Algebra
Cargado por
moramirocarmeAlgebra
Cargado por
moramirocarmeÀLGEBRA
Llibre de text
Gerard Romo Garrido
Toomates Coolección vol. 14
Toomates Coolección
Los libros de Toomates son materiales digitales y gratuitos. Son digitales porque están pensados para ser consultados mediante un
ordenador, tablet o móvil. Son gratuitos porque se ofrecen a la comunidad educativa sin coste alguno. Los libros de texto pueden ser
digitales o en papel, gratuitos o en venta, y ninguna de estas opciones es necesariamente mejor o peor que las otras. Es más: Suele
suceder que los mejores docentes son los que piden a sus alumnos la compra de un libro de texto en papel, esto es un hecho. Lo que
no es aceptable, por inmoral y mezquino, es el modelo de las llamadas "licencias digitales", “licencias de uso” y en general
cualquier forma de “pago por el acceso a los materiales didácticos”, con las que algunas empresas pretenden cobrar a los
estudiantes, una y otra vez, por acceder a los mismos contenidos (unos contenidos que, además, son de una bajísima calidad). Este
modelo de negocio es miserable, pues impide el compartir un mismo material, incluso entre dos hermanos, pretende convertir a los
estudiantes en un mercado cautivo, exige a los estudiantes y a las escuelas costosísimas líneas de Internet, pretende pervertir el
conocimiento, que es algo social, público, convirtiéndolo en un producto de propiedad privada, accesible solo a aquellos que se lo
puedan permitir, y solo de una manera encapsulada, fragmentada, impidiendo el derecho del alumno de poseer todo el libro, de
acceder a todo el libro, de moverse libremente por todo el libro.
Nadie puede pretender ser neutral ante esto: Mirar para otro lado y aceptar el modelo de pago por acceso a los materiales es admitir
un mundo más injusto, es participar en la denegación del acceso al conocimiento a aquellos que no disponen de medios económicos,
y esto en un mundo en el que las modernas tecnologías actuales permiten, por primera vez en la historia de la Humanidad, poder
compartir el conocimiento sin coste alguno, con algo tan simple como es un archivo "pdf". El conocimiento no es una mercancía.
El proyecto Toomates tiene como objetivo la promoción y difusión entre el profesorado y el colectivo de estudiantes de unos
materiales didácticos libres, gratuitos y de calidad, que fuerce a las empresas comerciales a competir ofreciendo alternativas de pago
atractivas aumentando la calidad de los materiales que ofrecen, (que son muy mediocres) y no mediante retorcidas técnicas
comerciales.
Estos libros se comparten bajo una licencia “Creative Commons 4.0 (Atribution Non Commercial)”: Se permite, se promueve y
se fomenta cualquier uso, reproducción y edición de todos estos materiales siempre que sea sin ánimo de lucro y se cite su
procedencia. Todos los libros se ofrecen en dos versiones: En formato “pdf” para una cómoda lectura y en el formato “doc” de
MSWord para permitir y facilitar su edición y generar versiones parcial o totalmente modificadas. ¡Libérate de la tiranía y
mediocridad de los productos comerciales! Crea, utiliza y comparte tus propios materiales didácticos.
Problem Solving (en español):
Geometría Axiomática Problemas de Geometría Volumen 1 Volumen 2 Volumen 3
Introducción a la Geometría Álgebra Teoría de números Combinatoria Probabilidad
Trigonometría Desigualdades Números complejos Calculus & Precalculus
Libros de texto para ESO y bachillerato (en español y en catalán):
Cálculo infinitesimal ESP CAT Álgebra Lineal ESP CAT Geometría Lineal ESP CAT
Números Complejos ESP CAT Combinatoria y probabilidad ESP CAT Estadística ESP CAT
Programación Lineal ESP CAT Álgebra ESP CAT Trigonometria ESP CAT
Geometria analítica ESP CAT Funciones ESP CAT Números (Preálgebra) ESP CAT
Proporcionalidad ESP CAT Medidas geométricas ESP CAT Mates amb Excel
PAU españolas:
Cataluña TEC Cataluña CCSS Valencia Galicia País Vasco Baleares
Reválidas internacionales:
Portugal Italia Francia Rumanía Hungría Polonia Pearson Edexcel International A Level
China-Gaokao Corea-Suneung Pearson Edexcel IGCSE Cambridge International A Level
Cambridge IGCSE AQA GCSE International Baccalaureate (IB)
Evaluación diagnóstica y pruebas de acceso:
ACM6EP ACM4 CFGS PAP
Competiciones matemáticas:
Canguro: España Cataluña Francia USA Reino Unido Austria
USA: Mathcounts AMC 8 10 12 AIME USAJMO USAMO TSTST TST ELMO Putnam
España: OME OMEFL OMEEX OMC OMEA OMEM OMA CDP
Europa: OMI Arquimede HMMT BMO Balkan MO JBMO OPM
Internacional: IMO IGO SMT INMO CMO HMMT EGMO
AHSME: Book 1 Book 2 Book 3 Book 4 Book 5 Book 6 Book 7 Book 8 Book 9
Otros materiales:
Pizzazz! Book A Book B Book C Book D Book E Pre-Algebra Algebra , REOIM , Llibre3r
¡Genera tus propias versiones de este documento! Siempre que es posible se ofrecen las versiones editables “MS Word” de todos los
materiales para facilitar su edición. Descarga en los siguientes enlaces la versión ".doc" de este documento:
[Link]
¡Ayuda a mejorar! Envía cualquier duda, observación, comentario o sugerencia a toomates@[Link]
¡No utilices una versión anticuada! Todos estos libros se revisan y amplían constantemente. Descarga totalmente gratis la última
versión de estos documentos en los correspondientes enlaces superiores, en los que siempre encontrarás la versión más actualizada.
Consulta el catálogo de libros completo en [Link]
¿Problemas para descargar algún documento? Descarga toda la biblioteca Toomates Aquí
Visita mi Canal de Youtube: [Link]
Visita mi blog: [Link]
Versión de este documento: 30/09/2025
Índex.
1 Els conjunts numèrics. →
2 Aproximació. Errors d’aproximació. →
3 Potències d'exponent enter. →
3.1 Potències d'exponent positiu.
3.2 El llenguatge dels exponents positius i negatius.
3.3 Operacions combinades amb potències.
3.4 Propietats de les potències.
3.5 Problem Solving amb potències.
3.6 Repàs de potències.
4 Radicals. →
4.1 Concepte de radical.
4.2 Radicals escrits mitjançant exponents fraccionaris.
4.3 Simplificació de radicals.
4.4 Com treure factors fora d’un radical.
4.5 Suma i resta de radicals amb índex comú.
4.6 Producte i divisió de radicals amb índex comú.
4.7 Operacions combinades amb radicals d’índex comú.
4.8 Operacions amb radicals de diferent índex.
4.9 Racionalització.
4.10 Problem Solving amb radicals.
4.11 Repàs de radicals.
4.12 Repàs de potències i radicals.
5 Exponencials i logaritmes. →
5.1 Concepte d'exponencial.
5.2 Concepte de logaritme.
5.3 Propietats de les exponencials i els logaritmes.
5.4 Problem Solving amb exponencials i logaritmes.
5.5 Notes històriques: Els orígens del logaritme.
6 Notació científica. →
6.1 El llenguatge de la notació científica.
7 Introducció al llenguatge algèbric. →
7.1 Avaluació d’expressions algèbriques.
7.2 Simplificació d’expressions algèbriques.
8 Equacions de primer grau. →
8.1 Resolució d’equacions senzilles mitjançant cadena d’operacions.
8.2 Equacions com a balances equilibrades.
8.3 Resolució d’equació mitjançant transposició de termes.
8.4 Equacions de primer grau amb incògnites a tots dos costats.
8.5 Equacions de primer grau amb parèntesis.
8.6 Equacions amb denominadors.
8.7 Repàs d'equacions.
8.8 Problem Solving amb equacions de primer grau.
9 Polinomis i operacions amb polinomis. →
9.1 Expressions algèbriques.
9.2 Polinomis. Avaluació de polinomis.
9.3 Suma, resta i multiplicació de polinomis.
9.4 Potència de polinomis. Identitats notables.
9.5 Divisió sintètica o "divisió llarga" de polinomis.
9.6 Divisió amb el mètode de Ruffini.
9.7 Arrels i divisibilitat de polinomis. El Teorema del Residu.
10 Factorització de polinomis. Equacions polinòmiques. →
10.1 Representació de polinomis com producte de factors.
10.2 Treure factor comú de polinomis.
10.3 Factorització de polinomis de segon grau de cap.
10.4 Factorització per identitats notables (1): Diferència de quadrats.
10.5 Factorització per identitats notables (2): Quadrat d'un binomi.
10.6 Factorització de polinomis amb el mètode de Ruffini.
10.7 Resolució d'equacions polinòmiques amb el mètode de Ruffini.
10.8 Factorització de polinomis biquadràtics.
11 Equacions de segon grau. →
11.1 Equacions de segon grau factoritzades.
11.2 Equacions de segon grau incompletes ax2 +c = 0.
11.3 Equacions de segon grau incompletes ax2+bx=0.
11.4 Equacions de segon grau amb la fórmula.
11.5 Nombre de solucions d'una equació de segon grau.
11.6 Resolució d'equacions de segon grau aplicant les fórmules de Vieta.
11.7 Equacions de segon grau amb "completar quadrats".
11.8 Equacions biquadrades per canvi de variable.
11.9 Problem Solving amb equacions de segon grau.
11.9 Problem Solving amb perímertres, àrees i volums.
11.10 Problem Solving amb “fórmules de Vieta”.
12 Fraccions algebraiques i equacions racionals. →
12.1 El domini de definició d'una fracció algebraica.
12.2 Simplificació de fraccions algebraiques.
12.3 Suma i resta de fraccions algebraiques.
12.4 Multiplicació i divisió de fraccions algebraiques.
12.5 Equacions amb fraccions algebraiques sense sumes.
12.6 Equacions amb sumes o restes de fraccions algebraiques.
12.7 Llistes de repàs de polinomis i fraccions algèbriques.
13 Expressions i equacions amb radicals. →
13.1 El domini de definició de les expressions amb radicals.
13.2 Equacions amb radicals senzilles.
13.3 Equacions amb sumes de radicals.
14 Equacions exponencials i logarítmiques. →
14.1 El domini de definició d'expressions exponencials i logarítmiques.
14.2 Equacions exponencials per concepte (igualant bases).
14.3 Equacions exponencials resoltes amb logaritmes.
14.4 Equacions exponencials mitjançant canvi de variable.
14.5 Sistemes d’equacions exponencials.
14.6 Equacions logarítmiques senzilles.
14.7 Equacions amb sumes i restes de logaritmes.
14.8 Equacions logarítmiques amb productes.
14.9 Problem Solving amb equacions exponencials i logarítmiques.
15 Inequacions amb una incògnita. →
15.1 El llenguatge dels intervals.
15.2 Operacions amb intervals.
15.3 Problem-solving amb intervals.
15.4 Inequacions de primer grau amb una incògnita.
15.5 Inequacions de segon grau amb una incògnita.
15.6 Inequacions de tercer grau i superior amb una incògnita.
15.7 Sistemes d'inequacions de primer grau amb una incògnita.
15.8 Sistemes d'inequacions de segon grau amb una incògnita.
15.9 Inequacions racionals.
15.10 Inequacions en context: Àrees i perímetres de figures.
15.11 Repàs d’inequacions i sistemes d’inequacions.
15.12 Problem Solving amb inequacions.
16 Equacions i sistemes d'equacions lineals amb 2 incògnites. →
16.1 Equacions de primer grau amb dues incògnites.
16.2 Sistemes de dues equacions: Mètode de substitució.
16.3 Sistemes de dues equacions: Mètode d'igualació.
16.4 Sistemes de dues equacions: Mètode de reducció.
16.5 Sistemes 2x2 amb denominadors.
16.6 Repàs de sistemes de dues equacions.
16.7 Interpretació geomètrica. Mètode gràfic.
16.8 Estudi del nombre de solucions d'un sistema 2x2.
16.9 Sistemes 2x2 en context: Àrees i perímetres.
16.10 Sistemes 2x2 en context: General.
16.11 Sistemes 2x2 en context: Problemes amb percentatges.
17 Equacions i inequacions amb valor absolut. →
17.1 Equacions de primer grau senzilles amb valor absolut.
17.2 Inequacions de primer grau amb valor absolut.
17.3 Equacions de segon grau senzilles amb valor absolut.
17.4 Equacions amb valor absolut en general.
17.5 Inequacions de primer grau amb valor absolut en context.
17.6 Problem Solving amb equacions i inequacions amb valor absolut.
17.7 Repàs general d’inequacions i equacions amb valor absolut.
18 Sistemes d'equacions de segon grau. →
18.1 Primer grau vs. Segon grau.
18.2 Segon grau vs. Segon grau.
19 Sistemes d'equacions racionals. →
20 Inequacions i sistemes d'inequacions amb dues variables. →
20.1 De l'equació de primer grau a la gràfica de la recta.
20.2 De la inequació de primer grau a la gràfica del semiplà.
20.3 Del sistema d'inequacions a la gràfica. Determinació dels vèrtexs.
20.4 Problemes PAU CCSS de determinació de gràfics.
20.5 De la gràfica de la recta a l'equació de primer grau.
20.6 De la gràfica del semiplà a la inequació de primer grau.
20.7 De la gràfica al sistema d'inequacions.
20.8 Problemes PAU CCSS de determinació de sistemes d'inequacions.
21 Problem Solving amb equacions i sistemes d’equacions en general. →
22 Llistes de repàs. →
Solucions. →
Aquest llibre és la continuació natural del llibre de pre-àlgebra “Nombres”:
[Link]
Els sistemes d’equacions lineals de tres equacions o més es desenvolupen al
llibre [Link]
Puja de nivell! Passa’t al Problem Solving!
Trobaràs problemes d’àlgebra de les principals competicions al llibre
[Link]
1 Els conjunts numèrics.
1.1 Classificació dels nombres.
Els nombres enters són aquells que no tenen part decimal. Poden ser positius o
negatius. Els nombres enters positius s'anomenen nombres naturals.
Un nombre racional s’ha de poder expressar en forma de fracció de nombres
enters o, el que és el mateix, en forma de nombre decimal exacte o periòdic. Hi
ha nombres que no es poden expressar d’aquesta manera, és a dir, que per molts
decimals que es calculin, no apareixen repeticions constants de xifres. Per
exemple:
2 1,41421356 2373095048 8016887242 0969808...
3 1,73205080 7568877293 5274463415 0587237...
Aquest tipus de nombres que no es poden expressar en forma d’un nombre
decimal, exacte o periòdic, es denominen nombres irracionals. Dit d’una altra
manera: els nombres irracionals són aquells que no es poden expressar en forma
d’una fracció de nombres enters, és a dir, són aquells que no són racionals (de
fet, el nom irracional ja fa referència a aquesta característica de no ser racionals).
Al conjunt de tots els nombres, racionals i irracionals, se l’anomena conjunt dels
nombres reals, i qualsevol nombre, sigui del tipus que sigui, es troba dintre
d’aquest conjunt.
El conjunt de tots els nombres reals se simbolitza amb . A més, cadascun dels
conjunts numèrics estudiats també es designa amb un símbol: designa el
conjunt de nombres naturals; designa el conjunt de nombres enters i
designa el conjunt de nombres racionals. Els nombres reals formen part del
conjunt de nombres complexos, designat per .
No resulta fàcil demostrar que un nombre, com els anteriors, és irracional, ja que
ningú no pot assegurar que en xifres decimals més avançades no es pugui trobar
la part periòdica del nombre; tampoc no és senzill demostrar que un nombre no
es pot expressar com una fracció de nombres enters.
En general, la major part de les arrels (de qualsevol índex) de qualsevol nombre
racional és irracional. Però no s’acaben aquí els nombres irracionals perquè hi ha
multitud de nombres irracionals que tampoc no es poden expressar com una arrel
d’un nombre racional. Entre aquests nombres es troba el nombre denominat pi, a
partir de la lletra de l’alfabet grec que el representa, π. El nombre π indica
quantes vegades més gran és la longitud de la circumferència en relació amb el
seu diàmetre, i la seva forma decimal és:
3,1415926535897932384626433832795028841972...
Un altre nombre irracional molt important és el denominat nombre e, el valor del
qual és:
e 2,7182818284590452353602874713526624...
Es pot observar que els nombres irracionals coneguts, a part de les arrels, es
designen amb una lletra (o fins i tot amb una expressió alfabètica, o amb el nom
del seu descobridor, o amb el nom que la comunitat científica decideixi); això és
fàcilment comprensible, ja que aquests nombres no es poden expressar de cap
altra forma coneguda: ni mitjançant una expressió decimal (ni fraccionària), ni
com a arrel.
Un altre nombre irracional molt conegut és la secció àuria o divina proporció, φ,
és un nombre conegut des de molt antic per a expressar diferents relacions entre
elements de certes figures geomètriques. Per exemple, la relació entre la
diagonal d’un pentàgon regular i un dels seus costats és igual a la secció àuria.
diagonal
La relació d’un pentàgon regular és igual a φ:
costat
L’arquitectura grega és plena de temples que semblen tenir relació amb la secció
àuria: el quocient entre el costat més llarg i el més curt de la seva base se sol
acostar moltíssim a aquest nombre. Numèricament, la raó àuria es pot calcular
de manera senzilla:
1 5
1.6180339887498948482045868343656381177203091798...
2
1.1.1
Classifica els següents nombres reals en Irracionals, Racionals, Enters i Naturals.
a) 23.2 b) 8 / 2 c) 9 d) 0.2369 e) 1
f) 4 / 3 g) 2 5 h) 9 i) 123 j) 6
k) 512 l) 1 m) 0 n) 0.000001
1.1.2
Completa la taula següent amb el símbols i :
N Z Q R
- 15
3
4
8
5
π
-π
3,52
- 3,52
3,52222222...
0,1020304050...
3
3
3 2
9
9
1.1.3
Digues quin és el conjunt de nombres més petit al que pertanyen els següents
nombres:
a) -8 b) 7 c) 2 7 d) 2,345123123123...
3
e) 10 -7 f) 10 5 g) h) -1,333...
5
2 Aproximació. Errors d’aproximació.
2.1 Aproximació per truncament i per arrodoniment.
Aproximar un nombre decimal consisteix a substituir-lo per un altre nombre de
menys xifres decimals. Es diu que una aproximació es fa per excés si
l'aproximació és més gran que el nombre original, i que es fa per defecte si
l'aproximació és més petita que el primer.
El truncament és una aproximació que consisteix a eliminar totes les xifres a partir
d'un cert ordre establert.
L'arrodoniment és una aproximació que consisteix a eliminar les xifres a partir d'un
cert ordre, i si la primera xifra per eliminar és 0, 1, 2, 3 o 4, la xifra decimal que es
manté no varia. Per contra, si la primera xifra eliminada és 5, 6, 7, 8 o 9, l'última
xifra decimal de la nostra aproximació s'incrementa en una unitat.
2.1.1
Trunca el nombre = 3, 14159265391...
Al dècim : Al centèsim : Al centmil·lèsim:
Al mil·lèsim : Al milionèsim :
2.1.2
Arrodoneix el nombre d’or = 1, 6180339887...
Al dècim : Al centèsim : Al mil·lèsim :
A la unitat : Al milionèsim :
2.1.3
Aproxima a les centèsimes per defecte, excés i arrodoniment els següents
nombres decimals:
a) 2,2578 b) 0,772 c) 3,298 d) 5,9974
e) 3,141592653 f) 2,7182818 g) 1,41421356
h) 1,732050808 i) 2,236067977
2.1.4
Opera i arrodoneix a la dècima:
a) 3,253+8,4568 b) 18,93-52,3255 c) 13,5 · 2,73 d) 40,92:5,3
2.1.5
Completa la següent taula.
Arrodoneix a les Arrodoneix a la Trunca a la
dècimes centèsima mil·lèsima
2 5
2.58331105
5.86
33.5811111
1251
3
2.2 Errors d'aproximació.
L'error absolut d'una aproximació és el valor absolut de la diferència entre el valor
real i el valor de l'aproximació:
Ea VRe al VAproximació
L'error relatiu d'una aproximació és el quocient entre l'error absolut i el valor real:
Ea VRe al VAproximació
Er
VRe al VRe al
2.2.1
Calcula l’error absolut i l’error relatiu si en comptes del valor exacte 3,470239
agafem el valor:
Agafem el valor Error absolut Error relatiu
3,47
3,47023
4
2.2.2
Si aproximem el nombre 11,367 per 11 o per 11,3, quin és l’error absolut i
relatiu que cometem? I si l’aproximació és de 11,4? Quina és la millor
aproximació?
2.2.3
Aproxima els nombres 8,2365 i 88,2365, de manera que l’error absolut que
cometem sigui més petit que 0,01. Quin és l’error relatiu en cada cas? Per què un
és menor que l’altre?
3 Potències d'exponent enter.
Trobareu una introducció a les potències al Tema 2 del Dossier de Nombres.
3.1 Potències d’exponent enter positiu.
Una potència és la representació simplificada d’una multiplicació repetida:
3 3 3 3 3 35
En general:
a n a
a
...
a
n vegades
A més a més, hem de memoritzar dos casos especials: a1 a , a0 1
Per exemple, 51 5 , 50 1
3.1.1
Escriu en forma de potència aquestes multiplicacions:
a) 2 2 2 2 2 2 2 2
b) (4) (4) (4)
5 5 5 5 5 5 5 5 5
c)
3 3 3 3 3 3 3 3 3
Si la base és negativa, el parèntesi és necessari! (a) n a n
(2)2 (2)(2) 4
22 2 2 4
3.1.2
Calcula:
b) 23 c) 7 2 d) 24 e) 7
2
a) 4 3
2 2
5 10
f) 5
2
g) h)
3 9
3.2 El llenguatge dels exponents positius i negatius.
Potències d’exponent negatiu.
Un exponent negatiu equival a una divisió:
1
an n
a
1 1 1 1
Per exemple: 3 2 2
, 4 3 3
3 9 4 64
1 1
En particular: a 1
a1 a
Si a és un nombre real diferent de 0, i n és un nombre natural, definim:
a n a a
...
n vegades
a 1
0
1 1
an
a n
a a
...
n vegades
En particular, tenim:
1
1
1 a b
a a
1
a
a b a
3.2.1
Escriu en forma de fracció simplificada:
a) 52 b) 2 3 c) (3) 2 d) (5) 2
3.2.2
Escriu en forma de fracció simplificada totes les possibles combinacions
següents:
a) 32 b) (3) 2 c) 32 d) (3) 2
3.2.3
Expressa aquestes fraccions com a potència d'exponent negatiu:
1
4 3 3 2
1 1 2
a) b) c) d)
3 8 5 7
3.2.4
Escriu com a producte de potències de base entera:
3 9
a) b)
7 16
Atenció als parèntesis!
a n si n es parell
(a) n
n
a si n es senar
3.2.5
Calcula i comprova que no són iguals:
a) 33 i 3 b) 25 i 2 c) 15 i 1
3 5 5
Però que passa si l'exponent és parell?
Calcula i comprova que no són iguals:
a) 32 i 3 b) 2 4 i 2 c) 16 i 1
2 4 6
Memoritza:
1
numerador denominado r
denominado r numerador
3.2.6
Calcula:
a) 12 22 32 63
b) 21 31 5
1 1
61
1
Xavi Mates: Presentació de les Potències
[Link]
3.3 Operacions combinades amb potències.
Recorda l’ordre de prioritats de les operacions combinades:
1r Es calculen les operacions entre parèntesis, començant pels parèntesis més
interiors.
2n Es calculen les potències.
3r Es calculen les multiplicacions i divisions, d’esquerra a dreta.
4t Es calculen les sumes i restes, d’esquerra a dreta.
3.3.1
Calcula:
a) 5 2 32 b) 23 1 2 c) 4 6 3 2
3
d) 2 1 32 5 4 7
3.3.2
Redueix a un sol nombre racional:
2 2 2
1
2 5
1 1 2 1 1
a) b) c) d) e)
3 3 3 5 2 5
3
1
5
1
5
2
2
1 2
f) g) h)
2 5 3 2
3.4 Propietats de les potències.
a) Producte i quocient de potències de la mateixa base.
an
an am an m anm
am
b) Potència d'un producte i potència d'un quocient.
n
a an
a b n
a b
n n
n (suposant que b 0 )
b b
c) Potència d'una potència.
a
n m
a nm
Potència d’una suma no és suma de potències!
Entre les potències i les multiplicacions i divisions hi ha bon rotllo i tot funciona
bé: Potència d’un producte es producte de potències, potència d’una divisió es
divisió de potències...
Però entre potències es porten a matar amb les sumes i restes. Són enemics
irreconciliables! La potència d’una suma no és suma de potències:
(2 3)2 22 32
La potència d’una resta no és resta de potències:
(5 2) 2 52 22
3.4.1
Expressa el resultat com una potència.
a) 24 27 23 b) (3)4 : (3) 2 (3) c) 53 57 : 52
d)
35
32
e) 7 4
3
3.4.2
Expressa en forma d'una única potència.
1 1
4 5
1 4 1 1
a) :3 : 7 b) 75 2 c) (4)3 : 41
3 3 7 7 4
3.4.3
Expressa en forma d'una única potència.
a)
3 2
: 34 38
b)
5 3
52 : 54
3 5 5 7 : 52
3.4.4
Calcula aplicant les propietats de les potències:
14 3 92 45
a) 2 b) 5 c)
7 3 82
3.4.5
Simplifica les següents expressions. Les respostes només poden tenir exponents
positius.
a) 2m2 2m3 b) m4 2m3 c) 4x3 2x2 d) 4n4 2n3
e) 2k 4 4k f) 2 x3 y 3 2 x 1 y 3 g) 2 y 2 3x h) 4v3 vu2
i) 4a3b2 3a4b3 j) x 2 y 4 x 3 y 2
3.4.6
Simplifica les següents expressions. Les respostes només poden tenir exponents
positius.
a) x 2
0
b) 2 x 2
4
c) 4h 0
4
d) 4a 3
2
e) 3k 4
4
f) 4 xy g) 2b 4 1
h) x y i) 2 x y 3 1
j) 3m
1 2 1 2 4 2
x2 x 1 3n 4 m4 3m 4
k) l) m) 3 n) o)
2x 3 4x 4 3n 2m 4 m3
2 x 4 y 4 z 3 4 x 0 y 2 z 3 2h3 j 3k 4 4m 4 n 3 p 3 3x 3 y 1 z 1
p) q) r) s) t) 4 0 0
3x 2 y 3 z 4 4x 3 jk 3m 2 n 2 p 4 x y z
3.4.7
(2)3 (2) 7
Simplifica
3 46
3.4.8
3
3 52 3 22
a) 4 2 4 4 b) 52 c) d) e)
55 7 2 9
f) 9 9
3
g) a6 a3
h) x 5
2
i) 4a 2b3
5
j)
x8
x6
2
4a 3
x5
k) 8
x6
l) 6 m) 4
n) 23 x 2 5
o) x 4 y 7
3
x x 2b
x11 y10 5x3 y 9 x5 x5 y 2
p) q) 3x 4 y 0 r) s) t)
x 3 y 1 20 x 2 y 2 x 2 x4 y0
x 1 y
u) x 3
0
v) 10 x5 y 3
3
w)
xy 2
x) 4 x 2 y 5
2
y)
2x2 y
6 xy 1
xy 9 7 y 12 xy 7 x 5 y 2
z) aa)
3 y 2 21 x 5 7 x4 4y
3.4.9
Simplifica les següents expressions:
a) x x
5 3
b) x 5 3
c) 2x 5 3
d)
2 x 5 e) x 2 3
f)
3
2x
x 3 2
3.4.10
Simplifica l’expressió
2a 4 ab4 3 ab2 (on suposem a, b 0 )
2ab ba
2 3 2
3.4.11
Simplifica les següents expressions.
a) 2 x5 x 4 b) 2 x x 4 c) 2x5
5
4
d) xy xy 2
2
3
e)
2a 3 2a 4 2
f) 2a 2ab3
2 3
ab 2
g)
2 x y5 2 3
h)
2ab3 3a 2b 2
2 x3 y 2
a 6ab2 2
3.4.12
Escriu les següents expressions en forma de un sol nombre o d’una única
potència.
3 2 x 1
a) x 1 b)
8b 2 2b 1 c) 52 x 1 253 x
9 42b 3
3.4.13
Simplifica les següents expressions.
a) 32 b) 3
2
c) 2a3
4
d) 2a 4 3
e)
2a b 2 3
f) 2a b
2
3
g) 2a b 3
2
h)
m 4 m5
m3
i) 3 p 2 q5 2 pq3 j)
a a
2 6 3
a 3 2
k)
5ts t 4s t 3 3 2 2
m)
3ab 2a b
2 2 3 4
n)
10 st 3 2
2ab3
2 x y xy 2 x y
2 3 4 3 2 2
2 x y 2 x y
2 9 2 4
2 3
6a 3b5 12 ab3
l) 2 xy xy x 3 5 2
o)
2
2
3ab 6b
3.4.16
Escriu les següents expressions en termes d’un únic nombre o d’una única
potència.
2 2 x 1 100 x 1 9x 4x2
a) x 2 b) 2 x 1 x 1 c)
4 2 5 6 2 x 1
Xavi Mates: Producte de potències amb diferent base i mateix exponent
[Link]
Xavi Mates: Aplicació de potències de potències
[Link]
3.5 Problem-solving.
3.5.1
33 33 33
(A) 34 (B) 9 3 (C) 39 (D) 273 (E) 327
3.5.2
Determina el valor de 20 1 52 0 1
5
1 5
(A) -125 (B) -120 (C) (D) (E) 25
5 24
3.5.3
Calcula el valor de 2 32 3
1 1
(A) 5 (B) -5 (C) 1/5 (D) -1/5 (E) 5/3
3.5.4
Determina el valor de 2 2
2
1 7 9
(A) -2 (B) (C) (D) (E) 6
16 4 4
3.5.5
Determina (1)1 (1) 2 (1) 3 (1) 4 ... (1) 2005 (1) 2006
(A) -2006 (B) -1 (C) 0 (D) 1 (E) 2006
3.5.6
¿Com és el resultat de la potència 11(( 12) ) ?
13
(A) Un nombre molt gran. (B) Un nombre proper a 1.
(C) Un nombre positiu proper a 0. (D) Un nombre negatiu proper a 0.
(E) Un nombre negatiu molt gran en valor absoult.
3.5.7
22001 32003
Determina
62002
3.5.8
2 2014 2 2013
Simplifica el valor de l’expressió .
2 2013 2 2012
(A) 2 2011 (B) 2 2012 (C) 2 2013 (D) 1 (E) 2
3.5.9
10 2000 10 2002
Determina
10 2001 10 2001
3.5.10
1010 2 2020 2 3030 2
¿Quin és el valor de l’expressió ?
2020
(A) 2020 (B) 3030 (C) 4040 (D) 6060 (E) 7070
3.5 Repàs de potències.
3.5.1
Simplifica les següents expressions:
x3
a) 2
5
x
2
b)
2 x y
3 5 4
3x
c) 2 x 3
2 1 3
y y 6 x y
5 3 2
d) 3xy 4 2
12 x y 2 2
e) 4 x y 2 x y
1 2 3 4 5 3
f)
5 x y
4 3 3
15 xy 2 3
g)
9 x y
2 3 2
h) 9x 3
2 2
2x 3 2
6 xy 2 3
i) 2 xy z 3x
2 4 4 1 2 3
z xy z
5 4
j)
3
2 xy 4 yz 2
4
3xyz 4
4 Radicals.
Trobareu una introducció al concepte d'arrel al Tema 2 del Dossier de Nombres.
4.1 Concepte de radical.
Una arrel és l’operació inversa de la potència:
25 5 perquè 52 25
3
8 2 perquè 23 8
No sempre existeix una arrel. Per exemple, els nombres negatius no tenen arrel
quadrada, perquè no hi ha cap nombre que elevat al quadrat sigui negatiu.
Per a qualsevol nombre natural n 0 i per a qualsevol nombre real a 0 , es pot
demostrar l'existència i unicitat de la solució no negativa de l'equació x n a .
A aquest nombre li direm arrel n-èsima de a, i el denotarem com n a .
Al nombre n li direm índex de l'arrel, i al nombre a, radicand.
Si n és parell i a és negatiu l'equació x n a no té cap solució real. Per tant, no
existeixen radicals d'índex parell de nombres negatius.
L'única solució de l'equació x n a és x 0 , per tant n
0 0 per a qualsevol n.
Existeixen dues definicions diferents del que és una arrel:
Arrel aritmètica: n a és el nombre no negatiu tal que x n a
Exemple: 4 2
Arrel algebraica: n a és el conjunt de solucions de l'equació x n a
Exemple: 4 2 , 2
Nosaltres sempre utilitzarem la definició aritmètica, és a dir, una arrel, si
existeix, sempre serà un nombre, mai un conjunt.
Per exemple, 9 és el nombre 3, i no és 3 ni 3, 3 .
[Link]
Recorda que no existeixen arrels de base negativa i exponent parell.
Per exemple: no existeixen 2 , ni 4 3 , ni 6 1 .
4.1.1
Calcula les següents arrels. Justifica, fent servir les potències, els teus resultats.
a) 4 b) 100 c) 3 27 d) 36 e) 4 81
4.1.2
Calcula, si és possible.
1
a) 81 b) 1 c) 4 d) 36 e)
4
9
f) g) 49 h) 100
4
4.1.3
Calcula:
144 8 100000
a) b) 3 c) 5
121 125 32
4.1.4
Calcula, si és possible, i raona la teva resposta:
27 16 1 32
a) 3 b) c) 4 d) 5
64 25 81 243
4.1.5
Determina, sense fer servir la calculadora, les següents arrels:
a) 4 16 b) 3 8 c) 3 8 d) 8 256 e) 8 256
f) 5 100000 g) 5 100000
Xavi Mates: Presentació dels Radicals
[Link]
Operacions combinades amb potències i arrels.
4.1.6
Calcula.
2 2
3 2
a) b) c) 5 33 d) 10 24
4 3
e) 4 13 f) 3 4 h) 12 2 2
3 2
g) 5 23
i) 6 10 2 3 4 j) 12 3 4 18 k) 4 2 5 2 3 l) 5 38 4
2 2
2
2 3 3 5 7
k) 2 5 9 4 25 l) 5 2
9 42 m)
5 5 9 10
1 2 5 5 10 2 82 16 7 32
n) o) p)
2 3 9 6 32 16 4
4.1.7
Calcula:
a) 10 52 5 6 3 16 7
2
b)
(3)3 52 3
15 (3) 2
(7 5) 11
c) 36 22 3 18 5 2 6 d)
( 1 2) 2
4.2 Radicals escrits mitjançant exponents fraccionaris.
Tot radical es pot escriure com a potència d'exponent fraccionari:
n
a a1 / n
i amb aquesta notació es mantenen totes les propietats de les potències.
El nombre n s'anomena índex de l'arrel, i el nombre a s'anomena radicand.
Propietats de les potències i dels radicals.
Potències Radicals
an / m m an
a n b n a b a n b n a b
n n
n
an a n
a n a
(b 0) (b 0)
bn b n
b b
a
n m
a nm m n
a nm a
a
n
m
n am
an am an m
an
anm
am
1
a n n (a 0)
a
4.2.1
Escriu les següents expressions en forma de radicals:
a) 71 / 2 b) 4 4 / 3 c) 25 / 3 d) 21 / 6
4.2.2
Escriu les següents expressions en forma exponencial:
a) 10
3
b) 5
4
5
c) 3
2
4.2.3
Simplifica:
a) 91 / 2 b) 10000001 / 6 c) 363 / 2
4.3 Simplificació de radicals.
Per simplificar un radical, l'expressem en forma de potència d'exponent fraccionari i
simplifiquem la fracció de l'exponent.
3
Per exemple, volem simplificar 64 :
3
64 64 1/ 3
2 6 1/ 3
2
6/3
22 4
4.3.1
Simplifica els següents radicals:
4
a) 3 8 b) 10 16 c) 6 125 d) 4 e) 6
216
f) 15 27 g) 10 32 h) 4 9 i) 6
25 j) 20
625
k) 3 27 l) 10 49
4.3.2
Simplifica els següents radicals.
a) 4 81 b) 5 32 c) 4
256 d) 3
1000
4.3.3
Simplifica les següents expressions.
a) 91 / 2 b) 33 / 4 c) 5 5/ 2
d) 12
49
3
e) 722 / 3
3
2 3
f) 3
5 6/3
g)
12
4.4 Com treure factors fora d’un radical.
Observa els següents exemples:
a) 8 2 8 2 23 2 22 2 2 22 2 2 2 2
b) 3
81 3 34 3 33 3 3 33 3 3 3 3 3
4.4.1
Extreu factors fora dels radicals:
a) 28 37 b) 3
310 56 c) 15
35 74
4.4.2
Simplifica els següents radicals:
a) 48 b) 75 c) 12 d) 125 e) 648
f) 72 g) 288
4.4.3
Simplifica els següents radicals:
a) 252 b) 24 c) 8 384 d) 7 175
4.4.4
Simplifica (suposem totes les variables positives)
a) 25x 2 b) 100k 4 c) 7 64x 4 d) 5 36 m e) 4 75 p 4
f) 8 12 p 2 f) 2 28 n g) 45 x 2 y 2 h) 16 x 3 y 3 i) 32 x 4 y 4
j) 72a3b4 k) 2 80 hj 4 k
4.4.5
Simplifica (suposem totes les variables positives)
a) 4
64a 2 b) 5
224 p 5 c) 2 3 48v 7
d) 7 3 54 x 4 y 6 e) 3
135 x 5 y 3 f) 3
32 x 4 y 4
4.4.6
Simplifica les següents arrels cúbiques:
a) 3 40 b) 3
56 c) 3
56 d) 3
64 e) 3
135
f) 3 500
4.5 Suma i resta de radicals amb índex comú.
La suma de radicals no és el radical de la suma: a b ab
Només es poden sumar radicals si tenen el mateix índex. Per exemple:
7 5 2 11 5 2 18 5 2
Exemples:
a) 4 3 5 3 7 3 4 5 7 3 2 3
b) 3
4 33 4 113 4 1 3 113 4 9 3 4
Si no podem operar, es deixa l'operació indicada:
3 2 7 3 3 2 7 3
113 5 33 7 113 5 33 7
4.5.1
Calcula les següents sumes algebraiques de radicals.
a) 11 5 6 2 8 5 3 2
b) 5 3 3 7 2 3 4 7 3 3
c) 75 3 18 2 12 2 50
d) 3 128 2 72 2 50 8
4.5.2
Simplifica
a) a a a b) b b c) a 2 a
d) a 5 3a 2 a 2a 2 a e) a a3 f) a3 a5
g) b3 b h) a3 3 a
4.5.3
Fes aquestes sumes i restes de radicals:
a) 6 3 11 3 b) 4 10 2 10 c) 73 5 12 3 5
9
d) 2 9 12
3
4.5.4
Fes les següents operacions i simplifica el resultat:
a) 8 3 8 7 8 b) 3 3 3 c) 3 2 3 2
d) 3 3 3 2 2 e) 2 5 2 6 3 5 f) 6 24
g) 3 54 2 24 h) 6 2 6 18 i) 3 12 2 12 54
4.5.5
Fes les següents operacions i simplifica el resultat:
a) 8 4 200 b) 2 80 2 45 c) 2 28 3 112
d) 5 2 3 18 5 32 e) 4 6 3 50 5 18
f) 4 96 5 6 4 5 g) 3 50 2 2 4 7
4.5.6
Simplifica (suposem totes les variables positives)
a) 3 18x5 2 8x5 b) 2 2 xy 3 8xy
c) 2 6 x 2 54 x 2 3 27 x 2 y 3x 2 y d) 2 x 20 y 2 7 y 20 x 2 3xy
4.5.7
Calcula:
a) 75 3 18 2 12 2 50 b) 3 128 2 72 2 50 80
4.5.8
Simplifica:
a) 33 3 23 162 33 81 b) 3 320 43 5 23 135 23 16
c) 23 6 43 5 23 135 23 16
4.5.9 Exercici del Youtube
Simplifica: 3 5 2 20 45
Solució: [Link] (Aprende Matemáticas)
4.5.10 Exercici del Youtube
Simplifica: 48 2 3 8 5 50
Solució: [Link] (TecnoMáticas)
4.5.11 Exercici del Youtube
Simplifica: a) 3
2 3 16 b) 3
24 3 81
Solució: [Link] (MateFacil)
4.5.12 Exercici del Youtube
Simplifica:
a) 3 2 b) 3 2 2 c) 12 27
d) 53 16 23 54 33 250 e) 24 4 36 8 412 64
Solució: [Link] (Xavi Mates)
4.5.13
Simplifica:
75 48 63 28 72 32
a) b) c)
3 7 128 8
4.5.14
3
81 3 24
Simplifica 3
375
4.6 Producte i divisió de radicals amb índex comú.
Exemple:
7
52 7 53 7 52 53 7 55
4.6.1
Simplifica:
a) 3 12 6 b) 5 10 c)
5 4 5
d) 4 15 3
4.6.2
Simplifica:
15 8 6 3 20
a) b) c) d)
5 20 100 27 2 4
Xavi Mates: Producte, potència i arrel d'un Radical
[Link]
Amb el mateix índex i amb índexs diferents.
4.7 Operacions combinades amb radicals d’índex comú.
4.7.1
Calcula:
a) 3 5 3
b) 2 5 6 2
c) 3 3 2 6
d) 3 5 10 6
4.7.2
Calcula:
a) 3 15 5 3
b) 3 5 5 3
c) 4 5 3 52
d) 3 5 3 5 3
4.7.3
Suma per diferència amb arrels. Calcula:
a) 5 1 5 1
b) 2 5 2 5 c) 2 3 2 3
d) 5 4 5 4 e) 3 5 3 5 f) 2 7 2 7
4.7.4
Calcula:
a) 2 3 2 3 5
b) 5 4 5 2 5
c) 5 3 5 3 d) 5 4 3 3 3
4.8 Operacions amb radicals de diferent índex.
Reducció a índex comú.
Podem passar radicals d'índex diferent a un mateix índex calculant el mcm dels
índexs respectius.
Exemple resolt.
3
Redueix a índex comú 5 i 7
Solució:
El mínim comú múltiple de 2 i 3 és 6, per tant:
1 3
5 51 / 2 53 / 6 6 53
2 6 6 3 6 2
5 i 7
1 2 3 2
7 7 7 7
1/ 3 2/6 6
3 6
4.8.1
Redueix a índex comú els següents radicals:
a) 3 2 , 3 , 6 5 b) 12 52 , 4 6 , 3
7 c) 5 , 3
6 , 6
30
d) 5 10 , 5 , 10 60
4.8.2
Redueix a índex comú les següents parelles de radicals:
a) 3 11 i 4 3 b) 3 5 i 5 7
4.9 Racionalització.
Racionalització sense sumes ni restes al denominador.
Exemples resolts.
Racionalitza:
3 5 9
a) b) c)
5 6 27
Solució:
3 3 5 3 5 3 5 3 5
a) 2
5 5 5 5 5 5 5
5 5 5 6 56 30
b) 2
6 6 6 6 6 6
9 9 9 3 3 3 3 3 3 3
3
c) 2
27 3 3 3 3
2
3 3 3 3 3
4.9.1
Racionalitza:
4 4 5 2
a) b) c) d)
5 5 3 3 2 3
4.9.2
Racionalitza:
4 3 2 2
a) b)
5 5 4 3
4.9.3
Racionalitza les següents expressions:
1 3x x9 y x7 y 7
a) b) c) d)
3x5 y 2 y7 8 x3 y 4 3x 2 y
Exemple resolt.
5
Racionalitza 3
2
Solució:
5 5 3 22 5 3 22 53 22 53 22 53 22 53 4
3
2 3 2 3 22 3 2 3 22 3 2 22 3
23 2 2
Exemple resolt.
4
x
Racionalitza
4
81y 5
Solució:
4
x 4
x 4
x 4
x 4 y3 4
x y3 4
x y3 4
x y3 4 x y3
4
81 y 5 4
34 y 4 y 3y 4 y 3 y 4 y 4 y3 3 y 4 y y3 3y 4 y4 3y y 3y2
4.9.4
Racionalitza:
2 63 2 8 2x v
a) 3 b) 3 c) d) 3
e)
3 2 4
2 9 3x x 2v 3
1
f) 4
5x
4.9.5
Racionalitza:
5 7 43 2 3 4 11
a) b) 3 c) d)
7
b2 9 a 2b 7 3 25 4
2
a
Per racionalitzar una fracció del tipus multipliquem el numerador i el
n
bk
denominador per n
bn k
En efecte:
a a n
bn k an bn k a n bn k a n bn k a n bn k a n bn k
n
bk n
bk n
bn k n
bk n bn k n
bk bn k n
bk n k n
bn b
i ens queda una fracció equivalent sense cap radical al denominador.
Conjugació d'expressions amb radicals.
El conjugat de a b és a b . El conjugat de a b és a b .
Quan multipliquem pel conjugat sempre se'n van les arrels quadrades.
Xavi Mates: Racionalització de fraccions amb radicals en el denominador
[Link]
4.9.6
Aprofitant la identitat notable "suma per diferència": a b a b a 2 b2
calcula les següents expressions:
a) 2 3 2 3 b) 5 2 5 2
c) 3 2 3 3 2 3 d) 2 7 3 5 2 7 3 5
Racionalització amb un binomi al denominador.
Per racionalitzar una fracció amb un binomi al denominador multiplicarem
numerador i denominador pel conjugat del denominador; és a dir, si el denominador
és una suma A B , multiplicarem per la resta A B , i viceversa.
Exemple resolt.
8
Racionalitza la següent expressió:
7 3
Solució:
Multipliquem i dividim pel conjugat del denominador:
8
7 3
8 7 3
7 3 7 3 7 3 7 3
Calculem el denominador, com hem fet a l'exercici anterior:
7 3 7 3
7 3
2 2
73 4
Substituïm i simplifiquem:
8 7 3
8 7 3 2 7 3
2 7 3
7 3 7 3 4 1
Problem-solving amb la identitat ”suma i diferència”
Exemples: PA/2.1.16 , PA/2.1.21 , PA/2.1.29 , PA/2.1.32 , PA/2.1.33 ,
PA/2.1.35 , PA/2.1.37
Exemple resolt.
3
Racionalitza la fracció
24
Solució:
El conjugat de 2 4 és 2 4 . Per tant:
3
3
2 4
3 2 4
3 2 4
3 2 4 3 2 4
24 2 4 2 4
2 4 2 4
2
2 42 2 16 14
4.9.7
Racionalitza les fraccions següents:
3 5 5 3
a) b) c)
44 5 53 3 4 5
25 3 52 2
d) e)
4 2 4 4 5
4.9.8
Racionalitza les fraccions següents:
2 4 2 2
a) b) c) d)
2 5 2 5 3 5 3 25 2
4.9.9
Racionalitza les fraccions següents:
42 3 4 3 42 3 2 32 25 5
a) b) c) d) e)
9 3 9 5 4 2 16 4 13
54 2 3 3 5 2 5 5
f) g) h) i) j)
4 17 3 3 6 3 5 2 34 5
2 5 3 4 4
k) l) m) n) o)
5 2 2 3 2 43 3 2 2 3 5
2 4 4 1
p) q) r) s)
2 52 3 44 2 4 3 5 1 2
3 3 14 2 2 10
t) u) v)
3 1 7 2 2 5
4.9.10
Racionalització d'expressions algèbriques.
ab a a ab ab ab
a) b) c) d)
b a a b a b b a a b b a
4.9.11
Racionalitza les següents expressions:
1 3 5 4 3
a) b) c) d) e)
2 1 7 1 6 1 5 1 5 2
10 2 6 19 1
f) g) h) i) j)
3 1 5 3 3 2 2 5 1 72 2
5
k)
3 2 3
Exercici resolt.
2x
Racionalitza la següent expressió:
3 5x
Solució:
Multipliquem i dividim pel conjugat del denominador:
2x
2x
3 5x
2 x 3 5x
3 5x 3 5x 3 5x
3 5x 3 5x
Calculem el denominador, aplicant la identitat notable "suma per diferència":
3 5x 3 5x
3 5x
2 2
3 5x
Calculem el numerador:
2x
3 5 x 2 x 3 2 x 5 x 2 x 3 2 x 5 x 6 x 10 x 2
6 x 10 x
2x 6 x 10 x
Per tant, ens queda
3 5x 3 5x
Observem que el numerador es pot simplificar més traient factor comú 2 :
6 x 10 x 2 3 x 2 5 x 2 3 x 2 5 x 2 3 x 5 x
4.9.12
Racionalitza les següents expressions:
2 8 2m
a) b) c)
1 3x 3x 2 x m 3m
4.10 Problem-solving amb radicals.
Trobareu els problemes amb radicals a l'apartat 2.3 del Dossier de Problemes
d'Àlgebra.
4.11 Repàs de radicals.
4.11.1
Simplifica les següents expressions:
3
a) x7 b) x10 c) 3 16 x 7 y 5
d) 5
4 x 18 e) 25x 4
2
f) 4
x9 y 6
x100
g) 50
y 200
4.11.2
Simplifica les següents expressions:
3 8
a) 54x 5 b) 50 x 3 y c)
9
403x 1
4
4 7 5
d) 32 x y e) 3
x6
4.11.3
Simplifica les següents expressions:
4 5 7
a) 10 b) x3 c) 2x 4
d) 15
x 84 e) 3 y
4.12 Repàs de potències i radicals.
4.12.1
Elimina totes les potències:
2
1
a) 3 b) 34 c) 23 d) 2 e) 25
4 5
8
2
3 2 2
2 0
1 2
f) 6
2
g) 31 h) 0 i)
6 5 5 5
j) 52 5 k) 58 56 l) 58 56 m) 23 2
n) 5
10 8
10
10 2
o) 2
10
4.12.2
Simplifica:
3 5 5
a) 12 b) 18 c) 250 d) 243 e) 486
27 18
f) 4 162 g) h) i) 5 3 81 j) 2 6
16 36
80 63
k) 14 32 l) m) 3
500 n) 4
24 4 14 o)
5 7
1 5 1
p) 5
2 16
4.12.3
Simplifica, i elimina els exponents negatius.
a) x5 x8
b) 2x 3
2
c) x 3 x5 d) y 6 y 9 e) 3x
3
x15
f) y 7 y 3 g) z 8 z 3 h) x2 x6 x4 i) j) y 3 y 9
x10
b 8 b 3
3
k) w w w 5 8 4 x8 x0
l) 12 m) n) z z 3 5 2
x
o) 3x 4
x b 3
p)
y3 y5
y 2 y 3
q) 2b3b3
3
r) 3x 2 2 x
2 2 3
4.12.4
Simplifica i elimina els exponents negatius.
c) x 3 y 5 2 x 4 y 2 4 xy 5 d) xw6 x 6 w4
xy 7 y6
a) 4 2
b) 5 4
7x y 4y z
3 2
y2 2 y4
e) w 4w w 2 2 3
f)
g) 3x 4 x
2 3
h)
y 4y
3 5 3
x 3 y 2 a 3b 2 x x2 y3
3
9z 2
i) 6 j) k) 3 2 l) 2
8z y 1 a b y z
m)
a b 1 3 2
x 2 z 4 3x 2 y 3
n) 5 2
2
o)
w v 2 3
a b 2 3 3
2y z w v 2 3 2
2 3
16 x 3 y 5 w 2 x 1 y
p) q) 3 r) 3 2
4 x 6 y 8 3x x y
4.12.5
Expressa en forma de potència.
x
5
6 8
x3
1 1 4 3
x
a) b) c) 5
d) e) x
3 4
x
1
f) 5
x
4.12.6
Expressa en forma de potència.
5/ 2 3
a) x x
x6/7
b) 4
x
c) x 3 4 / 5
d) x7 / 5 x 8 / 3
e) x 2 / 3
4/9
f)
1
x5/ 2
2 / 3
1
g) 3 h)
1
i) x 2 x
3
j)
x
k)
x1 / 3
x x x x2/5 x
1
l) 5 / 4
x
4.12.7
Simplifica i elimina els exponents negatius. (Suposem que les lletres denoten
sempre nombres positius)
a) x 2 / 3 x 4 / 3 b) a3 / 5 a12 / 5 c) 9 x
1/ 2
4 x1 / 4
d) 2b
2/9 3
2b 1/ 3
x 3 / 2 x1 / 2
e)
x5/ 2
f) 27 z 3 2 / 3
g) x5 y 4
1/ 2
h) 8 x 6 y 18 1/ 3
4 1 / 3
a3/ 2 a 2 x 6 y 3
i) y 1
yx 1/ 2 2 / 3
j) 1/ 2 3 k)
3/ 5
b b 27 y
4.12.8
Llista de repàs d’intervals, arrels i potencies enteres.
a) Donats els intervals
A: 5 x 3 B: 2 x 7 C: 3,
a) Representa gràficament els tres intervals.
b) Determina A B , A B , A C
Simplifica (representa sense exponents negatius ni exponents fraccionaris)
15 x 8
b) x 3 x7 c)
3x 4 z 3
d) 2x x x
3 2 2
e) x3/ 2 x1/ 2
2 x 5 y 3 z 2
f)
8 x 3 y 6
Exercicis.
3
g) Calcula 5 20 h) Racionalitza
3
2
i) Racionalitza
3 1
Problemes.
5 2020 5 2019
j) Calcula
5 2019
2n4 2 2n
k) Simplifica
2 2 n3
l) 1
Després de simplificar, l’expressió x 1 y 1 és igual a:
xy 1 x y
(A) x y (B) (C) xy (D) (E)
x y xy xy
Raona la teva resposta.
5 Exponencials i logaritmes.
5.1 Concepte d'exponencial.
La millor manera de treballar el concepte d’exponencial és resolent “equacions
exponencials per concepte”: Apartat 14.2 d’aquest llibre.
5.2 Concepte de logaritme.
Donat qualsevol nombre real positiu a , suposem l'existència de la funció
f ( x) a x i de la seva funció inversa f 1 ( x ) log a ( x ) .
Els logaritmes són les funcions inverses de les exponencials:
2 3 8 log 3 (8) 3
Una exponencial sempre és positiva: a x 0 , per tant els logaritmes mai estan
definits per als nombres negatius.
Exponencials i logaritmes notables.
Base Exponencial Logaritme
e 2.7182 ex log e ( x) ln( x) "logaritme neperià o natural"
log 10 ( x) log( x) "logaritme decimal"
10 10x
(s'escriu sense indicar la base)
5.2.1
Determina, sense fer servir la calculadora, els següents logaritmes:
a) log 2 8 b) log 3 9 c) log 10000 d) log 5 125 e) log 4 16
f) log 4 0.25 g) log 0.0001
5.2.2
Determina aquests logaritmes sense fer servir la calculadora:
1
a) log 9 81 b) ln e2 c) ln 4 d) log 2 16 e) log 3 9
e
f) log 3 81 g) log 2 512 h) log 7 7 i) log 2 3 2 j) log 1
k) log 10 l) log 0.1
5.2.3
Calcula els següents logaritmes:
1
a) log 4 2 b) log 3 c) log 25 5 d) log 8 2 e) log 81 27
27
f) log 1/ 3 9 3
5.2.4
Resol les següents equacions:
a) log 3 x 5 b) log 5 x 3 c) log 2 x 1
d) log x 3 3 e) log x 4 1 f) log x 7 0 g) log x 1 0
5.2.5
Simplifica:
a) log a a 8 b) ln et c) log 10 3k
5.2.6
Simplifica:
a) 4log4 k b) eln 5 c) 10log7t
5.2.7
En quina base?
a) el logaritme de 0,001 és -3. b) el logaritme de 243 és 3.
c) el logaritme de 8 és 1. d) el logaritme de 1/81 és -4.
e) el logaritme de 49 és 2.
5.2.8
Calcula mentalment:
a) el logaritme en base 2 de 32. b) el logaritme en base 5 de 125.
c) el logaritme en base 3 de 1/9. d) el logaritme en base 7 de 1.
e) el logaritme en base 6 de 216.
Xavi Mates: Presentació dels Logaritmes i les seves propietats.
[Link]
Xavi Mates: Resolent Logaritmes a partir de la seva definició.
[Link]
La millor manera de treballar el concepte de logaritme és resolent equacions
logarítmiques senzilles: Apartats 14.15, 14.16 i 14.17 d’aquest llibre.
5.2.9 Exercici del Youtube
Calcula els següents logaritmes sense usar la calculadora:
a) log 3 3 b) log 2 16 c) log 25 25 d) log 9 1 e) log 4 64
f) log 100 g) log 5 1 h) log 3 9
Solució: [Link] (Matemáticas profe Alex)
5.3 Propietats de les exponencials i els logaritmes.
Exponencials Logaritmes
a c log a (c) b
b
a0 1 , a1 a log a (1) 0 , log a (a) 1
a a a
b c bc
log a (b) log a (c) log a (b c)
ab b
abc log a (b) log a (c) log a
ac c
a b c
a b c
n log a (b) log a (b n )
Fórmula de la cadena:
log a (b) log b (c) log a (c)
Fórmula del canvi de base:
log c (b)
log a (b)
log c (a)
Exemple resolt.
a) log 6 4 log 6 9 b) log 2 40 log 2 5
Solució:
a) log 6 4 log 6 9 log 6 4 9 log 6 36 2
40
b) log 2 40 log 2 5 log 2 log 2 8 3
5
5.3.1
1
a) log 5 20 log 4 b) log 3 15 log 3 0.6
4
3
c) log 2 12 log 2 d) log 10 125 log 10 8
4
1
e) 2 log 10 5 log 10 4 f) 3 log 3 2 log 3 4 log 3
2
g) 3 log 10 5 5 log 10 2 log 10 4 h) 5 log 3 6 2 log 3 4 log 3 18
1
i) 3 log 4 3 log 4 3 3 log 4 2 log 4 6
2
Exemple resolt.
a) Si log 2 5 2.3222 i log 2 3 1.5850 , determina log 2 15
b) Si log 5 36 2.2265 i log 5 4 0.8614 , determina log 5 9
Solució.
a) log 2 15 log 2 5 3 log 2 5 log 2 3 2.3222 1.5850 3.9072
36
b) log 5 9 log 5 log 5 36 log 5 4 2.2265 0.8614 1.3651
4
5.3.2 Exercici.
a) Coneixent log 10 178 2.2504 i log 10 89 1.9494 , determina log 10 178 89
b) Coneixent log 10 379 2.5786 i log 10 86 1.9345 , determina log 10 379 / 86
Exemple resolt.
x2 y5
Expressa log a 4 en forma de suma i resta de logaritmes.
z
Solució.
log a 4 log a x 2 y 5 log a z 4
x2 y5
z
log a x 2 log a y 5 log a z 4
2 log a x 5 log a y 4 log a z
5.3.3
Expressa en forma de sumes i diferències de logaritmes.
p 2q5 2
a) log a 6 xy 5 z 4 b) log b 4 9 c) ln 3 d) log r 3t
mb 3x y
5a x6
e) log f) ln 3 5x5 g) log a
4b 2 p 5q8
5.3.4
Expressa en forma de suma i resta de logaritmes.
a 2b ay 5
a) log a 3 b) log b
c5 m3n 4
Exemple resolt.
1
Expressa 5 log b x log b y log b z en forma d’un únic logaritme.
4
Solució.
1
5 log b x log b y log b z log b x 5 log b y log b z1 / 4
4
5
x x 5 z1 / 4 x 5 4 z
log b log b z 1/ 4
y y y
5.3.5
Expressa en forma d’un únic logaritme i simplifica quan sigui possible:
a) log a 75 log a 2 b) log 0.01 log 1000
1
c) ln 54 ln 6 d) log n 3 log m
2
1 1
e) log a log 2 f) log a x 4 log a y 3 log a x
2 2
2 1
g) log a x log a y h) ln x 2 2 ln x
5 3
i) ln 2 x 3ln x ln y j) ln x 2 4 ln x 2
k) ln x3 8 ln x 2 l) log x 2 5 x 14 log x 2 4
Xavi Mates: Suma i resta de logaritmes fent ús de les seves propietats
[Link]
Xavi Mates: Logaritmes de Radicals
[Link]
5.3.6
Exercicis de repàs de potències, arrels i logaritmes.
3
a) Simplifica: 85
b) Simplifica: 3 8x 2 5 2 x 2
2017 2 1
c) Quin és el valor de ?
2016 2018
d) Quantes solucions té l’equació 2 2 x 4 x1 ?
e) Resol l’equació 82 x4 44 x3
f) Calcula 3 2 3 2
g) Calcula 25 25
h) Simplifica: 45 245 320
8
i) Racionalitza:
11 3
j) Resol l’equació 2 x 0.25
1
k) Calcula log 3 log 4 4 log 3 1
81
l) Resol l’equació log 3 x 2 , i escriu el resultat en forma de fracció.
m) Calcula log( 20) log( 5)
n) Calcula log 5 (3750 ) log 5 (30 )
o) Calcula 13132 13122
444 2 111 2
p) Calcula
444 111
q) Calcula 5627 5627 5637 5617
5.3.7
Exercicis de repàs de potències, arrels i logaritmes.
16
a) Simplifica: i) ii) 3 1000
81
75 48
b) Simplifica:
3
10 9 10 7
c) Determina
99
d) Resol l’equació: 42 x1 64
e) Simplifica: 32 72 98
5
f) Racionalitza:
7 2
g) Resol l’equació: 5 x1 54 57
h) Calcula: i) log 2 8 ii) log 1 / 5 5
i) Resol l’equació: 32 x 32 x1 36
j) Calcula: log 6 4 log 6 9
k) Calcula: log 3 36 log 3 4
l) Determina: 502 142
217 219
m) Determina:
10
5.3.8
Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
a) log( a b) log( a) log( b)
b) log 0 1
c) log( a : b) log( a) log( b)
d) log a b log( a) log( b)
5.4 Problem-solving amb exponencials i logaritmes.
Vegeu el Tema 3 de PA
5.5 Notes històriques: Els orígens del logaritme.
L’origen del concepte de logaritme es troba en un problema de matemàtica
aplicada: es tracta de simplificar la pesada tasca dels calculadors, excessivament
complicada quan es tracta de fer multiplicacions, divisions, fins i tot potències o
extracció d’arrels, en problemes relacionats en principi amb l’agrimensura i
l’astronomia, en particular en les seves aplicacions a la navegació.
Arquímedes ja té una idea fonamental que generaria els logaritmes, idea que
trobem en la seva obra Arenari. Ara bé, no és fins a John Napier quan s’aprofita
aquesta idea llançada per Arquímedes. John Napier (del nom del qual procedeix
el qualificatiu neperià) va néixer el 1550. Procedent de la baixa noblesa
escocesa, va mostrar tota la seva vida un esperit curiós i dinàmic, a pesar d’una
vida allunyada dels centres culturals de l’època. La introducció dels logaritmes
no és la seva única aportació, ja que va escriure també un text sobre les
equacions i va imaginar a més un sistema de càlcul per mitjà de regletes
graduades (rabdologia).
En 1614 va publicar el Mirifici logarithmorum canonis descriptio, en què posa
en relació una progressió geomètrica amb una progressió aritmètica. La primera
és la de les distàncies recorregudes amb velocitats proporcionals a elles
mateixes; la segona, la de les distàncies recorregudes amb velocitat constant;
aquestes són llavors els "logaritmes" de les primeres (el neologisme és del propi
Napier). La unitat triada és 107, i l’obra comprèn una taula de logaritmes de
sinus, amb els angles variant de minut en minut. En 1619 va aparèixer una
segona obra, Mirifici logarithmorum canonis constructio, on l’autor explica com
calcular els logaritmes. Aquesta obra és pòstuma, ja que Napier va morir el
1617.
Mentrestant, un eminent matemàtic de Londres, Henry Briggs, havia descobert
la importància d’aquests treballs i va viatjar a Escòcia per trobar-se amb l’autor.
Reprenent la idea fonamental, però considerant una progressió geomètrica
simple, la de les potències de 10, publica el 1617 una primera taula, amb 8
decimals. El logaritme d’un nombre x és, per tant, definit com l’exponent n de
10, tal que x sigui igual a 10 elevat a n.
Van seguir altres taules que van permetre la difusió del mètode, en particular en
el continent. En realitat, la idea surava a l’aire; un col·laborador de Kepler, el
suís Bürgi, proposava en la mateixa època, per simplificar els càlculs que havia
de fer, fer correspondre una progressió aritmètica (en nombres vermells) i una
progressió geomètrica (en nombres negres); tanmateix, els seus treballs no van
ser publicats fins a 1620.
La difusió en el continent europeu d’aquesta nova noció es deu sobretot a les
taules publicades pel flamenc Adrien Ulacq, el 1628, reprenent les taules de
Griggs. L’objectiu era fer un tractat de càlcul pràctic, en particular per ús dels
agrimensors. Les primeres taules van ser seguides per unes altres, cada cop més
precises, i s’hi esmenta que la seva principal aplicació són els càlculs
trigonomètrics.
Els logaritmes seran de gran ajuda per al naixement de la física matemàtica a les
darreries del segle XVII. Així passa amb el Discurs sobre la causa de la
gravetat de Huygens, i també amb els diferents treballs sobre la pressió
atmosfèrica, en particular els de Mariotte.
L’ús dels logaritmes, sorgits d’una idea de fet molt simple, continuen sent un
instrument tal vegada modest, però malgrat tot essencial pel coneixement
científic.
John Napier
Font: Document “Iniciació a les Matemàtiques per a l’enginyeria”
6 Notació científica.
6.1 El llenguatge de la notació científica.
La notació científica és la forma habitual d’escriure els nombres, racionals o
irracionals, en les disciplines científiques, especialment aquelles que fan servir
nombres molt grans, o que usen nombres molt petits. Bàsicament, la notació
científica permet evitar el gran nombre de zeros que requereixen alguns
nombres.
Moltes ciències requereixen nombres molt grans o inusualment petits:
l’astronomia, per exemple, necessita treballar amb nombres grans perquè també
són immenses les distàncies amb què treballa; en canvi, la física de partícules,
com que investiga ens diminuts, utilitza nombres molt petits. Per a evitar
nombres d’aquest tipus:
1403400000000000000000000000000000000000000
o bé
0,000000000000000000000000000000000874
es requereix una notació més compacta i eficient: la notació científica. Els
nombres anteriors s’escriurien amb notació científica de la manera següent:
1, 4034·1042
8,74·10–34
Es pot observar que l’expressió es descompon en dues parts:
1. Un nombre decimal el valor absolut del qual és més gran o igual a 1, i menor
que 10, denominat mantissa.
2. Una potència de deu (de vegades anomenada, simplement, exponent).
El producte d’ambdós nombres ha de coincidir amb el nombre en qüestió. Es pot
observar que aquesta forma d’escriure un nombre evita els zeros innecessaris; la
informació de quants 0 s’han de posar es troba en l’exponent. Així, doncs:
Per a expressar un nombre en notació decimal, s’ha de trobar la primera xifra
diferent de zero, per l’esquerra del nombre.
En notació científica, un nombre no nul s’escriu com a producte d’un nombre
més gran o igual que 1 i més petit que 10, multiplicat per una potència de 10
d’exponent enter.
a 10n amb n enter i 1 a 10
Per tant un nombre com [Link].[Link].000.000 pot ser escrit
com a 1,56234 × 1029, i un nombre petit com a 0,0000000000234 pot ser escrit
com 2,34 × 10-11.
Per exemple, la distància als confins observables del univers és aproximadament
4.6 × 1026 m i la massa d'un protó és ~1,67 × 10-27 quilograms
La notació científica també evita diferències regionals de denominació,
notablement el terme "bilió" que pot donar lloc a equivocacions, ja que en alguns
països (com el nostre) un bilió és 1012 (un milió de milions), mentre que als
Estats Units, quan diuen un bilió, volen dir 109 (un miler de milions).
La notació científica se basa en les potències de 10. Completa la següent taula:
103
102
101
100
101
102
103
Per passar a notació científica només cal “moure la coma”:
6.1.1 Completa la següent taula amb les potències de 10. Què observes?
k 10k
5
4
3
2
1
0
-1
-2
-3
Direm que un nombre real està escrit en forma científica quan estigui expressat de
la forma a 10k , on:
a és un nombre de l'interval 1,10 , que s'anomena mantissa,
k és un nombre enter que s'anomena ordre de magnitud.
6.1.2
Escriu en notació científica:
a) 0.000000786 b) 3940 c) 4.7 d) 1260000 e) 0.06
f) 175
6.1.3
Escriu en notació convencional:
a) 6.17 103 b) 7 104 c) 7.31 106 d) 5.4 108 e) 6.7 103
f) 9.59 102
6.1.4
Escriu en notació científica:
a) 0.2 106 b) 30 108 c) 88.4 103 d) 28.8 109
6.1.5
Escriu en notació científica:
a) 0.000006 b) 5400000 c) 60 d) 0.0000002 e) 2000000 f) 71 103
g) 0.0000009 h) 0.63 101 i) 0.000216 j) 0.0042
6.1.6
Escriu en notació convencional:
a) 0.9 101 b) 2 101 c) 2 105 d) 804102 e) 2.66 104
f) 1.5 102 g) 7.75 101 h) 8.3 107 i) 4 100 j) 4 105
6.1.7
Escriu en notació científica:
- El radi del Sol és 695 700 000 metres.
- La distància entre la Terra i el Sol és d’aproximadament 149 600 000 000
metres.
- Un mol de partícules són, aproximadament, 602 214 076 000 000 000 000 000
partícules.
6.1.8
Escriu en notació científica:
a) 21 000 000 000 b) 300 000 000 000 c) 325 000 000
6.1.9 Flipped Classroom
Xavi Mates: Notació científica (... potències de 10)
[Link]
6.1.10
Astronomy. The table shows the mass of the planets, the sun and the moon in
our solar system.
Mass (kg)
Celestial Body Mass (kg)
Standard Notation
Sun 1,990,000,000,000,000,000,000,000,000,000 1.99 1030
Mercury 330,000,000,000,000,000,000,000
Venus 4,870,000,000,000,000,000,000,000
Earth 5,970,000,000,000,000,000,000,000
Mars 642,000,000,000,000,000,000,000,000,000
Jupiter 1,900,000,000,000,000,000,000,000,000
Saturn 568,000,000,000,000,000,000,000,000
Uranus 86,800,000,000,000,000,000,000,000
Neptune 102,000,000,000,000,000,000,000,000
Pluto 12,700,000,000,000,000,000,000
Moon 73,500,000,000,000,000,000,000
(a) Write the mass of each planet and the Moon in scientific notation.
(b) Order the planets and the moon by mass, from least to greatest.
(c) Which planet has about the same mass as earth?
6.1.11
Investigating Solar System. The table shows the average distance from each
planet in our solar system to the sun.
Distance from Sun Distance from Sun (km)
Planet
(km) Standard Notation
Earth 149,600,000 1.496 108
Jupiter 778,300,000
Mars 227,900,000
Mercury 57,900,000
Neptune 4,497,000,000
Pluto 5,900,000,000
Saturn 1,427,000,000
Uranus 2,870,000,000
Venus 108,200,000
a) Complete the table by expressing the distance from each planet to the Sun in
scientific notation.
(b) Order the planets from closest to the sun to farthest from the sun.
7 Introducció al llenguatge algèbric.
7.1 Expressions algèbriques.
Una expressió algebraica és un conjunt de nombres i lletres que es combinen
amb els signes de les operacions matemàtiques.
Exemples:
- Anna té una guardiola on guarda els seus estalvis. El seu avi li dona dos bitllets
de 10 euros que posa a la guardiola. Quant diner té estalviat Anna? x 2 10
- L’edat d’en Pere és la meitat que l’edat de la seva germana Maria: x / 2
- Quin serà el perímetre del rectangle?
P 6 b 6 b 2 6 2b
- El doble d’un nombre: 2 x
7.1.1
Escriu l’expressió algebraica corresponent:
a) El doble d’un nombre, més 2
b) El doble d’un nombre, més 1
c) La meitat de la diferència d’un nombre menys 8
d) La meitat d’un nombre, més 3
e) El quadrat d’un nombre, menys 4
f) El quadrat de la suma d’un nombre més 2
g) El doble del quadrat d’un nombre
h) La tercera part del doble d’un nombre
7.1.2
Expressa els enunciats següents amb un monomi:
a) El perímetre d’un triangle equilàter de costat x
b) Els diners que s’obtenen amb x bitllets de 5 €
c) Les rodes que tenen x camions de 8 rodes cada un
d) L’àrea d’un quadrat de costat x
e) El preu total de la compra de x kg de pomes a 1,4 € el quilo
7.2 Avaluació d’expressions algèbriques.
7.2.1 Maths English Corner
Evaluate each expression below using the values
a 1 , b 2 , c 3 , w 0 , x 10 , y 6
(H) x y (A) b c y (W) x a c (S) 7b 4c (E) 8x 3 y
x y
(U) a x b y (B) 2 x b c (G)
xy wa
(R) (T)
ca xb b
(K) x y y w (N) c y c y c (I) 8bc w x y
3x
(C) abc
b
xb
(L)
yb
1. What do you get when you cross a porcupine with a gopher?
2. What do you get when you cross a pelican with a lightning bolt?
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 13
7.2.2 Maths English Corner
7.2.3 Maths English Corner
What is this?
-18 -5 -9 -8 1 -9 -2 -4 -3 -1 -3 -9 3 -18 1 -3 -7 2
A R G I
x 2 x 12 x5 x 4
9x x 2 x 12
3 x
C D W
x7 x 4 x3
2x x3 2 2x
O N Y
x 5 x 10 x 5
2x 1 x 8
4
2 x 1
K E B
x2 x 1 x2
1 3x 3 x 3x 7
2
7.3 Simplificació d’expressions algèbriques.
A què has sentit alguna vegada l’expressió “no es poden sumar peres amb
pomes”? Per tant, tenim:
De la mateixa forma ho farem amb lletres:
2 x 3x 5 x
2x 3 y 4x y 6x 4 y
7.3.1 Maths English Corner
Font: Pizzazz Algebra pàg. 18
7.3.2 Maths English Corner
Font: Pizzazz Algebra pàg. 22
7.4 Expressions algèbriques amb parèntesis.
7.4.1 Maths English Corner
7.4.2 Maths English Corner
7.4.3 Maths English Corner
7.4.4 Maths English Corner
8 Equacions de primer grau.
8.1 Resolució d’equacions senzilles mitjançant cadena d’operacions.
8.1.1 Igualtats, identitats i equacions.
Una identitat és una igualtat algèbrica que es compleix per a qualsevol valor
numèric que assignem a la lletra o a les lletres que apareixen en els seus
membres. Per exemple:
5( x 2) 1 5x 9
És una identitat perquè es compleix sigui quin sigui el valor de x.
Una equació és una igualtat algèbrica que només es verifica per a determinats
valors de la part literal o incògnita. Per exemple, aquesta igualtat
3x 5 17
és una equació perquè només és certa si x 4 .
Una equació està formada per diversos elements:
- El membres: expressions algebraiques que hi ha a cada costat del signe =
- Els termes: són els sumands que formen els membres
- El grau: és el grau del terme de grau més alt
- Les incògnites: són les lletres que apareixen en els termes (tenen valors
desconeguts)
- La solució: valors numèrics de les incògnites que fan certa la igualtat
Exemples:
3x 5 17 és una equació de primer grau amb una sola incògnita, la x. El grau
d’una equació fa referència a l’exponent al qual està elevada la incògnita. En
aquest cas és 1, per això és una equació de primer grau. Té només una solució,
x 4.
Resoldre una equació de primer grau amb una incògnita és trobar el valor
numèric de la incògnita que verifica la igualtat, o demostrar que no en té cap
solució.
Una equació de primer grau amb una incògnita té sempre una única solució o bé
no en té cap.
8.1.2
Comprova (sense resoldre l’equació):
a) Si x = – 5 és solució de l’equació 2( x 7) 3x 9 .
b) Si x = – 11 és solució de l’equació 5x 9 4( x 5) .
c) Si x = 2 és solució de l’equació 3x 7 2 x 6 5x 1 .
d) Si x = – 1 és solució de l’equació 4x 21 2x 6 .
8.1.3 Math English Corner
8.2 Equacions com a balances equilibrades.
8.2.1
Determina i resol l’equació associada a cada balança equilibrada
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Resoldre una equació és trobar-ne la solució, si en té.
Per fer-ho, transformem l’equació en una altra d’equivalent.
Dues equacions són equivalents si tenen les mateixes solucions.
Per transformar una equació en una altra d’equivalent es fa servir la transposició
de termes, que funciona igual que una balança.
Si et fixes en les imatges t'adonaràs que perquè la balança segueixi en equilibri
és imprescindible que el que es faci en un dels seus braços es faci en l'altre: si es
treu una boleta en un platet cal treure una altra boleta al un altre platet i si
s'afegeix una bola en un costat cal afegir el mateix en l'altre.
En realitat les balances funcionen com dos germans gelosos que volen ser un
igual que l'altre sigui com sigui. Els dos tenen la mateixa quantitat de diners, així
si un rep 10 € l'altre ha de tenir també 10 € per seguir tenint el mateix, si un
aconsegueix triplicar la seva fortuna l'altre ha de triplicar també i si un es gasta
la meitat de diners l'altre també es gasta la meitat del que té per seguir tenint el
mateix que el seu germà.
La transposició de termes, encara que funcioni de la mateixa manera, no és tan
capritxosa, ja que el seu objectiu és arribar a tenir la incògnita de l'equació
aïllada, és a dir, igualada a un nombre que serà la solució.
8.3 Resolució d’equació mitjançant transposició de termes.
Dues equacions són equivalents si tenen la mateixa solució.
Si sumem (o restem) un mateix nombre als dos membres d’una igualtat, s’obté
una equació equivalent.
Si multipliquem (o dividim) els dos membres d’una igualtat per un mateix
nombre diferent de zero, s’obté una equació equivalent.
L’aplicació d’aquestes propietats ens permet transformar qualsevol equació en
una altra de més senzilla que té la mateixa solució que l’equació inicial.
Exemple resolt.
Resol l’equació 4( x 3) 1 17 .
Solució.
4( x 3) 1 9
4( x 3) 1 1 9 1
4( x 3) 8
4( x 3) 8
4 4
x3 2
x 33 23
x5
A la pràctica, això equival a fer una transposició de termes:
Si un terme està sumant en un membre, passa a l’altre restant; i si està restant,
passa sumant.
Si un terme està multiplicant en un membre, passa a l’altre dividint; i si està
dividint, passa multiplicant.
4( x 3) 1 9
4( x 3) 9 1
4( x 3) 8
8
x3
4
x3 2
x 23
x5
8.3.1
Resol les següents equacions.
a) x 4 15 b) x 7 11 c) x 6 5 d) 21 x 4
x x
e) 3x 12 f) 20 4 x g) 2 h) 5
5 7
Vigila quan hi ha “signe menys” abans de la incògnita. Danger! Danger!
És com si la x estigués multiplicada per -1:
11 x 5
11 (1) x 5
(1) x 5 11
(1) x 6
6
x 6
1
8.3.2
Resol les següents equacions.
a) 7 x 4 b) 20 x 13 c) 15 x 6 d) 14 8 x
8.3.3
Resol les següents equacions.
a) 2 x 1 3 b) 5 x 3 18 c) 5 3x 2 d) 4 x 9 13
e) 7 5 3x
8.3.4
Resol les següents equacions.
a) 5 x 1 4 x b) 7 x 3 2 x 1 c) 10 2 x 7 3x
d) 5 3x 2 7 x
8.3.5
Resol les següents equacions.
t 3
a) x 7 19 b) 3 y 28 c) 64 x 2 d)
8 4
2 3 7
e) a 3 f) x g) 6q 4 62
5 8 24
h) 2w 15 25 i) 4 y 17 35 j) 6 z 25 83 k) b 5 2
l) 6 y 1
8.3.6 Math English Corner
8.3.7 Math English Corner
8.3.8
a) 2 x 4 14 b) 7 x 3 24 c) 4 x 1 33 d) 6 x 5 35
e) 2 x 8 26 f) 4 x 5 17 g) 7 x 2 16 h) 6 x 9 27
i) 2 x 1 9 j) 8x 2 18
8.3.9
a) 3x 3 24 b) 3x 4 10 c) 8x 2 50 d) 9 x 6 15
e) 6 x 8 32 f) 7 x 1 64 g) 8 x 1 25 h) 3x 2 20
i) 3x 9 24 j) 7 x 8 50
8.3.10
a) 3x 2 10 b) 2 x 1 3 c) 4 x 2 22 d) 7 x 3 60
e) 9 x 1 44 f) 3x 4 17 g) 6 x 6 42 h) 4 x 3 17
i) 8x 9 63 j) 2 x 7 1
8.3.11
a) 4 x 4 24 b) 6 x 9 45 c) 5x 5 10 d) 2 x 8 4
e) 6 x 7 17 f) 9 x 5 4 g) 5 x 9 6 h) 7 x 6 8
i) 3x 2 19 j) 9 x 4 68
8.4 Equacions de primer grau amb incògnites a tots dos costats.
Ara és un bon moment per repassar...
Simplificació d’expressions algèbriques (Apartat 7.3)
Exemple resolt.
Resol l’equació 8x 12 2 x 18
Solució.
Primer pas: Agrupar tots els termes amb x al mateix costat i tots els termes
independents (sense x) a l’altre costat. (Recorda canviar el signe)
Segon pas: Fem les operacions:
Tercer pas: Acabem d’aïllar la x. (Movem el 10)
8.4.1
Resol les següents equacions.
a) 3 3x 8 2 x 3x 7 b) 6 5x 15 4 x 1
c) 8x 5 2 x 6 x 4 d) 3x 12 9 2 x 5
e) 4 2 x 6 10 9 x 7
8.4.2
8.4.3 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 53
8.4.4
a) 5x 3 2 x 24 b) 6 x 7 3x 31 c) 4 x 10 2 x 28
d) 8x 15 5x 24 e) 7 x 11 4 x 29 f) 4 x 7 2 x 13
g) 8x 5 4 x 41 h) 7 x 4 2 x 24 i) 7 x 4 5x 14
j) 6 x 12 4 x 24
8.4.5
a) 6 x 3 2 x 35 b) 9 x 4 7 x 14 c) 4 x 15 2 x 19
d) 7 x 5 3x 37 e) 9 x 3 3x 39 f) 7 x 1 4 x 10
g) 6 x 9 4 x 23 h) 7 x 16 5x 32 i) 4 x 9 2 x 17
j) 7 x 3 3x 31
8.4.6
a) 5x 2 2 x 14 b) 3x 3 x 15 c) 8x 1 5x 4
d) 4 x 4 2 x 22 e) 9 x 5 4 x 20 f) 5x 1 2 x 7
g) 6 x 8 3x 29 h) 3x 4 x 18 i) 7 x 2 5x 12
j) 9 x 5 3x 53
8.4.7
a) 8x 3 3x 23 b) 6 x 6 4 x 8 c) 8x 5 5x 14
d) 5x 10 2 x 37 e) 7 x 6 3x 18 f) 7 x 10 2 x 40
g) 9 x 2 7 x 10 h) 6 x 1 3x 7 i) 5x 2 3x 8
j) 4 x 2 x 17
8.5 Equacions de primer grau amb parèntesis.
Ara és un bon moment per repassar...
Expressions algèbriques amb parèntesis (Apartat 7.4)
8.5.1
Resol les equacions següents.
a) 5x 2 4 x 1 b) 3x 1 7 x 2 c) 6x 3 5x 4
d) 3x 2 4x 1 10 e) 5x 7 3x 2 15
Signe abans de parèntesi: Canvia el signe de tots els termes del parèntesi.
No te’n deixis cap!
Signe sol davant de parèntesi:
Signe amb número davant del parèntesi
8.5.2
Resol les equacions següents.
a) 7 2x 5 3 b) 11 4x 7 21
c) 2x 5 60 3x 4 d) 4 3x 2 7 2x 5
8.5.3
Resol les següents equacions.
a) 3x 6 2 x 5 b) 13 y 4 5 y 4
c) 6 t 2 53t 4 d) 1 5 p 2 2 p 13
e) 6a 3 10 2a 4 f) 8b 2 3b 9b 1
g) 25 2 z 1 4 23 z h) 3w 10 w 7w 1
i) 6 y 4 32 y 3 y 5 5 y j) 13 4w 5 w 6 2w 1
k) 14 2 x 5x 4 2 x 5 6 l) 8 p 2 6 p 7 p 13
m) 5x 8 x 2 4 3 5x 13
8.5.4
Resol les següents equacions.
a) 2 x 7 3x 4 b) 5x 2 3( x 1)
c) 4( x 1) 2( x 5) 8 d) 3 2( x 1) 5x
e) 2 4x 5 ( x 7) f) 4 9( x 2) 3 2x
g) 3x 10 5x 6 h) 17 x 4 19 6 x
i) 3( x 3) 2( x 5) 4 j) 8( x 4) 2( x 6) 90
k) 3( x 1) x 5( x 2)
8.5.5 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 54
8.5.6
a) 3x 1 2 11 b) 23x 1 3 13 c) 1 2x 2 7
d) 2 x 4x 1 10 e) 7 x 3 1 f) 5x 2x 1 7
8.5.7
a) 2x 3 3x 2 10 b) 32 x 1 4x 3 21
c) 2x 4 32 x 1 5 d) 2x 1 2x 3 4
e) 52 x 1 34 x 1 2
8.5.8
a) 2x 1 32 x 3 5x 2 9
b) 32 x 1 23x 2 3x 1 5
c) 2x 2 3x 1 23x 4 2x 14
d) 32 x 1 5x 2 10 2x 4
8.5.9 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 56
8.5.10 Math English Corner
What Can You Use to Stick Blocks of Snow Together?
Resol les següents operacions i equacions, i pinta els resultats corresponents en la figura
superior, fent servir diferents colors: Verd, Roig, Blau, Taronja i Groc
Operacions amb nombres amb signe:
a) 2 5 V
b) 3 8 R
c) 4 9 B
d) 3 2 T
e) 21 3 G
f) 7 3 6 4 B
g) 7 11 5 R
Equacions:
h) x 5 13 G
i) x 7 2 T
x
j) 3x 42 R
k) 2 B
5
5x 1
l) 2 x 3 15 T
m) 7 B
3
n) 2 x 6 3x 2 G
o) 2 x 3x 1 7 R
p) 3x 1 2x 3 23x 1 6 V
q) 23x 1 52 x 1 3x 1 42 x 3 T
r) 5 2 x 1 20 V
8.6 Equacions amb denominadors.
Els denominadors marxen multiplicant tota l’equació pel mcm dels
denominadors.
Exemple resolt.
x2 x4 x4
Resol l’equació 2
5 2 10
Solució.
Calculem el mcm dels tres denominadors: mcm( 5 , 2 ,10 ) 10
Multipliquem tota l’equació:
x2 x4 x4
2
5 2 10
x2 x4 x4
10 10 2
5 2 10
x2 x4 x4
10 10 10 2 10
5 2 10
2 x 2 5 x 4 20 1 x 4
2 x 4 5 x 20 20 x 4
3 x 16 x 24
4 x 16 24
4x 8
8
x 2
4
8.6.1
1 x 3 3x 2
Resol l’equació
8 4 2
8.6.2
Resol les següents equacions.
9 5 3 5 y 3 2 y 1
a) 4w b) 3 x 9 c)
10 2 4 4 8 2
2 x 2 5x 2 2y 9 3
d) e) y
3 6 2 10 2
8.6.3
Resol les següents equacions:
3x 7 3 5 x 3 6 x 2 y 4 5 y 13 y
a) b)
2 3 5 5 4 2
3a 9 2a 5 a 2
c) 0
15 5 10
8.6.4
Resol els següents problemes amb angles:
a) b)
c) d)
e) f)
8.6.5
Determina els angles de cada triangle.
a) b)
8.7 Repàs d'equacions.
Exercici resolt.
Resol l'equació 3x 5 x 5
Solució:
3x 5 x 5 és una equació de primer grau amb una incògnita:
És una equació perquè és una igualtat entre expressions algebraiques.
Té una incògnita, que és la x.
És de primer grau perquè la incògnita x no es multiplica mai per cap altra
incògnita, inclosa ella mateixa.
1. Agrupar termes numèrics:
3x x 5 5
2. Agrupar termes amb incògnita:
3x x 10
3. Eliminar el coeficient de la incògnita:
x 10 / 2 5
8.7.1
Resol les següents equacions:
a) 6 x 7 13 7 x b) 13 4 x 1 x
c) 7 x 3x 2 8x 8 d) 8 x x 4 x
e) 14 6b 7 2b 1 5b f) n 2 14 n
g) n 3n 14 4n h) 7a 3 3 6a
i) 5 2 x 2 x 6 j) 10 x 4 5 7 x 5
k) 8n 4(1 5n) 6n 14 l) 6n 20 2n 4(1 3n)
m) 4n 40 7(2n 2) n) 7(5a 4) 1 14 8a
o) 31 4x 5 5(1 5x) p) 38 7k 8(k 4)
q) 8x 4(4x 3) 4(6x 4) 4 r) 3(1 3x) 2(4x 7)
s) 4(8x 5) 32x 26 t) 3( x 1) 8( x 3) 6x 7 5x
8.7.2
Resol les següents equacions:
a) x 2 5 b) 2 x 7 15
c) 2 x 5x 42 d) 6 5x 9
e) 2 x 7 3x 5 x 2 f) 5 2( x 7) 3
g) 2(5x 3) x 16 h) 3( x 1) 6(2x 4) 7(1 x) 2(3x 5)
x3 x 2 x 1
i) 4 j)
2 3 4
x2 x6 x 1 x 2
k) 4 l) 1
3 5 2 5
x3
1
2 3
m) 5 43( x 2) 5(2 x 1) 3 x 31 n) 2 x6
4
8.7.3
Resol les següents equacions:
a) x 7 5 b) 3x 2 14
c) 4 x 3x 2 d) 5 8x 3
e) 5x 2 x 4 1 4 x f) 3x 7 x 11 6 x 8x 1 5x 3
g) 5(2 x) 40 h) 3( x 2) 4( x 3) 2(3x 1) 3(2x 4)
i) 2 (3x 1) 3 j) 5 2 3( x 3) 4 x 3x 5 3
3x 5 x 4 2x 3
k) 11 l)
2 3 5
x 2 x 1 9 x 5 x 1 3x 7 1 6 x
m) 11 n)
3 2 8 6 10 5
8.7.4
Equacions de primer grau amb arrels quadrades. Resol les següents equacions:
a) 3x 3 12 3 2 3
b)
2 x 2 5 x 5 0
c) 3x 1 x 3 x 3 4 x
2 2
d) x 3 x 6 3 2 xx 6 3
e) 5 2 x 10 10 5 1 5 x 0
f) 7 x 2 7 x3 7 x x 3
2
Xavi Mates: Equació de 1er grau amb fraccions (I)
[Link]
Xavi Mates: Equació de 1er grau amb fraccions (II)
[Link]
Xavi Mates: Equació de 1er grau amb fraccions (III)
[Link]
8.7.5 Flipped Classroom (en anglès)
Mira el vídeo Professor Leonard [Link]
i resol les dues equacions següents amb el mètode que ell explica:
1 2 3
a) x
3 5 2
b) 0.06 x 0.35 0.08 x 0.29
8.8 Problem-solving amb equacions de primer grau.
8.8.1
Un triangle equilàter de costat 12 té el mateix perímetre que un quadrat de costat
x. Quin és el valor de x?
(A) 9 (B) 12 (C) 16 (D) 24 (E) 36
Cangur 1r batx 2022 #2
9 Polinomis i operacions amb polinomis.
9.1 Expressions algèbriques.
Una expressió algebraica conté nombres, lletres i signes d'operació. Les lletres
d'una expressió algebraica s’han de tractar com si fossin nombres, i per això es
poden sumar, restar, multiplicar i dividir, seguint les mateixes regles que els
nombres. Les expressions algebraiques permeten expressar operacions entre
quantitats desconegudes, substituint el valor desconegut per una lletra.
3 x 2a
Un exemple d'expressió algebraica és:
3y 1
Avaluació d'expressions algèbriques.
Les lletres d'una expressió algebraica també es poden substituir per nombres. Per
exemple, en l'expressió algebraica 4 x 2 y 6 es pot substituir la lletra x pel
valor 3, i la lletra y, pel valor 4. En aquest cas, l'expressió algebraica es
transforma en:
4 3 2 4 6 12 8 6 10
En definitiva, un valor numèric d'una expressió algebraica es troba substituint les
seves lletres per nombres i trobant el seu resultat. És evident que el valor
numèric d'una expressió algebraica depèn dels valors concrets que rebin les
lletres. Així, per exemple, l'expressió algebraica anterior, 4 x 2 y 6
quan x = 5 i y = 2 , el seu valor numèric és igual a 4 5 2 2 6 22
quan x = –3 i y = –1 , el seu valor numèric és igual a
4 (3) 2 (1) 6 4
quan x = –2 i y = 5 , el seu valor numèric és igual a
4 (2) 2 5 6 12
Simplificació d'expressions algèbriques.
La simplificació d'una expressió algebraica consisteix en la seva reducció al
mínim nombre de termes possible, utilitzant les propietats de les operacions en
expressions algebraiques. Encara que les propietats es poden aplicar en ordre
diferent, el resultat final sol ser molt semblant.
Amb la finalitat de simplificar una expressió algebraica de certa longitud, s'han
d'aplicar les propietats de la suma, resta, multiplicació i divisió. La simplificació
consisteix en la conversió de l'expressió original en una altra que hi sigui
equivalent, però amb el mínim nombre de termes possible. Vegem-ho amb un
exemple; s'ha de simplificar:
a 4b 3a 5a b
Encara que la manera de simplificar no és única (les propietats es poden aplicar
en un altre ordre), generalment, el resultat final és molt semblant:
3a 5b
Equacions.
Una igualtat entre expressions algebraiques també es pot denominar equació. En
aquest cas, les lletres es denominen incògnites. Així, per exemple, són
equacions:
2x 7
4a b c 3a 6b 7 , 2x 2 y 8
4
En el primer cas, les incògnites són a , b i c; en el segon cas, x i y.
La resolució d'una equació consisteix en la recerca de totes les solucions d'una
equació. La dificultat en la resolució depèn de molts factors, entre ells: el
nombre d'incògnites i el grau de l'equació. De vegades, només és possible trobar
una aproximació d'alguna de les solucions; en aquest cas es diu que s'ha trobat
una solució numèrica de l'equació.
9.1.2
Calcula el valor numèric de les expressions següents en els valors que s’indica:
a) 3x , si x = –4 b) 2a 4b , si a = 6 i b = 0
c) 5x 3 , quan x = 3
2
d) 9a3 4a2 , en el cas que a = –1
1
e) 3x2 4 x3 , si x = –2 f) 3x2 1, quan x
2
ab 25 5
g) si a = 3 i b = –10 h) x 2 , quan x
3 9 3
9.1.3
Calcula el valor numèric de les expressions següents en els valors que s’indica:
1
a) 5x 2 , x=–6, x=0, x
2
3
b) 2a3 a2 a=4, a=-2, a
2
x 1
c) x 2 x=–3, x
2 2
1 2 1 3 1
d) x x x=–6, x , x=0
3 2 2
x y
e) x = - 4 i y = – 10 , x=2iy=0
2
x 3 4
f) 2 x 2 x , x=-1, x
3 2 3
9.1.4
Calcula el valor numèric de les expressions següents en els valors que s’indica:
a 2 2
a) a ib=2 b) 3x2 2x 10 x = -2
3 b 3
2 3
c) 3x y x=3iy=6 d) 3a 2a 2 a
3 2
e) 5a 3 a = –7/5
9.1.5
Simplifica les següents expressions.
a) 4 32 x 8 1 b) 3s 11t 52t 8s 10s
1
c) 3w 6 w 4
1
3 4
9.1.6
Simplifica les següents expressions.
a) 7 23x 4 5 b) 6 z 10 y 43z y 8 y
c) 4 p 1 p 2
1 5
2 2
9.2 Polinomis. Avaluació de polinomis.
Un monomi en una indeterminada x és una expressió de la forma a x n , on a és
un nombre real anomenat coeficient, i n és un nombre natural anomenat grau
del monomi.
Un polinomi en una indeterminada x és qualsevol suma de monomis, és a dir, és
una expressió de la forma:
a n x n a n 1 x n 1 a n 2 x n 2 ... a 2 x 2 a1 x a 0
El grau d’un polinomi és l’exponent més gran de la indeterminada x. El
coeficient principal d’un polinomi és el coeficient del terme amb l’exponent
més gran. El terme independent és el que no duu indeterminada.
Els polinomis són una subclasse de les expressions algebraiques.
Avaluació de polinomis.
Avaluar un polinomi és determinar el valor que s’obté en substituir la
indeterminada x per un nombre donat.
Per exemple: Donat el polinomi p( x) 3x 2 5 x 3
Si x 4 , llavors p(4) 3 4 2 5 4 3 31
Si x 5 , llavors p(5) 3 (5) 2 5 (5) 3 103
9.1.1
Avalua el següent polinomi per als valors indicats:
a) f ( x) 2 x 2 x 3
x3
x 1
b) f ( x) 5 x3 4 x 2 2 x 1
x0
x 1
Xavi Mates: Valor numèric d'un Polinomi
[Link]
Avaluació de polinomis amb el mètode de Ruffini.
Exercici resolt.
Avalua el polinomi f ( x) 3x 4 7 x3 2 x 2 5 x 9 per a x 2
Solució:
Avaluació amb el mètode convencional:
f (2) 3 2 7 2 2 2 5 2 9 131
4 3 2
El "mètode de Ruffini" és un mètode mecànic per a avaluar polinomis sense
haver de calcular les potències de la variable x.
Avaluació amb el mètode de Ruffini:
3 -7 2 -5 9
-2 -6 26 -56 122
3 -13 28 -61 131
9.2.1
Avalua els següents polinomis amb el mètode de Ruffini:
a) 2x4 3x3 2x2 4x 1 per a x 2 , per a x 3
b) 5x3 2x2 7 x 3 per a x 2 , per a x 1
c) x 4x 1
7 2
per a x 1 , per a x 1
Paolo Ruffini (Roma 1765-Mòdena 1822)
Va estudiar medicina i matemàtiques a la Universitat de Mòdena,
on va arribar a ser professor i finalment rector, càrrec que va
ocupar fins a la seva mort.
9.3 Suma, resta i multiplicació de polinomis.
Suma i resta de polinomis.
Sumem o restem els monomis semblants i ordenem. Exemples :
p ( x) 3x 2 7 x 11
p( x) q ( x) 5 x 11 x 6
2
q( x) 2 x 4 x 5
2
p ( x) 7 x 2 4 x 6
p ( x) q ( x) 4 x 3x 4
2
q( x) 3x x 2
2
9.3.1
Donats els polinomis p( x) 7 x3 6 x 2 x 2 i q( x) 3x 4 x3 9 x 2 5 x 4 ,
calcula p( x) q( x) i p( x) q( x) .
Multiplicació d'un monomi per un polinomi.
Per multiplicar un monomi per un polinomi apliquem la propietat distributiva:
Hem de multiplicar el monomi de fora per tots els elements de l'interior del
parèntesi.
9.3.2
Calcula:
a) 3 · (a – 5) b) – 2 · (6 + 12a) c) 11 · (2a – 3)
d) – 7 · (3 + 20b) e) 4x · (– 12x + 6) f) a2 · (a – 12)
g) – 3a · (a2 – 6a – 7) h) 2x2 · (–13x – 14) i) (15x + 4) · (– 3)
j) (60x + 40) · (– 300) k) – 11a · (a2 – 2a – 5) l) (8x + 300) · (– 30)
m) (– 50x2 – 5) · (– 6x2)
Multiplicació de polinomis.
La multiplicació de dos polinomis és un altre polinomi de grau igual a la suma
de graus dels factors. El polinomi s’obté en multiplicar cada terme d’un factor
per cadascun dels termes de l’altre. És a dir, s’ha d’aplicar successivament la
propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma.
Exercici resolt.
Calcula el producte de p( x) 3x 2 7 x 11 i p( x) 3x 2 7 x 11
Solució:
p ( x) 3x 2 7 x 11
p ( x) q( x) 3x 7 x 11 2 x 4 x 5
2 2
q( x) 2 x 4 x 5
2
3 x 2 2 x 2 4 x 5 7 x 2 x 2 4 x 5 11 2 x 2 4 x 5
6 x 12 x 15 x 14 x 28 x 35 x 22 x 44 x 55
4 3 2 3 2 2
6 x 4 12 x 3 14 x 3 15 x 2 22 x 2 28 x 2 44 x 35 x 55
6 x 4 26 x 3 35 x 2 9 x 20
Si els polinomis que volem multiplicar són grans, és aconsellable fer-ho de la
següent manera, col·locant en columna els termes semblants que obtenim en
efectuar els productes parcials a fi i efecte de facilitar-ne la suma posterior:
Exercici resolt.
Calcula: 3x 2 5 x 2 4 x 3
Solució:
3x 2 5x 2
4x 3
9x 2 15 x 6
12x 3 20x 2 8x
12x 3 29x 2 23 x 6
9.3.3
Realitza les següents multiplicacions de polinomis:
a) 6 x 12 x 3 b) 4 x 25x 4 c) x 2 2 x 32 x 1
d) 5 x 2 3x 4x 2 e) 2 x 2 x 92 x 6
9.3.4
Realitza les següents multiplicacions de polinomis:
a) 6 x 2 2 x 3x 1 b) x 2 x 62 x 8
c) 2 x 2 4 x 33x 5 d) 3x 2 9 x 7 x 2
e) 5 x 2 3x 9 3x 6
9.3.5
Realitza les següents multiplicacions de polinomis:
a) x 2 2 x 3x 2 x 1 b) 2 x 2 4 x 7 x 2 5 x 3
c) x 2 8 x 22 x 2 3x 5 d) 3x 2 5 x 62 x 2 3x 4
9.3.6
Realitza les següents operacions:
a) x3 x 2 3x 1 b) 2 x5 2 x3 5 x 2 7 x 3
c) x 44 x3 6 x 2 x 4 d) 2 x 13x 4 8 x3 3x 2 11x 4
e) x3 7 x5 2 x 4 5 x3 x 2 3x 1 f) 2 x 2 5 x x3 7 x 2 3x 4
g) 2 x 2 4 x 3x 2 7 x 1 h) x 2 6 x 12 x 2 4 x 5
9.3.7 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 81
Xavi Mates: Suma i resta de Polinomis
[Link]
Xavi Mates: Producte i divisió de Monomis
[Link]
Xavi Mates: Producte de Polinomis
[Link]
9.4 Potència de polinomis. Identitats notables.
Potència de polinomis.
La potència d'un polinomi és el producte repetit del polinomi per si mateix.
Recorda que la potència d'una suma no és la suma de potències.
9.4.1
Calcula:
2
1
a) 3 x 1
2 2
b) 2 x 2 3 c) y 3 2 y 2 d) a 2
2
2
9.4.2
Calcula:
a) ( x 2)3
b) x 2 1 3
Identitats notables.
Les identitats notables són algunes igualtats que apareixen sovint, i que val la pena
memoritzar-les.
Quadrat de la suma: (a b) 2 a 2 2ab b 2
Quadrat de la diferència: (a b) 2 a 2 2ab b 2
Suma per diferència: (a b)(a b) a 2 b 2
9.4.3
Realitza les següents potències sense fer la multiplicació:
a) ( x 1) 2 b) ( x 2) 2 c) (2 x 1) 2 d) (3x 2) 2 e) ( x3 1) 2
f) ( x 2 4) 2
9.4.4
Escriu com a quadrat d’un binomi:
a) x2 6x 9 b) x2 10x 25 c) x2 8x 16
d) x2 14x 49 e) 4x2 12x 9 f) 25x2 10x 1
g) x 2 2 xy y 2 h) 4x4 16x 16 i) 9 x 2 12 xy 4 y 2
9.4.5
Completa les expressions següents sabent que són desenvolupaments d’un
binomi al quadrat:
a) x2 ... 16 b) a2 ... 1 c) ... 12 x 9
d) ... 36 x 81 e) 25x 10x ...
2
f) 4a2 ... b2
g) 4a6 ... 25 h) 16x2 4x ...
9.4.6
Realitza les següents potències sense fer la multiplicació:
a) ( x 1) 2 b) ( x 2) 2 c) 3 x 1 d) 2 x 3
2 2
e) ( x 2 1) 2 f) ( x3 3) 2
9.4.7
Expressa en forma de potència:
1
a) x2 6x 9 b) 4x2 20x 25 c) x 2 x
4
d) 4x2 16x 16 e) 4x2 20x 25 f) 9x2 42x 49
g) 49 70x 25x2 h) 9 24x 16x2 i) 20x 25 4x2
9.4.8
Completa les expressions següents sabent que són desenvolupaments d’un
binomi al quadrat:
a) x2 4x ... b) a2 ... 4 c) ... 30 x 9
d) ... 60 x 25 e) 25x 40x ...
2
f) 4 x 2 12 xy ...
g) 25x4 40x5 ... h) ... 24 x3 y 9 y 2
9.4.9
Calcula sense fer la multiplicació:
a) 4 x3 14 x3 1 b) 2a3 b 2 2a3 b 2
9.4.10
Expressa com a suma per diferència les expressions següents:
a) 4 x2 25 b) 9a4 16b2 c) 16 25x2 d) 9 x 2 25 y 2
9.4.11
Calcula:
a) ( x 1)2 2 x
2
b) ( x 1) 2 x 2
2
Exercici del Youtube
Desenvolupa les següents potències:
a) ( x 2) 2 b) (2 x 3) 2
2
2
c) (3x 5 x)
3 2
d) x 2 y 8
3
Solució: [Link] (Susi Profe)
Xavi Mates: Identitats Notables
[Link]
Xavi Mates: Aplicant les "Identitats notables"
[Link]
9.5 Divisió sintètica o "divisió llarga" de polinomis.
Donats dos polinomis a(x) i b(x) , de manera que el grau de a(x) sigui més gran o
igual que el grau de b(x) , efectuar la divisió a( x) b( x) es trobar dos polinomis
q(x) i r (x) únics que verifiquin la igualtat
a( x) b( x) q( x) r( x) amb grau r( x) grau b( x)
a(x) és el dividend, b(x) és el divisor, q(x) és el quocient i r (x) és el residu.
Exercici resolt.
Divideix a( x) 6 x3 10 x 2 7 x 7 entre b( x) 3x 2
Solució:
6x3 -10x2 7x -7 3x -2
6x3 -4x2 2x2 -2x +1
------ -6x2 7x -7
-6x2 4x
------ 3x -7
3x -2
------ -5
El resultat és: Quocient: q( x) 2 x 2 2 x 1 i residu: r ( x) 5
Podem comprovar que, efectivament, a( x) b( x) q( x) r ( x) :
6 x3 10 x 2 7 x 7 3x 22 x 2 2 x 1 5
9.5.1
Realitza les següents divisions:
a) ( x3 2 x 1) : ( x 2 3x 2) b) x3 19 x 30 : x 2 2 x 15
c) x3 3x 2 x 3 : x 2 2 x 3 d) x 4 2 x3 9 x 2 2 x 8 : x 2 x 2
9.5.2
Realitza les següents divisions:
a) ( x 2 2 x 1) : ( x 1)
b) 2 x5 3x 4 x3 4 x 2 2 x 3 : x 2 x 3
c) x8 1 : x 1
9.5.3
Realitza les següents divisions:
a) x 7 x 6 x 2 3 : x 4 x 2 b) 2 x3 2 x 1 : x 2 x 1
c) x15 2 x 6 : x3 1
9.5.4 *
Realitza les següents divisions:
a) x10 x8 x 6 x 4 x 2 1 : x 2 1
b) x9 x8 x7 x6 x5 x 4 x3 x 2 x 1 : x 1
c) x81 : x 20 1
9.5.5 *
Realitza la següent divisió:
a) 4 x 2 n x n : 2 x n 1 b) x15 a15 : x3 a 3
Xavi Mates: Divisió de Polinomis i comprovació del resultat
[Link]
Xavi Mates: Practicant Divisions de Polinomis (II)
[Link]
Unicoos: División de polinomios
[Link]
9.6 Divisió amb el mètode de Ruffini.
El mètode de Ruffini només serveix quan el divisor és de la forma x a .
Exercici resolt.
Divideix el polinomi p( x) 2 x3 4 x 2 5 entre q( x) x 3
Solució:
9.6.1
Divideix pel mètode convencional i per Ruffini, i escriu el quocient i el residu:
a) x 4 3x3 8 x 2 3x 4 : x 2
b) 5 x5 16 x 4 8 x3 18 x 2 13 x 8 : x 3
c) x 7 x 6 x3 4 : x 1
9.6.2
Divideix pel mètode de Ruffini:
a) 2 x3 11x 2 3x 41 : x 5
b) 6 x 6 14 x5 9 x 4 2 x3 2 x 2 24 x 35 : x 2
c) x3 3x 2 5 x 2 : x
1
3
9.6.3
Divideix pel mètode convencional i Per Ruffini:
a) x3 4 x 2 3x 5 : x 2
b) 2 x3 9 x 2 11x 7 : x 3
c) x 6 2 x5 8 x 4 7 x3 29 x 2 x 5 : x 4
d) 4 x 6 4 x5 3x 4 4 x3 x 2 x 6 : x 1
9.6.4
Divideix pel mètode de Ruffini:
a) x3 6 x 2 11x 5 : x 3 b) x 4 7 x3 13 x 2 x 17 : x 4
9.6.5
Divideix pel mètode de Ruffini:
a) 2 x3 5 x 2 3 : x 2 b) x 4 3x3 1 : x 2
c) x 4 1 : x 1 d) x3 x 1 : x 1
e) x 4 x3 x 2 x 1 : x 1 f) x 4 3x3 5 x 2 17 x 6 : x 3
9.7 Arrels de polinomis. Divisibilitat de polinomis. Teorema del Residu.
Arrel d'un polinomi.
Anomenem arrels (o zeros) d'un polinomi P ( x) an x n an 1 x n 1 .. a1 x a0
a les solucions de l'equació P( x) an x n an 1 x n 1 .. a1 x a0 0
Teorema de les arrels racionals.
p
Si r amb p, q enters coprimers és una arrel d'un polinomi
q
P ( x) an x n an 1 x n 1 .. a1 x a0
amb coeficients enters, llavors p és divisor de a0 i q és divisor de an .
En particular, tota arrel racional d'un polinomi mònic i de coeficients enters és
entera.
Demostració:
n n 1
p p p p pn p n 1 p
0 P an an 1 .. a1 a0 an n an 1 n 1 .. a1 a0
q q q q q q q
Multiplicant per q n :
0 an p n an 1 q p n 1 .. a1 q n 1 p a0 q n
Passant ara a mòdul p arribem a
0 a0 q n (mod p)
0 a0 (mod p) p | a0
( p, q ) 1
Amb el mateix raonament, però passant a mòdul q , deduïm que q | an .
Exemple resolt.
Determina totes les arrels del polinomi P( x) x3 5 x 2 2 x 8
Solució:
Sabem que tota arrel racional d'aquest polinomi serà de la forma r p / q
amb p un divisor de 8, i q un divisor de 1. Per tant, les úniques possibilitats
són: 1 , 2 , 4 , 8
Anem provant:
P(1) 13 5 12 2 1 8 1 5 2 8 6 0
P(1) (1)3 5 (1) 2 2 (1) 8 1 5 2 8 0
P(2) 23 5 22 2 2 8 8 20 4 8 0
P(2) (2)3 5 (2) 2 2 (2) 8 8 20 4 8 16 0
P(4) 43 5 42 2 4 8 64 80 8 8 0
I no cal anar provant més perquè un polinomi de grau 3 només pot tenir, com a
molt, tres arrels.
Exemple resolt.
Determina totes les arrels racionals del polinomi x4 x3 x2 x 57
Solució.
Sabem que tota arrel racional d'aquest polinomi serà de la forma
p
r
q
amb p un divisor de 57, i q un divisor de 1. Com que 57 és un nombre primer,
1
les úniques possibilitats que tenim són 1 ,
57
És fàcil comprovar que cap d'aquests candidats és vàlid:
x 1 14 13 12 1 57 57 0
x 1 1 1 1 1 57 57 0
4 3 2
x 57 574 573 572 57 57 0
x 57 57 57 57 57 57 0
4 3 2
Per tant, aquest polinomi no té cap arrel racional (això no vol dir que no pugui
tenir arrels irracionals, tot i què de fet no les té).
Divisibilitat de polinomis.
Direm que p(x) és divisible entre q(x) quan la divisió doni residu zero.
Equivalentment, direm que el polinomi p(x) és múltiple del polinomi q(x) , o
que el polinomi q(x) és divisor del polinomi p(x) .
Exercici resolt.
Comprova que p( x) x 4 5 x3 4 x 2 7 x 3 és divisible entre
q ( x) x 2 2 x 3
Solució:
Efectivament, p(x) és divisible entre q(x) perquè la divisió p( x) : q( x) dóna
residu 0
9.7.1
Demostra que el polinomi p( x) x5 5 x 4 18 x3 38 x 2 12 x 1 és divisible pel
polinomi q( x) x 2 7 x 1 .
9.7.2
Comprova que el polinomi p( x) x 4 x3 12 x 2 28 x 16
a) És divisible pel polinomi q( x) x 2 3x 4
b) No és divisible pel polinomi r ( x) x 4
c) És divisible pel polinomi s( x) x 2 4 x 4
d) No és divisible pel polinomi t ( x) x 3 .
9.7.3
Comprova que el polinomi p( x) x3 11x 2 35 x 25
a) És un múltiple del polinomi q( x) x 5
b) És un múltiple del polinomi r ( x) x 2 6 x 5
c) No és un múltiple del polinomi s( x) x 2 10 x 24
Teorema del residu.
El valor numèric d’un polinomi per a x a coincideix amb el residu de la
divisió d’aquest polinomi entre x a .
Demostració.
Sabem que p( x) q( x)( x a) r ( x) amb grau r( x) grau( x a) 1,
i per tant grau r( x) 0 , és a dir, és una constant. Ara, avaluant per x a :
p(a) q(a)(a a) r (a) q(a) 0 r (a) r (a)
i aquesta constant r (a) és igual a p(a) .
Exemple resolt.
Determina el residu al dividir x2 2x 3 entre x 1
Solució. Aplicant el Teorema del residu, no cal fer la divisió, només avaluar
aquest polinomi per a x 1 :
x 1 x 2 2 x 3 (1)2 2(1) 3 1 2 3 2 i el residu és 2.
En efecte:
x2 2x 3 x 1
x2 x x 1
x 3
x 1
2
9.7.4
Calcula el residu de les divisions següents, sense fer l'operació:
a) x54 2 x 3 : x 1 b) x175 2 x 5 : x 1
9.7.5
Donat p( x) 2 x 2 x 1 , calcula p(2) de dues maneres diferents: Mitjançant
l'avaluació del polinomi i amb una divisió. Comprova que s'arriba al mateix
resultat.
Teorema. Arrels i factors.
Un polinomi p(x) és divisible entre x a si i només si a és una arrel de p(x)
Demostració. En efecte: Si p(x) és divisible entre x a llavors
p( x) q( x)( x a) p(a) q(a)(a a) q(a) 0 0
i si a és una arrel de p(x) , llavors, aplicant el Teorema del Residu,
p( x) q( x)( x a) p(a) q( x)( x a) 0 q( x)( x a) ( x a) | p( x)
Exercici resolt.
Demostra que el polinomi p( x) 2 x 4 12 x3 23 x 2 31x 12 és divisible entre
q( x) x 4 , amb els tres mètodes: Fent la divisió llarga, dividint per Ruffini i
amb el Teorema del residu.
Solució:
Fent la divisió:
2x4 -12x3 23x2 -31x 12 x -4
2x4 -8x3 2x3-4x2+7x-3
-4x3 23x2 -31x 12
-4x3 16x2
7x2 -31x 12
7x2 -28x
-3x 12
-3x 12
0
Amb el mètode de Ruffini:
2 -12 23 -31 12
4 8 -16 28 -12
2 -4 7 -3 0
Aplicant el Teorema del Residu: Només cal avaluar el polinomi per x 4 i
comprovar que dóna zero.
p(4) 2 44 12 43 23 42 31 4 12 512 768 368 124 12 0
9.7.6
Demostra, mitjançant el mètode de Ruffini, que el polinomi
p( x) 3x3 12 x 2 12 x 48
a) És divisible per q( x) x 4
b) És divisible per r ( x) x 2
c) És divisible per s( x) x 2
d) No és divisible per t ( x) x 1
e) No és divisible per t ( x) x 4
9.7.7*
Calcula a per a que el polinomi p( x) x3 x 2 ax 1 , dividit entre el polinomi
q( x) x 1, doni residu 0.
9.7.8
Mitjançant el teorema del residu, comprova si és veritat o no que:
a) x 1 és divisor de x55 1
b) x 1 és divisor de x55 1
Exemple resolt.
És x 2 un factor de 5x2 17x 14 ?
El polinomi x 2 és un factor de 5x2 17x 14 quan la divisió
5 x 2 17 x 14 x 2
doni residu zero. Però, aplicant el Teorema del Residu, només cal avaluar el
polinomi per a x 2 i veure si el resultat és o no zero:
5 22 17 2 14 20 34 14 34 34 0
Per tant, sí que és un factor.
9.7.11
a) És x 1 un factor de 3x2 5x 8 ?
b) És x 3 un factor de 6x2 13x 14 ?
c) És x 5 un factor de 8x2 47x 32 ?
d) És x 1 un factor de 4x3 13x2 21x 12 ?
e) És x 2 un factor de x3 7 x2 x 18 ?
f) És x 3 un factor de 3x3 5x2 17x 17 ?
Exemple resolt.
Determina els valors de k que fan que p( x) k 2 x 4 3k x 2 4 sigui divisible
entre q( x) x 1
Solució.
Per definició, p(x) és divisible entre q(x) si el residu de la divisió p( x) q( x)
és 0.
Pel Teorema del Residu, només cal avaluar el polinomi quan x 1 comprovar
que dóna zero.
0 p(1) k 2 14 3k 12 4 k 2 3k 4
I per tant el nostre problema es redueix a resoldre la equació de segon grau en k .
Aquesta equació la podem resoldre per dos mètodes:
Primer mètode: Factoritzant el polinomi.
Busquem dos nombres que multiplicats donin -4 i sumands donin 3: Pensant,
pensant… arribem a 3 i -1:
k 2 3k 4 (k 4)(k 1)
A 0
I ara apliquem el Principi del producte nul: A B 0
B 0
En el nostre cas:
k 4 0 k 4
k 2 3k 4 (k 4)(k 1) 0
k 1 0 k 1
Així doncs, les solucions són dos: k 4 i k 1
Segon mètode: Aplicant la fórmula.
a 1
b b 2 4ac 3 (3) 2 4 1 (4)
0 k 3k 4 b 3 x
2
c 4 2a 2 1
3 25 3 5 x 1
2 1 2 1 x 4
9.7.12
a) Determina els valors de k que fan que p( x) x3 k x 2 5 x k sigui divisible
entre q( x) x 2 .
b) Determina els valors de k que fan que p( x) k x3 19 x 2 x 6 sigui
divisible entre q( x) x 3 .
c) Determina els valors de k que fan que p( x) x3 4 x 2 11x k sigui
divisible entre q( x) x 2 .
9.7.14 Problema.
Demostra, raonadament, que p( x) 3x 4 2 x 2 5 no es pot dividir per cap
polinomi de la forma q( x) x c , sigui quin sigui el nombre c .
9.7.15 Problema.
a) Demostra, raonadament, que x 1 és un factor de x n 1 per a qualsevol enter
n parell.
b) Demostra, raonadament, que x 1 és un factor de x n 1 per a qualsevol enter
n , parell o senar.
9.7.16 Problema.
Determina els valors de a i b si sabem que el polinomi x2 x 6 és un factor
de 2x4 x3 ax2 bx a b 1.
10 Factorització de polinomis. Equacions polinòmiques.
10.1 El Teorema fonamental de l’àlgebra.
Factoritzar un polinomi és escriure'l com a producte de polinomis del grau més
petit possible. Al final de la unitat anterior hem vist que factoritzar polinomis i
resoldre equacions polinòmiques estan estretament lligades:
a és una arrel de p( x) p(a) 0 ( x a) | p(a) ( x a) és factor de p(x)
Teorema fonamental de l’àlgebra.
Treballant amb nombres complexos: Tot polinomi de grau n té n arrels
complexes (tot i què hi poden haver repeticions). Per tant, tot polinomi de grau
n factoritza sempre en factors lineals:
p ( x) bn x n bn 1 x n 1 ... b1 x b0 x a1 x a2 ... x an
Sempre podem descompondre un polinomi en factors lineals.
Aquest teorema va ser demostrat per primera vegada per Carl Gauss en la seva
tesi doctoral, al 1799.
Treballant amb nombres reals: No sempre podem descompondre un polinomi
en factors lineals reals. L’exemple més conegut és x 2 1:
Si x 2 1 ( x a)( x b) amb a, b reals, llavors, avaluant amb x a tenim:
0 (a a)(a b) a 2 1 a 2 1
i és impossible: No hi ha cap nombre real amb quadrat negatiu.
Si treballem amb complexos sí que el podem descompondre:
x 2 1 ( x i )( x i )
Polinomis irreductibles.
Direm que un polinomi p(x) és irreductible quan no el podem escriure com a
producte de dos polinomis de menor grau:
p( x) a( x) b( x)
Amb nombres complexos: No hi ha cap polinomi irreductible de grau 1 .
Amb nombres reals: No hi ha polinomis irreductibles de grau superior a 2, però
sí n’hi ha polinomis irreductibles de grau 2. Acabem de veure per exemple que
x 2 1 és un polinomi irreductible en els reals.
Multiplicitat d’una arrel.
Tot polinomi de grau n té n arrels complexes, però hi poden haver repeticions.
No necessàriament han de ser diferents. Anomenem multiplicitat d’una arrel al
nombre de vegades que es repeteix.
Per exemple, amb p ( x) x 2x 3x 3 x 2 x 3 , l’arrel 2 té
2
multiplicitat 1 i l’arrel 3 té multiplicitat 2.
10.2 Treure factor comú de polinomis.
Anomenem "treure factor comú" a aplicar la propietat distributiva per generar un
parèntesis.
a b a c a d ... a b c d ...
Treure factor comú és el mètode més elemental per a factoritzar polinomis. Sempre
has d’intentar treure factor comú.
Observa el següents exemples:
3x 7 2 x 6 4 x5 3x 4 x 4 3x3 2 x 2 4 x 3
10 x3 y 6 15 x3 y 4 5 x 2 y 4 5 x 2 y 4 2 xy 2 3x 1
3a 2b5 15 a3b2 9a 2b2 3a 2b2 b3 5a 3
10.2.1
Completa:
a) 30 6 b) 45 9 c) 10a 5
d) 16a 4 e) 21b 7b f) 20a 5a
g) 20 x3 4 h) 8x4 4 x i) 16 y 5 2 y
j) 6 x 2 y 3x k) 9a 4b5 9a 4
l) 15 x 2b 4c 7 5 x 2bc6
10.2.2
Completa:
a) 121a 6b8c10 11b2c5 x y xy
1 4 3 1 3
b)
8 2
c) 6(a 1) 2 (a 5) 3(a 1) 2
d) 8( x y)3 ( x 2 y) 2( x 2 y)
e) 14 (a 3)6 (a 4)2 2(a 3)2 (a 4)
f) 26 ( x 5 y)10 ( x 3 y)12 2( x 5 y)7 ( x 3 y)7
Xavi Mates: Descomponent Polinomis de 3er grau
[Link]
10.2.3
Factoritza:
a) 4 x 10 2 b) 6 x 18 6 c) 5x 25 5
d) 3a 9a 3a
2
e) 14b 16b 2b
2
f) 21x 2 28 x 7 x g) 45 y 2 50 y 5 y
h) 18 a 2 4a 2a i) 40 y 3 24 y 8 y
j) 16 x3 12 x 2 4 x 2
Exercici resolt.
Factoritza: ( x 7)a ( x 7)b
Solució:
( x 7)a ( x 7)b ( x 7)(a b)
Exercici resolt.
Factoritza: 3x 2 ( x 1) 5 x( x 1)
Solució:
3x 2 ( x 1) 5 x( x 1) x( x 1)(3x 5)
10.2.4
Factoritza les següents expressions:
a) ( y 4)a ( y 4)b b) 8m3 (n 4) 6m2 (n 4) c) ( x 9)a ( x 9)b
Exercici resolt.
Factoritza: 8a2b4 4b4 14a2 7
Solució:
Observem que, tot i no tenir cap element en comú, el primer i el segon terme
tenen 4b 2 com a factor comú.
Observem que el tercer i el quart terme tenen 7 com a factor comú.
8a 2b 4 4b 4 14 a 2 7 4b 2 (2a 2 1) 7(2a 2 1)
Ara veiem que podem treure factor comú 2a2 1:
4b 2 (2a 2 1) 7(2a 2 1) (4b 2 7)(2a 2 1)
Per tant, 8a 2b 4 4b 4 14 a 2 7 (4b 2 7)(2a 2 1)
10.2.5
Factoritza mitjançant agrupació de termes.
a) 2ab 3a 18b 27 b) xy 7 x 4 y 28 c) xy x 3 y 3
d) ar 4as 5br 20bs e) 14ax 6bx 21ay 9by
f) 12mx 6bx 6my 3by g) a2b2 2a2 3b2 6
10.2.6
Factoritza mitjançant agrupació de termes.
a) a4b4 3a5b5 2a2b2 6a3b3 b) 5 x 2 y 3 z 3x3 yw 10 y 3 z 2 6wxyz
c) a 3b 2cd abc2 dx a 2bxy cx2 y
10.2.7
Factoritza mitjançant agrupació de termes.
a) 3x 6 y b) a3 x 2 a 2 y c) 2ac 14 ab
d) 8a4 4a3 2a2 e) 3xy 6 x 2 9 y 2 f) 3z 2 27 y 3 z 12 y 2 z 2
1 1
g) x 2 y x3 y 2 h) 5 x3 15 x 2 y 20 x 4 i) 30a2b3 25a3b2
3 9
10.2.8
Factoritza mitjançant agrupació de termes.
a) a( x y) b( x y) b) ( x 3 y) ( x 3 y)2 c) x(a b) (a b)
d) 4a( x 2 y) 2( x 2 y) e) (a b) 2 (a b)
f) (2 x 3 y 2 )3 (2 x 3 y 2 ) 2 g) (a 1)(a 2) (a 1)(a 3)
1
h) 2( x y)(a b) ( x y) i) a 2 ( x y z ) a( x y z )
2
2
2 1 1 1
j) (a 3b) (a 3b)3 k) 3x y 3x y
3 6 2 2
10.2.9
Treu factor comú:
a) 5 x 15 b) 6x4 4x3 c) 15x5 12x4 6x3
d) 2a8b2 6a5b3c 10a3b4c3
10.2.10
Treu factor comú:
a) 8a2 – 48 b) 3 – 9x – 18x2 c) 50x5 – 25x3
d) 9y – 27x – 81x3 e) 20x4 – 80x8 f) 84a + 42
g) 24a – 36ab h) 30b + 5a2 – 15a i) –7x3 – 28x6
j) 44a2 – 5b
10.2.11
Treu factor comú :
a) 6a2 – 9a + 3a b) 18 – 14x – 12x2 c) 42x5 – 35x3
d) 9 – 18x – 36x3 e) 55x4 – 15x7 f) 48a + 12
g) 2a – 3b h) 70ab + 49a2 – 28a i) –8x3 – 64x6
j) 50a2 – 80a k) 4a – 2a2 + 1 l) –30x2 + 20x4 + 50x2
10.2.12
Treu factor comú:
a) x2 5x2 2x2 b) 11 y 3 33 y 3 c) 45ab2 9b2
d) 6 x 2 y 3 18 x 2 e) 2(a b) 3a(a b) c) 8a 2 (b 1) 10 a(b 1)
d) 14 ab c (c 8) 12 ab2c3 e) 15 x 2 30 xy 2
2 2
f) 0.06ab2 0.03a
9 2 9
g) (a b2 ) (b2 a 2 )
16 32
10.3 Factorització de polinomis de segon grau de cap.
Hem de ser capaços de factoritzar “de cap” els polinomis de segon grau més
senzills.
Observa la següent pauta:
Aquesta fórmula és un cas particular i una aplicació de les anomenades
"Fórmules de Vieta".
Exemple resolt:
Factoritzar el polinomi x2 5x 6 .
Solució: Observant la pauta anterior, volem trobar dos nombres a, b de forma
que:
Suma: a b 5
Producte: a b 6
Anem provant mentalment possibles combinacions, tenint en compte que els
divisors de 6 son 1, 2 , 3 , 6 , al final donem amb la combinació correcta:
a 2 , b 3
En efecte: 2 (3) 5 , (2) (3) 6
Per tant, x 2 5 x 6 ( x (2))( x (3)) ( x 2)( x 3)
Comprovació: ( x 2)( x 3) x 2 3x 2 x 6 x 2 5 x 6
Exemple resolt:
Factoritzar el polinomi x2 9x 20
Solució: Volem trobar dos nombres a, b de forma que:
Suma: a b 9
Producte: a b 20
Els divisors de 20 son 1, 2 , 4 , 5 ,10 , 20 , i ara, a més a més, hem de tenir en
compte els signes:
Anem provant mentalment possibles combinacions, fins que, amb una mica de
paciència, donem amb la combinació correcta: a 4 , b 5
En efecte: 4 5 9 , 4 5 20
Per tant, x 2 9 x 20 x 4x 5
Comprovació: x 4x 5 x 2 5 x 4 x 20 x 2 9 x 20
10.3.1
Factoritza els següents polinomis:
a) x2 3x 2 b) x2 4x 3 c) x2 8x 15
d) x2 5x 4 e) x2 9x 18 f) x2 11x 24
10.3.2
Factoritza els següents polinomis:
a) x2 x 2 b) x2 x 12 c) x2 3x 2
d) x2 11x 28
10.3.3
Factoritza els següents polinomis:
a) x2 5x 6 b) x2 2x 1 c) x2 3x 10
d) x2 6x 8 e) x2 11x 12 f) x2 9x 14
g) x2 7 x 10 h) x2 4x 21
10.3.4
Factoritza els següents polinomis:
a) x2 6x 9 b) x2 x 12 c) x2 9x 22
d) x2 x 20 e) x2 13x 36 f) x2 19x 34
g) x2 18x 17 h) x2 24x 25 i) x2 14x 48
j) x2 16x 64 k) x2 49
Daniel Carreon: Ecuaciones de segundo grado por factorización.
[Link]
Danny Perich: Factorización: Trinomios de la forma x2 + bx + c
[Link]
Aquest truco només funciona quan el coeficient del terme principal és 1.
Per exemple:
En x2 x 6 no podem aplicar aquest mètode directament,
perquè el terme principal és -1. Abans s'ha de normalitzar:
x 2 x 6 x 2 x 6
En 2x2 4x 30 no podem aplicar aquest mètode directament, perquè el terme
principal és 2. Abans l'hem de normalitzar:
2 x 2 4 x 30 2x 2 2 x 15
Aquest mètode és la base de la resolució d'equacions de segon grau "de cap",
que es treballarà a l'apartat 11.6 d'aquest llibre.
10.3.5 Math English Corner
10.4 Factorització per identitats notables (1): Diferència de quadrats.
Es tracta d'intentar adaptar la identitat notable “suma per diferència”
Suma per diferència: a 2 b2 (a b)(a b)
Exercici resolt.
Factoritza x 2 16
Solució:
Veiem que tenim la resta de dos quadrats, per tant, podem aplicar la identitat
“suma per diferència”:
x 2 16 x 2 42 ( x 4)( x 4)
Exercici resolt.
Factoritza 49a2b4 121
Solució:
Estem davant d'una diferència de quadrats, per tant, apliquem la identitat notable
“suma per diferència”:
2
49 a 2b4 121 7ab2 112 (7ab2 11)(7ab2 11)
Exercici resolt.
Factoritza 3x2 27
Solució:
En principi no és cap diferència de quadrats, però apareix un cop traiem factor
comú:
3x 2 27 3x 2 9 3x 2 32 3x 3x 3
10.4.1
Factoritza els següents binomis:
a) m2 25 b) 36 p 2 81q 2 c) 49a4 b2c2
d) x8 y 4 100 w12 e) 3x2 75 f) a 3b 4 m a m3n 2
10.4.2
Factoritza els següents polinomis:
a) 1 y 2 b) 4a2 9 c) 25 36x4
d) 1 49a 2b2 e) 4 x 2 81 y 4 f) a2b8 c2
g) 100 x 2 y 6 h) a10 49b12 i) 25 x 2 y 4 121
j) 100 m2 n 4 169 y 6 k) a2m4n6 144 l) 196 x 2 y 4 225 z12
m) 256a12 289b4m10 n) 1 9a2b4c6d 8
Exercici resolt.
Factoritza: x16 y8
Solució:
Escrivim aquesta expressió com a diferència de dos quadrats:
2 2
x16 y8 x8 y 4 x8 y 4 x8 y 4
Però ara observem que podem continuar: El primer factor és a la seva vegada
diferència de quadrats:
2 2
x8 y 4 x 4 y 2 x 4 y 2 x 4 y 2
I, de nou, el primer factor és una diferència de quadrats:
2
x4 y 2 x2 y 2 x2 y x2 y
Per tant, x16 y8 x8 y 4 x8 y 2 x 2 y x 2 y
10.4.3
Factoritza:
a) m4 n4 b) 16 y 8 1
10.5 Factorització per identitats notables (2): Quadrat d'un binomi.
Es tracta d'intentar adaptar al nostre trinomi les dues identitats notables següents:
Quadrat de la suma: a 2 2ab b 2 (a b) 2
Quadrat de la diferència: a 2 2ab b 2 (a b) 2
Exercici resolt.
Factoritza: x2 6x 9
Solució:
Veiem que el primer terme és el quadrat de x .
El tercer terme és el quadrat de 3.
Només cal comprovar que el terme del mig és el doble dels dos elements
anteriors. Efectivament, 6 x 2 3 x
Per tant, podem aplicar la identitat del quadrat de la suma:
x 2 6 x 9 ( x 3) 2
10.5.1
Factoritza identificant l'expressió com a quadrat d'un binomi, sempre que sigui
possible:
a) 9x2 6x 1 b) a2 4ab 4b2 c) 4 9b2 12b
1 2
d) 6ab3 b6 9a2 e) a 2 x 2 a x f) 4a 4a2 1
9 3
1
g) 9 y 2 3 y h) 25 x 2 49 y 2 35 xy i) 3x4 12ax2 12a2
4
1
j) a 2 ab b 2
4
10.5.2
Factoritza identificant l'expressió com a quadrat d'un binomi, sempre que sigui
possible:
4 2 25
a) y 2y b) x4 16x2 64 c) 25 15b 9b2
25 4
d) 49a3 14a2b ab2 e) ( x 4 y)2 6 xy 2 ( x 4 y) 9 x 2 y 4
f) 3a b x 2 x(3a b)
1 4 9
g) b2 a 2 2ab
2
4 9 4
1
h) 1 2( x 2) ( x 2) 2 i) 2 x 2 x y y 2
8
10.6 Factorització de polinomis amb el mètode de Ruffini.
El mètode de Ruffini permet anar trobant, per tempteig, totes les arrels d'un
polinomi, i ens dóna, si existeix, el polinomi factoritzat com a producte de
factors lineals.
El mètode de Ruffini només permet buscar factors lineals, és a dir, aquells que
són de la forma x a .
Exercici resolt.
Factoritza el polinomi p( x) 2 x3 10 x 2 4 x 48
Solució:
2 -10 -4 48
3 6 -12 -48
2 -4 -16 0
4 8 16
2 4 0
-2 -4
2 0
Per tant p( x) 2 x3 10 x 2 4 x 48 2( x 2)( x 4)( x 3)
Exercici resolt.
Factoritza el polinomi p( x) x3 x 2 3x 9
Solució:
1 -1 -3 -9
3 3 6 9
1 2 3 0
Però veiem que no podem continuar. I és que el polinomi resultant x2 3x 3
no es pot descompondre en factors més petits.
Per tant: p( x) x3 x 2 3x 9 ( x 3)( x 2 3x 3)
Exercici del Youtube
Factoritza el següent polinomi, aplicant el mètode de Ruffini.
x 3 5x 2 x 5
Solució: [Link] (Susi Profe)
Xavi Mates: Descomponent Polinomis fent ús de la regla de Ruffini
[Link]
Unicoos: Factorizacion de polinomios 02 SECUNDARIA (4ºESO) ruffini
[Link]
Recorda que al fer Ruffini hem d'afegir les columnes "zero": Les que
corresponen als coeficients invisibles!
Exercici resolt.
Factoritza el polinomi p( x) x3 39 x 70
Solució:
p( x) x3 39 x 70 x3 0 x 2 39 x 70
La factorització és: p( x) x3 39 x 70 ( x 2)( x 5)( x 7)
10.6.1
Factoritza els següents polinomis:
a) 2a3 a2 5a 2 b) 3b3 4b2 5b 4 c) x5 10x2 8
d) a 3a 16a 48
5 4
e) 2b3 5b2 4b 3 f) 6x4 5x3 2x2 x
10.6.2
Factoritza els polinomis següents:
a) x3 3x2 6x 8 b) x4 x3 5x2 x 6 c) x3 4x2 5x
d) 2x 2x 18x 18
3 2
e) x3 6x2 11x 6 f) 3x3 x2 7 x 5
10.6.3
Factoritza els polinomis següents:
a) x6 81x2 b) x3 8 c) x3 25x
10.6.4
Factoritza els polinomis següents:
a) 2x2 4x 30 b) 4x2 4x 1 c) 3x2 2x 1
d) 2x2 3x 1 e) 6x2 5x 1
10.6.5
Factoritza els polinomis següents:
a) x3 3x2 6x 8 b) x3 6x2 11x 6
c) 2x3 2x2 18x 18 d) 3x3 x2 7 x 5
10.6.6
Factoritza els polinomis següents:
a) x4 7 x3 5x2 31x 30 b) x5 9x3 c) x4 2x3 3x2
d) x4 4x3 2x2 12x 9 e) 2x5 6x4 16x3 24x2 32x
10.6.7
Resol les següents equacions:
a) x2 6 x b) 4x2 x 6 x3
10.6.8
Resol les següents equacions:
a) ( x 2) 2 ( x 1) 2 5
b) ( x 3)( x 2) ( x 4)( x 2) ( x 5)( x 1) x 3
c) 36 4 x ( x 1)( x 3)( x 7) 16 x 2
10.7 Resolució d'equacions polinòmiques amb el mètode de Ruffini.
El mètode de Ruffini permet anar trobant, per tempteig, totes les arrels d'un
polinomi. Només funciona amb arrels senzilles.
Exercici resolt.
Resol l'equació x3 2x2 13x 10 0
Solució:
1 -2 -13 -10
-2 -2 8 10
1 -4 -5 0
-1 -1 5
1 -5 0
5 5
1 0
Les solucions són x 2 , x 1 , x 5
Efectivament:
(2)3 2(2) 2 13(2) 10 8 8 26 10 0
(1)3 2(1) 2 13(1) 10 1 2 13 10 0
53 2 52 13 5 10 125 50 65 10 0
Exercici resolt.
Resol l'equació 2x3 5x2 4x 3 0
Solució:
N
Les possibles arrels racionals d'aquest polinomi són de la forma on N és un
D
divisor de 3 i D és divisor de 2. Per tant, el conjunt de possibles solucions serà
1 3
1, , 3,
2 2
Anem provant fins a trobar alguna vàlida:
2 -5 -4 3
-1 -2 7 -3
2 -7 3 0
Per tant, 2 x 5 x 4 x 3 ( x 1)(2 x 7 x 3)
3 2 2
Ara podem continuar amb Ruffini, o podem aplicar la fórmula de l'equació de
segon grau, que ens donarà, si existeixen, les dues solucions que falten:
12
3
7 (7) 4 2 3 7 25 7 5 4
2
2x 7x 3 0 x
2
22 4 4 2 1
4 2
Les solucions són x 1 , x 3 , x 1/ 2
10.7.1
Resol les següents equacions.
a) x3 7 x 6 0 b) x3 8 6 x( x 3) 0
c) x3 7 x2 15x 9 0 d) x3 2x2 5x 6 0
e) x3 2x2 x 2 0
10.7.2
Resol les següents equacions:
a) 6x3 7 x2 x 2 0 b) 10x3 7 x2 14x 3 0
c) 6x3 1 7 x2 0 d) 2x3 3x2 3x 2 0
e) 27x3 54x2 36x 8 0 f) 2x3 7 x2 8x 3 0
g) 4x3 3x2 63x 16 0
Resolent problemes més difícils, com els de les Olimpíades Matemàtiques, solen
aparèixer polinomis que no es poden factoritzar amb aquests mètodes
convencionals, i amb els què es necessita molta imaginació i paciència. Observa
el següent exemple.
Exemple resolt.
Factoritza el polinomi x4 x3 2x2 x 1
Solució:
Ja pots buscar, que per Ruffini no trobaràs cap arrel. Què podem fer?
Veiem que els coeficients de grau 4, 2 i 0 formen el polinomi ( x 2 1) 2 :
x 4 x3 2 x 2 x 1 x 4 2 x 2 1 x3 x ( x 2 1)2 x3 x
i que podem factoritzar la part final: x3 x x( x 2 1)
Per tant, podem treure factor comú:
( x 2 1) 2 x3 x ( x 2 1) 2 x( x 2 1) ( x 2 1)( x 2 1 x) ( x 2 1)( x 2 x 1)
I no podem continuar perquè cap d'aquests dos polinomis factoritza en els reals.
Exercici resolt.
Resol l’equació f ( x) g ( x) on f ( x) 2 x 2 6 x 4 i g ( x) 2 x3 2 x 2 8 x 8
Solució:
2 x 2 6 x 4 2 x 3 2 x 2 8x 8 2 x 2 6 x 4 2 x 3 2 x 2 8x 8 0
2 x 3 14 x 12 0 x 3 7 x 6 0
Ara apliquem el mètode de Ruffini:
0 7 6
1
1 1 1 6
1 1 6
3 3 6
1 2 0
2 2
1 0
Per tant les solucions són -1, 3 i –2
10.7.3
Resol les següents equacions cúbiques:
a) x 1x 2x 3 0 b) x 1x 2 12 x 20 0
c) x 3 x 4 0 d) x 2x 2 6 x 10 0
2
e) x 2x 2 7 x 10 0 f) x 5x 2 10 x 25 0
10.7.4
Resol les següents equacions cúbiques:
a) x3 3x2 6x 8 0 sabent que una arrel és x2
b) x 2x 21x 18 0
3 2
sabent que una arrel és x3
c) x 4x 7 x 6 0
3 2
sabent que una arrel és x 2
d) 2x 9x 3x 4 0
3 2
sabent que una arrel és x 4
10.7.5
Resol les següents equacions:
a) x2 4x 3 0 b) x3 x2 4x 4 0
c) x3 4x2 4x 16 0 d) x4 3x3 3x2 11x 6 0
e) x4 6x3 9x2 4x 12 0
10.7.6
Resol les següents equacions:
a) x3 4x 0 b) x4 13x2 36 0
c) x( x 1) 2 d) x( x 2 3x) 4( x 3)
e) x 2 ( x 4) 5 x
10.7.7
Resol les següents equacions:
x 4 4 x3 3x 2
a) x3 1 0 b) x(2 x) 1 c) x 1
10 x 24
x 3 2 x 2 6 x 12
e) xx 2 5 x 13 77
60
d) x
x2 x
10.7.8
Resol les següents equacions:
a) x2 3x 2 0 b) x4 x3 6x2 4x 8 0
c) 3x3 75x 0 d) x( x 1) 2
4 x3 7 x 2 2 x
e) x 3 6
x2
10.7.9 Problema.
Resol la següent equació: f ( x) g ( x) , on f ( x) 2 x 2 6 x 4 i
g ( x) 2 x 3 2 x 2 8 x 8
Font : [Link]
TodoSobresaliente: Ecuaciones de grado superior a dos.
[Link]
10.8 Factorització de polinomis biquadràtics.
10.8.1
Factoritza els següents polinomis.
a) u 4 2u 2 b) x4 x2 12 c) a4 6a2 5
d) x4 8x2 15 e) u 4 4u 2 5 f) m4 9m2 20
g) x4 4x2 3 h) x4 7 x2 10 i) 7m4 54m2 16
j) 7u 4 41u 2 30 k) 5x4 9x2 4 l) 3x5 2x3 8x
m) 2x6 13x4 6x2 n) 2a4 6a2 9 o) 7m4 44m2 12
p) 3u 4 u 2 14 q) x6 9x3 8
r) 6x9n 30x5n 30xn s) x 6 4x 3 60 t) 5nu8 15nu4 40n
u) x6 2x3 3 v) m6 81 w) x6 2x3 15
x) x7m 2x4m 15xm
11 Equacions de segon grau.
Les equacions de segon grau apareixen també quan estudiem...
La funció de segon grau (Tema 3 del Llibre de Funcions)
11.1 Equacions de segon grau factoritzades.
Apliquem el Principi del Producte nul:
A B 0 A 0 o B 0
Exercici resolt.
Resol l'equació ( x 3) x 0
Solució:
0
No "passem la x dividint" : ( x 3) x 0 x 3 0 x3
x
El procediment correcte és Aplicar el Principi del Producte nul:
x 3 0 x 3
( x 3) x 0 , les solucions són x 3 i x 0
x 0
Exemple resolt.
Resol l’equació 2x 35x 1 0
Solució.
2 x 3 0 2 x 3 x 3 / 2
0 2 x 35 x 1
5 x 1 0 5 x 1 x 1 / 5
Exercici resolt.
Resol l'equació: 8x 112 x 7 0
Solució:
Apliquem el Principi del Producte nul:
11
8 x 11 0 x 8
8 x 112 x 7 0
2 x 7 0 x 7
2
Comprovem les dues solucions:
11 11 11
x 8 11 2 7
8 8 8
11 11 11 7 0 25 0
2 2
7 7 7
x 8 11 2 7 39 7 7 39 0 0
2 2 2
11.1.1
Resol les següents equacions:
a) ( y 4)( y 8) 0 b) (k 1)(k 6) 0 c) ( x 5)( x 4) 0
d) ( y 6)(2 y 1) 0 e) ( x 3)(5x 6) 0 f) (5a 1)(2a 3) 0
g) (6m 5)(11m 6) 0 h) (7a 2) 2 0 i) (5m 6) 2 0
11.2 Equacions de segon grau incompletes ax2 +c = 0
Aquestes equacions són les úniques en les què podem aïllar la x:
c
a x 2 c 0 a x 2 c x 2
a
Recorda:
Dues solucions : x k si k 0
x 2 k Una única solució : x 0 0 si k 0
Cap solució si k 0
Exercici resolt.
Resoldre l'equació 5x2 20 0
Solució:
Aïllem la incògnita, passant la resta d'elements a la dreta:
20
5 x 2 20 0 5 x 2 20 x 2 4 x 4 2
5
Comprovem que les dues solucions obtingudes són vàlides:
x 2 5 2 20 5 4 20 20 20 0
2
x 2 5 2 20 5 4 20 20 20 0
2
Per tant les solucions de l'equació són x 2 i x 2 .
Exercici resolt.
Resoldre l'equació 3x2 27 0
Solució:
Aïllem la incògnita:
27
3x 2 27 0 3x 2 27 x 2 9
3
Aquesta equació no té cap solució vàlida, perquè no hi ha cap quadrat negatiu.
11.2.1
Resol les següents equacions:
a) 5x2 80 0 b) 3x2 12 0 c) 4x2 16 0
d) 3x 147 0
2
e) x2 169 0 f) 7 x2 343
g) 3x2 243 h) x2 24 120
11.2.2
Resol les equacions incompletes següents:
a) 6x2 24 0 b) 4x2 36 0 c) 7 x2 7 0
d) 5x2 45 0 e) 3x2 147 0 f) 8x2 72 0
g) x2 25 0 h) 5x2 20 0 i) 4x2 12 0
j) x2 24 120 l) 3x2 12 0
11.2.3
Resol les següents equacions:
a) 1 x2 0 b) 2 x2 0 c) 4 3x2 0
d) 3x2 2 0 e) 6x2 216 0 f) 5x2 125 0
g) 2x2 3 5 0
11.2.4
Resol les següents equacions:
a) 3x 2 3 0 b) 5 x 2 1 1 x 2 c)
3 x2 1 1 2x2
d) 4 x 2 2 0
2
d) 3x 8 5 2 0
2
e) x 2 x 2 4x 1x 1
11.3 Equacions de segon grau incompletes ax2+bx=0
Traiem factor comú i apliquem la regla del producte nul :
A B 0 A 0 o B 0
Exercici resolt.
Resoldre l'equació 6x2 5x 0
Solució:
x 0
6 x 5 x 0 x(6 x 5) 0
2
5
6x 5 0 6x 5 x
6
Comprovem les dues solucions obtingudes:
x 0 6 02 5 0 0 0 0
2
5 5 25 25 25 25
x 5/ 6 6 5 6 0
6 6 36 6 6 6
5
Les solucions són x 0 i x
6
Exemple resolt.
Resol l’equació 6x2 18x 0
Solució.
Factoritzem el polinomi, treient factor comú 6 x , i apliquem RPN
6 x 0 x 0 / 6 0
0 6 x 2 18 x 6 xx 3
x 3 0 x 3
Exemple resolt.
Resol l’equació 4x2 x 3 0
Solució.
4 x2 x 3 0
4x2 3x 4x 3 0
x(4x 3) 1(4x 3) 0
x 1 0 x 1
( x 1)(4 x 3) 0
4 x 3 0 x 3 / 4
Exercici resolt.
Resol la següent equació: 4x 2 1 4x 1x 1 7 x
Solució:
4 x 2 1 4x 1x 1 7 x 4 x 2 4 4 x 2 1 7 x
4 x 4 4 x 4 7 x 8x 7 x 8x 7 x 0
2 2 2 2
x 0
x(8 x 7) 0 7
8 x 7 0 x 8
Comprovem les solucions:
x 0 4 02 1 40 10 1 7 0 4 4(1)(1) 0 4 4 0
7 7 2 7 7 49 1 15
x 4 1 4 1 1 4 1 4
8 8 8 8 64 8 8
113 15 49 7
7
16 16 8 8
7
Per tant, les solucions són x 0 i x
8
11.3.1
Resol les següents equacions:
a) x2 11x 0 b) 10x2 24x 0 c) 3x2 12x 0 d) 18x 6x2
e) x2 16x 0 f) 3x 2 9x 0 g) 5x 2 3x 0
11.3.2
Resol les següents equacions:
a) 4x 2 x2 0 b) 3x2 6x 0 c) 0 16 x 4 x2 d) 3x2 x 0
f) 4 x 1 7 x 2 8 x 5
x
e) 4x2 3x x
2
g)
x4
11.3.3
Resol les següents equacions:
5
a) (2 x 3)( x 1) 10 x 5 b) (2 x 3)2 ( x 3)2
3
1 1
c) x( x 3) 1 (1 x)2 2 x1 x d) (3x 1)( x 3) (1 x)(7 x 9)
2 3
1 1
e) 2 x ( x 1) 3( x 1) x 2
2 2
11.3.4
Resol les següents equacions:
a) 2 x 2 3x 2 3x 0 b) x 2 3x 2 x 0 c) 3x 2 x 0
d) x 2 x 6 e) 2 x 2 2 x 3x 0 f) 2 x 2 x 3x 2
g) 2x2 x2 x
11.3.5
Resol les equacions següents:
a) 6x2 2x 0 b) x2 x 0 c) ( x 3)( x 1) 3 0
d) ( x 1) 2 x 2 ( x 1)2
11.4 Equacions de segon grau amb la fórmula.
Demostració de la fórmula de l'equació de segon grau.
Sigui una equació ax2 bx c 0 , on suposem a 0 .
Separem lletres i nombres: ax2 bx c
b c
Dividim entre a (estem suposant que no és zero) x 2 x
a a
b c
Multipliquem i dividim el segon terme per 2: x 2 2 x
2a a
c b
2 2
b b
Completem el quadrat: x 2 x
2
2a 2a a 2a
Apliquem la identitat notable quadrat de la suma a la part esquerra:
c b
2 2
b
x
2a a 2a
Desenvolupem la part de la dreta:
c b c b2 4c a b2 b2 4ac
2
2
a 2a a 4a 4a 2 4a 2 4a 2
b b2 4ac
2
Arribem a l'equació: x
2a 4a 2
La part de l'esquerra és un quadrat, i per tant no serà negatiu. Això vol dir que la
part de la dreta tampoc pot ser negativa. A la dreta tenim una divisió, amb un
denominador que és un quadrat, per tant, la condició per a poder continuar és
que b2 4ac 0 .
b 2 4ac b 2 4ac b 2 4ac b 2 4ac
2
b b
x x
2a 4a 2 2a 4a 2 2 a2 2a
b 2 4ac b 2 4ac
Però observem que
2a 2a
Aquest pas necessita una mica de justificació, no fem trampes!. Si a és positiu
està clar que a a , però si a és negatiu a a , i canviarà el signe de tota
l'expressió. Com que nosaltres agafem positiu i negatiu, els resultats seran els
mateixos.
b b 2 4ac b 2 4ac b b b 2 4ac
Finalment: x x
2a 2a 2a 2a 2a
Que és la fórmula de l'equació de segon grau completa, la de tota la vida.
Fórmula per a la resolució d'una equació de segon grau.
De manera general, una equació de segon grau en forma normal es pot escriure
així:
ax2 bx c 0
essent x la incògnita, a el coeficient de grau 2 (sempre diferent de 0), b el
coeficient de grau 1 i c, el terme numèric. Les solucions d’aquesta equació es
poden trobar d’aquesta manera:
b b 2 4ac b b 2 4ac
x , x
2a 2a
Normalment s’utilitza aquesta fórmula general per a donar les solucions d’una
equació de segon grau conjuntament:
b b 2 4ac
x
2a
en la qual el símbol ± significa que s’han de distingir dos casos: un en el qual
s’utilitza el + i un altre en el qual s’utilitza el −.
Exemple resolt.
Resol l’equació 3x2 3x 6 0
Solució.
Primer pas: Identifiquem a, b, c : a 3 , b 3 , c 6
Segon pas: Determinem el discriminant:
b2 4ac (3)2 4 3 (6) 9 72 81
Tercer pas: Apliquem la fórmula:
3 9 12
2
b (3) 81 3 9 6 6
x
2a 23 6 3 9 6
1
6 6
Comprovem les solucions obtingudes:
3 22 3 2 6 3 4 6 6 12 6 6 0
3 (1)2 3 (1) 6 3 1 3 6 6 6 0
Exercici resolt.
Resol la següent equació: 6x2 13x 7 0
Solució:
b b 2 4ac 13 (13) 2 4 6 7
6 x 2 13 x 7 0 x
2a 26
13 1 12
1
13 1 13 1 12 12
26 12 13 1 14 7
12 12 6
7
Les solucions són: x 1 , x
6
11.4.1
Resol les següents equacions:
a) x2 2x 3 0 b) x2 3x 10 0 c) 2x2 3x 20 0
d) x2 4x 32 0 e) 9x2 12x 4 0
11.5 Nombre de solucions d'una equació de segon grau.
El nombre que hi ha a l'interior de l'arrel de la fórmula
b b 2 4ac
x
2a
s'anomena discriminat, i s’indica amb la lletra grega delta majúscula:
b 2 4a c
El signe del discriminant indica quantes solucions té l'equació:
Si 0 Dues solucions diferents.
Si 0 Una única solució (i parlem de "solució doble")
Si 0 Sense cap solució.
Exercici resolt.
Determina el nombre de solucions de l'equació x2 3x 6 0
Solució:
Discriminant: b 2 4ac (3)2 4 1 6 9 24 15
El discriminant és negatiu, i per tant l'equació no té cap solució.
Exercici resolt.
Determina el nombre de solucions de l'equació 2x2 12x 18 0
Solució:
Discriminant: b 2 4ac (12 ) 2 4 2 18 144 144 0
El discriminant és zero, i per tant l'equació només té una solució.
11.5.1
Calcula el determinant d’aquestes equacions i dedueix el nombre de solucions
reals.
a) 9n2 3n 8 10 b) 2x2 8x 14 6 c) 9m2 6m 6 5
d) 4a2 8a 4 e) 9b2 8b 8 f) x2 9 6x
g) 4r 2 4r 6 h) 8b2 6b 3 5b2
11.5.2
Calcula el determinant d’aquestes equacions i dedueix el nombre de solucions
reals.
a) 6x2 6 7 x 9 b) 4k 2 5k 4 3k c) 7n2 16n 8n
d) 2x2 10x 5 e) 10n2 3n 9 2n f) 9r 2 8r 1 r r 2 9
g) 3 p 2 10 p 5 8 p 2 h) m2 5m 2m2
11.5.3 Problema resolt.
2x 3
Resol l’equació x
3x 4
Solució.
2x 3
x 2 x 3 x3x 4 2 x 3 3x 2 4 x
3x 4
0 3x 2 4 x 2 x 3 0 3x 2 2 x 3
El discriminant d’aquesta equació és:
a 3
b 2 b 2 4ac 2 2 4 3 3 32 0
c 3
És un nombre negatiu, per tant, aquesta equació no té cap solució real.
11.5.4
Resol les següents solucions:
a) x2 5x 4 0 b) x2 x 6 0 c) 2x2 3x 2 0
d) x 9x 20 0
2
e) 3x2 5x 3 0 f) x2 6x 9 0
g) 2x x 6 0
2
h) x2 12x 36 0 i) x2 2x 5 0
j) 3x 6x 45 0
2
k) 6x2 18x 24 0
11.5.5
Resol les següents equacions:
a) x2 5 6x b) x2 8x 105 c) x2 x 6
d) ( x 3)( x 2) 0 e) x2 1 4x 3
f) x( x 1) 11 x 3 g) ( x 1)( x 3) 2 x 2 9
11.5.6
Resol les equacions següents:
a) 5x( x 1) x 8 b) (3x 1)(3x 1) 8
d) ( x 4) 2 ( x 2)2 20 e) (2 x 1) 2 5 x 1
x 2 3x
f) ( x 3)( x 3) 7 g) 5 x7
2
1
h) (2x 7)(2x 7) ( x 1)( x 1) i) 2 x 3
x
5x2 1 x 4x 8
j) x 2 24 k) 6 x 5 0 l)
3 x x2 3x
Xavi Mates: Equacions de 2n grau completes i incompletes.
[Link]
11.5.7 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 223
11.6 Equacions de segon grau aplicant les Fórmules de Vieta.
Amb el mètode de factorització de polinomis "de cap" que vam estudiar a
l'apartat 10.3 podem resoldre equacions de segon grau mentalment.
Aquesta propietat, que relaciona els coeficients del polinomi de segon grau i les
arrels és un cas particular del que s'anomena "Fórmules de Vieta".
Exemple resolt.
Resol l’equació
x 2 5x 6 0
Solució.
Volem trobar dos nombres que multiplicats donin -6 i sumats donin 5.
El nombre 6 només es pot escriure com 51 i 2 3 , i hem de jugar també amb els
signes.
Pensant, pensant, provant, provant, arribem a
a 6 , b 1
i per tant:
x 2 5 x 6 ( x 6)( x 1)
Ho comprovem:
( x 6)( x 1) x( x 1) 6( x 1) x 2 x 6 x 6 x 2 5 x 6
11.7 Equacions de segon grau mitjançant "Completar quadrats".
Primera plantilla "Completar quadrats".
( Ax ) 2 2 ABx B 2 ( Ax B) 2
Exercici resolt.
Resol l'equació completant quadrats: x2 4x 9 0
Solució:
x2 4 x 9 0
x2 2 2 x 9
x 2 2 2 x 22 9 22
( x 2) 2 9 2 2
x 2 13 x 13 2 1.61
( x 2) 2 13
x 2 13 x 13 2 5.61
11.7.1
Resol les següents equacions:
a) x2 2x 8 0 b) x2 4x 60 0 c) x2 14x 40
d) x 5x 50 0
2
e) x( x 7) 8 f) 2n2 n 15 0
g) 3n 7n 6 0
2
h) 4x2 4 x 1 i) x2 8x 9 0
j) 3a 36a 39 0
2
k) 2x2 x 4 0
11.7.2
Resol les següents equacions:
a) n2 8n 16 0 b) x2 2x 48 0 c) x2 2x 1 0
d) x2 4x 5 0 e) n(n 12) 9 f) 4m2 5m 1
g) x2 8x 4 0 h) n2 2n 6 0 i) 4b2 8b 16
j) y 6 y 10
2
k) n2 4n 2 0
Segona plantilla.
( x A)( x B) x 2 ( A B) x A B
Exercici resolt.
Resol l'equació x2 8x 15 0
Solució:
Veiem que 15 3 5 i que 8 3 5 , per tant podem aplicar la igualtat anterior:
x 3 0 x 3
x 2 8 x 15 0 ( x 3)( x 5) 0
x 5 0 x 5
11.7.3
Resol les següents equacions:
a) x2 5x 6 0 b) x2 6x 8 0 c) x2 5x 14 0
d) x 3x 10 0
2
e) x2 2x 3 0
Tercera plantilla:
Ax B x C Ax 2 ACx Bx BC Ax 2 ( AC B) x BC
Exercici resolt.
Resol l'equació 2x2 7 x 6 0
Solució:
Observem que 6 (2) (3) i que 7 2(2) (3) . Per tant, podem aplicar
aquesta plantilla:
3
2 x 3 0 x
0 2 x 7 x 6 (2 x 3)( x 2)
2
2
x 2 0 x 2
11.7.4
Resol: 2x2 11x 6 0
Exercici resolt.
Resol l'equació 2x2 3x 1 0
Solució:
1
2 x 1 0 x
Factoritzem: 0 2 x 2
3 x 1 ( 2 x 1)( x 1) 2
x 1 0 x 1
Quarta plantilla:
Ax B Cx D ACx 2 ADx BCx BD ACx 2 ( AD BC ) x BD
Exercici resolt.
Resol l'equació 6x2 5x 4 0
Solució:
4
3x 4 0 x
3
0 6 x 2 5 x 4 (3 x 4)( 2 x 1)
2 x 1 0 x 1
2
Exercici resolt.
Resol l'equació 6x2 2 x
Solució:
6x2 2 x 6x2 x 2 0
Factoritzem:
2
3x 2 0 x
3
0 6 x 2 x 2 (3 x 2)(2 x 1)
2 x 1 0 x 1
2
11.7.5 Math English Corner
11.8 Equacions biquadrades per canvi de variable.
Una equació biquadrada és una equació que es pot expressar de la forma
ax4 bx2 c 0
Per resoldre equacions d’aquesta mena fem el canvi de variable z x2
Exercici resolt.
Resol l’equació x4 5x2 36 0
Solució:
Fem el canvi de variable z x2 :
2
x 4 5 x 2 36 0 x 2 5 x 2 36 0 z 2 5 z 36 0
b b 2 4ac 5 52 4 1 (36 ) 5 25 144
z
2a 2 1 2 1
5 13 8
4
5 169 5 13 2 2
2 2 5 13 18 9
2 2
Ara desfem el canvi de variable:
2
z 4 x2 4 x 2
2
z 9 x2 9 . Aquesta equació no té cap solució perquè un quadrat no pot
ser negatiu.
Per tant, les solucions possibles són: x 2 , x 2
11.8.1
Resol les següents equacions:
a) x4 13x2 36 0 b) 4x4 3x2 1 0 c) x4 6x2 5 0
d) x4 5x2 6 0 e) x4 9 0 f) x 2 ( x 2 2) 8
x 4 16
g) x ( x 3) 10
2 2
h) x ( x 8) 15 0
2 2
i) 13
x2
j) x 2 ( x 2 2) 2 x 2
11.8.2
Resol les següents equacions:
a) x4 x2 6 0 b) x4 11x2 18 0 c) 3x4 12x2 9 0
d) 2x4 x2 16 0 e) x4 4x2 45 0
Xavi Mates: Equacions biquadrades
[Link]
11.9 Problem-solving amb perímetres, àrees i volums.
11.9.1
Un jardí rectangular de 12×20 metres té una vora de ciment d’amplada constant,
tal i com es veu en aquesta imatge:
Determina l’amplada de la vora de ciment si sabem que aquesta vora té un àrea
de 68 m2.
11.9.2
Determina les longituds dels costats del següent triangle:
11.9.3
Determina l’alçada d’una torre si sabem que, vista des de 16 metres de distància,
la distància fins al seu extrem superior és 4 metres més que la seva alçada.
11.9.4
Tenim un cartró quadrat i retallem de les seves cantonades quadrats de 9 cm, de
forma que amb el cartró que queda construïm una capsa oberta de 144 cm3.
Determina les mesures del cartró.
11.9.5
Un jardí disposa d’un espai per a gossos de forma rectangular de 10 × 14 metres.
Aquest espai l’ampliem, en amplada i llargada, en una mateixa quantitat de
metres, i com a resultat hem obtingut un espai 81 metres quadrats més gran. En
quants metres l’hem ampliat?
MathCounts Shool Competition Sprint Round 2020 #16
11.10 Problem-solving amb “fórmules de Vieta”.
Els problemes de matemàtiques relacionats amb equacions de segon grau moltes
vegades juguem amb la relació entre coeficients i arrels que ja hem vist, les
anomenades "fórmules de Vieta":
x a
0 x a x b x (a b) x ab x S x P
2 2
x b
on S a b , P a b
11.10.1
Donada l’equació 2x2 13x 15 0 , si sabem que una de les solucions és 5,
determina l’altra.
11.10.2
Donada l’equació 2x2 3x 20 0 , si sabem que una de les solucions és -4,
determina l’altra solució.
11.10.3
1 1
Si a i b són les solucions de l’equació 3x 2 4x 1 0 , determina .
a b
11.10.4
1 1
Si a i b són les solucions de l’equació 2x 2 11x 5 0 , determina .
a b
11.10.5
Si a i b són les solucions de l’equació 2x2 5x 3 0 , determina a 2 b 2 .
11.10.6
Siguin a i b les solucions de l’equació 2x2 3x 5 0 . Determina el valor de
(a 1)(b 1) .
(A) -5/2 (B) 0 (C) 3 (D) 5 (E) 6
Trobareu aquests i molts més problemes d'aquest tipus a l'apartat 4.5 del Llibre
Problemas de Álgebra
12 Fraccions algebraiques i equacions racionals.
Les fraccions algebraiques apareixen també quan estudiem...
Funcions racionals (Tema 6 del Llibre de Funcions)
p( x)
Una fracció algebraica és una divisió de dos polinomis:
q( x)
12.1 El domini de definició d'una fracció algebraica.
p( x)
Una fracció algebraica està definida sempre que q( x) 0
q( x)
o, dit d'una altra manera, no estarà definida quan q( x) 0
Exemple resolt.
1
Determina el domini de definició de
x x2
2
Solució:
Aquesta expressió no estarà definida quan x2 x 2 0 , és a dir, quan x 2
o x 1
12.1.1
Determina el domini de definició de les següents expressions:
1 1 1
a) 2 b) 2 c) 2
x 2 x x 1 x 2x 3
12.2 Simplificació de fraccions algebraiques.
Exercici resolt.
x2 4 6 2b
Simplifica a) b)
x2 6x 8 6a 12b
Solució:
x2 4 ( x 2)( x 2)
a) Factoritzem numerador i denominador:
x 6 x 8 ( x 2)( x 4)
2
"Tatxem" el factor repetit a dalt i a baix, afegint la condició x 2 al domini de
( x 2)( x 2) x 2
definició de l'expressió: si x 2
( x 2)( x 4) x 4
a 2b a 2b 1
b) si a 2b 0 a 2b
6a 12 b 6( a 2b) 6
Exercici resolt.
10 x 3a ( x 2 36 )
Simplifica
2 x 3 10 x 2 12 x
Solució:
10 x3a( x 2 36 ) 5 2 x3a( x 6)( x 6) 5 x 2 a( x 6)
si x 0 , 1
2 x3 10 x 2 12 x 2 x( x 6)( x 1) x 1
Més exemples.
x 2 1 ( x 1)( x 1) x 1
a) x 1 x 1
x 1 x 1 1
yx yx ( x y) 1
b) 2 x y
x y 2
( x y )( x y ) ( x y )( x y ) x y
x 2 5 x 6 ( x 3)( x 2) x 2
c) 2 x 3
x 2 x 3 ( x 3)( x 1) x 1
d)
3x3 3x 2 6 x 3x x 2 x 2 3xx 1x 2 x 1
x 0, 2
6 x3 12 x 2 6 x 2 x 2 6 x 2 x 2 2x
x 2 10 x 25 ( x 5)( x 5) x 5
e) x 5
x2 6x 5 ( x 5)( x 1) x 1
12.2.1
Simplifica les següents fraccions algebraiques:
30 y x2 9 x 2b
a) b) 2 c)
35 y x 5x 6 4 x 8b
18 a 3 b 5 c 7 x2 5x 4 2x y
d) e) f)
3 a b3 c5 x 2 12 x 32 y 2x
3a 4 (a 1)(a 5) ( x 10 )3
g) h)
2a 3 (a 1)(a 9) x 10
12.2.2
Simplifica les següents fraccions algebraiques:
x 2 x 12 x 2 3 x 10 x 2 10 x 21
a) 2 b) 2 c)
x 4x 3 x 2 x 15 x2 6x 7
x 10 x 24
2
4b 2 1 20 x 2 28 xy 9 y 2
d) e) f)
x2 6x 2b 2 5b 3 4 x 2 4 xy y 2
12.2.3
Simplifica les següents fraccions algebraiques:
3x 2 5 x 2 2x2 x 3 2 x 4 2 x3
a) b) c)
x2 x 1 x3
x 8 x 16 x 5
3 2
x 4 x 5 3 x 12
6
x 3 6 x 2 3 x 10
d) e) f)
x 2 3x 1 x5 3 x2 4x 5
12.2.4
Simplifica les següents fraccions algebraiques:
b3 7a3 x 2 3x 2 6x2 y
a) 2 b) c) 2 d)
b 2b 3 14 a x 4x 5 30 x
4 2 3
9x y z 20 xyz 8a 12 x
e) f) g) 2 h)
6
x y 2
60 x yz 3
a 3a 3x 6
10 x 5 x 2 x 2 25 b2 4 3x 3
i) j) i) l)
2x2 x5 4b 8 x2 1
a7 x 6x 8
2
y2 7 y 6
m) 2 n) o) 2
a 9a 14 6 x 24 y 5y 6
12.2.5
Simplifica les següents fraccions algebraiques:
16 x 3 24 x 2 x2 2x 8 x2 7 x 6
a) b) 2 c) 2
8 x 4 12 x 3 x 7 x 12 x 4x 5
2 x 5 x 12
2
3x 7 x 2
2
2 x3 6 x 2 4 x
d) e) f)
2x2 x 6 6x2 x 1 3x 3 3x 2 36 x
4 x3 y 28 x 2 y 40 xy x4 2 x2 5x 2 x2 y 2
g) h) i) j)
6 x3 y 2 6 x 2 y 2 36 xy 2 16 x 2 1 2x x4 y 4
Xavi Mates: Simplificant fraccions algebraiques
[Link]
12.3 Suma i resta de fraccions algebraiques.
Fraccions amb comú denominador.
Sumem o restem els numeradors i deixem el denominador comú.
Exercici resolt.
3x 2 x 2 x 2 4 x 1
Realitza la següent suma de fraccions algebraiques:
x7 x7
Solució:
3 x 2 x 2 x 2 4 x 1 3 x 2 x 2 x 2 4 x 1 4 x 2 3 x 3
x7 x7 x7 x7
Molta atenció quan restem polinomis! Recorda que generem un parèntesi, i que
hem de canviar de signe tot el que hi ha a dins.
Per exemple: 3x 2 5 x 1 2 x 2 3x 3 3x 2 5 x 1 2 x 2 3x 3
Observa el següent exemple.
Exercici resolt.
5y 3 2y 4
Realitza la següent resta de fraccions algebraiques:
2y 5 2y 5
Solució:
5 y 3 2 y 4 5 y 3 2 y 4 5 y 3 2 y 4 3 y 1
2y 5 2y 5 2y 5 2y 5 2y 5
12.3.1
Calcula:
5x 3x x y 2x 3y
a) 2 b)
2y 2
2y x y x y
4x2 x 4 x2 2x 5 x( x 1) 3x 2 x 7
c) d)
3 x 10 3 x 10 x(2 x 3) 2 x 2 3x
4x 3 8x 4 5a 2 a 4 2a 2 3a 4 a2 2
e) f)
x x 6 ( x 2)( x 3)
2
2a(a 6) 2a 2 12 a 2a 2 12 a
8x2 x 1 2 x 2 3x 5 x 2 3x 4
g) 2
x 6 x 8 x 2 6 x 8 ( x 4)( x 2)
12.3.2
Calcula les següents sumes i restes, simplificant els resultats obtinguts:
9 12 5 x 12 x 3 9 t2 t
a) b) c) d)
3m 3m 21 21 x x 4 4
y 3 4y 6 2 x 14 x 3c c 1
e) f) g)
2 2 8 8 4c 1 4c 1
7k 6k 2 x3 3n n6
h) i) j)
k2 k2 x5 x5 2n 3 3 2 n
3d 2 d 4 a 8a 2n n 1
k) l) m)
2 2 a4 a4 5n 5 5n 5
x 4 2x 5 x 9 2 x 12
n) o)
1 x x 1 x2 x2
Fraccions amb denominadors diferents: Mètode de multiplicar en
creu.
Si les fraccions són senzilles, podem "tirar de fórmula" per sumar fraccions sense
haver de determinar el mínim comú múltiple dels denominadors:
a c a d bc
b d bd
Exercici resolt 1.
3b 5b
Calcula la següent suma de fraccions algebraiques:
b2 b3
Solució:
3b 5b 3b(b 3) 5b(b 2)
b2 b3 (b 2)(b 3)
I ara simplifiquem el numerador:
3b(b 3) 5b(b 2) 3b 2 9b 5b 2 10b 3b 2 9b 5b 2 10b
(b 2)(b 3) (b 2)(b 3) (b 2)(b 3)
8b 2 b
(b 2)(b 3)
Exercici resolt 2.
x 5
Calcula
x 1 x 2
Solució:
x 5 xx 2 5x 1 x 2 7 x 5
x 1 x 2 x 1( x 2) x 1( x 2)
Passar a comú denominador: Primer model.
Exemple resolt.
4 y 1 2 y 3
3y 15 y
Solució:
a c ad bc
Els denominadors són diferents, però NO apliquem la fórmula
b d bd
Aquí fem el següent raonament: Què falta per a que els dos denominadors siguin
iguals? Veiem que només cal multiplicar la primera fracció per 5:
4 y 1 2 y 3 5 4 y 1 2 y 3 5 4 y 1 2 y 3
3y 15 y 5 3y 15 y 15 y 15 y
Ara tenim totes dues fraccions amb el mateix denominador, i per tant només cal
sumar els numeradors:
5 4 y 1 2 y 3 5 4 y 1 2 y 3 20 y 5 2 y 3 22 y 8
15 y 15 y 15 y 15 y 15 y
Aquesta última fracció no es pot simplificar més, i per tant ja hem acabat.
Exercici resolt.
5 4
Calcula 2
2 y 3y
Solució:
Què falta per a que els dos denominadors siguin iguals? Cal multiplicar per 3 y
la primera fracció i per 2 la segona:
5 4 5(3 y ) 4( 2) 15 y 8 15 y 8
2 2 2 2
2 y 3y 2 y (3 y ) 3 y (2) 6 y 6y 6 y2
12.3.3
x 1 x 3 5 7 7 11 x2 x 1
a) b) c) d)
3x 6x 3( x 2) x 2 2x 6 x 3 3x 15 x 5
12.3.4
Calcula les següents sumes i restes, simplificant els resultats obtinguts:
1 2 1 2 10 5 9 7
a) b) c) 2 2 d) 3
2 x 10 x 7x x xy y a a
2 5 7 2 2x x
e) f) g)
3x 6 x 2 2x 8 x 4 x 1 4x 4
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques ( I )
[Link]
Passar a comú denominador: Segon model.
Exemple resolt.
5 11
3 y 6 7 y 14
Solució:
En primer lloc traiem factor comú dels denominadors:
5 11 5 11
3 y 6 7 y 14 3 y 2 7 y 2
Observem que les denominadors són molt semblants.
Ens preguntem: Què hem de fer per a tenir els dos denominadors iguals?
Multipliquem la primera fracció per 7 i la segona fracció per 3:
5 11 75 3 11
3 y 2 7 y 2 7 3 y 2 3 7 y 2
I ja tenim totes dues fraccions amb el mateix denominador, i per tant només cal
sumar els numeradors:
75 3 11 7 5 3 11 35 33 2
7 3 y 2 3 7 y 2 7 3 y 2 7 3 y 2 21 y 2
No veiem res que es pugui simplificar, i per tant ja hem acabat.
12.3.5
7 2 7 5
a) b)
6x 2
9x 5 x 15 2 x 6
2 1 3y 9y
c) d)
5x 5 7 x 7 4 y 20 6 y 30
2 3 x 1 x 3
e) f)
14 x 21 10 x 15 10 x 8 15 x 12
Passar a comú denominador: Tercer model.
Exemple resolt.
x 1 x2
x 9 x 20 x 5
2
Solució:
En primer lloc, factoritzem els denominadors:
a b 9 a 5
x 2 9 x 20 x 2 9 x 20 ( x 5)( x 4)
ab 20 b 4
x 1 x2 x 1 x2
x 9 x 20 x 5 ( x 5)( x 4) x 5
2
I ara veiem que, si volem tenir el mateix denominador, només cal multiplicar la
segona fracció per x 4 :
x 1
x2
x 1
x 2( x 4)
( x 5)( x 4) x 5 ( x 5)( x 4) ( x 5)( x 4)
I ja tenim totes dues fraccions amb el mateix denominador, i per tant només cal
sumar els numeradors:
x 1
x 2( x 4) x 1 x 2( x 4)
( x 5)( x 4) ( x 5)( x 4) ( x 5)( x 4)
Simplifiquem el numerador:
x 2( x 4) x2 4 x 2 x 8 x2 2 x 8
x 1 x 2( x 4) x 1 x 2 2 x 8 x 2 x 7
x 1 x 2( x 4) x2 x 7
( x 5)( x 4) ( x 5)( x 4)
12.3.6
2x 3 3x 5 3
a) b)
x 5x 6 x 2
2
x 2 x 24 x 4
2
x 1 x2 y 2 39 y7
c) d)
x 2 x 15 x 5
2
y 3 y 10 y 2
2
y2 6 y4
e)
y 9 y 18 y 6
2
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques ( II )
[Link]
12.3.7
y2 2 2x x
a) 2 b)
4 y 16 y 4 y x 16 x 4
2
4x x 7 3
c) d)
x 25 x 5
2
x 1 x 12
7 2 5 3
e) f)
x 3 x 32 2y 2y 2y 2
2
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques ( III )
[Link]
Passar a comú denominador: Mètode general (mínim comú múltiple)
Exercici resolt.
x5 3x 1
Calcula la següent suma de fraccions algebraiques: 2
x 7 x 12 x 2 x 3
2
Solució:
x 2 7 x 12 ( x 4)( x 3)
mcm ( x 4)( x 3)( x 1)
x 2 2 x 3 ( x 3)( x 1)
Passem a comú denominador:
x5 3x 1 x5 3x 1
2
x 7 x 12 x 2 x 3 ( x 4)( x 3) ( x 3)( x 1)
2
x5 x 1 3x 1 x4
( x 4)( x 3) x 1 ( x 3)( x 1) x 4
( x 5)( x 1) (3x 1)( x 4)
( x 4)( x 3)( x 1) ( x 3)( x 1)( x 4)
Un cop passades a comú denominador, sumem els numeradors i deixem el
denominador comú:
( x 5)( x 1) (3x 1)( x 4)
( x 4)( x 3)( x 1) ( x 3)( x 1)( x 4)
( x 5)( x 1) (3x 1)( x 4) 4x2 7 x 9
( x 4)( x 3)( x 1) ( x 4)( x 3)( x 1)
Exercici resolt.
3x 5x
Calcula:
7 x x7
Solució:
De vegades els denominadors semblen diferents, però són pràcticament iguals.
Per exemple, 7 x i x 7 són el mateix polinomi canviat de signe.
3x 5x 3x 5x 3x 5 x 3x 5 x 2 x
7 x x 7 7 x (7 x ) 7 x 7 x 7x 7x
12.3.8
Realitza les següents operacions:
5b 3b a7 a2 4x 1 x 5
a) b) c)
b 1 b 2 a2 a3 x3 x3
2 y 3 3y 1 y2 y2 2a 1 a2
d) e) f)
y y4 ( y 1)( y 6) y 6 (a 3)( a 3) a 3
a7 a2 6 2
g) 2 h) 2
a 3a 2 a 6a 8
2
b 6b 9 b 4b 4
2
x x2 5x 7x
i) j)
x 4 3x 3 4 x x4
12.3.9
Calcula:
2x 3 b3 b4
a) b) 2
x 3x 2 x 2
2
b 9b 20 b b 12
2
4a 3 y 1 y3
c) d) 2
a 2a 3 a 1
2
y 4 y 12 y 6 y 16
2
3y y2 x3 x5
e) 2 f) 2
y 7 y 12 y 3 x 9 x 14 x 4
2
12.3.10
Calcula:
x 1 x3 2x
a) 2 2
x 4 x 3 x 5 x 6 x 3x 2
2
4x 3 x 1
b) 2 2
x 6 x 8 x 2 x 8 x x 12
2
y2 y 3 y3 3 2
c) 2 2 d) 3
y 1 y 3y 4 y 5y 4
2
2x 4x
5 4
8 x 24 x 2
a2 a2 a2 y2 y4
e) 2 2 f) 2
a 9a 18 a 4a 12 a a 6
2
y 6y y 5y 6
2
2x x 1
g) 2
x 9 4 x 12 x
2
Exercici resolt.
7
Calcula: 3
x 1
Solució:
7 3 7
3 mcm(1, x 1) x 1
x 1 1 x 1
3 7 3 x 1 7 1 3( x 1) 7 3( x 1) 7 3x 3 7 3x 4
1 x 1 1 x 1 x 1 1 x 1 x 1 x 1 x 1 x 1
12.3.11
Calcula:
y2 y 3 3 4y
a) 3 y 4 b) 8 c) 6
y6 x6 y2
4 5 x2 4
d) 1 e) 3 f) 2 x
x7 x6 x 1
4 y2 2 y 5 x2 4 2b 5
g) 3 y h) x 2 i) b 6
y3 x 1 b2
12.3.12
Calcula les següents sumes i restes, simplificant els resultats obtinguts:
5 3 4 5x 7x 2
a) b) c)
x6 x3 x3 x3 x 16 x 4
2
x 3 4x x
d) 2 e) 2
x 10 x 100 x 1 x 5x 6
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques (I)
[Link]
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques (II)
[Link]
Xavi Mates: Suma i resta de fraccions algebraiques ( III )
[Link]
12.4 Multiplicació i divisió de fraccions algebraiques.
La multiplicació de fraccions algebraiques es fa directament: "Numerador per
numerador i denominador per denominador".
La divisió de fraccions algebraiques es fa directament, "multiplicant en creu"
(és a dir, “el caramelet” de tota la vida)
Exemple resolt:
2 x 2 (3x 2) 1 2 x 2 (3x 2) 1
3x 2 x 2 4 x (3x 2)( x 1) 4 x
2x 2 1 x x
x 1 4 x 2( x 1) 2 x 2
12.4.1
Realitza les següents divisions:
2x x2 x x2 x 1 x
a) : b) : 2
x 1 x 5 x 1 x 1
12.5 Equacions amb fraccions algebraiques sense sumes.
Exercici resolt.
3 2
Resol l'equació:
x 1 x 5
Solució:
Aquesta equació té com a condició implícita que x 1 i x 5 perquè amb
aquests dos valors s'anul·laria algun denominador.
I sempre amb aquesta condició puc multiplicar en creu:
3 2
3( x 5) 2( x 1) 3x 15 2 x 2 3x 2 x 2 15 x 13
x 1 x 5
Comprovem la solució obtinguda:
3 2 3 2 1 1
13 1 13 5 12 8 4 4
La solució és x 13 .
Exercici resolt.
3a 7 4a 10
Resol l'equació
a 3 a 3
Solució:
Si no som prou disciplinats: "tatxem" els denominadors perquè són iguals.
3a 7 4a 10
3a 7 4a 10 3a 4a 10 7 a 3 a 3
a 3 a 3
i la solució és a 3 . Però hem de tenir en compte que aquest valor fa anul·lar
els denominadors, i per tant no és vàlid!
3 3 7 4 3 10 2 2
33 33 0 0
Aquesta equació no té cap solució.
12.5.1
Resol les següents equacions:
a 3 a 1 y 1 y 3 x 2 x 1 3m 1 4
a) b) c) d)
a 2 a 1 y2 y2 x6 x2 2m 3
4
e) 1
x2
12.5.2
Resol les següents equacions:
4 3 2 3
a) 2 2 b) 2
a 2a a a 2 b(b 2) b 6b 8
12.6 Equacions amb sumes o restes de fraccions algebraiques.
Hem de passar a comú denominador.
Exercici resolt 1.
3 x
Resol l'equació 2
2x x 1
Solució:
En aquesta equació estem suposant que x 0 i x 1 , perquè per a aquests dos
valors s'anul·larien els denominadors.
mcm(2x, x 1) 2x( x 1)
3 x 3( x 1) x 2x 2 2 x( x 1)
2
2x x 1 2 x( x 1) ( x 1) 2 x 2 x( x 1)
3( x 1) 2 x 2 2 2 x( x 1)
Resolem l'equació:
3( x 1) 2 x 2 2 2 x( x 1) 3x 3 2 x 2 4 x 2 4 x
x 3
3x 3 2 x 2 4 x 2 4 x 0 2 x 2 7 x 3 0
x 1 / 2
Comprovem les solucions:
3 3 3 3 1 3 4
2
2(3) (3) 1 6 2 2 2 2
3 1/ 2 3 1/ 2
3 1 2
2(1 / 2) (1 / 2) 1 1 1 / 2
Les solucions són x 3 , x 1/ 2
Exercici resolt 2.
a 3a 4
Resol l'equació 3
a 1 a 1
Solució: Sumem les fraccions. Com que tenen denominador comú només cal
sumar els numeradors:
a 3a 4 a 3a 4 2(a 1)
3 a 3a 4 3(a 1)
a 1 a 1 a 1 a 1 a 1
a 3a 4 3a 3 a 3a 3a 3 4 a 1
Tanmateix, la solució a 1 no és una solució vàlida per a la nostra equació
perquè fa anul·lar els denominadors. Per tant, aquesta equació no té cap solució.
Exercici resolt 3.
Resol l’equació
x 1 1
2
5 x 5 x 2 x 3x 2
Solució:
Factoritzem (de cap) els denominadors:
x 1 1
5( x 1) x 2 ( x 1)( x 2)
Ara les passem a comú denominador:
x ( x 2) 1 5( x 1) 1 5
5( x 1) ( x 2) ( x 2) 5( x 1) ( x 1)( x 2) 5
i tatxem els denominadors:
x ( x 2) 1 5( x 1) 1 5
x2 2 x 5x 5 5
x2 2 x 5x 5 5 0
x 2 3x 10 0
Aquesta última equació es pot resoldre amb la fórmula o factoritzant (de cap!)
x 5 0 x 5
0 x 2 3 x 10 ( x 5)( x 2)
x 2 0 x 2
En principi les solucions són dos: x 5 i x 2 , però veiem que aquesta última
no és acceptable perquè fa anul·lar alguns denominadors:
2 1 1 2 1 1
x 2
5(2) 5 2 2 (2) 3(2) 2
2
5 0 0
i no té sentit dividir entre zero.
La solució x 5 no dóna cap problema:
5 1 1
x 5 2
55 5 5 2 5 35 2
5 1 1 1 6 1 6 1 7
30 7 42 7 6 42 42 42
1 5 7 1
6 30 42 6
12.6.1
x x 10 4a 3a a 2 8a 4
a) 2 b) 2
x3 x2 x x6 a 2 a 1 a a 2
1 2 4 x 19 4x x 3x 2 4 x 4
c) 2 d) 2
x 4 x 1 x 5x 4 x 2 x 1 x 3x 2
12.6.2
Equacions racionals passant a comú denominador mentalment.
1 1 1 1 1 1 1 1 1
a) 2
2 b) 2 2 c) 2
2
6k 3k k n n 2n 6b 6b b
b6 3 b4 1 6 1 3v 12 7v 56
d) e) 1 f) 2
4b 2 2b 2 2b 2 x 5x v v 5v v 2 5v
1 1 5 1 7
g) 2 2 h) 1
m m m m m n 8 n 8
1 1 6 v 2 7v 42
i) 2 j) 1
x 2 x 7 x 10 x 2 v4 v4
s4 1 x 2 5 x 24 x6
k) 1 l) 1
5s 5s 3x 3x
1 x 1 n5 6 s5 1
m) 1 2 n) 1 o) 1 2
x 2x x n8 n 1 s 2s
2
s 2s
1 x7 a 3 3 p5 1 p6
p) 2 1 q) 1 r) 2 2
x 5x x a3 a2 p p p p p 1
5 4 1
s) 3 2
n 5n 2
n5 n
12.6.3
Resol les següents equacions:
2 4 1 5 3
a) b) n 4 c) 7 2x
3y y 3 n x
1 3 x2 9 4x
d) e) ( x 7) f) 2 x
t t 6 x x x2
k 8 k 4 a 1 a 1 n 3 2n
g) 3 h) i) 2
k k a a4 n 1 n 1
w5 w 1 x 1 n 1 n 1
j) k) l)
w6 4 4 x2 x n n3
x 2 x y3 y 1 c4 c
m) n) 1 o) 3
8 x 4 y2 y2 c2 4
12.6.4
Resol les següents equacions:
a 1 1 6v 6 2 1 1 4 3
a) 1 b) 2
2 2 c)
5a a v v v n2 n n2
4 1 1 1 1 k 5 x5 1 6
d) 2 2 e) 2
2 f)
x x 5x k 3k 3k 2 x2 x x
6 1 1 4 1 1
g) 2 h) 2
k k 6k k n 1 n 5n 6 n 6
1 1 4 5 1 2
i) 2 2 j) 2 2
x 5 x 5x x 5x p 6 p 6 p p 6 p
12.6.5
Resol les següents equacions:
1 5v 15 v6 5 6 1
a) 2 2 b) 2
2v v 6v 2v 12 v x 1 x 2x 3 x 3
n 2 7n 6 1 1 k 1 k 2 3k 4
c) 2
2 d) 1
n 6 6n k 4k
2 1 2n 2 8n 10 n6
e) 1 f) 1
y2 y 5n 5n
x 2 3x 4 1 x 2 n2 3
g) 2 2 h) 1 2
x3 x 2 x x n 1 n 3n 4
v6 v 1 x3 x 2 3x 18
i) j) 2 x 12
2v 2v 4 2v 2 2
2
2 x 10 2 x 10
12.6.6
Resol les següents equacions:
5 2 3 5 2 5
a) 2 b)
x2 x2 x 4 x 7 x 12 x 3 x 4
2
4 3 3 1
c) 1 d) 0
y 4 y 3 x 16 2 x 8
2
x 6 16 x 2 1
e) g)
x 4 x 3 ( x 4)( x 3) x 1 x 1 2x 2
2
2 1 3 1 2 2
h) i) 0
4t 9 2t 3 2t 3
2
x 2 x( x 1) x( x 1)( x 2)
Xavi Mates: Equacions racionals (I)
[Link]
Xavi Mates: Equacions Racionals ( II )
[Link]
Susi Profe: Ecuaciones Racionales
[Link]
12.7 Llistes de repàs de polinomis i fraccions algèbriques.
12.7.1
Exercicis.
a) Calcula la següent divisió de polinomis:
2 x 4
5 x3 11x 2 36 x 16 x 2 4 x 3
b) Comprova la divisió de l’exercici anterior, fent la multiplicació i la suma
corresponent.
c) Calcula la següent divisió de polinomis, amb el mètode de Ruffini.
3x 4
x3 14 x 2 9 x 3 x 2
d) Factoritza els següents polinomis:
a) 15 x 2 y 6 x3 y b) x2 8x 15 c) 2x3 4x2 6x
e) Simplifica les següents fraccions algebraiques.
15 x x2
a) b)
6 x 2 3x x x6
2
f) Calcula les següents sumes:
3x 1 5 x 7 2 3
a) b) 2
2 5 x 1 x x 2
5 4 4x 1
g) Resol la següent equació: 2
2x 6 x 1 2x 4x 6
Problemes.
h) Demostra, de forma raonada, que x 2 és un factor del polinomi
x3 2x2 7 x 14 amb tres mètodes:
a) Mitjançant una divisió “llarga”.
b) Mitjançant una divisió amb el mètode de Ruffini.
c) Aplicant el Teorema del Residu.
i) Factoritza el següent polinomi: x3 3x2 7 x 21
j) Determina el valor de k de forma que x 4 x3 k x 2 7 x 2 sigui divisible
entre x 1
k) Factoritza el següent polinomi: x8 256
12.7.2
a) Calcula la següent divisió de polinomis:
2 x 5
7 x 4 15 x3 27 x 2 7 x 1 x 2 5 x 2
b) Comprova la divisió de l’exercici anterior, fent la multiplicació i la suma
corresponent.
c) Calcula la següent divisió de polinomis, amb el mètode de Ruffini.
x 8
2 x 7 2 x 2 7 x 9 x 2
d) Calcula x 2 3x 2 2
e) Simplifica:
a) x3 x 2 3 31 x3 b) x2 7 x 12 c) 5x3 25x2 30x
f) Simplifica les següents fraccions algebraiques:
6 x 2 y 18 xy x 2 9 x 20 x3 9 x
a) b) c) 3
15 xy x4 x 3x 2
3 2x2 8x
g) Calcula: 2 4x
x 1 x x
4 x 1 x 7
h) Resol la següent equació:
x 1 x 1 x 1
2
Problemes.
i) Demostra, de forma raonada, que x 1 és un factor del polinomi
x4 x3 2x 2 amb tres mètodes:
a) Mitjançant una divisió “llarga”.
b) Mitjançant una divisió amb el mètode de Ruffini.
c) Aplicant el Teorema del Residu.
j) Factoritza el següent polinomi: x4 2401 (Indicació: 2401 74 )
x 4 81
k) Simplifica 2
x 9
l) El polinomi 4 x 2 p x 7 deixa un residu 2 quan el dividim entre x 3 .
Determina el valor de p .
12.7.3
a) Calcula la següent divisió de polinomis:
x 5
x 4 8 x3 4 x 2 3x 6 x 2 3x 1
b) Comprova la divisió de l’exercici anterior, fent la multiplicació i la suma
corresponent.
c) Calcula la següent divisió de polinomis, amb el mètode de Ruffini.
x 4
5 x3 11x 2 13 x 9 x 2
d) Simplifica:
a) 12a4b3 18a3b4 b) x2 6x 8 c) 3x3 6x2 9x
e) Simplifica les següents fraccions algebraiques:
6 x 2 y 18 xy x2 2x 8 x2 1
a) b) c)
15 xy x 2 9 x 20 x2 x
2 x 1
f) Calcula:
x 1 x 2
1 x 4
g) Resol la següent equació: 2
x 6 x 2 x 8 x 12
Problemes.
h) És x 1 un factor de x101 x100 3x3 3x2 7 x 7 ? Raona la teva resposta.
i) Factoritza el polinomi 9x3 12x2 3x 4
j) Sabent que polinomi 3x3 3x 2 p x 18 és divisible entre x 2 , determina el
valor de p .
13 Expressions i equacions amb radicals.
Les expressions i equacions amb radicals apareixen també quan estudiem...
Funcions radicals (Tema 7 del Llibre de Funcions)
13.1 El domini de definició de les expressions amb radicals.
Una expressió com p(x) no està definida si p( x) 0
Una expressió com 3 p(x) sempre està definida.
La presencia d'una arrel quadrada porta implícita la condició de què el seu
interior no és negatiu. Per exemple, l'expressió x 3 només té sentit si x 3 .
13.1.1
Indica el domini de definició de les següents expressions:
a) x5 b) y 8 c) 3a 3 d) 5m 6 e) 2x 8
13.2 Equacions amb radicals senzilles.
Equacions equivalents i equacions no equivalents.
L'equació A2 B 2 té dues solucions: A B i A B , i l'equació A B només
té una.
Quan elevem al quadrat una equació poden aparèixer solucions no vàlides.
No és cert que A2 A . Estrictament parlant, la igualtat és la següent:
A2 A .
Per exemple: (3) 2 3 , en realitat: (3) 2 3 .
És cert que A 2
A , i aquesta expressió només té sentit si A 0 , perquè si
A 0 no té sentit A , i per tant tampoc té sentit A .
2
Les equacions A B i A3 B 3 sí son equivalents.
En general, les equacions amb arrels d'índex parell poden generar solucions no
vàlides, i les equacions amb arrels d'índex senar, no.
Tota aquesta problemàtica es redueix a seguir una única norma:
És obligatori comprovar totes les solucions quan resolem equacions amb
radicals, perquè no totes les solucions que obtinguem seran sempre vàlides.
Exercici resolt.
Resol l'equació x5 7
Solució:
x 5 7 x 5 7 2 49 x 49 5 44
Comprovació: 44 5 49 7
Exercici resolt.
Resol l'equació 2 x 1 14
Solució:
2 x 1 14 x 1 14 / 2 7 x 1 7 2 49 x 49 1 48
Comprovació:
2 48 1 2 49 2 7 14
13.2.1
Resol les següents equacions:
1
a) x 10 b) x c) x 4 d) x 0 e) x 35
2
f) 2 x 1 g) x 3 h) x 3
13.2.2
Resol les següents equacions:
a) 2 x 3 5 0 b) 2x 3 5 0 c) 3 5 x 2 7
x
d) 6 5 2 e) 2 3x 1 3 f) 2 3x 5 0
2
x
g) 3 4 x 5 5 1 h) 4 2 5
3
Exercici resolt.
Resoldre l'equació: 1 19 x 13 3x
Solució:
Aïllem l'arrel quadrada:
19 x 13 3x 1
Elevem al quadrat i resolem l'equació resultant:
19 x 13 3x 1
2 2
19 x 13 9 x 2 6 x 1
x 2
9 x 2 25 x 14 0
x 7 / 9
Comprovem les solucions:
1 19 2 13 3 2 1 38 13 6 1 25 6 1 5 6
7 7 7 4 7 7 7
1 19 13 3 1 16 / 9 1
9 9 3 3 3 3 3
7
Les dues solucions són acceptables. Les solucions són x 2 i x
9
13.2.3
Resol les següents equacions:
a) x2 3x 6 2 x 6 b) x 10 5 c) a7 6
d) 4x 8 x 2 e) 2 x 3 8 11 f) a2 5 5 a
g) 5b 4 5 2
13.2.4 Exercici del Youtube
Resol les següents equacions:
a) 2 5 x b) 25 x 2 x 1
Solució: [Link]
13.2.5 Exercici del Youtube
Resol la següent equació:
3x 1 x 3
Solució: [Link]
13.2.6 Exercici del Youtube
Resol la següent equació:
2x 1 x 7
Solució: [Link]
13.2.7 Exercici del Youtube
Resol la següent equació:
4 3x 2 x
Solució: [Link]
Exercici del Youtube
Resol les següens equacions:
a) x 5 3 b) 3 4 x 7 5
c) 7 x 4 3 d) 13 3 5 x 4 7
Solució: [Link] (Susi Profe)
Exercici resolt.
Resol l'equació 3a 8 2a 5 0
Solució:
3a 8 2a 5 0 3a 8 2a 5 3a 8
2
2a 5 2
3a 8 2a 5 3a 2a 5 8 a 3
Comprovació:
3(3) 8 2(3) 5 9 8 6 5 1 1
No té sentit, perquè no existeixen arrels de nombres negatius. Per tant, aquesta
equació no té solució.
13.2.8
Resol:
a) 6m 4 5m 1 b) 5 x 6 3x 7
c) 7a 6 3a 18 d) 10 a 7 2a 9 0
e) 12 k 5 9k 10 0 f) x 6 3x 8 0
g) 4a 5 7a 20 0 h) 2a 9 a 4 0
Exercici resolt.
Resol l’equació: 2 x 5 3( x 1)
Solució: Elevem al quadrat tots dos costats:
2 x 5 3( x 1)
2 x 5 3( x 1) 2 x 5 9( x 1) 2
2 2
Resolem l'equació que en resulta, que ja no té arrels quadrades:
2 x 5 9( x 1) 2 2 x 5 9 x 2 2 x 1 2 x 5 9 x 2 18 x 9
x 2
2 x 5 9 x 2 18 x 9 0 9 x 2 20 x 4 0
x 2 / 9
Comprovem aquests dos possibles resultats:
Per a x 2 2 2 5 3(2 1) 9 3 x 2 és vàlida.
2 2 7 7 2
Per a x 2 / 9 2 5 3 1 x no és vàlida.
9 9 3 3 9
L'única solució és x 2 .
Exercici resolt.
Resol l’equació: 5 x 1 x 23
Solució:
5 x 1 x 23 25x 1 x 23 25 x 25 x 23
48
25 x x 23 25 24 x 48 x 2
24
Tanmateix, x 2 no és una solució vàlida, perquè si substituïm a l'equació
original apareixen arrels de valors negatius, que no existeixen:
5 2 1 2 23 5 1 25
Per tant aquesta equació no té solució.
13.2.9
Resol les següents equacions:
a) 2 x 1 x b) 3 4x x c) x5 4 x
d) 5 x 2 2 x
13.2.10
Resol les següents equacions:
a) x2 16 x 2 b) x2 4 x 1 c) x2 1 x 1
d) 4x2 5 2x 1 e) 2 x 2 0.5x 2 x 1 0
13.2.11
Resol les següents equacions:
a) x 1 2 b) x 1 2 c) 1 4 x 13 2 x
d) 2 x 5 13 x e) x2 9 1 x f) 2 5 x 1 1 3x
13.3 Equacions amb sumes de radicals.
Exercici resolt.
Resoldre l'equació 128 x 57 64 x 71 32
Solució:
Aïllem la primera arrel:
128 x 57 64 x 71 32 128 x 57 32 64 x 71
Elevem al quadrat:
128 x 57 32
2
2
64 x 71 128 x 57 32 64 x 71
2
Desenvolupem el quadrat de la dreta:
32
2
64 x 71 32 2 2 32 64 x 71 2
64 x 71
1024 64 64 x 71 64 x 71 953 64 64 x 71 64 x
L'equació queda: 128 x 57 953 64 64 x 71 64 x
I tornem a començar! Aïllem l'arrel quadrada:
64 64 x 71 953 64 x 128 x 57
64 64 x 71 896 64 x
La simplifiquem dividint entre 64:
64 64 x 71 896 64 x 64 x 71 14 x
Elevem al quadrat:
64 x 71 14 x 64 x 71 14 x 64 x 71 14 x
2 2 2
Desenvolupem el quadrat de la dreta:
14 x 2 14 2 2 14 x x 2 196 28 x x 2
L'equació queda:
64 x 71 196 28 x x 2
64 x 71 196 28 x x 2 0
92 92 2 4 (1) (267 ) 92 86 3
x 2 92 x 267 0 x
2 (1) 2 (1) 89
Comprovem les solucions obtingudes:
Si x 3 128 3 57 64 3 71 441 121 21 11 32
Si x 3 128 89 57 64 89 71 11449 5625 107 75
187 32
Per tant, l'única solució d'aquesta equació és x 3 .
Exercici resolt.
Resoldre l'equació 7x 1 x 1 4
Solució:
7x 1 x 1 4 7x 1 4 x 1
2
2
7 x 1 4 x 1 7 x 1 42 2 4 x 1
x 1
2
7 x 1 16 8 x 1 ( x 1)
Ara ja només hi queda una arrel quadrada. Tornem a començar! L'aïllem i
elevem al quadrat:
7 x 1 16 x 1 8 x 1 6 x 14 8 x 1
3x 7 4 x 1 3x 7 16
2
2
x 1
9 x 2 42 x 49 16 x 1 9 x 2 42 x 49 16 x 16
x 5
9 x 2 58 x 65 0
x 13 / 9
El primer resultat és vàlid: 7 5 1 5 1 36 4 6 2 4
13 13 100 4 10 2 8
Però el segon no ho és: 7 1 1 4
9 9 9 9 3 3 3
Exercici resolt.
Resol l'equació 2 x 3 x 1 3x 4
Solució:
Elevem al quadrat:
2x 3 x 1
2
2
3x 4
2
2 x 3 x 1 3x 4
Desenvolupem el quadrat de l'esquerra:
2x 3 x 1
2
2
2x 3 2 2x 3 x 1
2
x 1
2 x 3 2 (2 x 3)( x 1) x 1 3x 4 2 (2 x 3)( x 1)
Recuperem l'equació i simplifiquem:
0
3x 4 2 (2 x 3)( x 1) 3x 4 2 (2 x 3)( x 1) 0 (2 x 3)( x 1) 0
2
Una arrel quadrada només pot ser zero si el seu interior és zero:
(2 x 3)( x 1) 0 (2 x 3)( x 1) 0
Un producte només pot ser zero si algun dels seus factors és zero:
3
2 x 3 0 x
(2 x 3)( x 1) 0 2
x 1 0 x 1
Verifiquem aquests resultats amb l'equació original:
3 3 3 3 1 1 1 1
Si x 2 3 1 3 4 0
2 2 2 2 2 2 2 2
Si x 1 2 1 3 1 1 3 1 4 1 0 1
Aquest resultat queda fora del domini de definició de l'equació, per tant no és
vàlid.
3
L'única solució de l'equació és x .
2
13.3.1
Resol les següents equacions:
a) 3( x 1) 3x 2 3( x 1) 3x 5 5 b) 4 x 3 2 3x 3
c) 6 x 5 6 x 5 3x d) 3 8x2 2 8x2 4
e) 12x 5x 2 2 5x 2 2 f) 38 x 2 2 x 8 3
g) (3x 1) 6 x 1 3x 3x
2
h) (2 2 x)(2 2 x) x 2 2 2 x 1 5 x
13.3.2
Resol les següents equacions:
a) x 3 3 x b) 4 x 5 5 2 x c) x 2 x 1
d) x 5 x 12 1 e) 5 x 6 2 x 2
13.3.3
Resol les següents equacions:
a) x 7 4 x 5 x b) 2 x 2 x 3 3
c) x x 1 4 x 1 d) 2 x 5 3x 2 1
e) 25 x 1 4 x 2 9 x 1 f) x 5 4 x 1 9 x 4
13.3.4
Resol les següents equacions:
a) x2 3 x2 5 4 b) x2 3 x2 5 2x
c) x x2 5 3x 7
13.3.5
Resol les següents equacions:
x 2 3x 6 2 x 6 3xx 2 1 x 1 x
2
a) b)
c) 2 x 2 6 x 22 x 3 3 d) 2x 52x 5 25 x 3 2x
x3x 1 1 3x
1 2
x4 x 21 62 x 4
1 1
e) f)
5 7 2 2
1 5 3 11 3
g) 5 x x 16 x x 2
2 4 5 5 5
h) x 22 x 3 4 x 2 65 3x 7 x 2
13.3.6
x5
Resol aquesta equació racional-irracional: x2 x3
x3
13.6.7
Resol les següents equacions:
a) 4 x 3 5 x 2 9 x 1
b) x 7 6 x 2 3x 1 2 x 4
1 1 3 9
c) 8x 2 x 4x x
2 2 2 2
3 3
d) x 2 2x 1 2 x
4 4
1 7 10 10
e) x 6x 3 x 2 3x
3 3 3 3
1 5 1
f) x 4 x 1 5 x
4 3 12
g) 8x 7 1 3x x 2 4( x 1)
Xavi Mates: Equacions Irracionals amb radicals
[Link]
Xavi Mates: Equacions Irracionals amb 2 radicals
[Link]
14 Equacions exponencials i logarítmiques.
Les equacions exponencials i logarítmiques apareixen quan estudiem...
Funcions exponencials (Tema 8 del Llibre de Funcions)
Funcions logarítmiques (Tema 9 del Llibre de Funcions)
14.1 El domini de definició d'expressions exponencials i logarítmiques.
Una expressió exponencial a p( x) sempre està definida.
Una expressió logarítmica log n p( x) no està definida si p( x) 0
Els logaritmes es comporten com les arrels quadrades: No estan definits per a
valors negatius, però amb una diferència: Existeix 0 però no existeix log n (0)
.
14.2 Equacions exponencials per concepte (igualant bases).
Si les bases són iguals sempre les podem "tatxar":
ab a c b c
Exemple resolt.
Resol l’equació 2 x 32
Solució.
2x 32 2x 25 x 5
Exercici resolt.
Resol l'equació 4x 2 64
Solució:
4x 2 64 4x 2 43 x 2 3 x 1
Exercici resolt.
Resol l'equació 43x 8x 1
Solució:
2
43 x 8x 1 22
3x 3 x 1
26 x 23( x 3) 6 x 3( x 3) x 1
14.2.1
Resol les següents equacions:
a) 42 x 3 1 b) 532 x 5 x c) 31 2 x 243 d) 32a aa
e) 43 x 2 1 f) 4 2 p 42 p 1 g) 62a 623a h) 22 x 2 23 x
14.2.2
Resol les següents equacions:
x 4
1 1 1
a) 32 x b) c) 8x 32 d) 2 x 64
9 5 125
x
1 1
e) 3x 81 f) 32 x 27 g) 22 x 16 h)
2 128
x
1 1 1
i) j) 3x k) 3x1 9 l) 63x1 36
4 256 243
n n
2 x3 3 64 2 9
m) 2 32 n) o) p) 16x 64
4 27 3 4
1
q) 4x 8 r) 274 x 9x1 s) 32x 161x t) 9 4 x2
81
1
u) 83 x 2 v) 10x 0.1 w) 10x 0.0001
16
Exemple resolt.
Resol la següent equació 3x1 9 x2 27
Solució:
3x 1 9 x 2 3x 1 32
x2
3x 1 32( x 2) 3x 1 2( x 2) 3x 1 2 x 4 33 x 3
27 33 . Per tant: 3 3x 3 x 2
14.2.3
Resol les següents equacions.
a) 2 x1 2 x 64 b) 2 2 x1 2 x2 32 c) 27 3 x 9 x
d) 3 x 35 x 81 e) 4 x 16 3 x1 8 f) 82 x 4 2 x1 16
14.2.4 Exercici del Youtube
Resol les següents equacions:
a) 2 x 2 2 x1 b) 3x3 81 c) 4 x 1
8 x 1
Solució: [Link] (Xavi Mates)
14.2.5
Resol les següents equacions igualant les bases i aplicant les propietats dels
exponents:
2x 1
a) 63m 6m 62m b) x 2 2 x c) 10 3 x 10 x
2 10
1
d) 32 x 1 32 x 3 3 x e) 42 x 4x 64 f) 6 2 x 6 x
216
1
g) 2 x 32 h) 23 p 22 p 22 p i) 64 163x 163x 2
32
3n 2
81
j) n
34 k) 81 92b 2 27 l) 93x 9x 27
243
3x 2
1 1
m) 2163 x n) 243k 2 92k 1 9 o) 16x 6433x 64
6 216
2 p 3 2 p
p) 16 4 2 4
Exemple resolt.
Resol la següent equació: 2x 4 8x 6
Solució.
2 x 4 8x 6 23
x 6
23 x 6 x 4 3( x 6)
i per tant hem convertit una equació exponencial en una equació de primer grau:
22
x 4 3( x 6) 3x 18 4 18 3x x 22 2 x x 11
2
Exemple resolt.
Resol l’equació x4 / 3 81
Solució.
x 4 / 3 81 34 x
3
4
34 3 x 3
si 3 x 3 x 33 27 , si x 3 x 3 27
3 3
Les solucions són 27 , 27
14.2.6 Exercici del Youtube
c) 2 x x6 1
2
a) 2x5 16 22 x b) 52 x 4 x 100
Solució: [Link] (Xavi Mates)
14.2.7
Resol l’equació 95 x 1 274
14.2.8
Resol les següents equacions:
a) 2 x5 2 x 33 b) 7 x3 7 x5 50 c) 7 x4 7 x7 344
14.2.9
Resol les següents equacions:
a) 8x 2 16x 1 b) 52 x 253 x 2 c) 3x 1 3x 162
d) 9x 2 5 9x 1 14 e) 2x 3x 2 3x 2x 1
14.3 Equacions exponencials resoltes amb logaritmes.
Si les bases són diferents, aïllem l'exponent amb un logaritme:
a b c b log a c
14.3.1 Exercici resolt.
Resol l'equació 2x 7
Solució:
2 x 7 x log 2 7 2.807
14.3.2 Exercici resolt.
Resol l'equació 5 3x 1 20
Solució:
5 3x 1 20 3x 1 20 5 3x 1 15 x 1 log 3 15 x log 3 15 1 1.465
14.3.3 Exercici resolt.
Resol l'equació 102 x 3 4 21
Solució:
10 2 x 3 4 21
10 2 x 3 21 4 17
2 x 3 log 10 (17 )
2 x log 10 (17 ) 3
log 10 (17 ) 3
x 2.115
3
14.3.4 Exercici del Youtube
Resol les següents equacions:
a) 3x 100 b) 10x1 3 c) 2 x 32 x1 0
Solució: [Link] (Xavi Mates)
14.4 Equacions exponencials mitjançant canvi de variable.
Exercici resolt.
Resol l'equació 32 x 5 3x 11 115
Solució:
Fem el canvi de variable z 3x , i resolem l'equació de segon grau que ens
queda:
z 14
z 2 5 z 11 115
z 9
Desfem el canvi de variable:
14 z 3x no té solució perquè una exponencial mai és negativa.
9 z 3x x 2
Comprovem que aquesta possible solució sigui vàlida:
322 5 32 11 115 34 45 11 115 81 45 11 115 115 115
Per tant, la única solució és x 2
14.4.1 Exercici del Youtube
Resol la següent equació: 22 x 5 2x 4 0
Solució: [Link] (Xavi Mates)
14.4.2
Resol les següents equacions:
a) 22 x 20 2x 64 0 b) 22 x 9 2x 8 0
c) 32 x 10 3x 9 0 d) e2 x ex 12 0
e) 22 x 4 2x 21 0 f) e4 x 5 e2 x 24 0
14.4.3
Resol:
a) 24 x 22 x 12 0 b) 9x 6 3x 1 81 0 c) 3x 3x 2 30
31
d) 5x 1 5x 5x 1
5
14.4.4
Resol:
a) 2x 1 5 2x 3 0 b) e2 x 3ex 2 0 c) 9x 90 3x 729 0
d) e2 x 4ex 5 0 e) 36x 42 6x 216 0 f) 2q 2 2q 48
g) 2x 2x 1 2x 2 7 h) 2x 2x 1 2x 2 2x 3 960
i) 2x 2 4x 320 0 j) 32( x 1) 18 3x 9 0
x
1
k) 9x 1 2 3x 3 81 0 l) 9x 1 2 3x 3 81 0 m) 4 x 3
2
x 2 1
2 x
1
3x 1
216 o) 4 x 8 3 52 x 1
2 2
n) 3x p) 25 4
14.5 Sistemes d’equacions exponencials.
Exemple resolt.
3 x 2 y 17
Resol el sistema: x 1
3 2 y 1 23
Solució:
3x 2 y 17
3 x
2 y
17
x1 x 2y
y 1
3 2 23 3 3 23
2
Fent el canvi de variable a 3x , b 2 y , transformem aquest sistema en un
sistema lineal 2×2:
a b 17
b
3a 2 23
Que resolem de la forma habitual:
a b 17 b 17 a
17 a 6a 46 17 46 6a a
6a b 46 b 6a 46
63 7a a 63 / 7 9
b 17 9 8
Ara desfem el canvi de variable:
a 3x 9 32 x 2
b 2 y 8 23 y 3
14.5.1
Resol els següents sistemes:
2 x 3 y 10 2 x 5 y 7 3 x 2 y 2 49
a) x 1 b) x 1 c) y
2 3 y 1 29 2 5 y 41 2 3 x 2 1
2 y 4 x 3 5 y 25 x 3 3 x 2 y 17
d) y e) y f) x 1
8 2 x 7 125 25 x 1 3 2 y 1 23
14.6 Equacions logarítmiques senzilles.
"Passem a l'altra banda" el logaritme amb una exponencial
log a b c b a c
Atenció! Tenim molt en compte que ara hi ha domini de definició: b 0 i en poden
aparèixer solucions no vàlides. Les solucions s'han de comprovar!
Exercici resolt.
Resol la següent equació: log 2 (5x 7) 5
Solució:
log 2 (5 x 7) 5 5 x 7 25 5 x 7 32 x 5
Comprovem el resultat: log 2 (5 5 7) 5 log 2 (32) 5 5 5
14.6.1
Resol les següents equacions:
a) log 3 x 5 b) log 4 x 3 c) log 2 2 x log 2 100
d) ln( x 4) ln 7 e) log 3 2 x 1 2 f) log 5 x 10 2
g) log 5x 11 2
14.6.2
Resol les següents equacions:
a) log 3 7 x 3 log 3 5 x 9 b) log 7 ( x 2)( x 3) log 7 14
14.7 Equacions amb sumes i restes de logaritmes.
Hem d'aplicar les propietats:
log n (a) log n (b) log n (a b)
a
log n (a) log n (b) log n
b
Exercici resolt 1.
Resol l'equació: log 2 ( x) log 2 ( x 2) 3
Solució:
log 2 ( x) log 2 ( x 2) 3 log 2 x( x 2) 3
x 2
x( x 2) 23 8 x 2 2 x 8 0
x 4
Comprovem les possibles solucions:
log 2 (2) log 2 (2 2) 3 no té sentit perquè no existeixen logaritmes de
nombres negatius.
log 2 (4) log 2 (4 2) 3 2 1 3 aquesta solució sí és vàlida.
Per tant, l'única solució és x 4 .
Exemple resolt 2.
Resol l’equació log x log x 3 1
Solució.
log x log x 3 1
log xx 3 1
xx 3 101 10
hem convertit una equació logarítmica en una equació de segon grau:
x( x 3) 10
x 2 3x 10 0 x 2, x 5
Comprovem les dues possibles solucions:
x 2 log( 2) 1 log( 2 3)
Aquí apareixen logaritmes de nombres negatius, per tant no és una
solució vàlida.
x 5 log 5 1 log( 5 3) log 5 1 log 2
Aquí no apareixen logaritmes de nombres negatius, per tant la solució és
vàlida.
L’única solució és x 5 .
14.7.1
Resol les següents equacions:
a) log 6 x log 6 ( x 1) 1 b) log 2 ( x 3) log 2 ( x 2) 1
c) log 6 ( x 2) log 6 ( x 3) 1 d) log 4 x log 4 ( x 12) 3
e) log 6 ( x 4) log 6 ( x 2) log 6 (4 x)
14.7.2
Resol les següents equacions:
a) log 3 x log 3 4 2 b) log 7 5 log 7 x 1
c) log 10 x log 10 ( x 21) 2 d) log 10 x log 10 ( x 3) 1
e) log 5 3x 2 1 log 5 x 4 f) log 2 x log 2 x 3 2
g) log 6 x log 6 x 5 2 h) log 3 x log 3 x 2 1
i) log 2 x 1 log 2 x 3 2 j) log 3 x 3 log 3 x 5 1
k) log 5 x log 5 x 2 1 l) log 2 x 2 1 log 2 x 3
m) log 8 x 7 log 8 x 1 n) log 2 3 log 2 x 4 3
o) log 6 x 1 log 6 x 4 2 p) log 10 2 x 1 log 10 x 2 1
r) log 10 9 x 2 1 log 10 x 4
Exercici resolt.
Resol l'equació: ln( 5 4x) ln( 3 x) ln( 3)
Solució:
5 4x 5 4x
ln( 5 4 x) ln( 3 x) ln( 3) ln ln( 3) 3
3 x 3 x
5 4 x 3(3 x) 9 3x x 4
Comprovem la solució:
ln( 5 4 4) ln( 3 4) ln( 3) ln( 21) ln( 7) ln( 3)
21
ln ln( 3) ln 3 ln( 3)
7
14.7.3
Resol les següents equacions:
a) log 7 ( x 8) log 7 ( x 5) log 7 4 b) log 2 ( x 7) log 2 ( x 9) log 2 11
c) log 5 (3x 5) log 5 ( x 11) 0 d) log 6 (2 x 1) log 6 ( x 5) 0
e) log 2 ( x 3) 3 log 2 ( x 10) f) log 3 (15 x 8) 2 log 3 ( x 1)
g) log 4 (2x 1) log 4 ( x 2) log 4 3 h) log 2 ( x 1) log 2 ( x 4) 3
14.7.4
Resol les següents equacions:
a) log 3 log( x 4) log 5 log( x 3) b) ln 6 ln( x 8) ln 9 ln( x 3)
14.7.5
Resol les següents equacions:
a) 2 log x log 2 log( x 12) b) 2 log x log 4 log( x 8)
14.7.6
Repàs d’equacions logarítmiques:
a) log( 5x 3) 2 b) log 2 x log 2 ( x 2) 3
c) 2 log 4 ( x) log 4 (2 x) 2 d) 4 ln( 2 x) ln( 9 x 2 ) 0
e) log( x 3) log( x 6) 1 f) log( 3x 5 ) log x 1
Exercici resolt.
Resol l'equació: log( x) log( x)
Solució:
log( x) log( x) log 2 ( x) log( x) log 2 ( x) log( x) 0
log( x) 0 x 10 0 1
log( x)log( x) 1 0
log( x) 1 0 log( x) 1 x 101 10
Les dues solucions són vàlides:
log(1) log(1) 0 0 log(10) log(10) 1 1
14.7.7 Exercici del Youtube
Resol la següent equació: log 3 2 x 5 2
Solució: [Link] (Matemáticas profe Alex)
14.7.8 Exercici del Youtube
Resol les següents equacions:
a) log 2 4 x 2 log 2 4 x b) log x 2 log 6 x 0
Solució: [Link] (Xavi Mates)
14.7.9 Exercici del Youtube
Resol la següent equació: log x 3 log x log 4 x
Solució: [Link] (unicoos)
14.7.10 Exercici del Youtube
Equacions logarítmiques fent canvi de variable
a) log 2 x 3 log 2 x 2 b) log x 2 log x
2 2
Solució: [Link] (Xavi Mates)
Xavi Mates: Equacions logarítmiques (aplicant les propietats dels logaritmes) (II)
[Link]
14.8 Equacions logarítmiques amb productes.
Hem d'aplicar la propietat:
n log a b log a b n
En particular:
log a b 1
n
log a b log a b1 / n log a
n
b
n
14.8.1
Resol les següents equacions:
1
a) 2 log x log( x 2 6) 1 b) log( 5 x 4) log 2 log( x 4)
2
d) log 25 x 3 3 log( 4 x) 0
x 625
c) 4 log log 2 log x
5 4
e)
log 35 x 3 3 f) log 2 log 11 x 2 2 log 5 x
log 5 x
x
g) 2 log x 1 log x 0.9 h) 3 log x log 32 log
2
i) 2 log( x) log( 2) log( x 12) j) 2 log( x) log( 4) log( x 8)
log( 16 x 2 )
k) 2
log( 3x 4)
14.8.2
Repàs d’equacions exponencials.
a) 3 x 3 9 b) 9 3x1 243 c) 2 x 2 x1 8
17
d) 52 x 5 x 12 0 e) 2 x 21x 3 f) 81 x 2 3 x 1
16
g) 22 x 5 2 x 4 0 h) 9 x 3x 6 0 i) 712 x 50 7 7 0
x
14.8.3
Repàs d’equacions logarítmiques.
4
a) log( 5 x 3) b) log 2 x log 2 ( x 2) 3
5
c) 2 log 4 ( x) log 4 (2 x) 2 d) 4 ln( 2 x) ln( 9 x 2 ) 0
e) log( x 3) log( x 6) 1 f) log( 3 x 5 ) log x 1
14.8.4
Repàs d'equacions exponencials i logarítmiques.
a) 4 x 3 b) log 3 ( x) 2
c) 4 5 x 2 4 d) 4 2 33x5 4
e) log 5 ( x 2) log 5 (4 x 1) 3 f) 3 5 log 2 (4 x 3) 2
g) log( 3 2x) log( 2x 4) log( 5) h) log( 4x 2) log( 2 3x) log( 4)
i) 2 log( 4x 3) log( 4x 1) log( 5 4x) j) 7 3x2 4 9 x 0
14.8.5 Exercici del Youtube
Repàs general d’equacions logarítmiques. Resol les següents equacions
a) log x 2 log 4 b) ln x 3 ln 5
c) log( x 3) log 6 log 2( x 1) d) log x 1 log( 22 x)
1
e) log x 4 log 2 log 25
2
Solució: [Link] (Susi Profe)
14.8.6
Repàs d'equacions exponencials i logarítmiques.
a) Determina, de forma raonada, els següents logaritmes:
1
i) log 100000 ii) log 23 1 iii) log 2 8 iv) log 4
16
v) log 3 3
b) 2 x 256 c) 52 x3 125
d) 4 x7 8x3 e) 2 3 7 x 23
f) 32 x 4 3x 12 0 g) 16x 4x 6 0
h) 3 log 2 x 5 11 i) log 8 x 2 11 log 8 92
j) log 7 6 x log 7 9 log 7 x 4 k) log 5 x log 5 x 6 log 5 4
l) ln x ln x 2 ln 63 m) log 9 9 x 2 log 9 x
n) 2 log x log x 6 0
14.9 Problemes amb equacions exponencials i logarítmiques.
14.9.1
Els valors de a en l'equació log 10 a 2 15 a 2 són:
15 233 15 305
(A) (B) 10,5 (C) (D) 20
2 2
(E) Cap dels anteriors.
AHSME 1951, #22
Solució: PA #6.3
14.9.2 F
Resol l’equació:
4x 6x 9x
Solució: PA #6.1
15 Inequacions amb una incògnita.
15.1 El llenguatge dels intervals.
Un interval és un conjunt de nombres reals que correspon amb els punts d'un
segment o d'una semirecta de la recta real.
Un interval està determinat pels seus dos extrems corresponents, en el cas dels
segments, i un extrem, en el cas de les semirectes.
Segons si inclouen o no els punts extrems, els intervals poden ser oberts,
semioberts o tancats.
Interval obert (a, b) a xb
Interval tancat a, b a xb
Interval semiobert a, b a xb
Interval semiobert a, b a xb
Semirecta oberta a, ax
Semirecta tancada a, ax
Semirecta oberta , b xb
Semirecta tancada , b xb
15.1.1
Determina els següents intervals:
15.1.2
Determina els següents intervals:
15.1.3
Representa els següents intervals sobre la recta real:
a) (-2, 5) b) [3, 7] c) (-5, 0] d) [-7, -3) e) (-∞, 4)
f) [-2, +∞) g) (-∞, 0]
15.1.4
Representa els següents intervals sobre la recta real:
a) n 5 b) n 5 c) x 1 d) r 2 e) n 5
f) r 2 g) k 2 h) m 5 i) x 2 j) 5 v
k) 2 v l) x 5 m) x 2 n) 5 a o) x 2
p) x 5 q) 5 b r) 2 b
15.1.5
Representa els següents intervals sobre la recta real:
a) x IR,2 x 4 b) x IR, x 5 c) x IR,3 x
d) x IR, x 5 e) x IR, 2 x 4 f) x IR, 5 x
g) x IR, 6 x 10 h) x IR, 0 x 7 i) x IR, 0 x
15.1.6
Expressa mitjançant intervals els següents conjunts de nombres reals:
a) Més petits o iguals que -5.
b) Més grans que 0 i més petits que 7.
c) Més grans 25.
d) Més petits o iguals que 10 i més grans que -3.
e) Més petits que -2 i més grans o iguals que -8.
f) Més petits o iguals que 2/5.
g) Més grans o iguals que -1 o més petits o iguals que 1.
15.2 Operacions amb intervals.
El conjunt format per tots els elements d'uns altres dos conjunt A i B es designa
A B . Es llegeix "A unió B".
El conjunt format pels elements que pertanyen a A i a B (a ambdós) es designa
A B . Es llegeix "A intersecció B".
El conjunt format per tots els elements de A que no estan en B es designa per
A B . Es llegeix "A menys B".
Si en un cert context hi ha un conjunt U , anomenat conjunt universal, en el qual
estan continguts tots els altres conjunts que es manegen, el conjunt U A
s'anomena complementari de A, i es designa A c .
15.2.1
Calcula les unions d'intervals següents:
a) 7,5 2,11 b) 3,7 1,15 c) 4,2 2,4
d) 10,7 5,1
15.2.2
Siguin els intervals A 4,12, B 2,4 , C 3, i D 2,7 , fes les
següents operacions en la recta real i expressa la solució en forma d’interval i de
desigualtat:
a) A B , A B b) A C , A C c) A D , A D
d) C B , C B e) D B , D B f) C D , C D
15.2.3 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 205
15.3 Problem-solving amb intervals.
15.3.1 MF
5
Quants nombres hi ha en l’interval entre i 2 ?
3
(A) 2 (B) 3 (C) 4 (D) 5 (E) N’hi ha infinits.
AMC 8 2000 #3
15.3.2 MF
1 1 1
El nombre pertany a l’interval , ?
5 7 2
15.3.3 MF
Quants nombres enters hi ha en l’interval 20 21 , 20 21 ?
(A) 9 (B) 10 (C) 11 (D) 12 (E) 13
CANGUR 2n batx. 2021 #3
15.4 Inequacions de primer grau amb una incògnita.
Una inequació és una desigualtat (el signe de la qual pot ser <, >, ≤ i ≥) entre
expressions algebraiques. Per exemple 3x 7 2 x 1 és una inequació.
Com en el cas de les equacions, las incògnites de cada membre d’una inequació
es poden substituir, també, per valors numèrics. Per exemple, en la inequació
anterior es poden substituir la x per 1:
3 1 7 2 1 1
3 7 2 1
43
D’aquesta manera, la inequació es transforma en una desigualtat entre
expressions numèriques. En cas que sigui certa, es diu que s’ha trobat una
solució de la inequació. Així, una solució de la inequació 3x 7 2 x 1 és
x 1 perquè acabem de veure que satisfà la inequació.
Una inequació pot tenir més d’una solució. Per exemple, en el cas de la
inequació anterior, altra solució podria ser x = 2:
3 2 7 2 2 1
6 7 4 1
1 5
En general, les inequacions donen com a solució tot un interval, que pot ser
obert o tancat, finit o infinit. Per exemple, la solució de la inequació anterior és
l'interval x 8 .
Resolució d'inequacions de primer grau per transformacions equivalents.
Dues inequacions que tenen les mateixes solucions es denominen equivalents. Es
pot trobar una inequació equivalent a una altra utilitzant procediments similars
als coneguts per a les equacions:
- Sumant o restant a ambdós membres el mateix nombre.
- Multiplicant o dividint ambdós membres pel mateix nombre (diferent de 0). En
aquest cas, cal destacar que si el factor pel qual es multipliquen (o es
divideixen) ambdós membres és negatiu, llavors el signe de la desigualtat
canvia d’orientació (és a dir, < es transforma en >, i > es transforma en <).
Per exemple, una inequació equivalent a l’equació 3x 4 2 x es pot obtenir
multiplicant ambdós membres per –2, i és:
3x 4 2 x (2)3x 4 (2)2 x
és a dir:
6 x 8 4 2 x
Això és així perquè és sabut que en multiplicar (o dividir) ambdós membres
d’una desigualtat per un nombre negatiu, la desigualtat ha de canviar la seva
orientació.
Resolució d'inequacions de primer grau representant la gràfica de la recta.
Exercici resolt.
Resol la inequació: 3x 5 0
Solució:
Trobem els punts de tall de la funció f ( x) 3x 5 amb l'eix X:
5
f ( x) 3x 5 0 x 1.66
3
La funció és creixent perquè el seu coeficient principal és positiu. Dibuixem la
seva gràfica:
Està clar que la funció serà negativa, és a dir, 3x 5 0 a l'esquerra del punt de
tall:
5
3x 5 0 x
3
5
I per tant l'interval solució de la inequació serà ,
3
Resolució d'inequacions de primer grau amb punts frontera i punts de prova.
Per resoldre una inequació de primer grau s’han de seguir aquests passos:
1) Es resol l’equació associada a la inequació lineal. L’equació associada a una
inequació és aquella que s’obté canviant el signe de desigualtat pel signe igual.
Aquesta solució, diguem a, s'anomena punt frontera, i divideix la recta real en
dos intervals:
, a i a,
2) Es tria un nombre, qualsevol, que no sigui el punt frontera a, al que direm
punt de prova.
3) Se substitueix aquest nombre a la inequació, i es comprova si és solució.
4) Si és solució, la solució de la inequació serà l'interval al què pertany el punt
de prova. Si no, serà l'altre. Llegeix detingudament l'exemple següent:
Exercici resolt.
Resol la inequació: 5 3x 1
Solució:
4
Resolem l'equació associada: 5 3x 1 5 1 3x x 1.33
3
Aquest valor s'anomena punt frontera perquè separa la recta en dos intervals:
4 4
, i ,
3 3
Un d'ells, i només un d'ells, és el bo. Per saber quin dels dos és el correcte
prenem un punt de prova, qualsevol valor que no sigui el punt frontera, per
exemple x 0 , i comprovem si la inequació original es verifica amb aquest
valor:
x 0 5 3 0 1 5 1
Com que la inequació es verifica amb el punt de prova x 0 , també es
verificarà amb tots els valors de l'interval on està el punt frontera:
x 0 pertany a l’interval , 4 / 3
Que és el conjunt solució de la inequació: , 4 / 3
Exercici resolt.
Resol la inequació 2 x 3 7 3x
Solució:
Trobem el valor frontera resolent l'equació corresponent:
10
2 x 3 7 3x 2 x 3x 7 3 5 x 10 x 2
5
Agafem qualsevol valor que no sigui 2, per exemple el 0, i mirem si satisfà la
inequació inicial:
2 0 3 7 3 0 3 7
Per tant, l'interval solució serà aquell que agafa el 0, és a dir, ,2
15.4.1
Resol les següents inequacions:
a) 2 x 1 7 b) 3x 6 8 5x c) x 1 3 2 x
d) 4 x 7 3x e) 5 x 3x 1
15.4.2
Resol les següents inequacions.
a) 3x 1 7 b) 10 x 40 c) 6 x 15
3
d) 4( x 1) 2x 3 e) 2x 7 3( x 4) f) x 6 x 7
4
2 2x 3
g) 3 x x2 h) 1 3( x 2) 13 i) 5
7 4
x 3 x 1
j)
2 3
15.4.3
Resol les següents inequacions:
a) x 17 4 x 3 b) 3x 5 12
c) 5 y 3 y 7 d) 2x (3x 1) 2(5 3x)
2
e) x 1 x f) 5 (3a 2) 2
3
g) 5x 2 3( x 1) 4x 1 h) 3( x 2) 2x 5
i) 3x 2( x 1) 2x 1 j) w 13 2w 1
3x 1 2 x 1
k) 2 x 5 l) 5( x 1) 3( x 1) 3x 8
2 3
3x 1 7 x
m) 3( x 4) 5( x 8) 2( x 1) n) 2 x 6
5 3
2 1 3 3x 1 8 4 x
o) ( x 1) ( x 4) x p) 3 x
5 2 10 4 3
x2 x 2x 1 3 x
q) x 16 r) 2 x
5 2 3 2
15.4.4
Resol les següents inequacions (que semblen de segon grau però són de primer):
a) (2 x 1) 2 3(2 x) (2 x 3)(2 x 3) 2( x 3)
b) 4(5 x 1) 2(3x 1)2 3x(6 x 5) 2 x 3
c) x 4( x 2) 2 x x (3 4 x)
d) 4(2 x 1) x (2 x 1) 2 4( x 2) 2 12 ( x 1)
e) x 2 (2 x) ( x 2)3 5(1 2 x) (2 x 1)(1 2 x)
f) ( x 1)3 ( x 1)3 2 x 2 6 x 2 2( x 1)( x 1) 2( x 2)2
15.4.5
Resol les següents inequacions:
a) 3( x 1) 3 2 b) 5x 3( x 2) 7 3x
c) 4 2(5 x) 3(2x 3) d) x 2 7 x 2 3 x 1
2
15.4.6
Resol les següents inequacions:
a) 3x 2( x 2) 8 b) 5( x 2) 3(3x 6)
c) 6(3 2x) 5 2( x 3) d) 2(3x 5) 7 6x 3(5 3x) 4
15.4.7
Resol les següents inequacions:
a) 3 4 x 1 2 x b) 12 x 7 3x 9 16 x
2 x 1 5x 2
c) 3x 6 x 4 x 8 d)
3 6
1 x 1
e) x 0 f) x 1 3 x x 3 x 3
2
2 2
g) x 2 9 ( x 3)( x 3) 2 x
15.4.8 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
y 3x 3
2 y x 4
Solució: [Link] (Xavi Mates)
15.4.9 Math English Corner
15.4.10 Math English Corner
15.4.11 Math English Corner
15.4.12 Math English Corner
Font: Pizzazz! Pre-Algebra pàg. 240
15.4.13 Math English Corner
Font: Pizzazz! Pre-Algebra pàg. 241
15.5 Inequacions de segon grau amb una incògnita.
Resolució d'inequacions de segon grau representant la gràfica de la paràbola.
Exercici resolt.
Resol la inequació: x2 3x 4 0
Solució:
Trobem els punts de tall de la funció f ( x) x 2 3x 4 amb l'eix X:
3 (3) 2 4 1 (4) 3 25 x 4
x 2 3x 4 0 x
2 1 2 1 x 1
La paràbola té les branques cap a dalt perquè el coeficient principal és positiu.
Per tant, la seva gràfica és:
Veient la gràfica deduïm clarament que x 2 3x 4 0 x 1 o x 4
És a dir, el conjunt solució és ,1 4,
Exercici resolt.
Resol la inequació: x2 4x 4 0
Solució:
Trobem els punts de tall de la funció f ( x) x 2 4 x 4 amb l'eix X:
4 (4) 2 4 1 4 4 0 x 2
x2 4x 4 0 x
2 1 2 1 x 2
Aquesta paràbola només té un punt de tall amb l'eix X, i té les branques cap a
dalt perquè el coeficient principal és positiu. Per tant, la seva gràfica és:
Observem que tota la funció està per sobre de l'eix X, per tant x2 4x 4 0
sempre que x 2
El conjunt solució és IR 2 ,2 2,
15.5.1
Resol les següents inequacions:
a) x2 x 6 0 b) x2 2x 3 0
15.5.2
Només observant la gràfica de la funció f ( x) x 2 4 x 3 , sense fer cap càlcul,
resol
a) x2 4x 3 0 b) x2 4x 3 0 c) x2 4x 3 0
d) x2 4x 3 0
15.5.3
Només observant la gràfica de la funció f ( x) x 2 4 x 4 , sense fer cap
càlcul, resol
a) x2 4x 4 0 b) x2 4x 4 0 c) x2 4x 4 0
d) x2 4x 4 0
Resolució d'inequacions de segon grau amb punts frontera i punts de prova.
Seguirem el mateix procediment que amb les inequacions de primer grau. Ara
treballem amb paràboles, i per tant, en principi, tindrem dos punts frontera: a i
b , que obtindrem resolent l'equació corresponent.
Exercici resolt.
Resol la inequació x2 7 x 10 0
Solució:
Resolem l'equació associada: x2 7 x 10 0 :
7 7 2 4 (1) (10 ) 7 9 x 2
x 2 7 x 10 0 x
2 (1) 2 x 5
Dibuixem una recta i marquem els punts obtinguts, anomenats "punts frontera".
Prenem punts de prova entre els punts frontera. Per exemple: x 0 , x 3 i
x7
Provem la inequació inicial amb els punts de prova:
x 0 02 7 0 10 0 10 0
x 3 32 7 3 10 0 9 21 10 0 2 0
x 7 72 7 7 10 0 49 49 10 0 10 0
Els intervals solució seran aquells on els punts de prova han donat cert:
,2 5,
Tot plegat és més fàcil si t'imagines la gràfica de la funció:
15.5.4
Resol les següents inequacions:
a) x2 10x 16 0 b) x2 x 12 0 c) x2 3x 10 0
15.5.5
Resol les següents inequacions:
a) 2x2 7 x 9 b) x2 4x 10 c) x2 3x 12 10x
d) 2x2 12x 11 x2 2x 13 e) x2 5x 3x2 5x 64
15.5.6
Resol les següents inequacions:
a) x2 3x 2 0 b) x2 x 6 0 c) 6x2 x 1 0
d) x2 2x 8 0 e) x2 3x 2 0 f) x2 4x 3 0
7 15 13
g) x2 6x 8 0 h) x 2 x 0 i) x 2 x 1 0
4 8 6
15.5.7
Resol les següents inequacions:
1
a) x 2 ( x 1) b) 25x(1 x) 6 0 c) 4 9x( x 1)
2
2
1 1 3 13
d) x x e) 2 5 x ( x 2)2
2 2 2 8
f) 2 x(1 x) 2(4x 7)
Inequacions de segon grau amb discriminat nul.
Si l'equació de segon grau associada a la inequació té discriminant nul, el
conjunt solució pot ser el conjunt buit, tota la recta real o un únic punt. És molt
important dibuixar la gràfica de la paràbola corresponent i tenir molt en compte
si és una desigualtat estricta (amb o ) o no estricta (amb o ).
Exercici resolt.
Resol la inequació x2 10x 25 0
Solució:
L'equació associada té discriminant nul: (10 )2 4 1 25 100 100 0 .
10 0 10
La seva única solució és x 5
2 2
Es tracta d'una paràbola amb les branques cap a dalt que passa pel punt (5,0)
Mirant la gràfica, veiem que només per a x 5 es pot satisfer x2 10x 25 0 ,
per tant, la solució és x 5 , un únic nombre.
Exercici resolt. Inequacions de segon grau en general.
Resol les següents inequacions:
a) x 2 2x 12 3 b) x 2 9 x 18 2x 3
Solució:
a) Per poder aplicar els mètodes anteriors l'hem de transformar en una inequació
de la forma p( x) 0 :
x2 2x 12 3 x2 2x 12 3 0 x2 2x 15 0
Punts frontera: x 2 2 x 15 0 x 5 , x 3 .
i seguint els passos que hem fet abans arribem a la solució: 5 , 3
b) Per poder aplicar els mètodes anteriors l'hem de transformar en una inequació
de la forma p( x) 0 :
x 2 9 x 18 2x 3 x 2 9 x 18 2 x 6
x 2 9 x 18 2 x 6 0 x 2 11x 24 0
Punts frontera: x 2 11x 24 0 x 3 , x 8 .
i seguint els passos que hem fet abans arribem a la solució:
, 3 8 ,
15.5.8
Resol les següents inequacions:
4
a) x2 2x 10 0 b) 3x 2 4 x 0 c) 81x2 18x 1 0
3
d) 4x2 48x 145 0 e) 16x2 24x 9 0 f) x2 4x 5 0
81
g) 2 x 2 9 x 0 h) x2 10x 34 0 i) x2 8x 20 0
8
j) 9x 30x 25 0
2
15.5.9
Resol les següents inequacions:
a) x 2 1 0 b) x 2 5x 6 0 c) x 2 5x 6 0
d) x 4x 5 0
2
e) x 2x 3 0
2
f) x 2 5x 6
g) x2 12x 11 0 h) x 2 2x 8 0 i) x 2 5x 6 0
j) x2 7 x 10 0 k) x 2 9x 20 0 l) x 2 8x 16 0
m) x 2 8x 12 0 n) x 2 11x 30 0 o) x 2 12x 27 0
p) x 2 16x 64 0 q) x 2 36 0 r) x 2 13x 36 0
s) x 2 15x 36 0 t) 4x2 6x 9 x2 u) 5x2 15x 10 0
v) 3x 2 5x 4x 2 6 w) 4x 2 12 3x 2 x x) x 2 2x x 2 6x 12
y) 2x2 2x 8 x 2 z) 4x 2 20x 11 0 aa) 9x 2 29x 6 0
ab) 8x2 6x 1 0 ac) 12x2 10x 12 0 ad) 18x 2 23x 5 0
ae) 17x 2 15x 2 0 af) 3x2 7x 5x2 3x 6
15.6 Inequacions de tercer grau i superior amb una incògnita.
El mètode de "Punts frontera+Punts de prova" que hem estudiat per resoldre
les inequacions de primer i segon grau es pot aplicar a la resolució de
inequacions de graus superiors a dos.
Exercici resolt.
Resol la inequació 2x3 3x2 32x 48
Solució:
Determinem els punts frontera resolent l'equació polinòmica associada:
2x3 3x2 32x 48 2x3 3x2 32x 48 0
La resolem amb el mètode de Ruffini:
2 -3 -32 48
-4 -8 44 -48
2 -11 12 0
4 8 -12
2 -3 0
3/2 3
2 0
3
Els punts frontera són x 4 , x 1.5 , x 4 .
2
Dividim la recta en tres intervals amb aquests punts frontera i prenem valors de
prova dintre de cada interval:
A l'interval ,4 prenem, per exemple, x 5 :
2(5)3 3(5)2 32(5) 48 2 (125 ) 3 25 160 48 165 48
3
A l'interval 4, prenem, per exemple, x 0 :
2
2 0 3 02 32 0 48 0 48
3
3
A l'interval , 4 prenem, per exemple, x 2 :
2
2 2 3 22 32 2 48 2 8 3 4 32 2 48 60 48
3
A l'interval 4 , prenem, per exemple, x 5 :
2 53 3 52 32 5 48 2 125 3 25 32 5 48 15 48
El conjunt solució de la inequació serà la unió dels intervals on s'ha verificat el
punt de prova:
3
4, 4,
2
15.6.1
Resol les següents inequacions de tercer grau:
a) 2x3 7 x2 2x 3 0 b) 3x3 2x2 3x 2 0
c) 8x3 8x2 4x 4 0 d) 2x3 x2 2x 1 0
e) x3 3x2 13x 15 0 f) 3x3 x2 7x 5 0
15.6.2
Resol les següents inequacions:
a) 2 x(1 x 2 ) ( x 1)( x 1) 0 b) 3x(11x 1) 6(5 x3 1) 0
15.6.3
Inequacions biquadrades. Resol les següents inequacions:
a) 9x4 145x2 16 0 b) 76x2 3x4 25 0
15.6.4
Resol les següents inequacions.
a) x4 2x3 11x2 12x 36 0 b) 2x4 x3 x2 x 1 0
c) 16x4 41x2 18 0
15.7 Sistemes d'inequacions de primer grau amb una incògnita.
Un sistema d’inequacions amb una única incògnita està format per diverses
inequacions i limitat per una clau que indica precisament que es tracta d’un
sistema, i no d’equacions independents. Per exemple, un sistema d’inequacions
podria ser:
3x 8 2
2
x 2x 1
Un nombre és solució d’un sistema d’inequacions d’aquest tipus si és solució de
totes les inequacions que formen el sistema. Per exemple, x = 1 és una solució
del sistema d’inequacions:
3 1 8 11 2
2
1 2 1 1 1
Per trobar les solucions d'un sistema d'inequacions resoldrem cada inequació per
separat i determinem la intersecció dels intervals obtinguts.
Exercici resolt.
3 x 9 0
Resol el següent sistema d'inequacions de primer grau:
2 x 4 0
Solució:
Resolem la primera inequació: 3x 9 0
Punt frontera: 3x 9 0 x 9 / 3 3
Punt de prova: x 0 3 0 9 0 9 0
Interval solució: , 3
Resolem la segona inequació: 2 x 4 0
Punt frontera: 2 x 4 0 x 4 / 2 2
Punt de prova: x 0 2 0 4 0 4 0
Interval solució: 2 ,
Trobem la intersecció dels dos intervals solució:
, 3 2 , 2 , 3
La solució del sistema és l'interval 2,3
Exercici resolt.
3(1 x) 2 x 1
Resol el sistema d'inequacions:
2 x 6 5 x 2
Solució:
Resolem la primera inequació: 3(1 x) 2 x 1 2 / 5 ,
Resolem la primera inequació: 2 x 6 5x 2 , 4 / 3
La intersecció dels dos intervals és el conjunt buit:
, 4 / 3 2 / 5 ,
Per tant el sistema no té cap solució, o dit d'una altra manera, el conjunt solució
és el conjunt buit.
15.7.1
Resol els següents sistemes d’inequacions d’una variable:
2 x 3 1 2 x 3 1 3x 4 2 x 2
a) b) c)
x 2 1 x 6 3 6 x 2 2 x 2
5 x 4 4 x 3
d) e) 13 3x 7 17 f) 3 32 x 3 15
3 x 2 2 x 1
15.7.2
Resol els següents sistemes d'inequacions:
2 x( x 1) x 2 x 3 x( x 2) 7
a)
2 x 3 x x 2 x( x 2) 3
x 7 3x x( x 1) x 2 3 2 x
b)
2 x 3 7
7 x 1 x( x 3) 6 x 2 7 x 1 2 x ( x 1) 2 x x 2 3
c) d)
4 x 7 8 x 2 6 x 3 x 2
( x 1) 2 2 x 7 1 x 2 6 x 1 2 x( x 2) x 2 x 2 1
e) f)
7 x 1 7 x( x 2) x 2 9 x 2 x 6 x 1
x 6 x( x 1) 2 x 2 x 2 6 x 3 2 x( x 2) x 2
g) h)
2 x 1 3 ( x 2) 2 3 x 3 2 x 1 x 2
(2 x 1)( x 2) 2 x 2 x 7 ( x 3) 2 x 2 7 x 2
i) j)
3x 1 x 3 2 x x( x 1) 4 x 2
15.7.3
Resol els següents sistemes d'inequacions:
x 2 0 x x 2 2 x 31 x
a) b) c)
2 x 3 0 x 3 0 x 1 0
3 x 2 0 31 x 2 x 1 2 x 1x 2 2 x 2 x 7
d) e) f)
x 3( x 1) 2 x 6 5 x 2 3x 1 x 3
15.8 Sistemes d'inequacions de segon grau amb una incògnita.
Exercici resolt.
x 2 5 x 4 0
Resol el següent sistema d'inequacions de segon grau: 2
x 2 x 15 0
Solució:
Resolem la primera inequació: x2 5x 4 0
Punts frontera: x 2 5 x 4 0 x 1 , x 4
Punt de prova: x 0 02 5 0 4 0 4 0
Interval solució: 1 , 4
Resolem la segona inequació: x2 2x 15 0
Punts frontera: x 2 2 x 15 0 x 5 , x 3
Punt de prova: x 0 02 2 0 15 0 15 0
Interval solució: 5 , 3
Trobem la intersecció dels dos intervals solució: 1 , 4 5 , 3 1 , 3
La solució del sistema és l'interval 1 , 3
15.8.1
Sistemes "Primer Grau & Segon Grau":
x 2 2 0 x2 2x 0 3x 2 0
a) b) c) 2
x 1 0 x 3 0 8 x 30 x 27 0
x 2 x 1 0 4 x 7 0
1 0
d) 3 e) 7 x 3x 2 0 f) 1 x 0
x2 2 0 2 x 3 0 9 16 x 2 0
2 x 3 0
g) 3x 1 0
6 x 2 x 1 0
15.8.2
Resol els següents sistemes d'inequacions:
x2 5x 4 0 2 x 2 5 x 3 0 2 x 2 9 x 18 0
a) x 2 2 x 3 0 b) x 2 2 x 8 0 c) 2 x 2 13 x 7 0
x 2 0 2 x 2 7 x 0 4 x 2 39 x 27 0
6 x 2 7 x 5 0 4 x 2 12 x 9 0
d) 7 x 2 4 x 2 0 e) 6 x 2 11x 3 0
x2 2x 0 2 x 2 11x 12 0
15.8.3
Resol els següents sistemes:
2 x x 2 0 x 2 5x 4 0
a) x 2 3x 4 0 b) x 2 2 x 3 0
x 6 x 2 0 x 2 0
15.9 Inequacions racionals.
Tota inequació racional es pot descompondre en dos sistemes d’inequacions
lineals:
N 0 i D 0 N 0 i D 0
N N
0 o 0 o
D N 0 i D 0 D N 0 i D 0
Observa que s’ha de complir una condició o l’altra, i per tant ara hem de
determinar la unió de dos intervals.
Exemple resolt 1.
Resol la següent inequació:
x3
0
x 1
Solució:
x 3 0 x 3 0
a) 1 , b) , 3
x 1 0 x 1 0
Per tant la solució és , 3 1 ,
15.9.1
Resol les següents inequacions racionals:
x 1 1 x 1
a) 0 b) 0 c) 0
x 2x x 1
3x 6 5 2x x
d) 0 e) 0 f) 0
2x 1 2 x 5 x 10
Exemple resolt 2.
Resol la següent inequació:
x 1 3
x 1 4
Solució. L’hem de convertir en una inequació com les d’abans:
x 1 3 x 1 3
0
x 1 4 x 1 4
i ara treballem algèbricament la part de l’esquerra:
x 1 3 4x 1 3 x 1 4 x 1 3 x 1 4 x 4 3x 3 x7
x 1 4 4x 1 4 x 1 4 x 1 4 x 1 4x 1
Per tant, hem convertit la inequació en la següent:
x 1
0
4 x 1
en la què podem aplicar el mètode anterior:
x 7 0 x 2 0
a) 1, b) ,7
4x 1 0 4x 1 0
Per tant el conjunt solució és , 7 1 ,
15.9.2
Resol les següents inequacions racionals:
6x 7 3x 2 3 1 2x
a) 1 b) c)
x 1 6 x3 2x 6x
15.9.3
Resol les següents inequacions racionals:
3x 6 2x 1 2x 1 3x 6
a) 0 b) 0 c) 0 d) 0
3x 1 2x 1 x5 x3
x2 2
e) 0
2x 1 4x 2
Exemple resolt 3.
6 x 2
x x 1
Solució:
Passem tot a un costat:
6 x 2 6 x 2
0
x x 1 x x 1
Calculem aquesta suma de fraccions passant a comú denominador:
6 x
2
6 x
2
0
6 x x 1 2 x 0
x x 1 x x 1 xx 1 x 1x
6 x x 1 2 x 0 x 2 5x 6
0
xx 1 xx 1
Ara apliquem el mètode convencional: Una fracció serà negativa si (a) el
numerador és positiu i el denominador és negatiu o (b) el numerador és negatiu i
el denominador és positiu:
a)
x 2 5 x 6 0 x 3 x 2
1 x 0
xx 1 0 1 x 0
b)
x 2 5 x 6 0 3 x 2
3 x 2
xx 1 0 x 1 x 0
Per tant, el conjunt solució és 3 x 2 1 x 0
15.9.4
3 6 10
a) x20 b) x c) 4 x
x2 x 1 x3
x2 1 6 6 6
d) e) 1 f) x
x3 x2 x 1 x 5 x
5 3 3 x
g) x 3 h) 2 0
3 x x 2x 1 x 1
15.10 Inequacions en context: Àrees i perímetres de figures.
15.10.1
Determina el rang de les altures h d'aquest rectangle si volem que la seva àrea no
passi de 150 m2.
15.10.2
Determina el rang de les altures h del següent triangle si volem que la seva àrea
no passi de 48m2.
15.10.3
Tenim un rectangle que la seva amplada és 6 cm major que la seva alçada. Si
suposem que l’àrea del rectangle és com a mínim 40 cm2, determina el rang de la
seva amplada.
15.10.4
El següent rectangle mesura x 2 cm per x 6 cm.
Suposant que la seva àrea és com a molt 60 cm2, i el seu perímetre és com a
mínim 14 cm, determina el rang dels possibles valors d’x.
15.10.5
Tenim un rectangle que mesura 2 x 4 cm d’altura i 3x 2 cm d’amplada. A
aquest rectangle li traiem un rectangle més petit tal i com es mostra en la següent
figura:
a) Si volem que el perímetre de la figura resultant estigui entre 27 cm i 52 cm,
determina el rang de valors possibles de x.
b) Si, a més a més, hem tret un rectangle d’àrea 4 x cm2 , i volem que la figura
resultat tingui un àrea menor de 98 cm2, determina el rang de possibles valors
d’x.
15.10.6
Un terreny quadrat de gespa i d’amplada x metres està envoltat per una vorera de
ciment de 2 metres d’ample, tal i com es mostra en la següent figura:
Suposem que volem que la part de gespa sigui més petita que la vorera de
ciment. Determina els valors de x que compleixen aquesta condició.
15.10.7
Donat el següent trapezi:
a) Determina el perímetre en funció d’x.
b) Determina la seva àrea en funció d’x.
c) Si suposem que volem que aquest trapezi tingui un perímetre màxim de 92 i
una àrea mínima de 66, determina el rang de possibles valors d’x.
15.10.8
Disposem d’una peça rectangular de fusta de longitud x cm i un àrea de 1200
cm2.
Traiem un petit quadrat de longitud 5 cm de cadascuna de les seves cantonades:
i amb les fustes que queden construïm una capsa oberta d’altura 5 cm:
Si suposem que volem un volum major de 2850 cm3, determina el rang de valors
acceptables d’x.
15.10.9
Disposem de 5m de vara de ferro per construir la següent figura:
Determina la seva amplada màxima.
15.10.10
El preu d’emmarcar una fotografia és el següent:
2 cèntims d’euro per cm2 de vidre
5 cèntims d’euro per cm de marc de fusta
La fotografia que volem emmarcar fa 4 cm més de llarg que d’alt.
Si volem gastar un màxim de 10 euros, determina el rang dels possibles valors
del llarg de la fotografia.
15.10.11
Necessitem dissenyar una habitació en la que puguin càpiguer, com a mínim, 7
taules de 1 m2. El perímetre de l'habitació ha de ser igual a 16 m. Quin és el rang
de les possibles mesures d'aquesta habitació (amplada i llargada) ?
15.10.12
Quan es dissenyen els esglaons d’una escala hi ha diversos paràmetres que cal
tenir en compte, dos dels quals són la petja (la part horitzontal de l’esglaó, on es
posa el peu) i la contrapetja (la part vertical del graó, és a dir, l’alçària).
L’arquitecte francès François Blondel va establir a finals del segle xvii que la
relació ideal entre aquestes dues magnituds era que la suma de dues contrapetges
més una petja fos igual a 64 cm. Anomenem y la longitud de la contrapetja i x la
longitud de la petja.
a) Trobeu la funció que permet calcular la longitud ideal de la contrapetja en
funció de la longitud de la petja. Quina seria la longitud ideal de la contrapetja si
la petja és de 28 cm?
b) La normativa actual estableix que en el disseny d’escales d’ús públic cal que
la petja sigui com a mínim de 28 cm i que la contrapetja estigui compresa entre
13 i 18,5 cm. A més a més, la suma de dues contrapetges més una petja ha
d’estar entre 54 i 70 cm. Escriviu aquestes tres condicions en funció de x i de y.
Si volem construir una escala amb esglaons de 40 cm de petja, calculeu entre
quins valors ha d’estar compresa la contrapetja per a complir amb la normativa
actual.
PAU CAT CCSS JUNY 2023 #5 (Solució: PAUCCSS pàg. 636)
15.11 Repàs d’inequacions i sistemes d’inequacions.
15.11.1
Resol les següents inequacions i sistemes d’inequacions:
a) x 1 3 x x 3 x 3 b) x2 x 12
2
5 x 8 4x 1 6 27 3x 8 3x 7
c) d)
5 x 13 4 x 2 2 x 3x 4 xx 6
x2 x 6 2 2
e) 0 f) 1
x 1 x 1 x
15.11.2
Resol les següents inequacions i sistemes d’inequacions:
7 x 1 4 x 7
a) 23x 4 1 x b) x2 4x 3 0 c)
x 5 3(1 x)
3x 1 2( x 1) x2 x 2 16
d) 2 e) 2 f) 2 0
2 x x 6 x 2
2 x x 5 x 3 x 2
15.12 Problem-solving amb inequacions.
15.12.1
Un albercoc i una mandarina pesen igual que una nespra i una pera. Un albercoc
i una nespra pesen menys que una mandarina i una pera. Una nespra i una
mandarina pesen menys que un albercoc i una pera. Quina de les fruites és la que
pesa més?
(A) La pera (B) L'albercoc (C) La nespra (D) La mandarina
(E) Dues fruites pesen igual i són les més pesants.
Cangur E1 2021 #24
16 Equacions i sistemes d'equacions lineals amb 2 incògnites.
16.1 Equacions de primer grau amb dues incògnites.
Una equació de primer grau amb dues incògnites és una igualtat del tipus
ax by c
on a, b, c són nombres reals tals que a i b són diferents de zero i x i y són les
incògnites.
Les equacions d’aquest tipus tenen un nombre il·limitat de solucions.
Interpretació gràfica de les equacions de primer grau amb dues incògnites.
Podem donar una interpretació gràfica de les solucions d’una equació de primer
grau amb dues incògnites. Per fer-ho, començarem representant les solucions
obtingudes en un sistema de coordenades cartesianes. Assignarem a cada solució
de l’equació, formada per un parell de nombres x i y, el punt del pla de
coordenades (x, y).
En general, qualsevol equació de primer grau amb dues incògnites té un nombre
il·limitat de solucions, la representació gràfica de les quals són punts que
pertanyen a una mateixa recta.
Exemple resolt.
Representa gràficament el conjunt de solucions de l’equació
2x 3 y 7
Solució.
Primer pas: Aïllem la y:
2x 3y 7
3y 7 2x
3y 2x 7
2x 7
y
3
Segon pas: Anem trobant solucions assignant valors a la x:
20 7 7
x0 y 2.33
3 3
2 1 7 5
x 1 y 1.67
3 3
22 7 3
x2 y 1
3 3
2 3 7 1
x 3 y 0.33
3 3
24 7 1 25 7 3
x4 y 0.33 x 5 y 1
3 3 3 3
Tercer pas: Representem les coordenades dels punts gràficament.
El conjunt solució d’una equació de primer grau amb dues incògnites es una
recta. Per tant, només cal determinar dos punts.
16.1.1
Representa gràficament les següents rectes.
7
a) y x 2 b) y 6 x 3
2
6
c) y 5 d) y x 1
5
1 1
e) y x2 f) y x 3
4 3
Els sistemes d’equacions lineals apareixen quan estudiem Geometria: Els
punts d’intersecció entre rectes del pla.
Vegeu Tema 2 de Geometria Analítica.
16.2 Sistemes de dues equacions: Mètode de substitució.
El mètode de substitució consisteix a aïllar una de les incògnites d’una de les
dues equacions i substituir el seu valor en l’altra equació. Una vegada resolta
aquesta última (que només tindrà una única incògnita), es resol l’altra equació
substituint per aquest valor.
Exemple resolt.
4 x 2 y 8
Resol el sistema
2 x y 4
Solució:
1. Es tria una de les dues equacions.
2x y 4
2. S’aïlla una de les incògnites de l’equació.
y 4 2x
3. Se substitueix el valor de la incògnita en l’altra equació.
4x 2(4 2x) 8
4. Es resol l’equació resultant.
4 x 8 4 x 8 8x 8 8 8x 16 x 16 / 8 2
5. Se substitueix aquesta incògnita en l’equació del pas 2, pel valor trobat.
y 4 2 2 0
La solució és: x = 2 i y = 0
S’ha de comprovar la solució:
4 2 2 0 8
2 2 0 4
unicoos: Sistema de ecuaciones - Método de sustitución...
[Link]
Susi Profe: Resolver Sistemas Método Sustitución
[Link]
16.3 Sistemes de dues equacions: Mètode d'igualació.
El mètode d’igualació consisteix a aïllar la mateixa incògnita d’ambdues equacions i
igualar els resultats obtinguts. Una vegada resolta aquesta equació, se’n pot substituir el
valor en una de les equacions inicials i resoldre-la per a trobar l’altre valor.
Exercici resolt.
4 x 2 y 8
Resol el sistema
2 x y 4
Solució:
1. S’aïlla la mateixa incògnita en totes dues equacions.
4x 8
y y 4 2x
2
2. S’igualen les dues expressions resultants.
4x 8
4 2x
2
3. Es resol l’equació resultant.
4x 8
4 2 x 4 x 8 2(4 2 x) 4 x 8 8 4 x
2
16
4 x 4 x 8 8 8 x 16 x 2
8
4. Es substitueix la incògnita de qualsevol de les equacions del sistema del pas 1
pel valor trobat.
y 4 2 2 0
La solució és: x = 2 i y = 0
5. S’ha de comprovar la solució.
4 2 2 0 8
2 2 0 4
Exercici del Youtube
Resol les següents equacions:
a) x2 x 2 0 b) 2x2 5x 3 0
c) x 2 x 1 0 d) x2 10x 25 0
Solució: [Link] (Susi Profe)
Xavi Mates: Sistema de 2 equacions de 1er grau ( Mètode d'Igualació )
[Link]
unicoos: Sistema de ecuaciones - Método de igualación...
[Link]
Exercici resolt.
3x 2 y 5
Resol el següent sistema amb el mètode d'igualació.
5 x 4 y 2
Solució:
Aïllem la variable x a les dues equacions:
5 2y
3x 2 y 5 3x 5 2 y x 3
5 x 4 y 2 5 x 2 4 y x 2 4 y
5
Igualem les expressions obtingues:
5 2y
x
3 5 2 y 2 4 y
2 4y 3 5
x
5
Resolem l’equació obtinguda :
5 2y 2 4y
5(5 2 y ) 3(2 4 y )
3 5
19 19
25 10 y 6 12 y 10 y 12 y 6 25 2 y 19 y
2 2
Substituïm el valor de la incògnita obtinguda:
5 2 y 5 2 19 / 2 5 19 24
x 8
3 3 3 3
19
Per tant, la solució al sistema és x 8, y .
2
Efectivament, comprovem que les solucions proposades satisfan les equacions
19 19
3 8 2 24 19 5 5 8 4 40 38 2
2 2
16.3.1 Math English Corner
16.4 Sistemes de dues equacions: Mètode de reducció.
Reducció mitjançant suma o resta d’equacions.
Exemple resolt.
x 3 y 7
Resol el sistema
3 x 3 y 9
Solució.
Sumem les dues equacions:
x 3y 7
3x 3 y 9
4x 16
16
Veiem que s’eliminen les “y” i podem aïllar la “x”: 4 x 16 x 4
4
Calculem el valor de “y” substituint el valor que hem obtingut de “x”:
3
x 3 y 7 4 3 y 7 3 y 7 4 3 y 1
3
El sistema té com a solució x 4 , y 1
Comprovem que la solució que hem obtingut és correcta:
x 3 y 4 3(1) 4 3 7
3x 3 y 3 4 3(1) 12 3 9
16.4.1
Resol els següents sistemes, sumant o restant equacions.
6 x 3 y 24 x 2 y 3 2 x 3 y 12
a) b) c)
2 x 3 y 12 x 8 y 16 2 x 4 y 16
7 x 2 y 15 5 x 2 y 10 7 x 4 y 28
d) e) f)
6 x 4 y 24 5 x 4 y 30 3 x 4 y 12
5 x 2 y 10
g)
5 x 4 y 30
Reducció mitjançant multiplicacions.
Exemple resolt.
x 10 y 3
Resol el sistema
4 x 5 y 5
Solució.
Veiem que aquí no podem aplicar el mètode de les sumes o restes, però podem
multiplicar la primera equació per 4:
x 10 y 3 4 x 40 y 12
4 x 5 y 5 4 x 5 y 5
I ara ja podem aplicar el mètode anterior, restant la segona equació a la primera:
4 x 40 y 12
4x 5 y 5
35 y 7
Resolem l’equació de primer grau que en resulta:
7 1
35 y 7 y
35 5
Calculem el valor de l’altra incògnita substituint el valor que hem obtingut en
qualsevol de les dues equacions del sistema:
1
x 10 y 3 x 10 3 x 2 3 x 3 2 1
5
1
El sistema té com a solució: x 1 , y
5
Comprovem que la solució que hem obtingut és correcta:
1
x 10 y 1 10 1 2 3
5
1
4 x 5 y 4 1 5 4 1 5
5
16.4.2
Resol els següents sistemes, aplicant el mètode anterior:
3 x 2 y 0 2 x 3 y 6 3 x y 2
a) b) c)
x 5 y 17 x 2 y 5 x 2 y 3
4 x 5 y 6 4 x 2 y 8
d) e)
6 x 7 y 20 16 x y 14
16.4.3
Resol els següents sistemes:
6 x 4 y 24 15 x 4 y 22 4 x y 5
a) b) c)
9 x 2 y 18 5 x 8 y 26 8 x 3 y 5
16.4.4
Resol els següents sistemes:
3 x 3 y 30 3x 8 y 28
a) b)
2 x 7 y 2 4 x 6 y 28
16.4.5
Simplifica i resol.
4 x 6 y 12 6 x 8 y 2 5 x 7 y 12
a) b) c)
4 x 2 y 28 6 x 5 y 8 7 x 7 y 0
7 x 8 y 8 6 x 2 y 4 4 x 4 y 8
d) e) f)
7 x 5 y 16 12 x 5 y 13 9 x 8 y 13
3 x 6 y 6 10 x 5 y 25 5 x 15 y 20
g) h) i)
10 x 10 y 20 7 x 3 y 18 27 y 9 x
10 x 4 y 4
j)
5 x 2 y 2
Mètode de reducció (general).
El mètode de reducció consisteix a multiplicar convenientment ambdues
equacions de manera que una vegada restades, desaparegui una de les incògnites.
Una vegada resolta l’equació resultant, es pot substituir aquest valor en una de
les equacions inicials i resoldre-la per a obtenir la solució general.
Exercici resolt.
4 x 2 y 8
Resol el sistema
2 x y 4
Solució:
1. Es tria una de les dues incògnites.
Es tria la y
2. Es multipliquen els dos membres de la primera equació pel coeficient de la
incògnita escollida en la segona equació, i els dos membres de la segona equació
pel coeficient de la incògnita escollida en la primera equació.
1 4 x 2 y 8 4x 2 y 8
22 x y 4 4 x 2 y 8
3. Es resten les dues equacions resultants.
4x 2 y 8
4x 2 y 8
8x 16
4. Es resol l’equació resultant.
x2
5. Se substitueix el valor de la incògnita trobada en qualsevol de les equacions
del sistema. Es substitueix x = 2 en l’equació 2x y 4 :
2 2 y 4
6. Es resol l’equació resultant.
4 y 4 y 0
La solució és: x = 2 i y = 0
S’ha de comprovar la solució:
4 2 2 0 8
2 2 0 4
Xavi Mates: Sistema de 2 equacions de 1er grau (Mètode de Reducció)
[Link]
unicoos: Sistema de ecuaciones - Metodo de reduccion
[Link]
Susi Profe: Resolver Sistemas Método Reducción
[Link]
Exercici resolt.
3 x 4 y 1
Resol el sistema
2 x 3 y 12
Solució:
Els coeficients de la x són un 3 i un 2. Per tant, multiplicarem la primera per 2 i
la segona per 3, de forma que tots dos coeficients siguin 6:
3x 4 y 1 23x 4 y 2 1 6 x 8 y 2
2 x 3 y 12 32 x 3 y 3 12 6 x 9 y 36
Ara resten les dues equacions. Les x desapareixeran, i quedarà una equació en y:
6 x 8 y 2
34
6 x 9 y 36 0 x 17 y 34 y 2
17
(6 6) x (8 9) y 2 36
Trobem el valor de la x substituint el valor de y obtingut a qualsevol de les dues
equacions:
18
6 x 8 2 2 6 x 16 2 6 x 16 2 6 x 18 x 3
6
La solució és x 3 , y 2
3 3 4 2 9 8 1
Efectivament:
2 3 3 2 6 6 12
16.5 Sistemes 2x2 amb denominadors.
16.5.1
Resol els següents sistemes:
3x 3 y y 5
5 x y 13 0 2 2 x 3 3
a) x 1 y 3 1 b)
3 2 3 x y y 2x y 1
2 3 9
16.5.2
Resol els següents sistemes:
x 3 y 1 x 1 y 5
2 3 6 2 3 1
a) b)
x 1 y 3 4 x 3 y 2 1
2 5 3 2
y 5 x 1 y2 6 x
3 2 5 3 2 4
c) d)
y 6 x 3 3 y 4 x 2 1
5 2 3 4
16.5.3
Resol els següents sistemes:
x 2 y 1 5x 1 3 y 4
3 2 2 7 2 3
a) b)
y7 x4 3 5 y 2 3 x 1 4
4 3 4 5
3x 1 2 y 3 5 y 3x 6
5 7 5 2 3 2
c) d)
8 3 y 5 x 1 11 3 7x y 3 3
2 3 5 6
16.6 Repàs de sistemes de dues equacions.
16.6.1
Resol els següents sistemes:
3 x y 11 4 x 5 y 3 2 x 7 y 13
a) b) c)
2 x 5 y 13 2 x 3 y 7 5 y 3 x 58
5 x 4 y 19 5 x 3 y 27
d) e)
3 x 2 y 7 7 x 2 y 13
16.6.2
Resol els següents sistemes d’equacions, mitjançant el mètode de substitució,
aïllant la incògnita remarcada:
x 3 y 15 3 x y 4 2 x 5 y 16
a) b) c)
6 x 7 y 9 6 x 2 y 28 4 x y 10
x 2 y 5
d)
3 x y 6
16.6.3
Resol els següents sistemes d’equacions, mitjançant el mètode de substitució:
x x y
y 3 x 10 y4 4
a) b) 3 c) 5 2
3( x 2) 2( y 1) 12 x 2 y 11 x 3 y 21
3( x 1) y 4 2 4( x 5) 2 y 10
d) e)
2 x 4( y 1) 4 2 y 3 x 11
16.6.4
Resol amb el mètode de substitució:
y x x 3 y 5 3( x y ) 5 x 6
a) b) c)
y x 2 2 x 4 y 0 4 x y 3 3x
16.6.5
Sistemes d'equacions per a pensar una mica.
3 1 5 7
0 0
x 1 y 4 x 2 3 2y
a) b)
5 4 1 8
0 0
x 1 y 1 2x 5 7 3y
3 4 x4
0 2
x 1 y 1 y 1
c) d)
5 7 x2
0 3
2 x 3 2 y 13
y 1
5 4 3
2x 11 2
y x y
e) f)
3 21 8 3
4x 1
y 2 x y
3 1
9
x 1 y
g)
4 3
1
x 1 y
16.6.6
x y 8 2 x y 10
a) Resol per substitució: b) Resol per igualació:
2 x y 11 5 x y 22
2 x 3 y 25 3( x 2) 5( y 1) 7
c) Resol: d) Resol:
5 x 4 y 38 2( x 1) y 13
16.6.7
3 x y 7 2 x 3 y 18
a) Resol per substitució: b) Resol per igualació:
2 x 3 y 23 5 x 4 y 1
3x 2 y 12 3( x 2) 5( y 1) 7
c) Resol per reducció: d) Resol:
2 x 3 y 5 2( x 1) y 13
x 3 y 4
2 3 5
e) Resol:
y x 1 7
3
16.6.8
5 x 5 y 10
a) Resol per substitució:
x 2 y 4
4 x 7 y 18
b) Resol per igualació:
3x 4 y 11
2 x 4 y 10
c) Resol per reducció:
2 y 2 x 2
2x 7 6 2 y
7
d) Resol: 5 3
5 x 3 3 y
16.6.9
Resol els següents sistemes:
8 4 3 1
x 1 y 3 0 2 y 1 1 2x 0
a) b)
6 1 0 1 1 0
y 1 x 4
2x 3 2 y 3
1 3 4 3
2x 1 2 y 0 y 1 x 3 0
c) d)
2 1 0 1 2 0
3 y 1 4 3x
2 y 2x 3
16.6.10
Resol els següents sistemes.
3u z 15 u 6 y 32 3c 4u 33
a) b) c)
u 2 z 10 u 3 y 17 6c 3u 36
6u v 18 2a 2 x 18 5a 2v 32
d) e) f)
5u 2v 22 a 3x 17 6a 6v 42
2b v 13 3a 4u 17
g) h)
b v 8 2 a u 9
16.6.11 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’equacions:
2 x 3 y 1
5 4 2
3 y 2 x 1
5 9 3
Solució: [Link] (Susi Profe)
16.7 Interpretació geomètrica. Mètode gràfic.
Interpretació gràfica d'una equació lineal amb dues incògnites.
Una equació lineal amb dues incògnites representa una recta en el pla.
Exercici resolt.
Representa gràficament l'equació 2x 3 y 5
Solució:
2x 5
2x 3 y 5 2x 5 3 y y
3
(Naturalment, no calia fer una taula de valors tan gran per representar una recta. Amb dos punts
n'hi havia prou!)
16.7.1
Representa gràficament les següents equacions:
a) 3x 2 y 1 b) 5x 4 y 7
c) 2x 3 y 1 d) 7 x 6 y 4
Interpretació gràfica d'un sistema lineal amb dues incògnites.
Un sistema lineal amb dues incògnites representa la intersecció de dues rectes en
el pla.
Exercici resolt.
2 x 3 y 12
Interpreta gràficament el sistema
5 x 2 y 11
Solució:
12 2 x
Primera recta: 2 x 3 y 12 3 y 12 2 x y
3
5 x 11
Segona recta: 5 x 2 y 11 5 x 11 2 y y
2
Dibuixem les dues rectes al mateix pla. La solució del sistema serà el punt
d'intersecció de les dues rectes:
La solució és x 3 , y 2 (Comprova-ho resolent el sistema amb un mètode
algebraic!)
Xavi Mates: Sistema d'equacions de 1er grau amb 2 incògnites: solució gràfica.
[Link]
Susi Profe: Resolver Sistemas de Ecuaciones por el Método Gráfico
[Link]
Exemple resolt.
Resol gràficament el sistema
2 x y 3
2 x y 3
Solució.
Primer pas. Representem gràficament les solucions de les dues equacions en un
mateix sistema de coordenades cartesianes. Tal com hem fet abans, ens
limitarem a trobar només dues solucions per a cada equació.
Primera equació:
2x y 3 2x 3 y
x 2 y 2 2 3 1
x 1 y 2 (1) 3 5
Segona equació:
2x y 3 y 3 2x
x 1 y 3 2 1 5
x 3 y 3 2 (3) 3
Representem-ho gràficament:
Observem que les dues rectes Les dues rectes es tallen en el punt (0, –3).
Comprovem la solució obtinguda:
2 0 (3) 3
2 0 (3) 3
Resolució de sistemes 2x2 pel mètode gràfic.
Per "resolució pel mètode gràfic" entenem el dibuixar les gràfiques associades a
les dues equacions i interpretar el seu punt de tall com solució del sistema.
16.7.2
Resol pel mètode gràfic els següents sistemes i observa com queden les rectes de
cadascun.
3 x 2 y 8 x y 4 y 3x 7
a) b) c)
x 4 y 12 y x 1 2 y 6 x 14
Què observes? El primer sistema és Compatible Determinat (amb solució
x 4, y 2 ) , el segon sistema és Incompatible i el tercer és un Sistema
Compatible Indeterminat.
Com són les rectes de cada sistema?
16.7.3
Resol els següents sistemes, amb el mètode gràfic i amb un mètode algèbric.
Comprova que les solucions són coherents.
y x 3 5 x y 6
a) b)
y 4x 2 2 x y 8
16.7.4
Resol els següents sistemes amb el mètode gràfic.
y 3 x 4 y x 2
a) b)
y 3x 2 y 3
x y 3 4 x y 2
c) d)
7 x y 3 x y 3
16.7.5
3 x y 5 x y 1 x 2 y 4 2 x y 6
a) b) c) d)
2 x 3 y 4 x 2 y 8 2 x y 7 3 x y 1
x 4 y 12 3 x y 10 3 x y 5 2 x y 9
e) f) g) h)
x 3 y 2 2 x 3 y 9 x 2 y 4 3 x 5 y 10
3 x 2 y 12
i)
5 x 6 y 8
16.8 Estudi del nombre de solucions d'un sistema 2x2.
El nombre de solucions d’un sistema de dues equacions de primer grau equival a
l’estudi de les posicions de dues rectes en el pla. Podem trobar-nos amb tres
situacions diferents:
Les dues rectes es tallen en un punt. Aquest sistema d’equacions té una única
solució. Diem que és compatible determinat.
Les dues rectes són paral·leles. Les dues rectes no tenen cap punt en comú. El
sistema no té solució. Diem que és incompatible.
Les dues rectes són coincidents. Es tracta d’un sistema amb un nombre il·limitat
de solucions. Diem que és compatible indeterminat.
Classificació dels sistemes d'equacions.
Segons la quantitat de solucions, un sistema pot ser:
Compatible determinat (SCD): Si té una única solució.
Compatible indeterminat (SCI): Si té més d'una solució.
Sistema incompatible (SI): Si el sistema no té solució.
16.9 Sistemes 2x2 en context: Àrees i perímetres.
16.9.1
Calcula les dimensions d'un terreny amb forma rectangular si sabem que la base
és tres vegades més gran que l'altura i el perímetre total mesura 64 metres.
16.9.2
El perímetre d’un rectangle és de 38 m. Si doblem la base i augmentem l’altura
en 19 m, el perímetre serà de 88 m. Determina les dimensions del rectangle.
16.9.3
Un rectangle de 74 m. de perímetre fa 15 m. més de base que d’altura.
Determina les seves dimensions.
16.9.4
Calcula les dimensions d'un terreny amb forma rectangular si sabem que la base
és tres vegades més gran que l'altura i el perímetre total mesura 64 metres.
16.9.5
El perímetre d’un rectangle és de 38 m. Si doblem la base i augmentem l’altura
en 19 m, el perímetre serà de 88 m. Determina les dimensions del rectangle.
16.9.6
Un rectangle de 74 m. de perímetre fa 15 m. més de base que d’altura.
Determina les seves dimensions.
16.9.7
El perímetre d’un rectangle fa 58 cm, i la base és 15 cm més llarga que l’altura.
Quines són les dimensions d’aquest rectangle?
16.9.8
El perímetre d’un rectangle és de 44 m. Si la base augmenta 3 m i l’altura es
redueix 2m, la seva àrea no varia. Quines són les dimensions del rectangle?
16.9.9
La base de un triangle isòsceles és 4 metres major que la longitud dels altres
costats, i el seu perímetre és 46 m. Determina les seves dimensions.
16.9.10
L’altura d’un rectangle és 2 cm major que la base i el perímetre és 24 cm.
Determina les seves dimensions.
16.9.11
Determina les dimensions d’aquesta porta, si sabem que el seu perímetre és de
16 metres i la base mesura 2 metres més que l’altura.
16.9.12
Determina les dimensions d’un rectangle si sabem que l’altura és 3 metres més
llarga que la base i el seu perímetre és de 90 metres.
16.10 Sistemes 2x2 en context: General.
16.10.1
Un fabricant de llanternes obté un benefici de 0'4€ per cada llanterna que surt de
la fàbrica per vendre, però té una pèrdua de 0'8€ per cada llanterna defectuosa
que ha de retirar. En una dia ha fabricat 3000 llanternes i ha obtingut uns
beneficis nets de 564€. Quantes llanternes aptes per a la venda i quantes
llanternes defectuoses ha fabricat?
16.10.2
Una empresa que embotella oli ha omplert 4600 litres en 1400 ampolles de dos i
cinc litres. Quantes ampolles de cada classe ha necessitat?
16.10.3 Exercici del Youtube
Al darrer concert del grup vam fer 119 vendes, entre CDs i camisetes. Si els CDs
els veníem a 15€ i les camisetes a 10€, i vam fer un total de 1365€, quants CDs i
quantes camisetes vam vendre?
Solució: [Link]
16.10.4
Hem comprat 3 bales de vidre i 2 d’acer per 1.45€ ahir vam comprar 2 de vidre i
5 d’acer per 1.7€. Determinar el preu d’una bala de vidre i d’una d’acer.
16.10.5
Carles va pagar un deute de 300€ amb 45 bitllets de 5€ i 10€. Quants bitllets de
cada valor va fer servir?
16.10.6
Tallem un cable de 102 metres en dos parts. Determina la longitud de cada part
si sabem que la primera part és 24 metres més llarga que la segona.
16.10.7
En una granja es crien gallines i conills. Si es compten els caps, són 50, si les
potes, són 134. Quants animals hi ha de cada classe?
16.10.8
En una lluita entre mosques i aranyes intervenen 42 caps i 276 potes. Quants
lluitadors havia de cada classe? (Recorda que una mosca té 6 potes i una aranya
8 potes).
16.10.9
En la granja s'han envasat 300 litres de llet en 120 botelles de dos i cinc litres.
Quantes botelles de cada classe s'han utilitzat?
16.10.10
Al començar els estudis de Batxillerat se'ls fa un test als estudiants amb 30
qüestions sobre Matemàtiques. Per cada qüestió contestada correctament se li
donen 5 punts i per cada qüestió incorrecta o no contestada se li lleven 2 punts.
Un alumne va obtindre en total 94 punts. Quantes qüestions va respondre
correctament?
16.10.11
En la meua classe hi ha 35 alumnes. Ens han regalat pel nostre bon
comportament 2 bolígrafs a cada xica i un quadern a cada xic. Si en total han
sigut 55 regals, quants xics i xiques estan en la meua classe?
16.10.12
Una ama de casa compra en un supermercat 6 Kg. de café i 3 de sucre, per la
qual cosa paga 15,30 euros. Davant de l'amenaça de noves pujades, torna
l'endemà i compra 1 Kg. De café i 10 Kg. de sucre pel que paga 8,25 euros. No
es fixa en el preu i planteja el problema al seu fill de 13 anys. Podries arribar tu a
resoldre el problema?
16.10.13
Joan ha comprat 9 paquets de llet sencera i llet semidesnatada per un total de
9,60 euros. Si el paquet de llet sencera costa 1,15 euros i el de semidesnatada
0,90 euros. Quants paquets ha comprat de cada tipus?
16.10.14
En un lloc de verdures s'han venut 2 Kg de taronges i 5 Kg de creïlles per 8,35
euros i 4 Kg de taronges i 2 Kg de creïlles per 12,85 euros. Calcula el preu dels
quilograms de taronja i creïlla.
16.10.15
El dia de l'estrena d'una pel·lícula es van vendre 600 entrades i es van recaptar
1962,50 euros. Si els adults pagaven 4 euros i els xiquets 1,50 euros. Quin és el
nombre d'adults i xiquets que van acudir?
16.10.16
En una llibreria han venut 20 llibres a dos preus distints: uns a 8 euros i altres a
12 euros amb la qual cosa han obtingut 192 euros. Quants llibres han venut de
cada preu?
16.10.17
Troba dos números tals que si es divideixen el primer per 3 i el segon per 4 la
suma és 15; mentre que si es multiplica el primer per 2 i el segon per 5 la suma
és 174.
16.10.18
Un número consta de dos xifres la suma del qual és 9. Si s'inverteix l'ordre de les
xifres el resultat és igual al número donat més 9 unitats. Troba eixe número.
16.10.19
Un número està format per dos xifres la suma del qual és 15. Si es pren la quarta
part del número i se li agreguen 45 resulta el número amb les xifres invertides.
Quin és el número?
16.10.20
Calcula dos números que sumen 150 i la diferència del qual siga quàdruple del
menor.
16.10.21
Calcula el valor de dos números sabent que sumen 51 i que si el primer el
divideixes entre 3 i al segon entre 6, els quocients es diferencien en 1.
16.10.22
Tinc 30 monedes. Unes són de cinc cèntims i altres d'un cèntim. Puc tindre en
total 78 cèntims?
16.10.23
Joan i Robert comenten: Joan: "Si jo et prenc 2 monedes, tindré tantes com tu"
Robert: "Sí, però si jo et prenc 4, llavors tindré 4 vegades més que tu".
Quantes monedes tenen cadascun?
16.10.24
Fa 5 anys l'edat de mon pare era el triple de la del meu germà i d'ací a 5 anys
només serà el doble. Quines són les edats de mon pare i del meu germà?
16.10.25
Sabem que el meu oncle té 27 anys més que el seu fill i que d'ací a 12 anys li
doblegarà l'edat. Quants anys té cadascun?
16.10.26
Un obrer ha treballat durant 30 dies per a dos patrons guanyant 2070 euros. El
primer li pagava 65 euros diaris i el segon 80 euros. ¿Quants dies va treballar per
a cada patró?
16.10.27
Dos obrers treballen 8 hores diàries en la mateixa empresa. El primer guanya 5
euros diaris menys que el segon; però ha treballat durant 30 jornades mentre que
el segon només ha treballat 24. Si el primer ha guanyat 330 euros més que el
segon calcula el salari diari de cada obrer.
16.10.28
En un poble, fa molts anys, s'utilitzava, com a unitats de mesura de pes, la lliura
i l'unça. Recentment es va trobar un document del segle passat en què apareixien
els passatges següents: "... pesant 3 lliures i 4 unces, és a dir 1495 grams..." i "...
resultant 2 lliures i 8 unces, quan l'estranger va preguntar pel pes en grams li van
contestar 1150 grams". Sabries calcular el valor, en grams, de la lliura i l'unça?
16.10.29
Un creuer té habitacions dobles (2 llits) i senzilles (1 llit). En total té 47
habitacions i 79 llits. Quantes habitacions té de cada tipus?
16.11 Sistemes 2x2 en context: Problemes amb percentatges.
16.11.1
La Neus ha comprat un abric amb un descompte del 10% i una camisa amb un
descompte del 20%. Si ha pagat 56.2€ i originalment valia tot plegat 65€, quin
era el preu de cada prenda?
16.11.2
En Josep s’ha comprat una samarreta i uns pantalons. Els preus d’aquestes dues
peces de roba sumaven 45 €, però li han fet un 10% de descompte en la
samarreta i un 25% de descompte en els pantalons, i en total ha pagat 39 €. Quin
era el preu sense rebaixar de cada peça?
16.11.3
La Joana ha comprat dos CD’s que ahir es venien al mateix preu, però es troba
que avui un està rebaixat un 12% i l’altre un 5%. Pels dos paga 54.9 €. Quin era
el preu original de cada CD?
16.11.4
Un pantaló i una camisa valen 60€, però he pagat 52.8€ perquè m’han fet el 10%
de descompte en el pantaló i el 15% de descompte en la camisa. Quant costava
cada peça?
16.11.5
En una botiga, 2 parells de sabates i 3 parells de botes valen 170€, però he pagat
132€ perquè m’han fet un descompte del 25% amb les sabates i d’un 20% amb
les botes. Quin era el preu de cada parell?
16.11.6
Àlvaro vol comprar un pantaló i un jersey, que en total costen 99 euros. Va a
Berska, que estan de rebaixes, i ofereixen el pantaló amb un 10% de descompte i
el jersey amb un 20% de descompte, pagant 82.9 euros. Quin era el preu de cada
prenda?
16.11.7
Determina el preu de dos productes si els hem comprat en una botiga per 61
euros, però que haguéssim pagat 52.5 euros en una botiga en la què el primer
producte té un descompte del 20% i el segon d’un 10%.
17 Equacions i inequacions amb valor absolut.
17.1 Equacions de primer grau senzilles amb valor absolut.
El valor absolut d’un nombre “elimina” el possible signe negatiu, per tant, una
equació amb valor absolut en realitat són en realitat dues: “amb positiu” i “amb
negatiu”:
Exemple 1.
Exemple 2. Si el valor absolut no està sol, l’hem d’aïllar primer
Exemple 3.
Exemple 4.
Exemple 5.
Exemple 6.
Exemple 7. Una equació amb valor absolut pot no tenir cap solució
7 2 x 5 4 2 x 5 4 7 2 x 5 3
Un valor absolut no pot ser negatiu, per tant aquesta equació no té cap solució.
17.1.1
Resol les següents equacions:
a) x 5 9 b) 2 x 1 23 c) x 6 3 16
d) x 4 7 e) 6 x 3 27 f) 2 x 5 8 23
4 x 12
g) 7 7 x 3 21 h) 3 i) 8 x 7 3 5
8
j) 3 2 x 7 40 k) 5 3 7 x 1 51 l) 3 5 8 2 x 63
m) 5 8 10x 2 21
Exemple 8: Valor absolut igual a valor absolut
Considerarem els dos casos posibles: Que tinguin el mateix signe i que tinguin el
signe canviat.
17.1.2
Resol les següent equacions:
a) 5x 3 2 x 9 b) 2 3x 4 2 x
17.1.3
Determina el valor de x si x 1 x 2
(A) -1/2 (B) 1/2 (C) 1 (D) 3/2 (E) 2
AMC 10 2004 #4
17.2 Inequacions de primer grau amb valor absolut.
Model 1:
x k x k i x k
Exemple resolt.
x5 9
x 5 9 (a)
x5 9 i
x 5 9 (b)
(a) x 5 9 x 9 5 x 4
(b) x 5 9 x 9 5 x 14
Solució:
14 x 4
14 , 4
Model 2:
x k x k o x k
Exemple resolt.
2x 8 6
2 x 8 6 (a)
2x 8 6 o
2 x 8 6 (b)
(a) 2 x 8 6 2 x 6 8 2 x 2 x 2 / 2 x 1
(b) 2 x 8 6 2 x 6 8 2 x 14 x 14 / 2 x 7
Solució:
x 7 o x 1
,7 1,
17.2.1
Relaciona cada element de l’esquerra amb cada element de la dreta
17.2.2
Resol les següents inequacions:
a) x 8 2 b) x 3 1 c) x 6 3
d) 3x 2 7 e) 3x 4 8 f) 2 x 1 9
g) 6 x 8 4 h) 6 3x 5 14 i) 8 x 1 9
17.2.3 Math English Corner
Font: Pizzazz! Algebra pàg. 208
17.3 Equacions de segon grau senzilles amb valor absolut.
Intepretació funcional d’una equació se segon grau amb valor absolut.
Resol l’equació x 2 2 x 19 16
La gràfica de f ( x) x 2 2 x 19 té forma de paràbola.
La gràfica de f ( x) x 2 2 x 19 té forma de paràbola amb la part negativa
“doblegada” cap a dalt.
Per tant, x 2 2 x 19 16 són els seus punts de tall amb la recta horitzontal
y 16 .
Observem visualment que hi ha quatre punts de tall:
Ara resolem aquest problema algèbricament:
x 2 2 x 19 16 (a )
x 2 2 x 19 16 2
x 2 x 19 16 (b)
Resolem les equacions de segon grau amb el “Mètode Producte-Suma”:
(a) x2 2x 19 16 x2 2x 35 0
P 35
x1 7, x2 5
S 2
(b) x2 2x 19 16 x2 2x 3 0
P 3
x3 3, x4 1
S 2
I obtenim, efectivament, les solucions que hem vist visualment: -7, -3, 1 , 5
17.3.1
Resol les següents equacions (totes es poden resoldre amb el Mètode Producte-
Suma):
a) x 2 5 x 15 9 b) x 2 x 31 11 c) x 2 3x 19 9
d) x 2 x 18 12 e) x 2 3x 22 18 f) x 2 x 31 11
g) x 2 3x 36 18 h) x 2 5 x 10 4 i) x 2 x 13 7
j) x 2 4 x 22 10 k) x 2 x 9 3 l) x 2 2 x 16 8
m) x 2 50 14
17.3.2
Resol les següents equacions (totes es poden resoldre amb el Mètode Producte-
Suma):
a) x 2 3x 13 15 b) x 2 4 x 9 12 c) x 2 x 27 15
d) x 2 4 x 25 20 e) x 2 10 x 12 12 f) x 2 3 x 7 3
g) x 2 x 31 11 h) x 2 2 x 7 8
17.4 Equacions amb valor absolut en general.
Als apartats anteriors hem vist equacions amb valor absolut igualades a un
nombre. Per poder resoldre equacions més difícils hem de tenir en compte del
domini de definició en cada cas, perquè si no ens podrien aparèixer solucions
que en realitat no són acceptables. Observa el següent exemple resolt.
Exemple resolt.
Resol l’equació x 1 2 x
Solució.
a) Si x 1 0 x 1, llavors x 1 x 1 i per tant l’equació queda
x 1 2x
1 2x x
1 x
i aquesta solució és compatible amb la condició x 1 .
b) Si x 1 0 x 1, llavors x 1 ( x 1) i per tant l’equació queda
( x 1) 2 x
x 1 2x
1 2x 2
1 3x
1
x
3
però aquesta solució no és compatible amb la condició x 1 . En efecte:
1 1 3 2 2 1
1 2
3 3 3 3 3 3
Per tant aquesta equació té una única solució x 1 .
17.5 Inequacions de primer grau amb valor absolut en context.
17.5.1
Una empresa fabrica cargols de 1.5 cm de diàmetre, amb un error màxim de
0.001 cm. Determina el rang de mesures acceptables d’aquest producte.
17.6 Problem Solving amb equacions i inequacions amb valor absolut.
Trobareu molts més problemes d’aquest tipus al Tema 10 de
[Link]
17.6.1
Determina la suma de totes les solucions de l’equació
x 2 x 60 2 x
(A) 32 (B) 60 (C) 92 (D) 120 (E) 124
AMC 10B 2010 #13
17.7 Repàs general d’inequacions i equacions amb valor absolut.
17.7.1
a) Resol la següent inequació: 3x 15 6
b) Resol la següent inequació: 7 5 3x 10x 9
c) Resol la següent equació: x 2 x 12 0
d) Resol la següent inequació: x2 3x 10
e) Justifica, de forma raonada i sense resoldre l’equació, el nombre de solucions
de l’equació x 2 10x 25 0
f) Donats A x 3 , B x 7 i C x 3, determina A B i A C
5 x 2 3
g) Resol el següent sistema d’inequacions:
2 8 x
h) Resol la següent equació: 4 x 3 5
i) Resol la següent equació: x 2 x 31 11
j) Resol la següent inequació: 2 x 5 7
k) Determina les dimensions del següent triangle rectangle:
17.7.2
a) Resol la següent inequació: 5x 4 2 x 5
b) Resol la següent inequació: 3 5 2 x 11x 4x 7
c) Resol la següent equació: x2 3x 28 0
d) Resol la següent inequació: x 2 x 6
e) Resol la següent inequació: x 2 9 6x
3 x 4 7
f) Resol el sistema d’inequacions:
3 2 x 17
g) Donats A x 2 i B x 2, determina A B i A B .
h) Resol la següent equació: 6 x 3 21
i) Resol la següent inequació: 3x 12 18
j) Resol la següent equació: x 2 3x 7 3
k) Determina les dimensions del següent triangle rectangle:
18 Sistemes d'equacions de segon grau.
Els sistemes d’equacions de segon grau apareixen quan estudiem
Geometria: Les interseccions de còniques en el pla.
Vegeu Temes 3,4,5 i 6 de Geometria Analítica.
18.1 Primer grau vs. Segon grau.
Exercici resolt.
y x 8
Resol el sistema
y x 3x 3
2
Solució:
Apliquem el mètode de substitució:
Aïllem la y de la primera equació (ja està aïllada) i la substituïm a la segona:
y x 8
x 8 x 2 3x 3
y x 3x 3
2
Obtenim una equació de segon grau que hem de resoldre amb els mètodes
habituals:
x 5
x 8 x 2 3x 3 0 x 2 3x 3 x 8 x 2 4 x 5 ( x 5)( x 1)
x 1
x 5 y 5 8 13
x 1 y 1 8 7
Les solucions son, doncs, x 5, y 13 i x 1, y 7
Comprovació:
13 5 8
x 5, y 13
13 5 3 5 3 25 15 3 13
2
7 1 8
x 1, y 7
7 (1) 3(1) 3 1 3 3 7
2
Exercici resolt.
2 x y 0
Resol el sistema 2
x 6 y 9 0
2
Solució:
Aïllem la y de la primera equació: 2x y 0 y 2x
x 2 6 y 2 9 0 x 2 62 x 9 0
2
La substituïm a la segona equació:
Resolem l'equació en x resultant:
x 2 6 4 x 2 9 0 x 2 24 x 2 9 0 25x 2 9 0 25x 2 9
9 9 3
x2 x
25 25 5
Substituïm els valors obtinguts per obtenir
3 3 6
x 5 y 2 5 5
y 2x
x 3 y 2 3 6
5 5 5
Les solucions son: x 3 / 5 , y 6 / 5 i x 3 / 5 , y 6 / 5
shurprofe: Sistema de ecuaciones de segundo grado, por sustitución
[Link]
18.1.1
Observa les gràfiques de les funcions y x 2 x 2 i y x 1
y x2 x 2
Resol el sistema Quines solucions obtindràs?
y x 1
18.1.2
Observa les gràfiques de les funcions y 2 x 2 3 i y x 2
y 2 x2 3
Resol el sistema Quines solucions obtindràs?
y x 2
18.1.3
Determina els punts d’intersecció entre la circumferència x 2 y 2 13 i la recta
y x 1
18.1.3
Determina els punts d’intersecció entre la circumferència x 2 y 2 25 i la recta
3 y 2x 6
18.1.4
y x2 6 x 9
Resol el sistema
y x 5
18.1.5
y x 2 11x 36
Resol el sistema
y 12 y 36
18.1.6
Resol els següents sistemes:
y x2 5x 7 x 2 y 2 53 x 2 y 8 3x y 2 2
a) b) c) d)
y 2x 1 x y 5 2 x y 7 x y 2
18.1.7
x2 y 5 x 2 y 2 18 3x 2 y 2 9
a) b) c)
3x y 7 x y 0 2 x y 0
x2 y 2 5 x2 y 2 1 x 2 y 2 10
d) e) f)
y 2 x x y 1 y x 4
x2 y 2 5 x2 6 y x2 y 2 9
g) h) i)
y 3x 5 y x x 3 y 3
y 2 2x2 6 6 x 2 3 y 2 12 3x 2 y 2 6
j) k) l)
y 2 x y x 2 y 2x 1
18.1.8
y x2 1 y x2 4 y x2 5x 4
a) b) c)
y x 1 y 4x y 2 x
y x2 2x 1 y x2 2x 5 y 3x 4
d) e) f)
y x 1 y 2 x 1 y x
2
y x 3 y x2 y x 7
g) h) i)
y x 5 y x 2 y x 4x 5
2 2
y x 2 11 y 5 x 20 y x 2 x 90
j) k) l)
y 12 x y x 5x 5 y x 30
2
y x2 2x 6 y 3x 20 y x 2 7 x 100
m) n) o)
y 4 x 10 y x 34 y 10 x 30
2
x 2 x 19 y 3x y 2 y 3x 2 21x 5
p) q) 2 r)
x y 80 2 x y 10 x y 1
18.1.9
y x 2 9 x 91
y 2 x 2 13 x y 8 x
a) b) c) y
y 9 6 x y 1 16 x x
2
3
y 20 x 39 y x 2 12 x 140 5 x 14 x 1 y
2
d) e) f)
15 4 x 9 x y y 254 x 12 y 40 x 0
2
18.1.10
Resol els següents sistemes de segon grau:
y 3 x 2 x 2 y 8
a) 2 b) 2 c)
x 3 19 y x 8 2 x y 7
x y 2
2 x 3 y 6 3x y 2 2
d) e) f) 16 2
x y 3 y 4 x y 2 4( x 2) 3 y 3 x 0
2
18.1.11
Resol els següents sistemes quadràtics:
x 2 y 2 10 x y 7 y x 1
a) 2 b) 2 c)
2 x y 2 17 x y 29 xy 6
2
xy 20
2 x y 10 x 2 xy 14
d) 2 e) 2 f) x
x 4 xy 57 x xy 6 y 5
18.1.12
Resol els següents sistemes:
5 x 3 y 16 x 2 y 1 4 x 3 y 20
a) 2 b) 2 c)
6 x 7 y 10 4 x 5 y 9 xy 8
2
18.1.13
Resol els següents sistemes:
x y 2 3x 2 y 2
a) 2 b)
x y 2 5 xy 25 x y 2 2 x 3 y 26
x y 2 3x 4x y y 1 x y 2
c) d)
x 2y 5 x 22 3 y 18
1 1 1
x 2 y 2 13
e) f) x y 2
2 x y 4
x 3 y 1
2 x 12 3x2 y 3 21 x y 189
2 2
g) h)
x y 3 x y 90
x y 8
i)
x y 84
18.1.14
Resol els següents sistemes:
y x 2 3x 5 y x 2 4x 6
a) b)
y x 3 y x 2
18.1.15
Resol els següents sistemes:
x 2 y 2 100 y 2 x 2 16
a) b)
y x 2 2 x y 1
9 x 2 4 y 2 36
c)
3x 2 y 6
18.2 Segon grau vs. Segon grau.
18.2.1
Resol el sistema
x 2 4 y 2 4 0
2 y 2 x 2 0
18.2.2
Resol el sistema
x 2 y 2 16 x 39 0
2
x y 2 9 0
19 Sistemes d'equacions racionals.
Exercici resolt.
x 2
Resol el sistema 2 y 2 y 1
2 x y 2 0
Solució:
Simplifiquem la primera equació:
x 2
x(2 y 1) 2(2 y ) 2 xy x 4 2 y
2 y 2y 1
2 xy x 4 2 y
El sistema que obtenim és:
2 x y 2 0
Apliquem el mètode de substitució: Aïllem la y de la segona equació:
2x y 2 0 y 2 2x
i la substituïm a la primera:
2 x(2 2 x) x 4 2(2 2 x) 4 x 4 x 2 x 4 4 4 x
4 x 4 x 2 x 4 4 4 x 3x 4 x 2 4 x 3x 4 x 4 x 2 0
x 0
x 4 x 0 x(1 4 x) 0
2
1
1 4 x 0 1 4 x x 4
Amb els valors de x trobats trobem els valors de y:
x 0 y 2 2 0 2
1 1 5
x y 2 2
4 4 2
Comprovem les solucions obtingudes al sistema inicial:
0 2
x 0, y 2 2 2 2 2 1
2 0 2 2 0
Veiem que aquesta solució està fora del domini de definició de la primera
equació, i per tant no és vàlida.
1/ 4 2 1 2
1 5
x , y 2 5 / 2 2 (5 / 2) 1 2 4
4 2 2 (1 / 4) (5 / 2) 2 0
0 0
1 5
Aquesta solució és vàlida, per tant la única solució del sistema és x ,y .
4 2
19.1.1
Resol els següents sistemes d'equacions racionals:
4 6
x y 4 x2 x 6
1
a) b) y y y
2 2 x 2 y 3 3 x y
5 5 10 5
3x x 2 2 y 2 ( x 2) 2 y ( y 1) x 2 1 11( x 1) 3x 1
c) y x2 4 d) y ( x 3) 6y 2( x 3)
3x 12 2 x y 5
x 1 1 x x 1
y 3 x 3 2 y 4( x 2 y )
e) 2 x 6 y f) x 1 4y
x 3 x 2 x 6 2 x x 1 2 2 2y 1
20 Inequacions i sistemes d'inequacions amb dues variables.
Els sistemes d’inequacions són la base de la Programació Lineal:
[Link]/biblioteca/[Link]
20.1 De l'equació de primer grau a la gràfica de la recta (repàs).
Exercici resolt
Representa gràficament la recta 3x 2 y 5
Solució:
Una recta queda determinada per dos punts, per tant només cal trobar dos punts
de la seva gràfica. Els que vulguem. Fixem una de les coordenades i deduïm
l’altra.
2.5 A 0 , 2.5
5
Si x 0 llavors 3 0 2 y 5 y
2
Si y 0 llavors 3x 2 0 5 x 1.67 B 1.67 , 0
5
3
Ara representem aquests dos punts en un sistema de coordenades X Y , i amb
el regle dibuixem la recta que passa per tots dos:
20.2 De la inequació de primer grau a la gràfica del semiplà.
Exercici resolt.
Resol la inequació 5x 3 y 4
Solució:
En primer lloc determinem la recta frontera: És la recta que obtenim canviant
el símbol de desigualtat per un igual:
5x 3 y 4
Ja hem vist al exemple anterior com dibuixar-la. Ho repassarem de nou: Hem de
determinar dos punts de la seva gràfica:
1.33 0 , 1.33
4
Si x 0 llavors 5 0 3 y 4 y
3
Si y 0 llavors 5 x 3 0 4 y 0.8 0.8 , 0
4
5
El conjunt solució de la inequació 5x 3 y 4 serà un dels dos costats de la
recta, el de la dreta o el de l’esquerra. Com podem saber quin dels dos és el bo?
Farem el següent raonament:
Agafem qualsevol punt del pla que no estigui a la recta, al què direm “punt de
prova”. Normalment agafem el punt ( 0 , 0 ) perquè és el més fàcil de substituir.
Comprovem si el punt de prova satisfà la inequació :
5 0 3 0 4 0 4 sí que és veritat
Per tant, si aquest punt ( 0 , 0 ) és bo, també seran bons tots els punts que estan
al mateix costat que el ( 0 , 0 ) respecte de la recta:
Veiem que el conjunt solució d’una inequació de dues incògnites és un semiplà.
I si hagués sortit que no? Hauríem d’haver acolorit el costat contrari de la recta,
és a dir, els punts que estan a l’altra banda de la recta frontera.
Exercici resolt.
Determineu el semiplà solució de la inequació 5 y 2x
Solució:
En primer lloc convertim la inequació en una equació per determinar la recta
frontera:
5 y 2x
0 0,0
0
Si x 0 llavors 5 y 2 0 y
5
Si y 0 llavors 5 0 2 x x 0 0 , 0
0
2
Atenció! Surt el mateix punt!, i necessitem dos punts diferents, per tant agafem
un altre valor de y que no sigui zero, el que vulguem:
5 5, 2
10
Si y 2 llavors 5 2 2 x x
2
Representem la recta:
No podem agafar com a punt de prova un punt de la recta frontera.
En aquest cas no podem agafar com a punt de prova el punt ( 0 , 0 ) perquè
pertany a la frontera 5 y 2 x .
Agafem qualsevol altre, n'hi ha moltíssims!
Ara no podem agafar el punt ( 0 , 0 ) com a punt de prova perquè aquest punt
satisfà l’equació de la recta frontera:
50 20
Per tant agafem un punt de prova diferent, per exemple el ( 0 , 1 )
5 1 2 0 5 2
Per tant el punt ( 0 , 1 ) no és solució de la inequació, i per tant el conjunt
solució són tots aquells punts que estiguin l’altre costat de la recta:
20.2.1
Resol les següents inequacions (és a dir, fes la seva representació gràfica)
a) y 3x 2 b) 3x 5 y 15 c) x 4 y 1 d) 2 y x 2
20.2.2
Determina (dibuixa) el semiplà associat a les següents inequacions:
a) 3x y 4 b) 3x 2 y 5
20.2.3 Exercici del Youtube
Resol la següent inequació lineal: y 2x 4
[Link] (Xavi Mates)
20.2.3 Exercici del Youtube
Resol les següents inequacions lineals:
a) x y 3 b) x 4 y 12 0
[Link] (Susi Profe)
20.3 Del sistema d'inequacions a la gràfica. Determinació dels vèrtexs.
Exercici resolt.
4 x 3 y 10
Resol el següent sistema d'inequacions de primer grau: 5 x 3 y 4
2 x 7 y 1
Solució:
Primera part: Determinació del conjunt solució.
Hem de resoldre totes i cadascuna de les inequacions, i representar-les a un
mateix sistema de coordenades X Y . El conjunt solució serà la intersecció de
tots ells.
Primera inequació: 4x 3 y 10
Segona inequació: 5x 3 y 4
Tercera inequació: 2x 7 y 1
El conjunt solució serà la intersecció dels tres semiplans anteriors:
En aquest cas (però no sempre) és un triangle.
Segona part. Determinació dels vèrtexs del conjunt solució.
Els determinarem resolent els sistemes d’equacions que surten agafant les
equacions frontera de dos en dos. És molt importat que comprovis visualment les
solucions.
Primer vèrtex : (primera i segona equacions)
4 x 3 y 10 14 34
, ( 1.56 , 1.25 )
5 x 3 y 4 9 27
Segon vèrtex: (segona i tercera equacions)
5 x 3 y 4 25 3
, 0.86 , 0.10
2 x 7 y 1 29 29
Tercer vèrtex : (primera i tercera equacions)
4 x 3 y 10 73 8
, 2.15 , 0.47
2 x 7 y 1 34 17
Els vèrtexs del conjunt solució són : ( 1.56 , 1.25 ) , 0.86 , 0.10 i
2.15 , 0.47
20.3.1
Resol el següent sistema d’inequacions, i determina els seus vèrtexs.
2 x 1 3 y
3x 2 y 4
x 3 y 2
3x 2 y 5
20.3.2 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
y 3x 3
2 y x 4
[Link] (Xavi Mates)
20.3.3 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
3 y 2 x 6
y 5x 5
y 4
Solució: [Link] (Xavi Mates)
20.3.4 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
y 2 x
y x 2
[Link] (unicoos)
20.3.5 Exercici del Youtube (en anglès)
Graphing Systems of Linear Inequalities
y x 4 4 x y 2 x 5 y 0
a) b) c)
x 3 y 2 x 3 y 9 y 3
[Link] (Professor Leonard)
20.3.6 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
2 x 4 y 10
5 x 3 y 15 0
x 1
y 0
Solució: [Link]
20.3.7 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
2 x 3 y 4
2 x y 4
2 x y 4
Solució: [Link]
20.3.4 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions:
3 x 2 y 1
x y 2
x 4 y 7
Solució: [Link]
20.3.5 Exercici del Youtube
Resol el següent sistema d’inequacions, i determina el vèrtexs de la regió
solució.
3 x y 5
x 3 y 1
x y 7
Solució: [Link] (Fins al minut 10)
20.3.6
Resol els següents sistemes d’inequacions:
x 2 y 2 x 2 y 4 2 x 2 y 4
a) b) c)
x 2 y 2 2 x y 2 2 x y 2
20.3.7
Resol els següent sistema d’inequacions:
x y 25
4 x y 40
3 x 8 y 88
20.3.8 Exercici del Youtube
Representa gràficament la regió delimitada pel següent sistema d’inequacions:
x y 0
y 2 0
2 x y 10
y 0
Solució: [Link] (Matemáticas en la Debeteca)
20.3.9
Resol el següent sistema d’inequacions i determina els seus vèrtexs.
x y 1
x 2 y 8
2 x y 2
x 0
y 0
20.3.10
Resol el següent sistema d’inequacions i determina els seus vèrtexs.
y x 4
y 2x 7
2 x y 13 0
x 0
y 0
20.3.11
Resol el sistema d’inequacions i determineu els vèrtexs
y 6
x 4
y x 2
y 2 x 7
20.3.12
Resol el sistema d’inequacions i determineu els vèrtexs
x 3 y 12
2 x y 4
8 x 3 y 54
20.3.13
a) Resol el següent sistema d’inequacions.
2 x 3 y 3
2 x y 9
2 x 5 y 5
b) Determina els vèrtexs de la regió solució. Comprova que els valors obtinguts
algèbricament són coherents amb els punts de la gràfica.
20.3.14
Resol el següent sistema d’inequacions i determina els vèrtexs de la regió
solució.
3 x y 12
x 2 y 3
2 y x 4
2 x 3 y 1
20.3.15
a) Resol el següent sistema d’inequacions:
y x 5
2 x y 4
4 x 10 y
y 0
b) Determina els vèrtexs del conjunt solució anterior.
20.3.16
Resol el següent d’inequacions i determina algèbricament els vèrtexs de la regió
solució:
2 y 3x 8
x 4 y 12
y 2 x 11
20.3.17
a) Resol el següent sistema d’inequacions.
2 x 3 y 7
x 5 y 10
2 y 3 x 9
b) Determina els vèrtexs de la regió solució de forma algèbrica, i comprova que
els valors obtinguts es corresponen amb els valors de la gràfica.
20.3.18
Resol el següent sistema d’inequacions, i determina els seus vèrtexs.
y 1
3 x y 7
x y 5
2 x y 10
2 y x
20.3.19
Resol el següent sistema d’inequacions:
y 1
y 5
x 3
x 4
x 2 y 3
3 x 5 y 22
Determina algèbricament (resolent sistemes d’equacions) els vèrtexs de la regió
solució. Comprova visualment que els valors ( x, y) són coherents amb la gràfica
que has dibuixant.
20.3.20
Resol el següent sistema d’inequacions:
3 x 5 y 26
2 y 3 x 2
x 3 y 4
x 1
20.4 Problemes PAU CCSS de determinació de gràfics.
20.4.1
Afegiu inequacions al sistema
x y
2 y x 12
per tal que la regió de les solucions del sistema resultant tingui forma de
paral·lelogram. Justifiqueu l’elecció que heu fet.
PAU CAT CCSS SET 2006 4.3
20.4.2
Dibuixeu la regió del pla formada pels punts (x, y) que compleixen les
desigualtats següents:
x 0
y 0
x y 2
2 x y 1
(Expliqueu detalladament per què el dibuix que heu fet correspon a la regió
demanada.)
PAU CAT CCSS JUNY 1999 1.3
Xavi Mates: Resolució de problemes amb un sistema d'inequacions
[Link]
20.5 De la gràfica de la recta a l'equació de primer grau.
Exercici resolt.
Determineu la recta que passa pels punts ( 3 , 2 ) i ( 4 , 5 )
Solució:
Hem de plantejar i resoldre un sistema de dues equacions amb dues incògnites.
La recta tindrà la forma y a x b , on hem de trobar els valors de a i b.
Passa per ( 3, 2 ) 2 a 3 b 2 3a b
Passa per ( 4 ,5 ) 5 a (4) b 5 4a b
2 3a b
Per tant hem de resoldre el sistema
5 4a b
Aquests sistemes es poden resoldre fàcilment amb el mètode d’igualació:
2 3a b b 2 3a
2 3a 5 4a 2 5 4a 3a 7 7a
5 4a b b 5 4a
7
a 1 b 2 3 1 1
7
La recta solució és y 1x 1 y x 1
20.6 De la gràfica del semiplà a la inequació de primer grau.
Exercici resolt.
Determineu la inequació associada al següent semiplà:
Solució:
Hem de determinar la recta frontera i després convertir-la en inequació.
En primer lloc determinem la recta frontera:
La recta tindrà la forma y a x b , on hem de trobar els valors de a i b.
Passa per ( 3, 4 ) 4 a (3) b 4 3a b
Passa per ( 5 ,2 ) 2 a 5 b 2 5a b
Per tant hem de resoldre el sistema
4 3a b 3 7 3 7
a ,b y x 4 y 3x 7 3x 4 y 7
2 5a b 4 4 4 4
Ara hem d’escollir una de les dues inequacions:
3x 4 y 7 o 3x 4 y 7
Quina de les dues serà la correcta? Agafem un punt de prova que estigui fora de
la recta, per exemple el (0,0) . Observem que aquest punt pertany al semiplà, per
tant, la inequació bona serà aquella que sigui bona amb aquest punt concret:
3x 4 y 7 3 0 4 0 7 0 7 no és cert, per tant, aquesta inequació
no és la que volem.
3x 4 y 7 3 0 4 0 7 0 7 sí és cert, per tant aquesta inequació
és la que volem.
La inequació solució, és, doncs, 3x 4 y 7
20.6.1
Determina la inequació associada als següents semiplans:
a)
b)
20.7 De la gràfica al sistema d'inequacions.
Haurem d’anar trobant, una a una, totes les inequacions que determinen la regió
donada.
20.7.1
Determineu un sistema d’inequacions associat a la següent figura:
20.7.2
Escriu les inequacions que componen el sistema la regió del qual pots veure en
la figura
20.7.3
Designa el recinte següent mitjançant un sistema d’inequacions:
20.7.4
Representa la següent regió del pla mitjançant un sistema d’inequacions:
20.7.5
Representa la següent regió del pla mitjançant un sistema d’inequacions:
20.7.6
Representa la següent regió del pla mitjançant un sistema d’inequacions:
20.7.7
Representa la següent regió del pla mitjançant un sistema d’inequacions:
20.7.8
a) Determina el sistema d’inequacions associat a la següent regió:
b) Presenta el resultat sense fraccions.
20.7.9
Determina el sistema d’inequacions associat a la següent regió del pla:
20.7.10
Determina el sistema d’inequacions associat a la següent regió del pla:
20.7.11
Determina el sistema d’inequacions associat a la següent regió del pla:
20.7.12
Determina el sistema d’inequacions associat a la següent regió del pla:
20.7.13
Determina un sistema d’inequacions associat a la següent regió del pla.
20.7.14
Determina un sistema d’inequacions associat a la regió del pla delimitada pels
vèrtexs 6 , 4 , 2 , 4 , 6 , 4
20.7.15
Determina un sistema d’inequacions associat al triangle de vèrtexs
A=(-2,1), B=(-1,3), C=(3,-1)
20.7.16
Determina el sistema d’inequacions associat a la següent figura:
20.7.17 Exercici del Youtube
Determina el sistema d’inequacions del triangle determinat pels vèrtexs
( 1 , 1 ) , ( 3, 3 ) i ( 2 , -1 )
Solució: [Link]
20.7.18 Exercici del Youtube
Determina el sistema d’inequacions associat al polígon de vèrtexs
( 1 , 1 ) , ( 1 , 4 ) , ( 4, 6 ) i ( 5, 5)
Solució: [Link] (només fins al minut 17:44)
20.8 Problemes PAU CCSS de determinació de sistemes d'inequacions.
20.8.1
Considereu el pentàgon ABCDE de la figura següent:
a) Justifiqueu que la regió ombrejada no es pot representar mitjançant un sistema
d’inequacions.
b) Escriviu el sistema d’inequacions que determina els punts de la frontera i de
l’interior del triangle AED.
PAU CAT CCSS JUNY 2018 5.2 (Sol.: PAUCCSS pàg. 411)
20.8.2
Tenim quatre rectes: la recta r1 passa pels punts (−1, 0) i (0, 1); la recta r2 passa
per (−1, 0) i (0, −1); la recta r3 passa per (1, 0) i (0, 1), i la recta r4 passa per (1,
0) i (0, −1).
a) Escriviu les inequacions que compleixen els punts de la frontera i de l’interior
del quadrat que determinen aquestes quatre rectes i dibuixeu-lo.
b) Determineu el valor màxim de k que fa que la recta y = 2x + k tingui algun
punt en comú amb el quadrilàter anterior.
PAU CCSS SET 2016 3.6
20.8.3 Exercici del Youtube
Considereu el quadrilàter de la figura adjunta.
a) Definiu les condicions que han de complir els punts del quadrilàter ombrejat,
incloent-hi la frontera.
b) Justifiqueu analíticament si el punt P = ( 4 , 3 ) pertany al quadrilàter.
PAU CCSS SET 2016 1.6(Sol.: PAUCCSS pàg. 386)
Solució: [Link]
20.8.4
Construïm en el pla el quadrilàter de vèrtexs A(1, 1), B(2, 4), C(4, 5) i D(3, 0),
els costats del qual són els segments AB, BC, CD i DA.
a) Escriviu les desigualtats que determinen la regió del pla continguda i sobre els
costats del quadrilàter ABCD.
b) Feu servir les desigualtats anteriors per a justificar si els punts P(3, 1), Q(3, 4)
i R(5, 2) són interiors, exteriors o estan sobre els costats del quadrilàter.
PAU CCSS JUNY 2012 3.2
20.8.5
Considereu el triangle de vèrtexs A = ( 2 , –1 ) , B = ( 5, 0 ) i C = ( 2 , 4 ).
a) Determineu les equacions de les rectes del pla que contenen els costats del
triangle ABC.
b) Considereu el sistema d’equacions format per les tres equacions de l’apartat
anterior. Determineu el rang de la matriu associada i el rang de la matriu
ampliada d’aquest sistema. Justifiqueu la resposta.
PAU CAT CCSS SET 2011 2.3
20.8.6
Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior
i els costats del triangle del pla de vèrtexs (0, 0), (2, 3) i (3, 1).
PAU CCSS JUNY 2007 2.4
20.8.7
Escriviu un sistema d’inequacions lineals que doni com a zona solució l’interior
del paral·lelogram que té vèrtexs A(1, 1), B(5, 5), C(3, 8), i D(–1, 4).
PAU CAT CCSS SET 2007 3.4
20.8.8
Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior
i els costats del triangle de vèrtexs (0, 1), (2, 0) i (3, 4).
a) Representeu la regió solució del sistema d’inequacions lineals següent:
b) Determineu tres punts d’abscissa x= – 2 i ordenada entera que siguin solució
del sistema.
PAU CAT CCSS JUNY 2006 3.1
20.8.9
Determineu el sistema de quatre inequacions amb dues incògnites que té per
solució el polígon ombrejat dibuixat a la gràfica següent, suposant que els
costats també són solució.
PAU CAT CCSS JUNY 2003 2.1
20.8.10
Determineu el sistema de tres inequacions i dues incògnites que té per solució el
triangle assenyalat en la gràfica següent, suposant que els costats del triangle
també formen part de la solució.
PAU CAT CCSS JUNY 2003 5.1
20.8.11
Escriviu un sistema de quatre inequacions (amb dues variables x i y) de tal
manera que la regió del pla que determini aquest sistema sigui la regió
ombrejada del dibuix següent:
PAU CAT CCSS SET 2000 2.2
20.8.12
a) Escriviu l'equació de les tres rectes del pla que limiten la regió puntejada del
dibuix.
b) Escriviu les tres desigualtats que determinen aquesta regió.
PAU CAT CCSS JUNY 1999 6.4
21 Problem solving amb equacions i sistemes d’equacions.
21.1
Resol les següents equacions:
2
a) x 2 2 2 x 2 2 15 0
b) x 4
2
2
25 0
c) y 5
2
3
3 y 3 5 18 0
21.2
Fa dos anys, l’edat de Gene era nou vegades l’edat de Carol (la d’aquell
moment). Actualment, l’edat de Gene és set vegades l’edat de Carol. Quants
anys han de passar perquè l’edat de Gene sigui cinc vegades l’edat de Carol?
Mandelbrot
21.3
xy 2 10 8
Resol el sistema 3
x / y 1010
COMC
21.4
10
Resol l’equació 4x 3 7
4x 3
21.5
x y 7
Resol el sistema
3 x 4 y 14
21.6
x y x y 30
Resol el sistema
x y x y 12
21.7
Resol l’equació r 2
5r r 2 5r 3 4
21.8
3 x 2 2 xy 336
Resol el sistema 2
2 y 3 xy 84
21.9
r 2 2rs 16
Resol el sistema
rs 2 s 2 4
21.10
Resol l’equació xx 1x 2x 3 1 271 2
21.11
x 2 y 2 x 2 y 2 2 xy 40
Resol el sistema
xy x y 8
22 Llistes de repàs.
22.1 Llistes de repàs.
22.1.1
2 x y 7
a) Resol el sistema
3 x 5 y 9
x 1 y 1
1
b) Resol el sistema 3 2
7 x 4( x y ) 4
y x2 5
c) Resol el sistema
3x y 1
x 2 y 2 25
d) Resol el sistema
x y 7
2 1
x 2 y 1 0
e) Resol el sistema
1 2 0
2 y 1 x 3
x y 4
f) Resol el següent sistema amb el mètode gràfic:
2 x 5 y 15
g) Resol el sistema anterior amb un mètode algèbric. Comprova que la solución
obtinguda és coherent amb l’exercici anterior.
h) Resol la següent inequació: 3x 2 y 6
5 x 2 y 7
i) Resol el següent sistema d’inequacions: 2 y x 11
x 2 y 3
j) La solución de l’exercici anterior és un triangle. Determina els vèrtexs del
triangle anterior amb mètodes algèbrics. Comprova que les solucions obtingudes
són coherents amb el dibuix.
22.1.2
3 x y 18
a) Resol el sistema
2 y 5 x 19
x 6 1 3y
1
b) Resol el sistema 2 5
3 y 2(2 x 1) 3
2 x 2 3 4 y 1
c) Resol el sistema
3x y 14
x 2 y 2 21
d) Resol el sistema
x y 7
3 8
2 x 5 y 1 0
e) Resol el sistema
1 1 0
1 2 x y 2
x 2 y 11
f) Resol el següent sistema amb el mètode gràfic:
2 x 3 y 1
g) Resol el sistema anterior amb un mètode algèbric. Comprova que la solución
obtinguda és coherent amb l’exercici anterior.
h) Resol la següent inequació: 4x 5 y 20
3 x 2 y 12
i) Resol el següent sistema d’inequacions: 5 x 6 y 12
x 2 y 4
j) La solució de l’exercici anterior és un triangle. Determina un dels seus vèrtexs
(el que vulguis) amb mètodes algèbrics. Comprova que les solucions obtingudes
són coherents amb el dibuix.
Solucions.
1.1.1 a) racional b) racional c) enter d) racional e) natural
f) racional g) irracional h) natural i) enter j) irracional
k) natural l) enter m) natural n) racional
1.1.2
1.1.3
2.1.1
2.1.2
2.1.3
2.1.4
2.1.5
2.2.1
2.2.2 a) 103 / 2 b) 55 / 4 c) 21 / 3
2.2.3 a) 3 b) 10 c) 216
3.2.1
3.2.2
3.2.3
3.2.4
3.2.5
3.2.6 a)
1 2 2 32 6 3 6 3
2 1 1 1 36 9 4 49
63 2 63
1 4 9 36 36 36 6
49 6 294
b) -24
1 25 1 1 32
3.3.2 a) b) 9 c) 9 d) e) f) g) h) 64
9 4 100000 100000 243
8
3.4.5 a) 4m5 b) 2m c) d) 8n e) 8k 5 f) 4x 2 g) 6 y 2 x h) 4v 4u 2
x
12 x5
i) j)
ab y2
1 1
3.4.6 a) 1 b) c) 256 d) 16a6 e) 81k16 f)
16 x 8 4 xy
1 x4 y3 1 1
g) h) 2 i) j) k)
2b 4 y 2x 4 9m 2 2x
1 1 3 2x2
l) m) n n) o) p) q)
4 x5 2 m7 3 yz 7
z3 2h 3 k 3 4m 2 n 3x 7
r) s) t)
y2x 3 j4 3p yz
1
3.4.7
12
1 1 33
3.4.8 a) 4 6 b) c) d) e) 211
56 53 73
f) 9 9 4 g) a9
4 1
h) x10 i) 45 a10b15 j) x 2 k)
x3
4a 6 1 3
l) 1 m) n) 215 x10 o) p) x14 y11 q)
b8 x y 21
12
x4
xy11 1 y3
r) s) x 7 t) xy 2 u) 1 v) 3 15 9
w)
4 10 x y x2
1 xy 2 y12
x) y) z) aa) 3 x 2 y 2
16 x 4 y10 3 9x 4
3.4.9 a) x8 b) x15 c) 8x15 d) 16x2 e) x6 f) x6
3.4.10 2a3b7
3.4.11 a) 2x9 b) 32x9 c) 16x20 d) x5 y8 e) 8a11 f) 16a7b8
g) 2 x 7 y h) 2a4b
3.4.12 a) 27 b) 2 c) 3125
3.4.13 a) -9 b) 9 c) 16a12 d) 8a12 e) 8a6b3 f) 64a6b3 g) 4a 2b3
h) m6 i) 6 p 3q8 j) a9 k) 20s11t 2 l) 4 x5 y11 m) 18a11b5
n) x3 y 4 o) 32a7b9
3.4.16 a) 8 b) 250 5x c) 96
3.5.1 PA/6.1.24
3.5.2 PA/6.2.6
3.5.3 PA/6.2.5
3.5.4 PA/6.2.7
3.5.5 PA/6.1.19
3.5.6 PA/6.2.1
3.5.7 PA/6.1.14
3.5.8 PA/6.1.6
3.5.9 PA/6.1.11
3.5.10 PA/6.1.20
x 13 4 x 2 y 14 16 x 2 5 x10
3.6.1 a) 8 b) c) 108x 3 d) e) 128 x10 y11 f)
y 9 y6 9y
3 2 y 12 z 4
h) 648 x 3
7
g) 7
i) 432 x 2 y13 z 26 j)
8x 81 x
4.1.3 a) 12/11 b) -2/5 c) 5
4.1.5 a) 2 b) 2 c) -2 d) 2 e) -2 f) 10 g) -10
4.1.7 a) -30 b) -1/2 c) 7 d) 1
4.2.1 a) 7
4.2.2 a) 103 / 2
4.2.3 a) 3
5
4.3.1 a) 2 b) 5 4 c) 5 d) 2 e) 6 f) 3
3 5 5
g) 2 h) 3 i) 5 j) 5 k) 3 l) 7
4.3.2 a) 3
4.3.4
4
4.4.1 a) 3 b) 27 c) 5 4 5 d) 7 e) 12 3 3
3
d) 25
4.4.2 a) 4 3
4.4.6 a) 23 5 b) 23 7 c) 23 7 d) 4 e) 33 5 f) 53 2 3
4.5.1 a) 3 5 2 b) 7 7 c) 3 2 d) 0
4.5.2 a) 3 a b) 0 c) a d) 0 e) 1 a a
f) a (a 1) a g) (b 1) b h) ( a 3) a
4.5.3 a) 17 3
4.5.4 a) 5 8 b) 2 3 c) 6 2 d) 2 3 2 2 e) 5 5 2 6
f) 3 6 g) 13 6 h) 6 3 2 i) 2 3 3 6
4.5.5 a) 42 2 b) 2 5 c) 7 3 d) 24 2 e) 4 6 30 2
f) 21 6 4 5 g) 17 2 4 7
4.5.13 a) 1
522 482 52 4852 48 100 4 100 4 10 2 20
1
2 5
b) 2
45 45 45 4 5 20
c) 1
4.5.14 1
4.6.1 a) 18 2 b) 5 2 c) 40 d) 12 5
3 2 2 3 5
4.6.2 a) b) c) d)
10 5 3 2
4.7.1 a) 5 3 3 b) 2 30 4 5 c) 6 3 9 2
d) 5 30 3 2
4.7.2 a) 15 15 9 5 b) 15 9 5 c) 26 11 5 d) 18 4 15
4.7.3 a) 4 b) -23 c) -7 d) -11 e) -2 f) -5
4.7.4 a) 12 3 16 b) 13 5 30 c) 2 d) 27 17 3
4.8.1 a) 6 4 , 6 27 , 6 5 b) 52 , 216 , 12 2401
12 12
c) 6 125 , 6 36 , 6 30
10
d) 100 , 10 3125 , 10 60
4.8.2 a)
4 5 2 3 15 6
4.9.1 a) b) c) d)
5 15 3 6
4 15 6
4.9.2 a) b)
25 6
3 xy 6 xy x3 2 y x6 y3 3
4.9.3 a) b) c) d)
3x3 y 2 y4 4 y2 3
4.9.6 a) -7 b) 3 c) 15 d) -17
3 5 3 15 3 25 7 5 17 22 2 5 3 5 6
4.9.7 a) b) c) d)
16 2 11 4
4 5 58 2 2 10
e)
11
42 3 4 3 2 3 3 1
4.9.9 a) b) c) d)
3 12 5 4
2 13 5 65 85 4 17 6 9 30 2 3
e) f) g) h)
52 68 3 18
15 5 5 2 5 3 20 5 10 2 2 2 3 2
i) j) k) l)
43 77 23 2
12 9 3 5 3
m) n) 2 2 4 o) 3 5 p) q) 1 2
11 2
16 3 4 5
r) s) 2 1 t) 3 2 3 u) 2 v) 2
43
a b b a a b b a
4.9.10 a) a b) a c) d)
a b ab
7 1
4.9.11 a) 2 1 b) c) 6 1 d) 5 1 e) 5 2
2
f) 5 3 1 g) 5 3
h) 6 3 2 i) 2 5 1 j)
72 2
41
3 2 3
k)
3
2 2 3x 2 6x 4 x 2m 6
4.9.12 a) b) c)
1 3x x m3
4.10.3 D
4.10.4 A
4.10.5 C
4.10.6 -25
4.10.7 B
d) 4x 15 4 x 1
3
4.11.1 a) x 2 3
x b) x 5 c) 2 x 2 y 3 2 xy 2
x2
e) 5x 4 f) x 2 y 4 xy 2 g)
y4
2 2
4.11.2 a) 3x3 2 x 2 b) 5x 2 xy c) d) 2 xy 4 2 x 3 y
3
23x 1 3 53x 1
e)
x2
4.11.3 a) 4 10 b) 3
x3 c) 35
2x 4 d) 15
x 82
e) 12 y
4.12.1 a) 81 b) -81 c) -1/8 d) -32 e) -32 f) 1 g) 1/3 h) 1/9 i) 25/4 j) 125 k) 25
l) 1/25 m) 64 n) 1000 o) 10000
4.12.2 a) 2 3 b) 3 2 c) 53 2 d) 3 e) 35 2 f) 34 2
3 3 2
g) h) i) 153 3 j) 2 3 k) 8 7 l) 4
4 2
m) 53 4 n) 24 21 o) 3 p) 1/2
4.12.3 a) x13 b) 4x 6 c) x 2 d) y15 e) 27x3 f) y 4
1 1 1 1
g) 5 h) 4 i) x 5 j) 6 k) w l) 4
z x y x
x7 72
m) b 4 n) z 16 o) p) y 9 q) 8b18 r)
9 x2
x5 y3 7y 6
4.12.4 a) b) c) 8 y 2 d) e) 64w15 f) y 3
7 4z4 x w3
5
y6 729 1 a 18 x11
g) 1728x9 h) i) j) k) l)
4 512 z15 x3 y b12 yz 6
b15 9x6 y 4 x9 9
m) 8 n) o) w2v9 p) q)
a 2 y 13 w x62
1
r)
8x6 y9
4.12.5 a) x6 / 5 b) x3 / 8 c) x 5 / 2 d) x4 / 3 e) x1 / 12
f) x 1 / 10
4.12.6 a) x11/ 2 b) x22/ 7 c) x 12/ 5 d) x 19/15 e) x8 / 27
f) x 5 / 2 g) x 2 h) x3 / 2 i) x7 / 3 j) x3 / 5
k) x 2 / 3 l) x5 / 4
1 1
4.12.7 a) x 2 b) a 3 c) 12x3/ 4 d) 2b e) f)
x 1/ 2
9z2
1 y 6
x 1/ 3
a 4
3y6/5
g) h)
2
i) 1 / 3 j) k)
x y 5/ 2 2
2x y b x2
4.12.8 a) A B 5,7, A B 2,3, A C 3,3
4 5x4 10 2 z2
b) x c) 3 d) 4x e) x f) g) 3 5
z 4x2 y3
xy
h) 3 i) 3 1 j) 4 k) 3/4 l)
x y
5.2.2 a) 2 b) 2 c) -4 d) 4 e) 2 f) 4 g) 9 h) 1/2 i) 1/3
j) 0 k) 1 l) -1
5.2.3 a) 1/2 b) -3 c) 1/2 d) 1/3 e) 3/4
5 / 2
1
f) 9 3 3231/ 2 321/ 2 35 / 2 log 1/ 3 9 3 5 / 2
3
5.2.4 a) 8 b) t c) 3k
5.2.5 a) k b) 5 c) 7t
5.3.1 a) 1 b) 2 c) 4 d) 3 e) 2 f) 0 g) 3 h) 3 i)
5.3.2 a) 4.1998 b) 0.6441
2 1 5
5.3.4 a) log a b log a c b) log b a 5 log b y 3 log b m 4 log b n
3 3 3
5.3.6 a) 32 b) 2x c) 1 d) 4 e) 9 f) 7 g) 5 2 h) 2 5
i) 4 11 3 j) x 2 k) -3 l) x
1
9
m) 2
n) 3 o) 2625 p) 555
q)
5627 5627 5637 5617 5627 2 5627 10 5627 10
5627 2 5627 2 10 2 5627 2 5627 2 10 2 10 2 100
5.3.7 a) i) 4/9 ii) -10 b) 1 c) 107 d) x= 1 e) 3 2 f) 7 2
g) x=2 h) i) 3 ii) -1 i) x=1 j) 2 k) 2 l) 48 m) 28
6.1.1
6.1.2 a) 7.86 107 b) 3.94 103 c) 4.7 100 d) 1.26 106 e) 6 102
f) 1.75 102
6.1.3 a) 6170 b) 70000 c) 7310000 d) 0.000000054
e) 0.0067 f) 959
6.1.4 a) 2 10 5
b) 3 107 c) 8.84 104 d) 2.88 108
6.1.5 a) 6 106 b) 5.4 106 c) 6 101 d) 2 107 e) 2 106
f) 7.1104 g) 9 107 h) 6.3 100 i) 2.16 104 j) 4.2 103
6.1.6 a) 0.09 b) 0.2 c) 200000 d) 80400 e) 26600
f) 0.015 g) 0.775 h) 83000000 i) 4 j) 0.00004
6.1.7 a) 6.957×10 b) 1.496×1011
8
c) 6.022×1023
6.1.8 a) 2.1×109 b) 3×1011 c) 3.25×108
7.2.1
7.2.2
7.2.3
A C O W B O Y R I D I N G A B I K E
-18 -5 -9 -8 1 -9 -2 -4 -3 -1 -3 -9 3 -18 1 -3 -7 2
7.3.1
7.3.2
7.4.1
7.4.2
7.4.3
7.4.4
8.1.3
8.1.4 a) x5 b) x 2 5 Solució: x 3
c) 3x 12 Solució: x 4 d) 3x 2 8 Solució: x 2
e) 3x 2 11 Solució: x 3 f) 2 x 1 x 4 Solució: x 3
g) 3x 1 x 3 Solució: x 1
8.3.6
8.3.7
8.3.8 a) x5 b) x 3 c) x 8 d) x 5 e) x 9
f) x3 g) x 2 h) x 2 i) x 4 j) x 2
8.3.9 a) x7 b) x 2 c) x 6 d) x 1 e) x 4
f) x9 g) x 3 h) x 6 i) x 5 j) x 6
8.3.10 a) x4 b) x 2 c) x 6 d) x 9 e) x 5
f) x7 g) x 8 h) x 5 i) x 9 j) x 4
8.3.11 a) x7 b) x 9 c) x 3 d) x 6 e) x 4
f) x 1 g) x 3 h) x 2 i) x 7 j) x 8
8.4.2 x 20 º
8.4.3
8.4.4 a) x7 b) x8 c) x9 d) x 3 e) x 6
f) x3 g) x9 h) x4 i) x 5 j) x 6
8.4.5 a) x8 b) x5 c) x2 d) x 8 e) x 6
f) x3 g) x7 h) x8 i) x 4 j) x 7
8.4.6 a) x4 b) x6 c) x 1 d) x 9 e) x 3
f) x 2 g) x 7 h) x 7 i) x 5 j) x 8
8.4.7 a) x 4 b) x 1 c) x 3 d) x 9 e) x 3
f) x 6 g) x 4 h) x 2 i) x 3 j) x 5
8.5.5
8.5.6 a) 2 b) 3 c) 1 d) 1 e) 3 f) 3
8.5.7 a) 2 b) 3 c) 2 d) 7 e) 3
8.5.8 a) 2 b)1 c) 3 d) 5
8.5.9
8.5.10 IGLOO
a) 3 b) 5 c) 5 d) 6 e) 7 f) 3
g) 9 h) 8 i) 9 j) 14 k) 10 l) 6
m) 4 n) -8 o) 2 p) -13 q) 12 r) 7
8.6.1 x 3 / 14
8.7.1 a) -6 b) 4 c) 5 d) 4 e) -8 f) -8 g) 7 h) 6 i) j) -1 k) -1
l) 3 m) 3 n) 1 o) 1 p) 6 q) IR r) -11 s) t) 7
8.7.2 a) 7 b) 4 c) 6 d) 3 e) 1 f) 6 g) 2 h) 1 i) 11 j) 11 k) 4
l) 3 m) 1 n) 5
8.7.3 a) 12 b) 4 c) -2 d) 1 e) 3 f) 5 g) 6 h) 8 i) 2 j) -1 k) 9
l) -29 m) 13 n) 1
3 1 7
8.7.4 a) -1/3 b) c) d) 3 e) 0 f)
2 5 3 1 7
8.7.5 a) x 33 / 10 b) x 32
8.8.1 A
9.1.1 a) 18, 0 b) -1 , 12
9.1.2 a) -12 b) 0 c) 42 d) 5 e) -20 f) -1/4 g) -7/3 h) 0
9.1.3 a) 32 , 2 , -1/2 b) 112 , -20 , -9 c) -21/2 , 0 d) -96 , 7/48 , 0
e) -7 , 1 f) -4 , -5/2 , -4
9.1.4 a) -7/9 b) 26 c) 5 d) 9 e) 10
5
9.1.5 a) 6 x 27 b) 53 s t c) w 2
4
9 11
9.1.6 a) 6 x 10 b) 2 y 18z c) p
2 2
9.2.1 a) 57, 52 b) 59, -13 c) -2, -4
9.3.1 3x 6x 3x 4x 2 , 3x 8x3 15x2 6x 6
4 3 2 4
9.3.2 a) 3a 15 b) 24 a 12 c) 22 a 33 d) 140 b 21 e) 24 x
f) a 12a
3 2
g) 3a 18a 21a
3 2
h) 26x 28x
3 2
i) 45 x 12
j) 18000 x 12000 k) 11a 22a 55a
3 2
l) 240 x 9000
9.3.3 a) 12x2 20x 3 b) 20x2 26x 8 c) 2x3 5x2 8x 3
d) 5x3 13x2 10x 8 e) 4x 3 14x 2 24x 54
9.3.4 a) 6x3 8x2 5x 3 b) 2x3 6x2 20x 48
c) 6x3 22x2 29x 15 d) 3x3 3x2 25x 14
e) 15x3 21x2 9x 54
9.3.5 a) x4 3x3 6x2 5x 3 b) 2x4 14x3 33x2 47x 21
c) 2x4 19x3 33x2 46x 10 d) 6x4 19x3 15x2 2x 24
9.3.6 a) x5 3x4 x3 b) 4x8 10x7 14x6 46x5 c) 4x4 22x3 23x2 16
d) 6x5 19x4 2x3 19x2 3x 4
e) x8 2x7 5x6 8x5 17x4 36x3 7 x2 21x 7
f) 2x5 19x4 29x3 7 x2 20x g) 2x4 10x3 29x2 25x 3
h) 2x4 8x3 27x2 34x 5
9.3.7
9.4.1 a) 9x2 6x 1 b) 4x4 12x2 9 c) 6 y 6 4 y 5 4 y 4
d) a4 a2 1/ 4
9.4.2 a) x3 6x2 12x 8 b) x6 3x4 3x2 1
9.4.3 a) x2 2x 1 b) x2 4x 4 c) 4x2 4x 1
d) 9x2 12x 4 e) x 6 2 x3 1 f) x4 8x2 16
9.4.4 a) x 3 x 52 c) x 4 2 d) x 7 2 e) 2 x 3
2 2
b)
f) 5 x 1 g) x y h) 4 x 2 i) 3 x 2 y
2 2 2 2
9.4.5 a) x 2 8 x 16 ( x 4)2 b) a 2 2a 1 (a 1)2
c) 4 x 2 12 x 9 (2 x 3)2 d) 4 x 2 36 x 81 (2 x 9) 2
e) 25 x 2 10 x 1 (5 x 1)2 f) 4a 2 4ab b2 (2a b)2
g) 4a6 20 a3 25 (2a3 5)2 h) 16 x 2 4 x 1/ 4 (4 x 1/ 2) 2
9.4.6 a) x2 2x 1 b) x2 4x 4 c) 9x2 6x 1
d) 4x2 12x 9 e) x4 2x2 1 f) x6 6x3 9
9.4.7 a) x 3 b) 2 x 5 c) (1 / 4)2 x 1 d) 4 x 2
2 2 2 2
e) 2 x 5 f) 3 x 7 g) 5 x 7 h) 4 x 3 i) 2 x 5
2 2 2 2 2
9.4.9 a) 16x 1
6
b) 4a b
6 4
9.4.10 a) (2x 5)(2x 5) b) 3a 2 4b 3a 2 4b c) 5x 45x 4
d) 3x 5 y 3x 5 y
9.4.11 a) x4 2x2 1 b) 4x2 4x 1
9.5.1 a) Q: x 3 , R: 13 x 5 b) Q: x 2 , R: 0 c) Q: x 1 , R: 0
d) Q: x 3x 4 , R: 0
2
9.5.2 a) Q: x 1 , R: -2 b) Q: 2x3 5x2 12x 23 , R: 61x 72
c) Q: x7 x6 x5 x4 x3 x2 x 1, R: 0
9.5.3 a) Q: x3 x2 x 1 , R: x3 3 b) Q: 2 x 2 , R: 2 x 1
c) Q: x x x 3x 3 , R: -3
12 9 6 3
9.5.4 a) Q: x8 2x6 3x4 4x3 5 , R: 6 b) Q: x8 x6 x4 x2 1, R:0
c) Q: x61 x41 x21 x , R: x
9.5.5
9.6.1 a) Q: x3 5x2 2x 1, R: -2 b) Q: 5x4 x3 5x2 3x 4 , R: 4
c) Q: x6 x2 x 1 , R: -5
9.6. a) Q: 2 x2 x 8 , R: -1 b) Q: 6x5 2x4 5x3 8x2 14x 52 , R: 69
8 37 17
c) Q: x 2 x , R:
3 9 27
9.6.3 a) Q: x 2x 1 , R: 3
2
b) Q: 2x2 3x 2 , R:1
c) Q: x5 2x4 7 x2 x 3 , R: 7 d) Q: 4x5 3x3 x2 1 , R: 7
9.6.4
9.6.5
9.7.11 a) Sí b) No c) No d) Sí e) Sí f) No
9.7.12 a) k 6 b) k 6 c) k 30
9.7.13
9.7.14
9.7.15 Vegeu PA/4.22.
10.2.1 a) 5 b) 5 c) 2 a d) 4 a e) 3 f) 4 g) 5x3 h) 2x3 i) 8 y 4 j) 2xy k) b5
l) 3b3c
10.2.2 a) 11a6b6c5 b) (1/ 16) x5 y 6 c) 2(a 5) d) 4( x y )3 e) 7(a 3) 4 (a 4)
f) 13( x 5 y )3 ( x 3 y )5
10.2.3 a) 2(2x 5) b) 6( x 3) c) 5( x 5) d) 3a(a 3) e) 2b(7b 8)
f) 7 x(3x 4) g) 5 y(9 y 10) h) 2a(9a 2) i) 8 y (5 y 2 3)
j) 4 x 2 (4 x 3)
10.2.4 a) ( y 4)(a b) b) 2m2 (4m 3)(n 4) c) ( x 9)(a b)
10.2.5 a) (a 9)(2b 3) b) ( x 4)( y 7) c) ( y 1)( x 3)
d) (5b a)(4s r) e) (2x 3 y)(7a 3b) f) 3(b 2m)(2x y)
g) (a 3)(b 2)
2 2
10.2.6 a) a 2b2 (3ab 1)(a 2b 2 2) b) y ( x 2 2 z )(3wx 5 y 2 z )
c) (a 2b cx)(abcd xy)
10.2.7 a) 3( x 2 y) b) a 2 (ax 2 y ) c) 2a(7b c) d) 2a 2 (4a 2 2a 1)
1 2
e) 3( x y)(2x 3 y) f) 3z (9 y 3 z 4 y 2 z ) g) x y ( xy 3)
9
h) 5 x 2 (4 x 2 x 3 y ) i) 5a 2b 2 (5a 6b)
10.2.8 a) ( x y)(a b) b) ( x 3 y)(1 x 3 y) c) (a b)( x 1)
d) 2(a 1)( x 2 y) e) (a b)(a b 1) f) (2 x 3 y 2 ) 2 (1 2 x 3 y 2 )
1
g) a 1 h) ( x y )(4b 4a 1) i) a( x y z)(a 1)
2
1 1 1
j) (a 3b) 2 (a 3b)2 k) (6 x y )(6 x y 2)
3 2 4
10.3.1 a) ( x 1)( x 2) b) ( x 1)( x 3) c) ( x 5)( x 3)
d) ( x 4)( x 1) e) ( x 6)( x 3) f) ( x 8)( x 3)
10.3.2 a) ( x 1)( x 2) b) ( x 4)( x 3) c) ( x 2)( x 1) d) ( x 7)( x 4)
10.3.3 a) ( x 1)( x 6) b) ( x 1)( x 1) ( x 1) 2 c) ( x 5)( x 2)
d) ( x 2)( x 4) e) ( x 12)( x 1) f) ( x 2)( x 7)
g) ( x 5)( x 2) h) ( x 3)( x 7)
10.3.4 a) ( x 3) 2
b) ( x 4)( x 3) c) ( x 11)( x 2)
d) ( x 5)( x 4) e) ( x 4)( x 9) f) ( x 2)( x 17)
g) ( x 1)( x 17) h) ( x 25)( x 1) i) x2 14x 48 ( x 6)( x 8)
j) x2 16x 64 ( x 8) 2 k) x2 49 ( x 7)( x 7)
10.4.1 a) (m 5)(m 5) b) 9(2 p 3q)(2 p 3q) c) (7a 2 bc)(7a 2 bc)
d) (10 w6 x 4 y 2 )(10 w6 x 4 y 2 ) e) 3( x 5)( x 5)
f) am(ab mn )(ab mn )
2 2
10.4.2 a) (1 y)(1 y) b) (2a 3)(3a 3) c) 5 6 x 2 5 6 x 2
d) 1 7ab1 7ab e) 2 x 9 y 2 2 x 9 y 2 f) ab4 c ab4 c
g) 10 xy3 10 xy3 h) a5 7b6 a5 7b6 i) 5 xy 2 115 xy 2 11
j) 10 mn 2 13 y 3 10 mn 2 13 y 3 k) am2 m3 12 am2 m3 12
l) 14 xy 2 15 z 6 14 xy 2 15 z 6 m) 16 a 2 17 b 2 m5 16 a 2 17 b 2 m5
n) 1 3ab2c3d 4 1 3ab2c3d 4
10.4.3 a) (m n)(m n)(m2 n 2 ) b) (2 y 2 1)(2 y 2 1)(1 2 y 2 y 2 )(1 2 y 2 y 2 )
2
10.5.1 a) (3x 1) 2
b) (a 2b) 2
c) (2 3b) 2
d) 3a b
3 2 1
e) a x
3
2 2
1 1
f) 2a 1 g) 3 y h) i) 3( x 2a) j) a b
2 2 2
2 2
2
2 5
10.5.2 a) y
b) x 2 8 2
c) d) a(7a b) 2
5 2
2 2
e) x 4 y 3xy
2 2 1
f) 3a b x
2 3
g) b a h) x 1
2
2 3 2
2
1
i) 2 x y
4
10.6.1 a) (a 1)(a 2)(2a 1) b) (b 1)(3b2 b 4)
c) ( x 2)( x 4 2 x3 4 x 2 2 x 4) d) (a 2)(a 2)(a 3)(a 2 4)
e) (b 1)(b 3)(2b 1) f) x( x 1)(2x 1)(3x 1)
10.6.4 a) 2( x 5)( x 3) b) (2 x 1) 2 c) ( x 1)(3x 1) d) (2x 1)( x 1)
e) (2x 1)(3x 1)
10.6.5 a) ( x 4)( x 1)( x 2) b) ( x 3)( x 2)( x 1)
c) 2( x 3)( x 1)( x 3) d) ( x 1)2 (3x 5)
10.6.6 a) ( x 2)( x 1)( x 3)( x 5) b) x3 ( x 3)( x 3) c) x 2 ( x 3)( x 1)
d) ( x 1) ( x 3)
2 2
e) 2x( x 4)( x 2)( x 1)( x 2)
10.6.7 a) -3, 2 b) -1, 2, 3
10.6.8 a) -1, 0 b) 0, 8 c) -1, 3 , 5
10.7.1 a) -3 , 1 , 2 b) -2 c) 1 , 3 d) -3, -1 , 2 e) -1 , 1 , 2
10.7.2 a) -1/2 , 2/3 , 1 b) -1 , 1/5 , 3/2 c) -1/3 , 1/2 , 1 d) -1 , 2, 1/2
e) 2/3 f) -3/2 , -1 g)1/4
10.7.9
2 x 2 6 x 4 2 x 3 2 x 2 8x 8
2 x 2 6 x 4 2 x 3 2 x 2 8x 8 0
2 x 3 14 x 12 0
x3 7x 6 0
Per Ruffini:
0 7 6
1
1 1 1 6
1 1 6
3 3 6
1 2 0
2 2
1 0
Per tant, les solucions són -1, 3 i –2
11.8.1 a) u 2 (u 2 2) b) ( x 2 3)( x 2 4) c) (a 2 1)(a 2 5)
d) ( x 2 3)( x 2 5) e) (u 2 5)(u 2 1) f) (m2 4)(m2 5)
g) ( x 2 3)( x 2 1) h) ( x 2 2)( x 2 5) i) (7m2 2)(m2 8)
j) (7u 2 6)(u 2 5) k) (5 x 2 4)( x 1)( x 1) l) x(3x 2 4)( x 2 2)
m) x 2 (2 x 2 1)( x 2 6) n) no factoritzable
o) (7m2 2)(m2 6) p) (3u 2 7)(u 2 2)
q) ( x 2)( x 2 2 x 4)( x 1)( x 2 x 1) r) 6 xn( x 4 10 )( x 4 5)
s) ( x3 6)( x3 10 ) t) 5n(u 8 3u 4 8) u) ( x 1)( x 2 x 1)( x3 3)
v) (m3 9)(m3 9) w) ( x3 5)( x3 3) x) xm( x3 3)( x3 5)
11.1.1 a) 4, 8 b) 1, 6 c) -5, -4 d) -6, -1/2 e) 3, 6/5
f) -1/5, 3/2 g) -5/6, 6/11 h) 2/7 i) 6/5
11.2.3 a) 1 b) 2 c) d) 6 / 3 e) 6 f) g) 1
11.2.4 a) 4 3 b) 1 c) 3 6 d) 4 1 / 2 d) e) 2 / 3
11.3.3 a) 0 , 7/2 b) 0 , -6 c) 0 , -3 d) 0 , -2 e) 0 , -5
11.3.4 a) 0 , 3 2 3 b) 0 , 3 2 c) 0 , 3 / 3 d) 0 , 6
e) 0 , 2 3 / 2 f) 0 , 2 3 g) 0 , 2 1
11.4.1 a) -1 , 3 b) -5 , 2 c) d) -4 , 8 e) 2/3
11.5.1 a) -63 cap b) 0 una c) 0 una d) 0 una
e) -224 cap f) 0 una g) -80 cap h) 0 cap
11.5.2 a) 121 dues b) 0 una c) 64 dues d) 140 dues e) -359 cap
f) 337 dues g) 0 una h) 25 dues
11.5.7
11.7.1 a) -2 , 4 b) -6 , 10 c) 4 , 10 d) -5 , 10 e) -8 , 1
f) -5/2 , 3 g) -3 , 2/3 h) 1/2 i) 1 , -9 j) 13 , -1
k)
11.7.2 a) 4 b) -6 , 8 c) 1 2 d) 1 , -5 e) 6 3 3
f) -1 , -1/4 g) 4 2 5 h) i) 1 5 j) k) 2 2
11.7.3 a) -3 , -2 b) -4 , -2 c) 7 , -2 d) 5 , -2 e) 3 , -1
11.7.4 a) -1/2 , 6
11.7.5
11.9.11m
11.9.2 15, 8, 17
11.9.3 30 m
11.9.4 22 o 14 cm
11.9.5
Hem de resoldre l’equació (14 x)(10 x) 14 10 81 x 27 , 3
La solució x 3 és l’única que té sentit en aquest context
11.10.1 Vegeu PA/4.5.8.
11.10.2 Vegeu PA/4.5.9.
11.10.3 Vegeu PA/4.5.10.
11.10.4 Vegeu PA/4.5.11.
11.10.5 Vegeu PA/4.5.12.
11.10.6 Vegeu PA/4.5.13..
1 5
12.1.1 a) No està definida si x 2 b) No està definida si x
2
c) Sempre està definida.
6 x3 1 x 1 3a ( a 5)
12.2.1 a) b) c) d) 6a2b2c2 e) f) 1 g)
7 x3 4 x 8 2( a 9)
h) ( x 10 ) 2
x4 x2 x3 x4 2b 1
12.2.2 a) b) c) d) e)
x 1 x 3 x 1 x b3
10 x 9 y
f)
2x y
12.2.3 a) 3x 1 b) 2 x 3 c) 2 x 2 d) x 5 e) x 4
f) x 2
1 a2 x2
12.2.4 a) , b 1, b 3 b) , a 0 c) , x 1, x 5
b 1 2 x5
xy 9 yz
d) , x0 e) 2 , x 0, y 0
5 x
x 8 4x
f) , x 0, y 0, z 0 g) , a 0, a 3 h) , x 2
3 a3 x2
10 5 x b2
i) , x0 j) x 5, x 5 k) , b2
2x 4
3 1 x2
l) , x 1, x 1 m) , a 7, a 2 n) , x 4
x 1 a2 6
y 1
o) , y 6, y 1
y 1
16 x3 24 x 2 8 x 2 2 x 3 2 x 2 2 x 8 ( x 4)( x 2) x 2
12.2.5 a) 3 b)
8 x 4 12 x3 4 x 2 x 3 x x 2 7 x 12 ( x 4)( x 3) x 3
x 2 7 x 6 ( x 1)( x 6) x 6 2 x 2 5 x 12 (2 x 3)( x 4) x 4
c) d)
x 2 4 x 5 ( x 1)( x 5) x 5 2x2 x 6 (2 x 3)( x 2) x 2
3x 2 7 x 2 (3x 1)( x 2) x2
e)
6 x x 1 (3x 1)(2 x 1) 2 x 1
2
2 x3 6 x 2 4 x 2 x( x 2 3x 2) 2 x( x 1)( x 2) 2( x 1)( x 2)
f)
3x3 3x 2 36 x 3x( x 2 x 12 ) 3x( x 4)( x 3) 3( x 4)( x 3)
4 x3 y 28 x 2 y 40 xy
4 xy x 2 7 x 10
4 xy( x 2)( x 5)
2( x 5)
g)
6 x y 6 x y 36 xy
3 2 2 2 2 2 2
6 xy x x 6
6 xy ( x 2)( x 3) 3 y ( x 3)
2
x4 x4 (4 x) 1
h)
16 x 2
(4 x)(4 x) (4 x)(4 x) 4 x
2 x 2 5 x 2 (2 x 1)( x 2) (2 x 1)( x 2) x 2
i) ( x 2)
1 2x 1 2x (1 2 x) 1
x2 y 2 x2 y 2 1
2 2
j) 4
x y 4
x y x y
2 2 2
x y2
x 3x 4 y 3x 2 3x 1 4x2 7
12.3.1 a) b) c) d)
y2 x y 3 x 10 x(3 2 x)
7 4x 4a 2 2a 1 5x2 x 3
e) f) g)
( x 3)( x 2) a (a 6) ( x 2)( x 4)
1 x 6 1 5y 3
12.3.2 a) b) c) d) e) f) 2 x
m 3 x 2 2
k 2n 6
g) 1 h) i) 1 j) k) 2d 1
k 2 2n 3
8 1 x3
l) m) n) 1 o)
a4 5 x2
3x 1 26 29 4x 1
12.3.3 a) b) c) d)
6x 3( x 2) 2 x 3 5 x 5
3 15 5( x 2 y ) 9 7a 2 17
12.3.4 a) b) c) d) e)
10 x 7x xy 2 a3 3x 6
3 9x
f) g)
2( x 4) 4 4x
4 x 21 39 9 9y
12.3.5 a) b) c) d)
18 x 2 10 ( x 3) 35( x 1) 4( y 5)
31 3 5x
d) e)
35(3x 2) 24 30 x
3x 2 7 x 3 3x 13 x2 4x 7 2
12.3.6 a) b) c) d)
x2 5x 6 ( x 6)( x 4) ( x 5)( x 3) y5
1
e)
y3
y2 x( x 6) x( x 1) 7 x 10
12.3.7 a) b) c) d)
4y ( x 4)( x 4) ( x 5)( x 5) x 12
7 x 19 3y 5
e) f)
x 32 2 y ( y 1)
(8b 7)b 2a 2 4a 25 3 x 2 19 x 18
12.3.8 a) b) c)
(b 2)(b 1) (a 2)(a 3) ( x 3)( x 3)
5 y 2 6 y 12 y2 7 a 2 3a
d) e) f)
( y 4) y ( y 1)( y 6) (a 3)(a 3)
6(2a 5) 2(2b 2 6b 3) 2 x2 5x 8
g) h) i)
(a 1)( a 2)( a 4) (b 2) 2 (b 3) 2 3( x 1)( x 4)
12 x
j)
x4
5x 3 2b 2 3b 29 7a 9
12.3.9 a) b) c)
( x 1)( x 2) (b 5)(b 4)(b 3) (a 1)( a 3)
2( y 13) y ( y 2 4 y 3) 29 x
d) e) f)
( y 2)( y 6)( y 8) ( y 3)( y 4) ( x 2)( x 2)( x 7)
5x 1 3x 3 22 x 2 31x 14
12.3.10 a) b)
( x 3)( x 2)( x 1) ( x 3)( x 2)( x 2)( x 4)
y 2 10 y 8 x 3 2 x 2 6 x 18 (a 5)( a 2)
c) d) e)
( y 4)( y 1)( y 1) 4 x ( x 2)( x 3)
4
(a 6)( a 3)( a 2)
2 y2 y 2 ( x 1)(7 x 3)
f) g)
y ( y 6)( y 1) 4 x( x 3)( x 3)
2 y 2 13 y 27 8 x 45 2( y 6) x3
12.3.11 a) b) c) d)
y6 x6 y2 x7
3x 13 3x 2 2 x 4 y2 7 y 5 2x2 x 2
e) f) g) h)
x6 x 1 y3 x 1
(b 7)(b 1)
i)
b2
8 x 33 5 x 2 11x 12 9x 8
12.3.12 a) b) c)
( x 3)( x 6) ( x 3)( x 3) ( x 4)( x 4)
x 2 10 x 3 x( 23 4 x)
d) e)
( x 10 )( x 10 ) ( x 1)( x 6)
12.5.1 a) 1/3 b) -1/2 c) 2/11 d) -3 e) 2
12.5.2 a) 4 b) 8
12.6.1 a) -2 b) 2 c) -10 d) 1
12.6.2 a) 1/6 b) -1/2 c) 5 d) 4 e) -1/5 f) 21
g) 5 h) 2 i) 26/5 j) 36/7 k) -5/4 l) -3 , 6
m) 1 n) -17/3 o) 4 , -1 p) 36/7 q) -19/8 r) 4 , 1
s) -1/4
12.6.3 a) 14
12.6.4 a) -1
12.6.6 a) –1/3 b) c) 2, 6 d) -2 e) -8 , 5 f)
g) 7/2 h) -2
12.7.1 a) Quocient: 2x2 3x 5 Residu: 7 x 1
c) Quocient: 3x 5x 4x 1
3 2
Residu: 5
d) a) 15 x y 6 x y 3x y5 2 x
2 3 2
b) x 2 8 x 15 ( x 3)( x 5)
c) 2 x3 4 x 2 6 x 2 x( x 1)( x 3)
15 x 5 3x 5 x2 x2 1
e) a) b) 2
6 x 3 x 3 x2 x 1 2 x 1
2
x x 6 ( x 3)( x 2) x 3
f)
a)
3x 1 5 x 7 5 3x 1 2 3x 7 5 3x 1 2 5 x 7
2 5 5 2 25 52
15 x 5 10 x 14 25 x 9
5 2 10
b)
2 3 2 3 2( x 2) 3
2
x 1 x x 2 x 1 ( x 1)( x 2) ( x 1)( x 2) ( x 1)( x 2)
2( x 2) 3 2x 7
( x 1)( x 2) ( x 1)( x 2)
g)
5 ( x 1) 4 2x 3 4x 1
2x 3 ( x 1) x 3 2( x 1) 2( x 3)( x 1)
5( x 1) 4 2x 3 4 x 1
5 x 5 8 x 24 4 x 1
5 x 8 x 4 x 1 5 24
18
9 x 18 x 2
9
i) x3 3x 2 7 x 21 x 2 x 3 7x 3 x 2 7 x 3
j) Aplicant el Teorema del Residu,
p( x) x 4 x3 k x 2 7 x 2 és divisible entre x 1 si
0 p (1) 1 1 k 1 7 1 2 1 1 k 7 2 k 5
4 3 2
0 k 5 k 5
k) Apliquem, repetidament, la identitat a 2 b 2 (a b)(a b)
2 2
x8 256 x8 28 x 4 24 x 4 24 x 4 24
4
x 2 x 2 x
x 2
4 2 2 2 2 4 4 2
2 x
2 2
2
2
x 2 x 2 x 2x 2
4 4 2 2
12.7.2 a) Quocient: 2x3 3x2 4x 1 Residu: 6 x 1
c) Quocient: x 2x 3 Residu: 3
7
d) x4 6x3 13x2 12x 4
e) a) x5 3 b) ( x 3)( x 4) c) 2 x3 4 x 2 6 x 2 x( x 1)( x 3)
2( x 3) x3
f) a) b) x 3 c)
5 x
g) [Link]
h) x 2 (la solució x 1 no és acceptable)
i)
j) ( x 7)( x 7)( x 2 49 )
k) x2 9
l) Aplicant el Teorema del Residu: p(3) 2 4 32 3 p 7 2 p 15
12.7.3
a) Quocient: x3 4x2 3x 1 Residu: 3x 5
c) Quocient: x 3x 5x 3
3 2
Residu: 3
d) a) 6a b 2a 3b
3 3
b) ( x 2)( x 4) c) 3x( x 1)( x 3)
2( x 3) x2 x 1
e) a) b) c)
5 x5 x
x 2x 5
2
f)
( x 1)( x 2)
g) x 1
h) Sí, perquè aplicant el Teorema del Residu,
Residu 1 1 3 1 3 1 7 1 7
101 100 3 2
1 1 3 3 7 7 0
i) (3x 4)(3x 2 1)
j) p 15
13.1.1 a) x 5 b) y 8 c) a 2 / 3 d) m 6 / 5 e) x 4
13.2.2 a) 14
13.2.3 a) 7 b) 15 c) 43 d) 2 , 6 e) 3 f) -2 g) 1
13.2.8 a) 3 b) 1/2 c) 3 d) 2 e) 5 f) 7 g) 5
h) 5
13.3.1 a) 11/30 b) 34 4 69 c) 10/3 d) 3 32 / 32 e) 1 f)
g) 0 , 1/4 h) 0 , -2/5 , 2/5
13.3.2 a) 4
13.3.4 a) -2 , 2
14.2.1 a) -3/2 b) 3 c) -2 d) 0 e) 2/3
f) -1/4 g) 2 h) 2
14.2.2 a) -1 b) 7 c) 5/3 d)6 e) 4 f) 3/2 g) 2 h) 7 i) 4 j) 5 k) 1
l) 1 m) 1 n) -3 o) -2 p) 3/2 q) 3/2 r) 1/5 s) 4/9 t) 0 u) -10/9
v) -1 w) -4
14.2.3 a) 5/2 b) 4/3 c) 3 d) 2/3 e) 1/2 f) 3/5
14.2.5 a) 0 b) 0 c) 1/2 d) -2/3 e) -3 e) 1
f) 10 g) 0 h) 7/12 i) -4/17 j) -3/4 k) -3/4 l) -1/6
m) -2/3 n) 6/7 o) 4
14.2.7 -1
14.2.8 a) 2 x5 2 x 2 x 25 2 x 2 x 25 1 2 x 33 33 2 x 1 20 x 0
b)
7 x 3 7 x 5 7 x 3 7 x 3 7 2 7 x 3 1 7 2 7 x 3 50 50 7 x 3 1 7 0
x 3 0 x 3
c)
7 x 4 7 x 7 7 x 4 7 x 4 7 3 7 x 4 1 7 3 7 x 4 344 344 7 x 4 1 7 0
x 4 0 x 4
14.2.9 a) x 2 b) x 1 c) x 4 d) x 1 e) x 3
14.4.2 a) x 2 , x 4 b) x 3 , x 0 c) x 0 , x 2
ln 3
d) x ln 3 e) x log 2 7 f) x
2
14.4.3 a) 1 b) 2 c) 1 d) 0
14.4.4 a) 0 b) 0, 0.6931 c) 4 , 2 d) 1.60944 e) 1 , 2 f) 2, 1
g) 0 h) 6.41504 i) 4 j) 0 k) 1 l) 1
m) -2 n) 2, -2 o) 6 p) 0.5
14.5.1 a) x 0, y 2 b) x 5, y 2 c) x 4, y 3
d) x 1, y 2 e) x 4, y 2 f) x 2 , y 3
14.6.1 a) 243 b) 64 c) 50 d) 3 e) 4 f) 35 g) 102/5
14.6.2 a) 3 b) 5
14.7.1 a) 2 b) -1 c) 0 d) 16 e) 4
14.7.2 a) 9/4 b) 7/5 c) 25 d) 5 e) 9 f) 4
g) 4 h) 3 i) j) -2 k) l) -1
m) 1 n) -4/3 o) 8 p) 19/8 r) 38
14.7.3 a) 28/3 b) 53/5 c) 3 d) e) 11
f) 1/6 g) h) 33/7
14.7.4 a) 27/2 b) 25
14.7.5 a) 6 b) 8
14.7.6 a) 103/5 b) 4 c) 2 d) 3/4 e) 7 f) 5
5 3
14.7.1 a) 2 b) 0 c) 2 d) 2 e) 2 , 3 f) 3, 1/3
3 2
g) 1, 9 h) 4 i) 6 j) 8 k) 12/5
14.8.2 a) 2/3 b) 4 c) 1 d) 0.861353 e) 0 i 1 f) –1 g) 0 i 2 h) 1
i) –1 i 1
14.8.3 a) 1.86191 b) 4 c) 2 d) 3/4 e) 7 f) 5
x.x.x a) 0.792 b) 9 c) 0.252 d) 2.087
e) -0.251 , -1.999 f) -0.25 g) 1.096 , -1.596 h) 0.375
i) -0.35 j) 0.957
14.8.6 a) i) 5 ii) 0 iii) 3 iv) -2 v) 1/2
b) 8 c) 3 d) 5 e) 1 f) x log 3 6 g) ½
h) 4 i) x 9 , x 9 j) x 12 k) x 2
l) x 7 m) x 3 n) x 3
15.1.1 a) 5, b) 0, 4.5 c) 1, 2.5 d) 3,4 e) 1,2.5
15.1.2 a) 3,3 b) 5,3 c) ,3 3, d) ,4 10,
15.1.3
15.1.4
15.1.5
15.1.6
15.2.1 a) 7,11 b) 1,15 c) 2,2 d) 5,1
15.2.2
15.2.3
15.3.1 PA/1.6.2
15.3.2 PA/1.6.3
15.3.3 PA/1.6.1
15.4.1 a) x 3 b) x 7 / 4 c) x 2 / 3 d) x 3 / 4 e) x 2
15.4.2 a) x 2 b) x 4 c) x 5 / 2 d) x 1/ 2 e) x 19
f) x 4 g) x 7 h) x 2 i) x 14 j) x 11
15.4.3 a) x 4 b) x 7 / 3 c) y 5 / 2 d) x 9 e) x 3
f) a 3 g) x 0 h) x 1 i) x 1 j) w 4
k) x 5 l) x 0 m) x 5 n) x 8 o) x 12
p) x 13 q) x 12 r) x 5
15.4.4 a) 2 / 9, b) 1/ 19, c) , d) 1,
e) ,2 f) ,1
4 13 15 10
15.4.5 a) x b) x c) x d) x
3 5 4 7
12 19 2
15.4.6 a) x b) x 7 c) x d) x
5 10 3
15.4.7 a) x 1 b) x 16 c) x 7 d) x 4
e) x 0 f) x 2 g) x 0
15.4.9
15.4.10
15.4.11
15.4.12
15.4.13
15.5.1 a) 2 x 3 b) ,1 3,
15.5.4 a) 2,8 b) ,3 4, c) 2 , 5
15.5.5 a) ,1 9 / 2,
b) 2 14 , 2 14 c) 1,12
d) ,21 2, e) ,4 2 4 2 ,
15.5.6 a) ,2 1, b) ,3 2, c) 1/ 2 , 1/ 3
d) ,2 4, e) 1 , 2 f) ,1 3,
g) 4 , 2 h) ,3 / 4 5 / 2, i) 2 / 3 , 3 / 2
15.5.7 a) ,1/ 2 1, b) ,2 / 5 3 / 5, c) 4 / 3 , 1/ 3
d) , 1 1/ 2 , e) 8 , 3 / 4
f) ,4 3,
15.5.8 a) , b) ,2 / 3 2 / 3, c) 1/ 9
d) , e) f) g) ,9 / 4 9 / 4,
h) i) , j) ,5 / 3 5 / 3,
15.5.9 a) 1 x 1 b) 6 x 1 c) 1 x 6
d) x 5 x 1 e) x 1 x 3 f) x 1 x 6
g) x 11 x 1 h) x 2 x 4 i) x 1 x 6
j) 5 x 2 k) x 5 x 4 l) x 4 x 4
m) 2 x 6 n) 5 x 6 o) x 3 x 9
p) x q) 6 x 6 r) x 4 x 9
s) 12 x 3 t) x 1 x 3 u) 1 x 2
v) 3 x 2 w) x 3 x 4 x) x 3
y) x 4 x 2 z) 11 / 2 x 1 / 2 aa) 2 / 9 x 3
ab) x 1 / 4 x 2 / 3 ac) x 3 / 2 x 2 / 3 ad) 1 x 5 / 18
ae) x 1 x 2 / 17 af) x 1 x 3
1 2
15.6.1 a) , 1 , 3 b) 1, 1 , c) 1 ,
2 3
1
d) 1 , 1 , e) ,3 1 , 5 f) 5 / 3,
2
15.6.2 a) ,1 1/ 2 , 1 b) 1,1/ 2 2 / 5 ,
15.6.3 a) ,4 1/ 3 , 1/ 3 4 ,
b) 5, 3 / 3 3 /3 , 5
15.6.4 a) IR 2,3 b) ,1/ 2 1 , c) 2 ,3 / 4 3 / 4 , 2
15.7.1 a) 1 , 3 b) 1 , 3 c) 1, d) 1 , 1 1 e) 2,8
f) 1,2
3 2
15.7.3 a) x 2 b) 3 x 1 c) x 1 d) x e) no hi ha solució
2 3
9
f) 2 x
2
15.8.3 a) 1 x 0 2 x 3 b) 2 x 3
15.6.1 a) ,1 0, b) 0,1 c) 1,
d) ,1 / 2 2, e) ,2 5 / 2, f) 2 , 0
15.9.2 a) 1 / 5 , 1 b) 3 , 3 c) 4 , 0
1 1 1 1 3
15.9.3 a) x x2 b) x c) x 5 d) 3 x
2 2 2 2 2
1
e) x 1 x
2
15.9.4 a) 1 x 1 x 2 b) x 2 1 x 3
c) x 3 1 x 2 d) 2 x 3
e) x 2 0 x 1 x 3 f) x 2 3 x 5
g) x 2 2 x 3 h) x 2 x 0 x 1
15.10.1 h < 5
15.10.2 h < 8 m
15.10.3 Sigui x l’amplada del rectangle.
x( x 6) 40 x 2 6 x 40 0 x 4 x 10
i com que no podem acceptar solucions negatives, la solució és x 10 .
15.10.4 A ( x 2)( x 6) x 2 8 x 12 60 4 x 12
P 2(2x 8) 4z 16 14 x 15 / 2
La solució és 15 / 2 x 12
15.10.5 a) 27 23x 2 2 x 4 52 27 10x 12 52 1.5 x 4
b)
(2 x 4)(3x 2) 4 x 98 6 x 2 12 x 90 0 x 2 2 x 15 0 5 x 3
Suposant que, a més a més, les condicions de l’apartat a, tenim 1.5 x 3 .
15.10.6 Àrea del quadrat de gespa: x 2
Àrea de la vorera de ciment: ( x 4)2 x 2 x 2 8 x 16 x 2 8 x 16
Condició: x2 8x 16
x 2 8 x 16 x 2 8 x 16 0 4 4 2 , 4 4 2
I com que no acceptem valors d’x negatius, la solució és 0 , 4 4 2 .
15.10.7 a) El costat de la dreta mesura 5x, i per tant el perímetre és: P 18 x 2
b) A 15x2 3x
c) P 18 x 2 92 x 5
A 15 x 2 3x 66 , 11 / 5 2 ,
I per tant el rang solució d’x és 2 , 5 .
1200
15.10.8 A x y 1200 y
x
1200 1200
V 5( x 10 ) 10 2850 ( x 10 ) 10 570
x x
1200
x( x 10 ) 10 570 x ( x 10 )1200 10 x 570 x
x
10 x 2 1300 x 12000 570 x 10 x 2 730 x 12000 0
x 25
x 2 73 x 1200 0
x 48
i per tant:
10x2 730x 12000 0 25 x 48
Observació: La fusta ha de tenir amplada, i per tant també s’ha de complir
1200
y 10 1200 10 x 120 x , però aquesta condició no altera el
x
resultat.
15.10.9 Sigui x la seva amplada. La figura consta d’un quadrat de 4 x de longitud més
unes formes amb forma de semicercle que, juntes, són dues semicircumferències
x
completes, i per tant, tenen una longitud de 2 2 r 2 2 2 x . Per tant, la
2
inequació del problema és:
4x 2x 5 4 2 x 5 x 0.486 m x 0.48 cm
P 2x 2( x 4) 4x 8 cm
A x( x 4) x 2 4 x cm2.
Preu:
54 x 8 2 x 2 4 x 20 x 40 2 x 2 8 x 2 x 2 28 x 40 1000
2 x 2 28 x 960 0 x 2 14 x 480 0
x 2 14 x 480 0 x 16,30
Per tant, la solució és 30 x 16 , i com que x no pot ser negatiu, 0 x 16
cm.
15.10.10 P 2x 2( x 4) 4x 8 cm
A xx 4 x 2 4 x cm2.
C 5(4 x 8) 2( x 2 4 x) 20 x 40 2 x 2 8 x 2 x 2 28 x 40 1000
2 x 2 28 x 960 0 x 2 14 x 480 0 30 x 16
Com que x no pot ser negativa, els valors acceptables són 0 x 16
15.10.11 P 2( x y) 16 x y 8 y 8 x
A xy x(8 x) 7 x 2 8 x 7 0 1 x 7
15.11.1 a) 2 x b) 3 x 4 c) 5 x 4 d) 1 x 4
e) x 2 1 x 3 f) 2 x 1 0 x 1
15.11.2 a) 1 x b) x 1 x 3 c) 2 x 1 d) 1 x 3
e) 12 x 5 f) 4 x 1 2 x 4
15.11.1 A
16.2.1 a) b)
c) d)
e) f)
16.2.5 a) x 4, y 3 b) x 3, y 5 c) x 4, y 3 d) x 4, y 3
e) x 3 / 4, y 2 / 5 f) x 4, y 3 g) x 3 / 2, y 1/ 3
16.2.6 a) x 3, y 5 b) x 4, y 2 c) x 2, y 7 d) x 7, y 3
16.2.7 a) x 4, y 5 b) x 3, y 4 c) x 2, y 3 d) x 7, y 3
e) x 7, y 5
16.2.8 a) x 8, y 6 b) x 1, y 2 c) x 1, y 2
d) x 6, y 9
1 3
16.2.9 a) x 3, y 5 b) x 2, y 5 c) x ,y 3 d) x ,y 5
3 2
16.3.1
16.3.1 a) b)
(1,1) (-3,1)
c) d)
(-1,-4) (1,-2)
16.3.2
y x 3 5 x y 6
a) x 1, y 2 b) x 2, y 4
y 4x 2 2 x y 8
16.5.1 a) x = 2 , y = -3 b) x = 4/3 , y = -2
16.5.2 a) x 5, y 7 b) x 3, y 4 c) x 5, y 4 d) x 2, y 4
16.5.3 a) x 7, y 1 b) x 3, y 2 c) x 7, y 2 d) x 1, y 3
16.7.5
a) b)
x = 1 , y = -2 x = -2 , y = 3
c) d)
x=2,y=3 x = -1 , y = -4
e) f)
x = 4 , y = -2 x=3,y=1
g) h)
x = -2 , y = -1 x=5,y=1
i)
x=2,y=3
16.9.1 8 24
16.9.2 13 6 m.
16.9.3 26 11
16.9.4 248
16.9.5 613
16.9.6 2611
16.9.7 227
16.9.8
2 x 2 y 44 x y 22
x 12, y 10
( x 3)( y 2) xy 3 y 2 x 6
16.9.9 x= 14, y= 18
16.9.10 a 7, b 5
16.9.11 base = 5 m, altura = 3 m.
16.9.12 base = 21 m, altura = 24 metres
16.10.1 Llanternes bones: 2470 , llanternes dolentes: 530
16.10.2 Ampolles de 5 litres: 600, ampolles de 2 litres: 800
16.10.3 CD’s: 35 unitats, Camisetes: 84 unitats.
16.10.4 x = 0.35 € , y = 0.2 €
16.10.5 30 bitllets de 5€ i 15 bitllets de 10€.
16.10.6 63 i 39 metres.
16.10.7 33 gallines i 17 conills
16.10.8 30 mosques i 12 aranyes
16.10.9 100 botelles de 2 l. i 50 botelles de 5 l.
16.10.10 22
16.10.11 20 xics i 15 xiques
16.10.12 preu del café 2’25 €/kg, preu del sucre 0,6 €/kg.
16.10.13 6 llet entera i 3 semidesnatada
16.10.14 taronges a 1,25 €/kg i creïlles a 1,5 €/kg.
16.10.15 425 adults i 175 xiquets
16.10.16 12 i 8
16.10.17 27 i 24
16.10.18 45
16.10.19 96
16.10.20 125 i 25
16.10.21 19 i 32
16.10.22 12 i 18
16.10.23 Juan 8 i Robert 12
16.10.24 35 i 15
16.10.25 42 i 15
16.10.26 22 dies para el primer i 8 para el segon
16.10.27 75 € el primer i 80 € el segon
16.10.28 lliura = 460 g. i unça = 28,75 g.
16.10.29 15 senzilles i 32 dobles
16.11.1
0.90 x 0.80 y 56 .2 9 x 8 y 562 x 42
x y 65 x y 65 y 23
16.11.2 Samarreta: 35 €, Pantalons: 10 €
16.11.3 30 €
16.11.4 Pantaló: 36€ , camisa: 27€
16.11.5 Sabates: 40 €, botes: 30€
16.11.6 Pantaló: 37 euros, Jersey: 62 euros.
16.11.7 x = 24 , y = 37
17.1.1 a) 14 , -4 b) 12 , -11 c) 7 , -19 d) 3 , -11 e) 5 , -4
f) 5 , -10 g) -6/7 , 0 h) -9 , 3 i) -6 , -8 j) -25 , 18
k) 13/7 , 1 l) -2 , 10 m) -2/5 , 0
17.1.2 a) -4 , 6/7 b) -6 , 2/5
17.1.2 Vegeu PA/10.9
17.2.1
17.3.1 a) -1, 6, -3, 8 b) -4, 5, -6, 7 c) -5, 2, -7, 4 d) -2, 3, -5 6
e) -4, 1, -8, 5 f) -5, 4, -7, 6 g) -6, 3, -9, 6 h) -6, 1, -7, 2
i) -3, 2, -5, 4 j) -6, 2, -8, 4 k) -3, 2, -4, 3 l) -4, 2, -6, 4
m) -6, 6, -8, 8
17.3.2 a) -7,-2,-1,4 b) -3, 1, 3, 7 c) -6, -3, 4, 7 d) -9, -5, 1, 5
e) 0, 4, 6, 10 f) -2, -1, 4, 5 g) -7, -5, 4, 6 h) -3, 1, 5
17.5.1
x 1.5 0.001
0.001 x 1.5 0.001
0.001 1.5 x 0.001 1.5
0.001 1.5 x 0.001 1.5
1.449 x 1.501
17.6.1 Vegeu PA/10.7
17.7.1 a) x 7 b) x 1 c) x 3 , 4 d) ,5 2,
e) El discriminat és zero, per tant té una única solució.
f) A B 3 , 7 , A C ,3 3,
g) 1 , 6 h) x 2 , 1 / 2 i) x 7 , 5 , 4 , 6 j) 6 , 1
k) x 3 , i les dimensions són 3, 4, 5.
17.7.2 a) x 3 b) x 2 c) x 4 , 7 d) ,2 3,
e) 3 f) 7 , 1 g) A B IR , A B
h) x 3 , 4 i) 2 , 10 j) -2, -1, 4, 5
k) x 2 , les dimensions són 3, 4, 5
18.1.2 (2,3) i (-3,-2)
18.1.3 (3,4) i (63 / 13,16 / 13)
18.1.4 x 4, y 1; x 1, y 4
18.1.5 x 9, y 144 ; x 8, y 60
18.1.6 a) x 1 , y 3 ; x 6 , y 13 b) x 7 , y 2 ; x 2 , y 7
c) x 1 , y 9 d) x 1 , y 1 ; x 6 , y 4
18.1.7 a) x 1, y 4 ; x 2, y 1 b) x 3, y 3 ; x 3, y 3
c) x 3, y 6 ; x 3, y 6 d) x 1, y 2 ; x 1, y 2
e) x 1, y 0 ; x 0, y 1 f) x 1, y 3 ; x 3, y 1
g) x 2, y 1 ; x 1, y 2 h) x 6, y 6 ; x 0, y 0
i) x 12 / 5, y 9 / 5 ; x 3, y 0 j) x 1, y 2 ; x 1, y 2
k) x 0, y 2 ; x 4 / 3, y 2 / 3 l) x 5, y 9 ; x 1, y 3
18.1.8 a) x 0, y 1; x 1, y 2 b) x 2, y 8
c) x 1, y 2 ; x 4, y 8 d) x 1, y 0 ; x 0, y 1
e) x 2, y 5 f) x 1, y 1 ; x 4, y 16
g) x 1, y 4 ; x 2, y 1 h) x 1, y 1 ; x 2, y 4
i) x 1, y 8 ; x 2, y 9 j) x 11, y 132 ; x 1, y 12
k) x 5, y 5 l) x 10, y 20 ; x 12, y 42
m) x 4, y 18 ; x 5, y 9 n) x 9, y 47 ; x 6, y 2
o) x 10, y 130 ; x 7, y 100 p) x 11, y 91 ; x 9, y 71
q) x 1/ 2, y 1/ 2 ; x 2, y 8 r) x 4, y 41 ; x 1/ 3, y 7 / 3
18.1.9 a) x 9, y 45 ; x 1/ 2, y 6 b) x 1/ 4, y 2
c) x 13, y 39 ; x 7, y 21 d) x 8, y 199 ; x 3 / 4, y 24
e) x 8, y 300 ; x 5, y 225 f) x 11, y 452 ; x 1/ 5, y 4
18.1.10 a) x 4, y 3 ; x 4, y 3 b) x 2, y 3 ; x 2, y 3
c) x 1, y 9 d) x 4, y 2 / 3 ; x 0, y 2
e) x 6, y 4 ; x 1, y 1 f) x 5 / 12, y 29 / 12 ; x 2, y 0
18.1.11 a) x 3, y 1 ; x 3, y 1 ; x 3, y 1 ; x 3, y 1
b) x 2, y 5 ; x 5, y 2 c) x 3, y 2 ; x 2, y 3
d) x 3, y 4 ; x 19 / 7, y 32 / 7 e) x 2, y 5 ; x 2, y 5
f) x 10, y 2 ; x 10, y 2
18.1.12 a) x 3, y 16 / 3 ; x 1/ 2, y 1/ 2
b) x 1, y 1 ; x 31/ 21, y 5 / 21
c) x 1, y 8 ; x 6, y 4 / 3
18.1.13 a) x 1, y 3 ; x 3, y 1 b) x 56 / 25, y 109 / 25 ; x 2, y 2
c) x 3, y 1 ; x 43 / 13, y 11/ 13 d) x 1, y 2 / 3 ; x 2, y 1
e) x 3, y 2 ; x 1/ 5, y 18 / 5
f) x 1, y 1 / 3 ; x 1, y 1 g) x 6, y 14 ; x 14, y 6
18.1.14 a) x 4, y 1 ; x 2, y 5 b) x 1, y 3 ; x 4, y 6
18.1.15 a) x 8, y 6 ; x 6, y 8 b) x 5 / 3, y 13/ 3 ; x 3, y 5
c) x 2, y 0 ; x 0, y 3
18.2.1 (-2,0), (0,1), (0,-1)
18.2.2 (3,0), (5,4), (5,-4)
20.2.1
a) b)
c) d)
20.2.2
a) b)
20.3.1
A = ( 0.77 , -0.85 ) B = ( -1 , 0.33 ) C = ( -1.73 , 0.09 )
D = (-0.17 , -2.25 )
20.3.6
20.3.7
20.3.9
20.3.10
20.3.11
20.3.12
20.3.12
20.3.13
a)
b) ( 0, -1 ) , ( 5 , 1 ) , ( 3 , -3 )
20.3.14
A = ( -1 , 1 ) , B = ( 3 , 3 ) , C = ( 4 , 0 ) , D = ( 2 , -1 )
20.3.15
A = ( -2 , 0 ) , B = ( -3 , 2 ) , C = ( 1 , 6 ) , D = (5/2 , 0 )
20.3.16
20.3.17
( -5 , -3 ) , ( -1 , 3 ) , ( 5 , -1 )
20.3.18
(2,1) , (4,2) , (5,0) , (4,-1) , (8/3,-1)
20.3.19
20.3.20
20.6.1 a) x 2 y 1 b) 4 x 3 y 5
20.7.1
4 y 5 x 20
3 y x 15
2 y 7 x 48
3 y x 4
20.7.2
AB : 2 x 5 y 1
BC : 4 x y 25
CD : 3 y x 13
AD : y 3 x
20.7.3
x 2
x 14
y 1
2 y x 12
x y 18
20.7.4
y 2
y 2x 2
y 3 x 5
20.7.5
x 2
4 y x 8
y 2 x 6
20.7.6
x y
x 120
x y 60
x y 200
y 0
20.7.7
x 2 y 4
x 2 y 4
2 x 3 y 6
2 x 3 y 6
x 2
20.7.8
x y 5
y x 3
x 4 y 22
y 2 x 16
3 y x 1
20.7.9
3 y 2 x 0
x y 10
x 3
x 8
y 0
20.7.10
x 0
y 3
x y 10
2 y 3x
20.7.11
x 1
y 1
x y 7
2 x y 5
20.7.12
y 2x
2 y x
x 5
y 4
20.7.13
3 x 2 y 20
x y
y 1
20.7.14
y 2x 8
y x 2
y 4
20.7.15
2 x 5 y 1
x y 2
2 x y 5
20.7.16
y 4
x 2
x 2 y
2 x 3 y 14
21.1 PA/13.1
21.2 PA/13.2
21.3 PA/13.3
21.4 PA/13.4
21.5 PA/13.5
21.6 PA/13.6
21.7 PA/13.7
21.8 PA/13.8
21.9 PA/13.9
21.10 PA/13.10
21.11 PA/13.11
21.1.1
a) x 2, y 3
b) x 8, y 5
c) x 4, y 11; x 1, y 4
d) x 3, y 4 ; x 4, y 3
e) x 1, y 3 / 2
f)
g) x 5, y 1
h)
i)
j) A=(3,4), B=( 7,2), C=(1,-1)
21.1.2
a) x 5, y 3
b) x 4, y 7
c) x 3, y 5 ; x 9, y 41
d) x 5, y 2
e) x 4, y 7
f)
g) x 5, y 3
h)
i)
j) (0, 2) , ( 2, 3), (6, -3)
También podría gustarte
- Algebra Toomates - Gerard Romo Garrido Vol. 14Aún no hay calificacionesAlgebra Toomates - Gerard Romo Garrido Vol. 14367 páginas
- Álgebra Lineal: Material Didáctico GratuitoAún no hay calificacionesÁlgebra Lineal: Material Didáctico Gratuito216 páginas
- Cálculo Infinitesimal Gratis y LibreAún no hay calificacionesCálculo Infinitesimal Gratis y Libre776 páginas
- Combinatoria y Probabilidad: Guía DidácticaAún no hay calificacionesCombinatoria y Probabilidad: Guía Didáctica220 páginas
- Recursos Gratuitos de Álgebra ToomatesAún no hay calificacionesRecursos Gratuitos de Álgebra Toomates301 páginas
- Teoría de Números: Divisibilidad y ProblemasAún no hay calificacionesTeoría de Números: Divisibilidad y Problemas244 páginas
- Divisibilidad en Teoría de NúmerosAún no hay calificacionesDivisibilidad en Teoría de Números228 páginas
- Demostración de ángulos complementariosAún no hay calificacionesDemostración de ángulos complementarios359 páginas
- Teoría de Números y Problem SolvingAún no hay calificacionesTeoría de Números y Problem Solving455 páginas
- Recursos Educativos Matemáticos GratuitosAún no hay calificacionesRecursos Educativos Matemáticos Gratuitos169 páginas
- Problemas de Geometría - Toomates Vol. 2.1Aún no hay calificacionesProblemas de Geometría - Toomates Vol. 2.11132 páginas
- Teoría de Números y CriptografíaAún no hay calificacionesTeoría de Números y Criptografía415 páginas
- Funciones Matemáticas: Guía CompletaAún no hay calificacionesFunciones Matemáticas: Guía Completa338 páginas
- Problemas de Geometría CMO 1969-2022Aún no hay calificacionesProblemas de Geometría CMO 1969-2022278 páginas
- Teoría de Números y CriptografíaAún no hay calificacionesTeoría de Números y Criptografía371 páginas
- Problemas y Aplicaciones de Números Complejos100% (1)Problemas y Aplicaciones de Números Complejos44 páginas
- Desigualdades en Matemáticas: Guía CompletaAún no hay calificacionesDesigualdades en Matemáticas: Guía Completa126 páginas
- Compendio CMO: Soluciones 1994-2025Aún no hay calificacionesCompendio CMO: Soluciones 1994-2025310 páginas
- Recursos educativos Toomates CoolecciónAún no hay calificacionesRecursos educativos Toomates Coolección181 páginas
- Teoría de Números y CriptografíaAún no hay calificacionesTeoría de Números y Criptografía468 páginas
- Trigonometría: Recursos y ProblemasAún no hay calificacionesTrigonometría: Recursos y Problemas105 páginas
- Libros Didácticos Gratuitos ToomatesAún no hay calificacionesLibros Didácticos Gratuitos Toomates242 páginas
- Respuesta AMC 8 2017 Problema 18Aún no hay calificacionesRespuesta AMC 8 2017 Problema 18289 páginas
- Libros de Matemáticas Gratuitos ToomatesAún no hay calificacionesLibros de Matemáticas Gratuitos Toomates44 páginas
- Teoría de Números y Problemas Matemáticos50% (2)Teoría de Números y Problemas Matemáticos263 páginas
- Compendio Olimpiada Matemática 2007-2023Aún no hay calificacionesCompendio Olimpiada Matemática 2007-2023139 páginas
- Compendio EGMO 2012-2025: MatemáticasAún no hay calificacionesCompendio EGMO 2012-2025: Matemáticas291 páginas
- Recursos Didácticos Matemáticos GratuitosAún no hay calificacionesRecursos Didácticos Matemáticos Gratuitos386 páginas
- Números Complejos en Problemas MatemáticosAún no hay calificacionesNúmeros Complejos en Problemas Matemáticos50 páginas
- Càlcul Infinitesimal 2n BatxilleratAún no hay calificacionesCàlcul Infinitesimal 2n Batxillerat353 páginas
- Teoría de Números: Enfoque Problem-solving50% (2)Teoría de Números: Enfoque Problem-solving150 páginas
- Material Didáctico Gratuito de PreálgebraAún no hay calificacionesMaterial Didáctico Gratuito de Preálgebra276 páginas
- Compendio ELMO: Recursos Matemáticos GratisAún no hay calificacionesCompendio ELMO: Recursos Matemáticos Gratis353 páginas
- Problemas de Geometría: CircunferenciasAún no hay calificacionesProblemas de Geometría: Circunferencias9 páginas
- Paralelismo y Perpendicularidad en MatemáticasAún no hay calificacionesParalelismo y Perpendicularidad en Matemáticas7 páginas
- Guía de Aprendizaje en Matemáticas AplicadasAún no hay calificacionesGuía de Aprendizaje en Matemáticas Aplicadas9 páginas
- Contenidos y PDA para 1º de LenguaAún no hay calificacionesContenidos y PDA para 1º de Lengua15 páginas
- Actividades Geométricas para Tercer Grado100% (1)Actividades Geométricas para Tercer Grado31 páginas
- Flujo Potencial en Mecánica de FluidosAún no hay calificacionesFlujo Potencial en Mecánica de Fluidos13 páginas
- Tipos y Clasificación de VectoresAún no hay calificacionesTipos y Clasificación de Vectores18 páginas
- Geometría en el Museo LUM: PortafolioAún no hay calificacionesGeometría en el Museo LUM: Portafolio33 páginas
- Actividades de Integración Curricular en SecundariaAún no hay calificacionesActividades de Integración Curricular en Secundaria13 páginas
- Fundamentos de Geometría DescriptivaAún no hay calificacionesFundamentos de Geometría Descriptiva39 páginas
- Integrales Dobles en Regiones GeneralesAún no hay calificacionesIntegrales Dobles en Regiones Generales3 páginas
- Ejercicios Resueltos de RomboidesAún no hay calificacionesEjercicios Resueltos de Romboides5 páginas
- Problemas de Volumen y Geometría 3DAún no hay calificacionesProblemas de Volumen y Geometría 3D4 páginas
- Cálculos de Cinemática en Movimiento UniformeAún no hay calificacionesCálculos de Cinemática en Movimiento Uniforme6 páginas
- Funciones y Programas en Python para Listas y RectángulosAún no hay calificacionesFunciones y Programas en Python para Listas y Rectángulos10 páginas
- Distancia en Movimiento Rectilíneo VariadoAún no hay calificacionesDistancia en Movimiento Rectilíneo Variado2 páginas
- Funciones Inyectivas y SobreyectivasAún no hay calificacionesFunciones Inyectivas y Sobreyectivas7 páginas
- Manual de Perspectiva ArquitectónicaAún no hay calificacionesManual de Perspectiva Arquitectónica21 páginas
- Taller de Matemáticas: Fundamentos y EjerciciosAún no hay calificacionesTaller de Matemáticas: Fundamentos y Ejercicios25 páginas
- Proyecciones de Tetraedros RegularesAún no hay calificacionesProyecciones de Tetraedros Regulares21 páginas
- Temario de Materias para Ingreso MilitarAún no hay calificacionesTemario de Materias para Ingreso Militar9 páginas
- Funciones Lineales y Afines ExplicadasAún no hay calificacionesFunciones Lineales y Afines Explicadas2 páginas
- Suma de Pares y Descomposición de FuerzasAún no hay calificacionesSuma de Pares y Descomposición de Fuerzas8 páginas