dels tipus A i B,
respectivament. Expresseu les condicions anteriors mitjançant un sistema
d’inequacions en x i y.
b) Representeu la regió del pla determinada per aquest sistema.
c) Sabem que el benefici de produir els articles de tipus A és el doble del que
s’obté amb els articles de tipus B. Trobeu quants articles de cada tipus ha de
produir el taller per obtenir el benefici màxim.
PAU CAT CCSS JUNY 2005
5.14
En una empresa es fabriquen dos tipus de peces que anomenarem A i B. Per
fabricar una peça del tipus A es necessiten 2 quilos de metall i per fer-ne una de
tipus B, 4 quilos de metall. L'empresa disposa com a màxim de 100 quilos de
metall i no pot fabricar més de 40 peces del tipus A ni més de 20 de tipus B.
a) Doneu un sistema d'inequacions que representi les restriccions en la fabricació
que té l'empresa.
b) Determineu gràficament els punts del pla que verifiques aquest sistema.
c) D'entre les solucions obtingudes, quins són els possibles valors de peces de
cada tipus si es volen exhaurir els 100 quilos de material. Expliqueu
detalladament què feu per trobar-los.

PAU CAT CCSS JUNY 2005 4.5

5.15
Una empresa de telefonia mòbil fabrica dos models de telèfon: A i B. El nombre
total de telèfons fabricats mensualment no supera els 3000. També sabem que
sempre es fabriquen almenys 1000 unitats de telèfons A i que la meitat dels
telèfons A no supera la tercera part dels telèfons B. Si els telèfons A generen un
benefici de 40 € per unitat i els B generen un benefici de 20 € per unitat, trobeu
la quantitat de cada classe que s'ha de fabricar per obtenir un benefici màxim i
també aquest benefici màxim.

PAU CAT CCSS SET 2005 3.6

5.16
Un taller de confecció fabrica dos models de vestits. Per fer el model A es
necessiten 2 m de teixit de color, 1 m de teixit blanc i 4 hores de feina. Per fer el
model B es necessiten 2,5 m de teixit de color, 0,5 m de teixit blanc i 3 hores de
feina. El taller disposa, cada dia, d’un màxim de 250 m de teixit de color, 100 m
de teixit blanc i 380 hores de feina.
a) Anomeneu x i y el nombre de vestits dels models A i B respectivament fets
cada dia. Expresseu mitjançant un sistema d’inequacions les restriccions de la
producció.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) La venda d’un vestit del model A porta al taller un benefici de 5€, i la d’un
vestit del model B, de 4€. Suposant que la producció diària es ven íntegrament,
quants vestits de cada tipus cal fer per tal d’obtenir el màxim benefici? Quant val
el benefici màxim?
d) En aquest últim cas, quin tipus de teixit sobrarà i en quina quantitat?

PAU CAT CCSS JUNY 2004 4.6

5.17
Un curs de segon de batxillerat d’un institut té un grup que està format per 20
noies i 10 nois, que volen organitzar un viatge de fi de batxillerat. A fi de recollir
diners, troben una feina de fer enquestes. L’empresa contracta equips de joves
per fer enquestes durant les tardes lliures que poden ser de dos tipus:
A: parelles d’un noi i una noia.
B: equips de tres noies i un noi.
Paguen a 40 € la tarda els equips A i a 90 € la tarda els equips B. Com els convé
distribuir-se per obtenir la major quantitat possible de diners? Quina quantitat de
diners obtindran per tarda treballada?
PAU CAT CCSS JUNY 2004 4.5

5.18
Sigui S la regió del pla de coordenades més grans o igual que zero i tal que els
seus punts compleixen que:
(i) la mitjana aritmètica de les coordenades és menor o igual que 5.
(ii) el doble de l’abscissa més l’ordenada és més gran o igual que 5.
a) Representeu gràficament el conjunt S.
b) Determineu en quins punts de S la funció f(x,y)= 2x+y pren el valor màxim.

PAU CAT CCSS JUNY 2004 3.1

5.19
En una prova es proposen 10 qüestions de 5 punts i 8 qüestions de 10 punts i es
dóna un temps de 100 minuts. Només es valoren els encerts; els errors o
respostes en blanc no resten puntuació.
L'Anna, que està capacitada per contestar correctament totes les qüestions,
necessita 4 minuts de mitjana per respondre a cada qüestió de 5 punts i 10
minuts per respondre a cada qüestió de 10 punts.
Quina estratègia ha de seguir l'Anna (és a dir, quantes preguntes de cada tipus ha
de contestar) per obtenir la millor puntuació possible en les seves condicions?

PAU CAT CCSS JUNY 2002 2.6

5.20
Un entusiasta de la salut vol tenir un mínim de 36 unitats de vitamina A al dia,
28 unitats de vitamina C i 32 unitats de vitamina D. Cada pastilla de la marca 1
costa 0,03 € i proporciona 2 unitats de vitamina A, 2 de C i 8 de D. Cada pastilla
de la marca 2 costa 0,04 € i proporciona 3 unitats de vitamina A, 2 de C i 2 de D.
Quantes pastilles de cada marca haurà de comprar per a cada dia si vol cobrir les
necessitats bàsiques amb el menor cost possible
PAU CAT CCSS SET 2002 1.6

5.21
Un pastisser té 150 kg de farina, 22 kg de sucre i 26 kg de mantega per fer dos
tipus de pastissos. Es necessiten 3 kg de farina, 1 de sucre i 1 de mantega per fer
una dotzena de pastissos del tipus A, mentre que les quantitats per una dotzena
del tipus B són, respectivament, 6 kg, 0,5 kg i 1 kg. Si el benefici que s'obté per
la venda d'una dotzena de pastissos del tipus A és 20 i per una dotzena del tipus
B és 30, trobeu el nombre de dotzenes de pastissos de cada tipus que ha de
produir per maximitzar el seu benefici.
PAU CAT CCSS SET 2001 4.6
5.22
En un taller de confecció es disposa de 80 metres quadrats de tela de cotó i de
120 metres quadrats de tela de llana. Es fan dos tipus de vestits, A i B. Per fer un
vestit de tipus A es necessita 1 metre quadrat de cotó i 3 metres quadrats de
llana; en canvi per un vestit de tipus B calen 2 metres quadrats e cada tipus de
tela.
a) Quants vestits de cada tipus s'han de fer per obtenir un benefici total màxim si
per cada vestit sigui del tipus que sigui es guanyen 30 €?
b) Quina seria la conclusió a la pregunta anterior si per cada vestit del tipus A es
guanyen 30 € i, en canvi per cada un del tipus B només es guanyen 20 €.
PAU CAT CCSS JUNY 2001 5.6

5.23
En una refineria es produeixen dos tipus de fertilitzants a partir de quatre
compostos: nitrogen, àcid fosfòric, potassi soluble i guano. A la taula següent
s'expressa la composició per bidó d'aquests dos fertilitzants:
Nitrogen Àcid fosfòric Potassi Guano
Fertilitzant 1 20 litres 30 litres 30 litres 20 litres
Fertilitzant 2 10 litres 10 litres 60 litres 20 litres

L'empresa disposa de 900 litres de nitrogen i de 1400 litres de guano, i les

quantitats dels altres dos components no estan limitades, encara que a causa del
gran estoc existent d'aquests productes cal utilitzar almenys 600 litres d'àcid
fosfòric i 1800 litres de potassi. Cada bidó de fertilitzant 1 suposa un benefici de
6 €, i de 5 € cada bidó de l'altre fertilitzant, Trobeu quina quantitat de fertilitzant
de cada classe cal produir per obtenir un benefici màxim.
PAU CAT CCSS SET 2000 6.6

5.24
En un magatzem hi 100 caixes de tipus A i 100 caixes de tipus B, Les de tipus A
pesen 100 kg, tenen una capacitat de 30 decímetres cúbics i tenen un valor de
75000 pessetes. Les de tipus B pesen 200 kg, tenen una capacitat de 40
decímetres cúbics i un valor de 125.000 pessetes. Un camió pot carregar un pes
màxim de 10 tones i un volum màxim de 2.400 decímetres cúbics. A més li han
dit al xofer que el nombre de caixes de tipus A que carregués no fos el doble de
les de tipus B que carregués. Quantes caixes de cada mena ha de carregar el
camió per tal que l'import de la mercaderia que porti sigui màxim?
PAU CAT CCSS SET 1997

5.25
Una empresa fabrica dues classes de cargols, A i B. En la producció diària se sap
que el nombre de cargols de la classe B no supera el nombre de cargols de la
classe A més 1000 unitats, que entre les dues classes no superen les 3000 unitats
i que els de la classe B no baixen de les 1000 unitats. Sabent que els cargols de
la classe A valen 20 pessetes la unitat i que els de la classe B en valen 15,
calculeu el cost màxim i mínim que pot valer la producció diària, i digueu amb
quants cargols de cada classe s'atenyen aquest màxim i aquest mínim.
PAU CAT CCSS SET 1997 1A.1
5.26
En un magatzem hi ha 100 caixes de tipus A i 100 caixes de tipus B. Les de tipus
A pesen 100 kg, tenen una capacitat de 30 decímetres cúbics i tenen un valor de
75.000 pessetes. Les de tipus B pesen 200 kg, tenen una capacitat de 40
decímetres cúbics i un valor de 125.000 pessetes. Un camió pot carregar un pes
màxim de 10 tones i un volum màxim de 2.400 decímetres cúbics. A més, li han
dit al xofer que el nombre de caixes de tipus A que carregués no fos superior al
doble de les de tipus B que carregués. Quantes caixes de cada mena ha de
carregar el camió per tal que l’import de la mercaderia que porti sigui màxim?
PAU CAT CCSS SET 1997 1A.1

5.27
Una granja d'aviram disposa de dues classes de pinso, A i B, que costen 2.000 i
1.000 pessetes per quilo respectivament. A la composició del pinso A hi entren
300 unitats d'un producte M i 4 unitats d'un producte N per quilo, mentre que a
la composició de B hi entren 100 unitats de M i 8 de N per quilo. S'estima que
les necessitats nutritives mínimes de la granja són de 30.000 unitats de M i 800
unitats de N per setmana. Decidiu raonadament les quantitats de cada pinso que
s'han de comprar cada setmana per tal que el cost sigui mínim.
PAU CAT CCSS JUNY 1997 1.A.1

5.28
Una fàbrica d'automòbils produeix dos tipus de vehicles: de luxe i utilitaris.
Cada vehicle ha de ser comprovat i posat a punt abans de sortir al mercat. La
comprovació de cada vehicle de luxe requereix 4 hores i la de cada utilitari, 2. A
més, cada vehicle requereix accessoris per valor de 100.000 pessetes. Per cada
vehicle de luxe s'obté un benefici de 40.000 pessetes, i per cada utilitari, un
benefici de 30.000. Quants vehicles de cada tipus s'han de revisar diàriament per
tal d'obtenir el màxim benefici si només podem gastar 400.000 pessetes diàries
en accessoris i no podem sobrepassar les 12 hores diàries de treball?
PAU CAT CCSS JUNY 1997 4.B.1

5.29
Un estudiant dedica part del seu temps al repartiment de propaganda publicitària.
L’empresa A li paga 5 ptes. per cada imprès repartit, i l’empresa B, amb
fulletons més grans, li paga 7 ptes. per imprès. L’estudiant porta dues bosses:
una per a impresos A, on n’hi caben 120, i una altra per a impresos B, on n’hi
caben 100. Ha calculat que cada dia és capaç de fer repartiment de 150 impresos
com a màxim. El que l’estudiant es pregunta és: quants impresos hauré de
repartir de cada classe per tal que el seu benefici diari sigui màxim?

PAU CAT CCSS JUNY 1996 3.B

5.30
Una fàbrica produeix dos tipus de motocicletes, A i B cada motocicleta, abans de
sortir al mercat, és comprovada i posada a punt. Aquestes comprovacions
requereixen 8 hores per cada moto del tipus A, i 4 hores per cada moto B. A
més, cada moto, independent del seu tipus requereix 10.000 pts de material. Per
cada moto revisada del tipus A s'obté un benefici de 30.000 pts, i per cada moto
del tipus B s'obtenen 20.000 pts. Quantes motos haurem de revisar per tal
d'obtenir el màxim benefici si disposem de 40.000 pts. en material i de 24 hores
per poder fer-ne les revisions.
5.31
En un magatzem hi ha 100 caixes del tipus A i 100 caixes del tipus B. La taula
que segueix ens informa del pes, el volum i el valor de cadascuna:

Tipus Pes (kg) Volum (dm3) Valor

A 100 30 75.000
B 200 40 125.000

Una camioneta pot carregar 10.000 kg i un volum màxim de 2.400 dm3.

Esbrineu com han de carregar-la per tal que el valor de les caixes que porti sigui
el més elevat possible.
PAU CAT CCSS JUNY 1995 3.B

5.32
Un magatzem de confecció que disposa de 70 samarretes, 120 camises i 110
pantalons fa liquidació d'existències. Vol posar-ho a la venda en dos tipus de
lots: el lot A, format per 2 camises, 1 pantaló i 1 samarreta, es vendrà a 600 pts.
cada un; el lot B, format per una camisa, 2 pantalons i 1 samarreta es vendrà a
700 pts. cada un. Calculeu quants lots convé fer de cada classe per tal d'obtenir
el màxim de guanys i quants diners ingressaran.
PAU CAT CCSS JUNY 1994 3.A

5.33
Uns grans magatzems per tal de fer disminuir un estoc de 1.000 carpetes i 1.500
bolígrafs, creen dos tipus de lots: el lot "principiant", format per una carpeta i un
bolígraf, i el lot "Dibuixant", format per una carpeta i tres bolígrafs. Els guanys
són de 70 ptes. per cada lot "principiant" i de 100 ptes. per cada lot "dibuixant".
Calculeu quants lots els convé preparar de cada classe per tal d'obtenir el màxim
de guanys.

PAU CAT CCSS 1993 2.B

5.34
Un camioner que disposa de 2 milions de ptes. pot carregar el seu camió amb 25
tones de pomes i taronges. El cost de les pomes és de 100.000 ptes./tona i ell les
vendrà a 130.000 ptes./tona. El cost de les taronges és de 60.000 ptes./tona i el
preu de venda serà de 80.000 ptes./tona.
El camioner, que vol treure'n el màxim benefici, es troba davant d'un problema
de programació lineal. Amb quantes variables? Determineu-les. Determineu
també la funció objectiu o funció benefici? Quin benefici serà?

PAU CAT CCSS 1992 2.A

5.35
Una escola vol dur d'excursió 400 alumnes. L'empresa de transport té 8 autocars
de 40 places i 10 de 50 places, però només disposa de 9 conductors. El lloguer
d'un autocar gran val 8.000 ptes. i un de petit 6.000 ptes.
a) Calculeu quants autocars de cada mena s'han d'utilitzar perquè l'excursió
resulti el més econòmic possible per a l'escola.
b) Identifiqueu en aquest enunciat les variables, les restriccions i la funció que
cal optimitzar.
PAU CAT CCSS 1992 5.B
5.36
Un hotel admet reserves per a les 420 habitacions dobles de què disposa i ofereix
dues tarifes diferents: la tarifa estàndard (sense despeses de canceŀlació) és de
120 € per nit, i la tarifa reduïda (que no admet canceŀlacions) és de 90 € per nit.
Els interessa tenir reservat almenys un 20 % del total d’habitacions amb la tarifa
reduïda i volen que el nombre d’habitacions reservades amb la tarifa estàndard
sigui igual o superior que el doble del nombre d’habitacions reservades amb la
tarifa reduïda.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Determineu quantes habitacions han de tenir reservades amb cada tarifa per a
obtenir el benefici màxim. Quin és aquest benefici màxim?

PAU CCSS JUNY 2022 5.4 (Sol. PAUCCSS pàg. 608)

5.37
Una gran pastisseria especialitzada en coques de Sant Joan elabora la massa de
les coques amb farina i sucre. A la pastisseria disposen de 60 kg de farina i 30 kg
de sucre per a les coques d’enguany i en volen fer de dos tipus: sense farcir i
farcides de crema. Per a elaborar la massa d’una coca sense farcir es necessiten
500 g de farina i 300 g de sucre. Aquest tipus de coca la posen a la venda a 15 €.
En canvi, per a elaborar la massa d’una coca farcida de crema es necessiten 400
g de farina i 120 g de sucre. I aquesta altra coca es ven a 25 €. La pastisseria ja
ha tancat el període de comandes anticipades i, un cop comptabilitzades, se sap
que com a mínim haurà d’elaborar 60 coques sense farcir i 30 coques farcides de
crema. La pastissera en cap vol saber quantes coques de cada tipus hauria
d’elaborar i vendre per a obtenir el màxim d’ingressos.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
b) Determineu quantes coques de cada tipus cal elaborar per a obtenir el màxim
d’ingressos i quins seran aquests ingressos. Sobrarà alguna quantitat dels
ingredients utilitzats per a elaborar la massa? En cas afirmatiu, de quin
ingredient i de quina quantitat es tracta?
PAU CCSS JUNY 2023 5.2 (Sol. PAUCCSS pàg. 676)
6 Problemes PAU Zaragoza de programació lineal.
Aquest document és una part del document [Link]
Autor: Julio García Galavis (I.E.S. Andalán - Zaragoza)
trobat en la web [Link]

1. Junio 1994. Los 400 alumnos de un colegio van a ir de excursión. Para ello se contrata el viaje a una
empresa que dispone de 8 autobuses de 40 plazas y 10 con 50 plazas, pero sólo de 9 conductores para ese
día. Dada la diferente capacidad y calidad, el alquiler de cada autobús de los grandes cuesta 8.000 pesetas
y el de cada uno de los pequeños 6.000 pesetas. Se quiere saber cuántos autobuses de cada clase se tiene
que alquilar para que el coste del viaje sea mínimo. Para ello se pide:

a) Plantear el problema que se debe resolver (función objetivo y restricciones) (5 puntos)

b) Representar la región factible. (2,5 puntos)
c) Resolver el problema, explicando los pasos seguidos hasta obtener la solución. (2,5 puntos)

2. Septiembre 1994. Un camión puede transportar como máximo 9 toneladas de mercancía por viaje. En
un cierto viaje desea transportar al menos 4 toneladas de la mercancía A, y un peso de la mercancía B que
no sea inferior a la mitad del peso que transporta de A. Sabiendo que se cobra 3000 pesetas por tonelada
de A transportada y 2000 pesetas por tonelada de B, se quiere saber cuántas toneladas de A y B se deben
cargar en el camión para obtener la ganancia máxima. Para ello se pide:

a) Plantear el problema que se debe resolver (función objetivo y restricciones) (5 puntos)

b) Representar la región factible. (2,5 puntos)
c) Resolver el problema, explicando los pasos seguidos hasta obtener la solución. (2,5 puntos)

3. Junio 1995. Los alumnos de un conservatorio de música deciden formar una orquesta. Los gustos del
público exigen que haya siempre mayor o igual número de instrumentos de cuerda que de viento, y que el
número de instrumentos de cuerda no debe superar el doble del número de instrumentos de viento. En
total hay disponibles 20 instrumentos de viento y 30 de cuerda. Los empresarios pagan a la orquesta
25.000 pesetas por cada instrumento de viento y 20.000 por cada uno de cuerda. Se pide:

a) ¿De cuántos instrumentos de cuerda y cuántos de viento se debe componer la orquesta para obtener el
máximo beneficio? (6 puntos)

b) Si se suprime la restricción del número total disponible de instrumentos de viento ¿varía la respuesta en
el apartado a)?. Razonar la respuesta. En caso de que varíe, calcular la nueva solución. (2 puntos)
c) Si se suprime tanto la restricción del número total disponible de instrumentos de viento como de cuerda
¿qué ocurre con el beneficio?. Razonar la respuesta. (2 puntos)

4. Junio 1995. a) En un problema de programación lineal, qué diferencia hay entre solución factible y
solución òptima. (1 punto)
b) Sea S la región del plano definida por las cinco inecuaciones siguientes:
x  y  2 x  2y  6 2x  y  6 x0 y0
Se pide:

b1) Representar gráficamente la región S y calcular sus vértices. (4 puntos)

b2) Considerar la función f(x,y) = x + y. Calcular los valores de (x,y) que hacen mínima y los que hacen
máxima la función f(x,y) en la región S. Razonar la respuesta. (2 puntos)
b3) Considerar la función g(x,y) = -2x - 4y. Calcular los valores de (x,y) que hacen mínima y los que
hacen máxima la función g(x,y) en la región S. Razonar la respuesta. (3 puntos)
5. Septiembre 1995. Una compañía aérea tiene 2 aviones A y B para cubrir un determinado trayecto. El
avión A debe hacer más veces el trayecto que el avión B, pero no puede pasar de 120 vuelos y el avión B
no puede hacer más de 180. Entre los dos aviones han de realizar al menos 60 vuelos y como mucho 200.
Se pide:

a) Si en cada vuelo del avión A la empresa gana 300.000 pesetas y en cada vuelo del avión B 200.000,
¿cuántos vuelos debe realizar cada avión para maximizar los beneficios de la empresa? (Explicar los
pasos seguidos para resolver el problema) (6 puntos)
b) ¿Se puede quitar alguna restricción sin que la solución varíe?. Razonar la respuesta. (1 punto)
c) Si en cada vuelo el avión A consume el doble de litros de gasolina que el avión B, ¿cuántos vuelos ha
de hacer cada avión para que el consumo de gasolina sea mínimo?. Razonar la respuesta (3 puntos)

6. Junio 1996. Un fabricante de alfombras dispone de las siguientes existencias de lana: 500 kg. de color
azul, 400 kg. de color verde y 225 kg. de color rojo. Desea fabricar dos tipos de alfombras, A y B. Para
fabricar una de tipo A se necesitan 1 kg. de lana azul y 2 kg. de lana verde y para fabricar una de tipo B, 2
kg. de lana azul, 1 kg. de lana verde y 1kg. de lana roja. Cada alfombra de tipo A se vende por 2.000
pesetas y cada una de tipo B por 3.000 pesetas. Se supone que se vende todo lo que se fabrica. Se pide:

a) ¿Cuántas alfombras de cada tipo se han de fabricar para que el beneficio sea máximo?, ¿cuál es ese
beneficio máximo?. Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (8 puntos)
b) ¿Qué cantidad de lana de cada color quedará cuando se fabrique el número de alfombras que
proporciona el máximo beneficio? (2 puntos)

7. Septiembre 1996. En un hospital se quiere elaborar una dieta alimenticia para un determinado grupo
de enfermos con dos alimentos A y B. Estos alimentos contienen tres principios nutritivos: N 1, N2 y N3.
Una unidad de A vale 100 pesetas y contiene 2 unidades de N 1, 1 de N2 y 1 de N3. Una unidad de B vale
240 pesetas y contiene 1, 3 y 2 unidades de N1, N2 y N3 respectivamente.

Un enfermo de este grupo necesita diariamente al menos 4, 6 y 5 unidades de N 1, N2 y N3

respectivamente. Se pide:

a) Plantear un problema de programación lineal que permita determinar las cantidades de alimento A y B
que dan lugar a la dieta de coste mínimo. (5 puntos)
b) Resolver el problema planteado en el apartado anterior. (5 puntos)

8. Junio 1997. Sea S la región del plano definida por las tres inecuaciones siguientes:

x-y-1< 0 y > 3 - 3x x + 3y > 5

a) Representar gráficamente la región S. (2 puntos)

b) Considerar la función f(x,y) = x + 3y. Calcular, si existen, los valores de (x,y) que hacen máxima y los
que hacen mínima la función f(x,y) en la región S. Razonar la respuesta. (4 puntos)
c) Suponer que en la tercera inecuación se cambia la desigualdad, es decir las inecuaciones que definen S
son:
x - y - 1 < 0 ; y > 3 - 3x ; x + 3y > 5.
¿Cuáles son ahora las respuestas del apartado b)?. Razonar la respuesta. (4 puntos)

9. Septiembre 1997. En una empresa se produce queso y mantequilla. Para fabricar una unidad de queso
se necesitan 10 unidades de leche y 6 unidades de mano de obra y para fabricar una unidad de mantequilla
se utilizan 5 de leche y 8 de mano de obra. La empresa dispone cada día de 200 unidades de leche y 150
de mano de obra. Sabiendo que una unidad de queso se vende a 400 pesetas y una de mantequilla a 250 y
que se vende todo lo que se produce, se pide:

a) ¿Cuántas unidades de queso y de mantequilla se han de producir diariamente para que el beneficio sea
máximo?. Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (7 puntos)
b) Suponer que la empresa decide no producir más de 13 unidades de queso, ¿cambia la solución del
apartado a)?. Razonar la respuesta y en caso de que varíe, calcular la nueva solución del problema.
(3 puntos)
10. Junio 1998. Considerar las inecuaciones: y - x > -2 ; -x - y < 2 ; 3x + y < 3. Se pide:

a) Representar gráficamente el conjunto S definido por estas inecuaciones. (3 puntos)

b) Determinar si f(x,y) = 3x - 2y alcanza un valor máximo y un valor mínimo en S y, en caso afirmativo,
calcular dichos valores y los puntos donde se alcanzan. (3,5 puntos)
c) determinar si f(x,y) = -6x + 4y alcanza un valor máximo y un valor mínimo en S y, en caso afirmativo,
calcular dichos valores y los puntos donde se alcanzan. (3,5 puntos)

11. Septiembre 1998. Una empresa que fabrica motos y coches en dos factorías F1 y F2, ha recibido un
pedido de 300 coches y 500 motos. En la factoría F1 se producen 10 coches y 25 motos por hora y en la F 2
se producen 20 coches por hora y el mismo número de motos por hora que en la otra. Sabiendo que los
costes operativos de las factorías F1 y F2 son 9.000 y 7.000 unidades monetarias por hora
respectivamente, se pide:

a) ¿Cuántas horas debe trabajar cada factoría para servir el pedido con los mínimos costes?, ¿cuál es el
valor de estos mínimos costes?. Explicar los pasos seguidos para obtener la respuesta. (8 puntos)
b) Suponer que la empresa decide que el número de horas trabajadas entre las dos factorías para servir un
pedido no puede ser superior a 50. ¿Cambiaría la solución del problema? Razonar la respuesta.
(2 puntos)

12. Junio 1999. Una empresa se dedica a la producción de frascos de perfume y de agua de colonia a
partir de tres factores productivos F1, F2 y F3. Las unidades de dichos factores utilizadas en la producción
de cada tipo de frasco se detallan en la siguiente tabla:

Perfume Agua de colonia

F1 1 2
F2 2 0
F3 0 4

Sabiendo que el precio de venta de un frasco de perfume es de 5.000 pesetas, de uno de agua de
colonia es de 2.000 pesetas y que la empresa dispone de 240 unidades de F 1, 360 de F2 y 440 de F3:

a) Calcular el número de frascos de cada tipo que debe fabricar la empresa para maximizar sus beneficios.
Explicar los pasos seguidos para obtener la respuesta. (8 puntos)
b) ¿Se consumen todas las existencias de F1, F2 y F3 en la producción de los frascos que maximiza los
beneficios?. (2 puntos)

13. Septiembre 1999. Un veterinario aconseja a un granjero dedicado a la cría de aves una dieta mínima
que consiste en 3 unidades de hierro y 4 unidades de vitaminas diarias. El granjero sabe que cada kilo de
maíz proporciona 2,5 unidades de hierro y 1 de vitaminas y que cada kilo de pienso compuesto
proporciona 1 de hierro y 2 de vitaminas. Sabiendo que el kilo de maíz vale 30 pesetas y el de pienso
compuesto 52 pesetas, se pide:

a) ¿Cuál es la composición de la dieta diaria que minimiza los costes del granjero?. Explicar los pasos
seguidos para obtener la respuesta. (7 puntos)
b) ¿Cambiaría la solución del problema si por escasez en el mercado el granjero no pudiera disponer de
más de 1 kilo diario de pienso compuesto?. Razonar la respuesta. (3 puntos)
14. Junio 2000. Un colegio prepara una excursión a la montaña para 114 alumnos. Para ello dispone de 8
vehículos de 6 plazas cada uno y otros 8 de 15 plazas, pero para el día de la excursión sólo dispone de 10
conductores. El viaje de ida y vuelta con un vehículo de 6 plazas cuesta 800 pesetas y con uno de 15
plazas 2100 pesetas. Calcular cuántos vehículos de cada tipo debe utilizar el colegio para que el coste del
transporte sea mínimo. Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (10 puntos)

15. Septiembre 2000. Una empresa produce dos tipos de bolsos A y B. La producción de un bolso de tipo
A requiere 3 unidades de materia prima y 5 horas de trabajo. Por otra parte, la producción de un bolso de
tipo B requiere 2 unidades de materia prima y 4 horas de trabajo. La empresa en cuestión dispone cada
día de 180 unidades de materia prima y 320 horas de trabajo. Sabiendo que cada bolso de tipo A produce
un beneficio de 4 unidades monetarias, cada bolso de tipo B 3 unidades monetarias y que se vende todo lo
que se produce, se pide:

a) ¿Cuántos bolsos de cada tipo se han de producir diariamente para que el beneficio sea máximo?.
Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (7 puntos)
b) Suponer que cambian los beneficios producidos por cada tipo de bolso, siendo el que produce uno de
tipo A de 3 unidades monetarias y uno de tipo B de 2, ¿varía la solución del apartado a)?. En caso de que
varíe, calcular la nueva solución del problema. (3 puntos)

16. Junio 2001. El tratamiento de cierta enfermedad requiere la administración de dos complejos
vitamínicos, C1 y C2. Cada semana es preciso consumir al menos 450 mg de C1 y 200 mg de C2. Estos
complejos se presentan en dos comprimidos diferentes: el comprimido de color rojo que cuesta 25 pesetas
la unidad y que contiene 15 mg de C1 y 25 mg de C2 y el comprimido de color azul que también cuesta 25
pesetas la unidad y que contiene 28 mg de C1 y 10 mg de C2. ¿Cuántos comprimidos de cada color debe
tomar un individuo en una semana para que el coste del tratamiento sea mínimo?. Explicar los pasos
seguidos para obtener la respuesta. (10 puntos)

17. Junio 2002. Se considera la función f(x , y) = x + 3y, se pide:

a) Razonar si f(x , y) alcanza un valor máximo y uno mínimo en el conjunto:

S  ( x, y) / 2 x  y  4 , x  3 y  7 , x  0 , y  0 

En caso afirmativo, calcular dichos valores y los puntos en los que se alcanzan. (6 puntos)

b) Razonar si f(x , y) alcanza un valor máximo y uno mínimo en el conjunto:

T  ( x, y) / 2x  y  4 , x  3y  7 , x  0 , y  0 

En caso afirmativo, calcular dichos valores y los puntos en los que se alcanzan. (4 puntos)

18. Septiembre 2002. Una empresa se dedica a la producción de dos tipos de tejidos A y B utilizando
como materias primas algodón, poliéster y seda. Se dispone de 60 unidades de algodón, de 35 de seda y
de 80 de poliéster y se sabe que las unidades de cada materia prima necesarias para la producción de 1
rollo de cada tipo de tejido vienen dadas en la siguiente tabla

algodón poliéster seda

A 1 2 0
B 3 2 1

a) Calcular el beneficio total máximo, sabiendo que el beneficio obtenido de un rollo del tejido A es de 50
euros y del B es de 70. Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (7 puntos)
b) ¿Se obtendría excedente de alguna materia prima?. En caso afirmativo, decir cuántas unidades.
(2 puntos)
c) ¿Cambiaría la solución del apartado a) si al menos hubiera que producir 15 rollos del tejido A?. Razona
la respuesta. (1 punto)
19. Junio 2003. Una empresa edita un libro en dos tipos de formato, “normal” y de “bolsillo”. De un
ejemplar del primer formato se obtiene un beneficio de 5 unidades monetarias y de un ejemplar del
segundo 3. La producción de un ejemplar normal requiere 8 unidades de materia prima y 4 unidades de
tiempo y la de bolsillo 4 unidades de materia prima y 3 de tiempo, disponiendo para ello de 800 unidades
de materia prima y 480 unidades de tiempo.

a) ¿Cuántos ejemplares de cada formato se han de editar para que el beneficio total sea máximo?.
Explicar los pasos seguidos para obtener la solución. (8 puntos)
b) Si el beneficio de producir un ejemplar normal fuera de 4 unidades monetarias, ¿cambiaría la solución
del apartado anterior?. Razonar la respuesta. (2 puntos)

20. Septiembre 2003. Sea T la región del plano determinada por las siguientes inecuaciones:

y  x 1 0 y x40 2y  3  x

a) Representar gráficamente la región T. (3 puntos)

b) Se considera la función f(x,y) = 2y + x. Calcular, si existen, los puntos (x , y) que dan el valor máximo
de f(x,y) y los que dan el valor mínimo de f(x,y) en T. (5 puntos)
c) ¿Cuál sería la respuesta del apartado anterior si se agrega la desigualdad y > 0?. (2 puntos)

21. Junio 2004. Se considera la función f( x , y) = x – y

a) Representar el conjunto A  x , y  / 3x  y  15 , y  x  5 , 2x  3 y  60 , y  0  y calcular el

valor máximo de f(x , y) en A. ¿Alguna de las desigualdades que definen el conjunto A se podría eliminar
de forma que siguiera siendo el mismo conjunto? (7 puntos)
b) Decir si la función f(x,y) alcanza valor máximo en el conjunto
B  x , y / 3x  y  15 , x  y  5 , x  0  . En caso afirmativo, calcular dicho valor. (3 puntos)

22. Septiembre 2004. Un industrial comercializa botijos decorados y botijos sin decorar. El tiempo
necesario para fabricar un botijo es de una hora y para decorarlo se necesita otra hora. El beneficio por
botijo es de 10 euros si está decorado y de 6 euros si no lo está y se trabaja un máximo de 500 horas
mensuales.

a) Plantear y resolver un problema de programación lineal que permita calcular cuántos botijos de cada
tipo se han de fabricar al mes para que el beneficio total sea máximo. (5 puntos)
b) ¿Cambiaría la solución del apartado anterior si no se desean fabricar más de 300 botijos sin decorar?.
En caso afirmativo, calcularla. (3 puntos)
c) Calcular la solución del apartado a) y decir en qué puntos se alcanza, si el beneficio por botijo no
decorado es de 5 euros. (2 puntos)

23. Junio 2005. En un taller de joyería se fabrican collares con 50, 75 y 85 perlas y para ello se utilizan
en su totalidad 17500 perlas y 240 cierres.

a) ¿Cuántos collares de cada tamaño se han de fabricar si se desean tantos collares de tamaño mediano
como la media aritmética del número de collares grandes y pequeños? (6 puntos)
b) Sin tener en cuenta la condición del apartado anterior, ¿es posible fabricar el mismo número de collares
de cada tamaño? (4 puntos)

24. Junio 2005. Sea T la región del plano determinada por las siguientes inecuaciones:

 2  y ; y  2x  2 ; y  2x  6

a) Representa gráficamente la región T (2 puntos)

2x  y
b) Se considera la función f ( x , y)  . Calcule, si existen, los puntos ( x , y) que dan el valor
2
máximo de f ( x , y) y los que dan el valor mínimo de f ( x , y) en T. (3,5 puntos)
c) Calcule las respuestas del apartado anterior si en T se cambia la desigualdad y  2 x  2 por x  2 .
(4,5 puntos)
25. Septiembre 2005. Un agricultor dispone de 9 hectáreas para sembrar dos productos A y B. Para el
producto A desea destinar como mucho 8 hectáreas. Por cada hectárea sembrada con A y B se obtiene
respectivamente un beneficio de 150 y 100 euros.

a) Si se quiere que la superficie correspondiente a B no sea mayor que la mitad que ocupará A, plantee y
resuelva un problema de programación lineal que permita averiguar el número de hectáreas que se han de
dedicar a cada producto para maximizar el beneficio total. (6 puntos)

b) ¿Cuál es la solución si el beneficio por hectárea es de 125 euros independientemente de que esté
sembrada con A o con B y no se tiene en cuenta la restricción del apartado a)? (4 puntos)
 SOLUCIONES
1. Junio 94.
a) Restricciones:
x0
y0

 x  8

 y  10
x y 9

 40 x  50 y  400
Función objetivo: F(x,y) = 6000x + 8000y
b)

c) Solución: 5 autobuses de 40 plazas y 4 de 50 plazas.

2. Septiembre 94. 
a) Restricciones: x0

y0

x y 9
x4

 x
 y
 2
Función objetivo: F(x,y) = 3000x + 2000y
b)

c) Solución: 6 toneladas de A y 3 toneladas de B.

3. Junio 95.
a) 30 instrumentos de cuerda y 20 de viento.
b) 30 instrumentos de cada tipo.
c) La región factible es abierta. Los beneficios podrían ser tan grandes como quisiéramos.

4. Junio 95.
a) Solución factible es cualquiera que cumpla las restric-ciones y, por tanto, pertenezca a la región
factible. La solución óptima es la que, entre las factibles, maximice o minimice (según proceda) la
función objetivo.
b1)

x - y = -2

C(2/3,8/3)
D(0,2) B(2,2)
S
O(0,0) A(3,0) x + 2y = 6
2x + y = 6

b2) Mínima: x = 0 , y = 0. Máxima: x = 2 , y = 2

b3) Mínima: cualquier punto del lado BC.
Máxima: x = 0 , y = 0

5. Septiembre 95.
a) 120 vuelos el A y 80 el B.
b) Se puede eliminar la restricción correspondiente a los 180 vuelos como máximo que debe hacer el
avión B.
c) 30 vuelos cada tipo de avión.

6. Junio 96.
a) 100 del tipo A y 200 del B. Beneficio: 800.000 ptas.
b) Sólo sobran 25 kg. de lana roja.

7. Septiembre 96.
a) Restricciones: x0
y0


 2x  y  4
 x  3y  6

 x  2y  5

Función objetivo: F(x,y) = 100x + 240y
b) Solución: 3 unidades de A y 1 unidad de B.

8. Junio 97.
a)

y = 3 - 3x
REGIÓN
S x-y-1=0

A(1/2,3/2)
B(2,1)

x + 3y = 5

b) No existen valores que hagan máxima la función f(x,y).

Los valores que hacen mínima la función f(x,y) son las coordenadas de los puntos del segmento AB.
c) Al cambiar la tercera inecuación, cambia la región S:
 A
B
C
REGIÓN
S

Ahora, los valores que hacen máxima la función f(x,y) son los puntos del segmento AB.
Los valores que hacen mínima la función f(x,y) son las coordenadas de C: x = 1 , y = 0.

9. Septiembre 97.
a) 17 unidades de queso y 6 unidades de mantequilla.
b) Nueva solución: 13 unidades de queso y 9 de mante-quilla.

10. Junio 98.

a)

b) Máximo: (5/4 , -3/4). Mínimo: No tiene.

c) Máximo: No tiene. Mínimo: (5/4 , -3/4)

11. Septiembre 98.

a) 0 horas la factoría F1 y 20 horas la F2. 140.000 ptas. por hora.
b) No cambia la solución.

12. Junio 99.

a) 180 frascos de perfume y 30 de agua de colonia.
b) Sobran 320 unidades de F3

13. Septiembre 99.

a) Medio kilo de maíz y un kilo y tres cuartos de pienso.
b) Sí cambiaría: dos kilos de maíz y un kilo de pienso.

14. Junio 00.

4 vehículos de seis plazas y 6 de quince plazas.

15. Septiembre 00.

a) 40 bolsos del tipo A y 30 del tipo B.
b) Las soluciones son múltiples: del tipo A hay que producir un mínimo de 40 bolsos y los del tipo B
deben verificar: 3 A + 2 B = 180.

16. Junio 01.

2 comprimidos rojos y 15 azules.
17. Junio 02.
 7
a) Máximo:  0 ,  y 1 , 2  ; mínimo: (0 , 0)
 3
b) Máximo: no hay ; mínimo: (1 , 2) y (7 , 0)

18. Septiembre 02.

a) El beneficio máximo es de 2200 € y se obtiene al producir 30 rollos del tejido A y 10 del B.
b) Sobran 25 unidades de seda.
c) No cambia.

19. Junio 03.

a) edición normal = 60 , de bolsillo = 80
b) La solución es cualquier punto de la recta
4
y   x  160
3

20. Septiembre 03.

a)

3 5  1 4
b) máximo:  ,  ; mínimo: cualquier punto del segmento de extremos  ,  y (5 , -1)
 2 2   3 3
3 5  1 4
c) máximo:  ,  ; mínimo: cualquier punto del segmento de extremos  ,  y 3 , 0 
2 2  3 3

21. Junio 04.

a)

Máximo: 30 , 0  . Sí, se puede eliminar 3 x  y  15

b) No alcanza un valor máximo. La región factible es abierta.
22. Septiembre 04.
a) Función objetivo: f ( x , y)  10x  6 y
Restricciones:
x0

y0
 2 x  y  500

Deben fabricarse 500 botijos sin decorar.
b) Sí cambia: 100 botijos decorados y 300 sin decorar.
c) Cualquier punto de coordenadas enteras del segmen-to de extremos 250 , 0 y 0 , 500

23. Junio 2005.

a) 60 collares de 50 perlas, 80 de 75 y 100 de 85 perlas.
b) No.

24. Junio 2005.

a)

b) El máximo se alcanza en el punto B (4 ,  2) y el mínimo en cualquier punto del segmento AC.

c) Ahora la región T es:

El máximo se alcanza en el punto B (4 ,  2) y el mínimo en el E (2 , 2)

25. Septiembre 05.

a) 8 hectáreas al producto A y 1 hectárea al B.

b) Las coordenadas de cualquier punto del segmento de extremos 0 , 9 y 8 , 1 .