La historia de l'alfabet i la funcionalitat de l'escriptura Jestis Tuson Professor de linglistica al Departament de Filologia Romanica Universitat de Barcelona Preliminars Si mantenim una distancia critica convenient, i raonable, respecte de les con- cepcions mistiques de l'escriptura (que ens portarien a concebre-la com una activi- tat excelsa i propia només de «persones cultivades»), haurem de considerar que Vae- te d’escriure és una operacié funcional i practica, i que l'ofici de fixar en un paper les nostres idees és feina que es pot aprendre i en la qual es pot progressar indefinida- ment, com en qualsevol altre ofici. Tot és qiiestio de técnica... | d'autoconsciéncia: saber com podem fer-ho bé (controlar-ne els mecanismes constructius) i tenir la vo- luntat expressa de fer les coses ben fetes (Iluny, doncs, de l'automatisme escriptural o d'una naturalitat naif). D'altra banda, cal distingir taxativament entre l'escriptura privada d'un diari personal i la d'un text amb destinacié; és a dir, un escrit que haurd de ser Ilegit en un altre temps i en un altre lloc per gent que no té la més petita possibilitat de demanar-vos explicacions i aclariments. Per contra, un diari personal és l'espai de la maxima llibertat: el podem, fins i tot, escriure en clau, en lletra gotica o en alguna versio cuneiforme. Un escrit public, perd, és un acte de comunica id, i aquesta té les seves regles. N’és la primera i fonamental aquesta: «Tingueu pietat dels receptors». | la segona: «Guieu la lectura i comprensié del vostre escrit». Mar- queu, per exemple, les transicions tematiques; expliqueu per qué canvieu de tema; poseu un peré alla on introduiu un matis o una idea contraria, ete. El text, doncs, com a construccié ben planificada, i no pas com un calaix ple de fils i de retalls inconnexos. 63 |La voluntat d’escriure com cal i la pietat vers la gent que ens llegira tenen con- trapartides formals, consensuades dins de cada ambit lingiiistic: la norma o les nor- mes. També aqui cal desprendre's dels misticismes: les normes ortografiques no sén pas cap text dogmatic i inamovible. Aixd si, en un determinat moment de la histdria de la llengua, s6n un instrument molt practic que, assumit pel col-ectiu dels parlants, ens facilitara la feina i, sobretot, contribuira a alleugerir el procés de comunicacid. Malament anirien les coses si cadascui pogués escriure, al seu gust (excepte en textos voluntariament i estilisticament dialectals), qualsevol d'aquestes paraules: abercoc, abrecoc, albericoc, ambercoe, baracoe, bercoc, albercoc, ubercoc, etc. Ara, imagineu tot un periodic escrit per gent diversa, nombrosa i amb idees ortografiques persona- listes: el periddic se'ns convertiria en un producte literalment illegible (0, si més no, profundament incomode). La consciéncia historica de I'escriptura Si un fisic, un fildsof o un lingiiista volen saber qué fan, a ciéncia i consciéncia, sera bo que coneguin, ni que sigui per sobre, la historia de la seva ciéncia o del seu ofici. La perspectiva historica ens déna seguretat i ens ensenya que, gracies al treball pacient del passat, ens trobem en el millor moment (superable) de les nostres di plines. D'una forma paral-lela, el coneixement del passat de I’escriptura ens pot es- peronar en la bona direccié, aguditzara la nostra autoconsciéncia i afavorira una ac- titud de respecte vers I'instrument de l'expressié escrita. El coneixement de la histo- ria de l'escriptura pot ser, doncs, la porta privilegiada que ens obrira I'espai i la voluntat conscient de I'escriptura funcional i efectiva. Entre d'altres coses, la histo- ria de I'escriptura occidental ens podra ensenyar que els nostres avantpassats van arribar a configurar un instrument maximament economic i molt facil d'aprendre i de controlar: el sistema alfabétic (sense menystenir, és clar, uns altres tipus d'escrip- tura —la xinesa, per exemple— que funcionen a plena satisfaccié en els seus ambits culturals especifics). La necessitat historica de l'escriptura En els origens, I'escriptura no va néixer per recollir la bellesa del mon, la pro- funditat dels sentiments 0 els mites fundacionals dels pobles. Ben al contré dit de manera directa, I'escriptura neix com a comptabilitat o registre dels queviures que entraven en els magatzems dels palaus i dels temples de les ciutats antigues de Me- sopotamia que, posteriorment, havien de ser distribuits entre la poblacié. D'aixd, ara fa uns cine mil tres-cents anys. L'escriptura, doncs, apareix en el periode neolitic ja consolidat, en qué es produeix la formacié de les primeres grans ciutats en el terri- tori anomenat «Mitja Lluna Fertil». Val a dir que, en époques i situacions anteriors al neolitic, l'escriptura no hau- ria representat cap avantatge. La vida semindmada dels pobles, la subsisténcia diaria mitjangant la caca, la pesca i la collita dels fruits naturals, I'abséncia de magatzems | 64i existéncia de grups petits ben cohesionats feien innecessaria, i fins i tot impensa- ble, escriptura. Perd quan les coses es compliquen; és a dir, quan la poblacié creix espectacularment i esta organitzada en societats centralistes i jerarquitzades, la memoria ja no déna a l'abast i cal portar els comptes de I'administracié mitjangant registres escrits. Es per aixd que les primeres mostres d’escriptura deixen constancia de la quantitat dels productes i dels productes mateixos; és a dir, una xifra i, a més, uns pictogrames (ovelles, vaques, mesures de cereals, de cervesa, ete.). Ara fa més de cine mil-lennis. Figura 1. Tauleta de fang, d’ara fa uns cine mil anys, amb marques de quantitat (les fi- gures rodones) i els productes comptabilitzats (cereals). (Walker, C.B. (1990): «Cuneiform», a HOOKER, J.T. (1990): Reading de Past. Londres. British Museum Publ., p. 23) Les passes historiques de I'escriptura Lescriptura alfabética no va aparéixer de cop. D'una manera ben natural, tot va comencar amb els pictogrames amb qué es feia al-lusié als objectes del mon mit- jancant dibuixos: un cap de vedella representava alhora la vedella i la paraula cor- responent amb qué es designava aquest animal, i una espiga de blat remetia al blat mateix i a la paraula oportuna. Per exemple, ara fa una mica menys de cine mil anys, un jeroglific egipci amb la forma d'un cap huma feia referéncia a cap i es llegia her, o el dibuix de la terra amb flors volia dir jardii es pronunciava sha. El problema d'a- quest tipus d'escriptura pictografica, perd, és que feia dificil, si no impossible, la re- presentacié grafica dels noms de les persones (com es pot escriure Antonia 0 Ro- 65 |bert?), de les ciutats (com es pot escriure Babilénia o Tarragona?) i dels noms abs- tractes (com es pot escriure vida, amistat o sinceritat?). “Per fer front a aquest problema i a d'altres, els escrivans mesopotamics van fer un descobriment de la maxima importancia: per exemple, l'objecte i el concepte de fletxa portaven associats la figura pictografica d’una fletxa i la paraula ti. | com que el concepte abstracte vida també es pronunciava ti (un cas d'homofonia), el van es- criure amb la figura d'una fletxa. | van ser aquests esctivans els primers que van posar a la practica el principi de la transferéncia jeroglifica (tal i com passa avui amb els jeroglifics que veiem a les pagines d’alguns diaris i revistes, al costat dels mots en- creuats i d'altres passatemps). Es per aquesta via que es va produir un gir transcen- dental en l'escriptura: les figures es van deslligar de les coses reals i es van vincular a la lengua, a les paraules de la llengua. Es també aquest canvi radical d'orientacié alld que és a la base dels sil-labaris en qué cadascuna de les figures va representar no pas coses, conceptes 0 paraules senceres, sind sil-labes de la llengua. Una altra revolucié decisiva: els sistemes pic- tografics eren extraordinariament cars, perqué estaven configurats per alguns milers de dibuixos (tantes figures com les realitats 0 els objectes que calia designar); en canvi, un sil-labari només necessitava al voltant d'un centenar de figures, les corres- ponents a I'inventari de sil-labes d’una Ilengua. En aquest cas, la vinculacié del siste- ma d'escriptura amb la llengua va ser ja del tot definitiu. Una passa més. Primer a Egipte, i després a la peninsula del Sinai, els escri- vans van descobrir el principi d'acrofonia. Aquest principi es pot enunciar de la manera segiient: «reservem cada figura per representar no una paraula, no una sillaba; sind només l'articulacié inicial de la paraula o Ia sil-laba». Per exemple, i de manera convencional, podem imaginar un procés en tres estadis com els se- giients: 1. Fase pictografica | logografica: ® = gos (associat al concepte gos). V = arbre (associat al concepte arbre). 0 = sal (associat al concepte sa/. 2. Descobriment del principi acrofénic: ® = gos. V =arbre. 0 = sal. 3. Aplicacié del resultat a una seqiiéncia de sons: ®V° = gas (associat al concepte gas). Aquesta troballa espectacular va representar dues coses essencials i d'im- portancia indiscutible. La primera, que es va reduir encara més el nombre de grafies i les va situar a l'entorn de les dues dotzenes. La segona, que es van obrir les portes de la democratitzacié de I'escriptura. | més si, com va passar més endavant, es va prescindir del preciosisme de les figures egipcies, a I'abast només d'artistes experi- mentats, i tothom qui va voler va tenir a la seva disposicié un conjunt de figures pu- rament funcionals i clarament diferenciades les unes de les altres, amb la qual cosa se'n garantia la maxima Ilegibilitat. | 66Una primera sintesi Les passes que hem descrit fins ara es poden sintetitzar de la manera segiient: 1. En els origens (especialment a Mesopotamia) I'escriptura era pictografica, cosa que va obligar a fixar només alld que es podia dibuixar de manera rea- lista. 2. Ben aviat, perd, els pictogrames es van idealitzar, es van convertir en logo- grames (impropiament anomenats ideogrames) i van perdre la seva vincu- lacié amb els objectes a qué es referien. Es per aixd que es va crear, obli- gatdriament, una nova vinculacid, ara entre la figura i la paraula. | és per aquesta via que es va obrir la porta a l'escriptura de les paraules abstractes, dels connectors gramaticals i de qualsevol fet de llengua. 3. El descobriment de la dimensié sil-labica, posteriorment, va portar a una re- duccié radical de les figures: només una per a cada tipus sil-labic i, doncs, entre quatre i set dotzenes de figures en total. Perd el cami cap a la simpli- ficacié encara no s'havia tancat. 4, El descobriment del principi d'acrofonia va facilitar encara més l'ofici de lescriptura. Molt probablement, aquesta troballa es va fer a partir d'una llista com, per exemple, aquesta: «A d’alphu (‘bou'), B de betu (‘casa’), ete. Com si ara diguéssim: «Escriu la figura A en tots aquells casos en qué trobis un so igual que I'inicial de la paraula arbre; escriu la figura B sem- pre que el so sigui igual al de boira, etc.». El resultat va ser al voltant d'una vintena de signes d’escriptura. |, ara si, s‘havia arribat al sistema més sim- ple. Tan senzill, que no seriem capacos d'imaginar-ne un altre de més economic. Lescriptura, d'un poble a I'altre Els estudis historics han deixat ben establerta i clara la linia de transmissio de l'escriptura des de I'alfabet consonantic egipci fins als que fem servir nosaltres, com es pot comprovar en la figura de la pagina segient: A tall d'exemple, la nostra A és el cap del bou simplificat i invertit; la nostra N és una serp esquematica; la O és la nineta de I'ull egipci. Es per aixd que el prestigids egiptoleg Sir Alan Gardiner va escriure: «Els jeroglifics, de manera transmutada, so- breviuen encara en els nostres alfabets». La transmissié i extensid de I'alfabet es va fer de manera natural i pacifica. Cap al 1700 aC va apareéixer a la peninsula del Sinai tota una série d’inscripcions en qué les figures de I'alfabet egipci se'ns mostren simplificades i deslligades del complicat sistema jeroglific. Es aquest alfabet protosinaitic el que es troba a la base del fenici i el que rebrien els grecs, gracies als contactes comercials en I'espai mediterrani; l'al- fabet que, segons I’historiador Herddot, els mateixos grecs identificaven com el con- junt de les alletres fenicies». També per la via del comerg (i no pas de la literatura ex- celsa), els grecs van transmetre l'escriptura alfabética als etruscos, i aquests als seus veins latins, Tot aixd en un periode histdric relativament curt: entre |'any 1000 aC, 67 |Figura 2. Algunes grafies amb qué es pot mostrar I'evolucié des de |'alfabet consonan- tic egipci fins a lalfabet llati. (DAVIES, W.V. (1987): Egyptian Hieroglyphs. Londres. The British Museum Publ., p. 60) Egyptian Protosinaitic Phoenician _Early Greek Greek Latin oy wy { A eee A Ga Oo d 4 B B ) Aw 4 q r G t a x E c a oh N N ao a ° ° oO Oo 2) a a A E R + a x Tr T oe, a w Zi Sien qué l'escriptura fenicia es mostra ja consolidada, i l'any 600 aC, en qué aquest sis- tema arriba a Roma. La resta, temps endavant, és obra de la romanitzacié que estén escriptura a tot de pobles i cultures. Fins al dia d'avui. economia de |'alfabet En les seves diverses versions (Ilatina, grecociril-lica, arab, hebrea, etc.) I'alfabet ha estat un instrument poder6s, per ell mateix neutre, al servei de moltes i diferents causes. Des de la fixacid de textos vergonyosos, racistes, masclistes 0 imperialistes fins als de les filosofies d’alliberament i d'altres escrits que promouen |'estimaci6, la concordia i la igualtat entre tots els humans. I paga la pena de fer un exercici d'imaginacié per tal de visualitzar quina mena de magatzem podria acollir tot allé que, al llarg de quasi quatre mil-lennis, ha estat escrit, per exemple, en la nostra escriptura alfabética. Un espai en qué es poguessin encabir, sense seleccié pri totes les obres de ciéncies, de filosofia i literatura; tot alld que hem escrit en privat; els prospectes de tota mena, els manuals d'instruccions dels aparells i la publicitat comercial; les obres de dret, de comere, d'informatica; tots els diaris i revistes... El volum del camp de futbol més gran del mon seria, sense cap mena de dubte, un espai ridicul i insuficient per acollir aquesta veritable muntanya d'obra escrita. Doncs bé. Tot el que hem produit amb I'escriptura ho hem fet amb una mica menys (0 una mica més) d'un parell de dotzenes de signes: els signes alfabetics. Uns signes practics, facilissims de dibuixar, amb els quals donem estabilitat i durabilitat als productes essencials de la parla humana en totes les seves manifestacions possi- bles i al llarg d’uns periodes substancials de la nostra historia. | tot aixd gracies a I'en- giny dels antics escrivans que van saber fer les passes necessaries per tal de trobar el sistema de la maxima economia: un sistema que avui és, almenys potencialment, a l'abast de tothom. Conclusio Es per aixd que, si encara hi ha gent partidaria de la descuranca i de I'esponta~ neitat, potser I'dnica alternativa seria posar-la davant d'un sistema logografic com, per exemple, el xi invitar-la a controlar dues mil figures: les indispensables per poder Ilegir un diari a Pequin. Els sistemes alfabétics que ens han arribat son tota una sort histérica, una mena de premi gros de la rifa que ens facilita extraordinariament la feina material d'escriure. | no val l’'argument (que de vegades sentim) que cal es- criure com es parla. Aixd és literalment impossible perqué l'escriptura és del domini grafic i visual, mentre que la parla s'inscriu en l'ambit oral i auditiu. Sén territoris sensorials diferents i incommensurables. Es com si volguéssim «ensumar» una simfonia, 0 «veures el perfurn d’una flor, 0 «tocar» el soroll del transit. L'escriptura no és res més que una representacid pura- ment convencional i funcional dels productes de la parla; i I'unica relacié possible i 69 |imaginable entre escriptura i parla (entre grafies i sons) és I'assignacié arbitraria de figures visuals a determinades articulacions orals. En casos com aquests, és clar, la re- lacié d'un a un (una articulacié, una grafia) sempre sera imperfecta, aproximada i inestable (perqué les llengiies canvien i perqué tenen variants dialectals). Perd, ara com ara, i sense tancar la porta a canvis i ajustaments futurs, és la relacid que tenim: la que garanteix l'efectivitat de la comunicacid escrita. Referéncies bibliografiques CLAIBORNE, R. (1995): El nacimiento de la escritura. Barcelona. Folio. Vols. 21 i 22. (Col-leecid Arqueologia de las Primeras Civilizaciones. Origenes del hombre). COMRIE, B. i altres (1997): The Atlas of Languages. Londres. Bloomsbury Pub., p. 162 209. GAUR, A. (1987): A History of Writing. Londres. The British Library. Traduccié caste- Ilana: GAUR, A. (1990): Historia de Ja escritura. Madrid. Piramide-Fundacién G. S. Ruipérez. HOOKER, TS. (ed.) (1990): Reading the Past Londres. The British Museum Publica- tions. SAMPSON, G. (1985): Writing Systems. Londres. Hutchinson. Traduccié castellana: SAMPSON, G. (1997): Sistemas de escritura. Barcelona. Gedisa. SENNER, W.M. (ed.) (1989): The Origins of Writing. The University of Nebraska Press. Traduccié castellana: Los origenes de a escritura. Méxic. Siglo XXI. TUSON, J. (1996): L’escriptura. Una introduccié a la cultura alfabética. Barcelona. Empuries. WILLIAMS, R. (ed.) (1981): Contact: Human Communication and its History. Londres. Thames and Hudson. Traduccié castellana: Historia de Ja Comunicaci6n. Vol. |: «Del lenguaje a la escritura». Barcelona. Bosch, 1992. 170ED LIBRY oe | yt Normativa i Us de la Ilengua Montserrat Vila, Assumpta Fargas (coords.), M. Teresa Cabré, Anna Camps, Eusebi Coromina, Maria Grau, Xavier Gutiérrez, Philippe Perrenoud, Joan Sola, Jesus Tuson CS BiBLisTeca sa 4° Biblioteca d'Articles | 118 ee